Decision Maker
Carles Puigdemont
President de la Generalitat de Catalunya.
Start a petition to Carles Puigdemont
Does Carles Puigdemont have the power to decide or influence something you want to change? Start a petition to this decision maker.
- Responses (33)
- Petitions (9)
No puedo aceptar su petición. Un alcalde o alcaldesa solo puede dejar el cargo por renuncia, moción de censura o pérdida de una cuestión de confianza.Read more
6 years ago
Benvolguda Dolors,
Rebutjo la seva petició en els termes específics en què s'ha formulat. La Junta Local de Seguretat de Barcelona, reunida ahir, va acordar les següents mesures per reforçar la coordinació policial i els dispositius a l'espai públic:
· La creació d'un grup específic que de manera permanent realitzi anàlisis de riscos i valori l'adopció de mesures addicionals que s'hagin de prendre en cada moment.
· Impulsar el projecte d'una nova sala conjunta de prevenció i gestió d'emergències a l'antic Palau d'Esports de Barcelona.
· Reforçar la formació en matèria de detecció de radicalismes i de gestió d'emergències.
· Incrementar l'ús d'obstacles mòbils en diversos indrets amb gran concentració de persones.
· Estudi dels entorns amb gran afluència permanent de persones i de caràcter simbòlic per tal d'establir mesures de caràcter permanent, com ara la peatonalització de vies, la instal·lació d'obstacles fixos o intervencions urbanístiques específiques.
· Millorar la qualitat i la definició de les càmeres de videovigilància.
Sobre la col·locació de pilones a la Rambla, és una decisió que es va valorar i es va arribar a la conclusió que era millor no fer-ho. D'una banda, perquè no es tracta només de posar pilones als accessos de plaça Catalunya i plaça Colom, sinó que també caldria col·locar-los a tots els carrers adjacents. D'altra banda, recordar que si no s'hagués atacat la Rambla, podria haver estat al Passeig de Gràcia, la Rambla Catalunya, el Portal de l'Àngel, les festes de Gràcia o qualsevol altre lloc de la ciutat on aquests dies s'han concentrat milers de persones. Treballem diàriament per protegir el país, però el risc zero no existeix.Read more
6 years ago
Acepto tu petición. El Parlament de Catalunya ha decidió otorgar el próximo 10 de septiembre la Medalla de Honor en la categoría de oro a los Mossos d'Esquadra, a los servicios de emergencias, a la Guardia Urbana de Barcelona y a la Policía Local de Cambrils. Un reconocimiento más que merecido!Read more
6 years ago
Benvolguts,
Accepto la seva petició. Tal com vaig dir el passat 21 d'agost, els protagonistes a la manifestació de dissabte sota el lema #NoTincPor han de ser els cossos de seguretat i serveis d'emergència, i per això són ells qui l'encapçalaran.Read more
6 years ago
Benvolguts,
Accepto la seva petició. La UTE Ingesan-Asproseat gestiona per concurs, des del segon semestre de 2016, cinc residències i centres de dia per a persones grans a la ciutat de Barcelona. En el cas de la residència Mn. Vidal i Aunós, la funció inspectora del Departament va detectar i va aixecar actes, el mes de març d'enguany, de falta de contractació dels professionals previstos en els plecs del concurs. En concret, el Departament va exigir la contractació immediata, que es va produir durant el mes d'abril, de personal d'infermeria, psicòleg/a, metge/ssa, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional, educador/a social i treballador/a social. Com a conseqüència del seguiment del Departament sobre la gestora, s'ha aconseguit que en les franges horàries de 8-10,30 i 18,30-21,30 hi hagi 3 gerocultores per planta.
Davant d'aquests fets, el passat 28 de juny vam anunciar la decisió de no prorrogar els contractes amb l'empresa adjudicatària de les cinc residències. La conselleria ja està preparant un nou concurs per delegar la gestió d'aquests centres que, entre d'altres, valorarà les propostes amb una oferta de personal per damunt de la ràtio establerta.Read more
6 years ago
Benvolguts,
Accepto la seva petició. El Departament d'Agricultura, d'acord amb una avaluació del risc per a la sanitat animal i la seguretat alimentària, ha aprovat un protocol d'actuació davant de bovins sense marques als auriculars. El protocol estableix que el propietari ha de poder acreditar la identitat i traçabilitat de l'animal. Si això no és possible, es pot suspendre el sacrifici a condició que el propietari es comprometi a mantenir l'animal viu fora de l'àmbit de la producció ramadera i de la cadena alimentària, i compleixi amb tota una sèrie de condicions estrictes que garanteixin la seva sanitat i traçabilitat, restant immobilitzat com a animal no apte per al consum, ni per activitats comercials ni lucratives indefinidament.
Per tant, davant de la impossibilitat de determinar la traçabilitat de la vaca "Margarita" i atenent la petició de l'associació animalista El Hogar Provegan Animal Sanctuary, actual propietari de l'animal, es pot exceptuar el sacrifici per manca de traçabilitat, a condició que la vaca estigui sana i s'accepti el protocol.Read more
6 years ago
Benvolguts,
No puc acceptar la seva petició. El programa de llet a les escoles és un programa ideat, impulsat i finançat en la seva totalitat per la Unió europea. Juntament amb el Programa de consum de fruites i hortalisses a les escoles, aquest programa forma part dels règims d'ajut per a millorar l'accés als aliments previstos en el Reglament (UE) núm. 1308/2013 del Parlament europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013. pel qual es crea l'organització comuna de mercats dels productes agraris i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) núm. 922/72, (CEE) núm. 234/79, (CE) núm. 1037/2001 i (CE) núm. 1234/2007. Aquest Reglament ha estat debatut i finalment aprovat pel Consell europeu (del que formen part representants de tots els Estats europeus) i pel Parlament europeu (quins parlamentaris ha estat elegit per votació directa dels ciutadans europeus).
L'objectiu d'aquests programes és animar als nens a mantenir una dieta equilibrada i fomentar hàbits alimentaris saludables en els nens i, d'altra banda, s'ha de tenir present que la participació en el programa és voluntària i només els centres escolars que ho consideren adient s'hi adhereixen.
En l'àmbit del benestar animal a la Unió Europea tots els Estats membres han ratificar el Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, assumint l'obligació d'aplicar els principis establerts que inclouen la provisió d'estabulació, menjar, aigua i cures adequades a les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals, d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics. Com a resultat es va publicar la Directiva 98/58/CE de 20 de juliol de 1998 relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes que va ser transposat al Reial Decret 348/2000 de 10 de març.
La producció de llet de vaca a tota la Unió Europea està afectada per la normativa citada en el punt anterior, i per tant, hem de vetllar perquè es compleixi a totes les explotacions de Catalunya. Això es comprova des del Departament d'Agricultura a través de l'aplicació del pla de controls de benestar animal a explotació. En les inspeccions realitzades no s'han detectat incompliments en l'àmbit del benestar animal.
Es tracta d'una campanya de la UE. La UE és extraordinàriament rigorosa en avaluar tots els estudis científics abans d'emetre una recomanació nutricional. L'Autoritat Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) dóna assessorament científic independent sobre els riscos relacionats amb els aliments. El consum de llet, històricament, i no sols en el nostre país ha representat durant el segle passat un dels aliments més important per la millora de l'estat nutricional i desenvolupament físic dels nens i adolescents. La presència de certes substàncies que es mencionen en l'escrit (lactosa...) poden tenir efectes adversos per alguns individus de la població, és un fet extensible a molts altres aliments animals i vegetals (soja, gluten, ou, etc.), però això no impedeix que siguin aliments molt importants en la nostra dieta per la seva aportació de nutrients essencials.
Per últim, la campanya de la UE que porta a terme la Generalitat de Catalunya el que promou és, precisament, afavorir uns hàbits alimentaris de la població que s'han vist modificats per informacions i campanyes poc fonamentades sobre el valor nutritiu de la llet, especialment pel que fa a la població infantil.Read more
6 years ago
Benvolguts,
Després de rebre i llegir la seva petició, vaig demanar al Departament d'Agricultura que fes les indagacions oportunes. Ara com ara, no tenim informació de la problemàtica que puguin tenir amb l'Ajuntament, més enllà de la que vostès mateixos esmenten a la petició i que, en cas de ser així, ha de ser amb l'Ajuntament que han de resoldre aquesta situació directament.
Per part de la Generalitat de Catalunya, a través del DARP, en aquesta i totes les instal·lacions es realitzen regularment els controls oficials establerts a la normativa per comprovar l'estat sanitari dels animals així com el benestar d'aquests. D'altra banda, sobre la inspecció davant de la denúncia presentada contra vostès, la Generalitat va efectuar les actuacions de control als animals per garantir el seu benestar a les instal·lacions on es troben actualment, de la mateixa manera que es fa davant de qualsevol denúncia de maltractament animal o de qualsevol situació detectada per part del personal de l'administració en què pugui haver-hi la sospita de maltractament o d'incorrectes condicions de benestar animal.
D'altra banda, lamento que hagin patit injustos i lamentables atacs a les xarxes socials i notícies falses. Per últim, si han estat objecte d'amenaces, siguin de la naturalesa que siguin, els recomano que presentin la denúncia corresponent davant dels Mossos d'Esquadra.Read more
6 years ago
Benvolguts/des,
Els hi accepto la petició. Tal com es va informar el passat 14 de març, l'Ajuntament de Barcelona està realitzant el tràmit urbanístic pertinent per posar els terrenys a disposició pública. La previsió és que, en un període d'entre vuit i deu mesos, els solars passaran a ser de titularitat pública.
Paral·lelament, des del Departament d'Ensenyament, estan treballant per poder planificar i, en el seu moment, executar, la nova construcció com més aviat millor a través del Consorci d'Educació de Barcelona, entitat formada en un 60% pel Departament d'Ensenyament i d'un 40% per l'Ajuntament de Barcelona.Read more
6 years ago
Benvolguts/des,
Com bé saben, els responsables de la Plataforma i el Departament d'Ensenyament estan en contacte per tractar els aspectes relacionats amb els recursos necessaris per a l'atenció dels alumnes amb discapacitat auditiva escolaritzats en la modalitat bilingüe.
Actualment, els CREDA compten amb professionals coneixedors de la LSC i, quan en un centre es requereix un suport intensiu específic per un alumne en la modalitat bilingüe, intervé un mestre d'audició i llenguatge coneixedor de la LSC. També s'està treballant per millorar els procediments i criteris d'assignació d'intèrprets en LSC en els estudis postobligatoris.
De cara al curs 2017-18 s'ha duplicat aproximadament la contractació respecte al curs 15-16, mentre que el nombre d'alumnes susceptible de rebre suport s'ha mantingut estable. Els criteris d'assignació del servei d'intèrprets en LSC s'ajustaran a les necessitats de cada alumne amb sordesa i a les característiques del seu context educatiu.
Confiem que totes aquestes mesures contribueixin a l'adequació dels serveis de suport a les necessitats especials de l'alumnat amb dificultats d'audició per assolir el seu ple desenvolupament personal, social i educatiu.Read more
6 years ago
Carme Forcadell, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Ana Pastor
DECLARATION ON THE CRISIS IN CATALONIA
Català Castellano
"No one is born hating another person because of the color of his skin, or his background, or his religion … if they can learn to hate, they can be taught to love." (Nelson Mandela)
We, the undersigned, a group of philosophers working at Catalan universities, declare:
1. We reject the police violence against non-violent citizens in Catalonia on October 1, 2017. In democracies, such violence is unjustified, even given the Spanish Constitutional Court´s judgment of the illegality of the referendum, since the violence was not necessary to prevent the referendum. We call on all Spanish and Catalan politicians to abstain from violence, unilateral actions, provocations, and manipulation of the public. Free speech and respectful dialogue, guided by proper arguments and facts, must be the means by which to solve political disputes.
2. As a first and immediate step towards tension reduction, we propose to the Spanish and Catalan governments that a Commission be formed consisting of expert representatives of all major parties, including the opposition parties of both parliaments, with the task of building a consensus for the procedural and substantive norms for conflict reduction and resolution concerning this case. Furthermore, the Commission should include experts in national and international law, ethics and political philosophy, and conflict resolution.
3. Not only Spanish law, but also parts of international law, such as the Helsinki Accord (Art. 1.III), the EU Maastricht treaty (Art. 4.2), the Council of Europe’s Venice Code of Good Practices concerning Referendums, as well as the UN Charta, the UN Civil Pact, and Resolution 2625 of the UN General Assembly might form part of the legal framework to be considered. All relevant norms must be strictly followed by all involved political parties, decision makers, and nongovernmental organisations. Pacta sunt servanda.
4. Insofar as legal norms do not sufficiently determine the conflict resolution, the solution must draw on ethical norms that are to be discussed freely and accepted by the Commission.
5. While it is unlikely – though not impossible – that a consensus on procedural and substantive norms for conflict reduction and resolution will be accepted by all members of the Commission, the majority required for acceptance of the working norms should not be just above 50% either. In momentous decisions in democracies, with a long-term effect on future generations, agreements require clear and significant majorities, as is the practice for accepting and revising constitutions in many countries.
6. A negotiated referendum on Catalan independence might be one way out, though not the only one. Referendums have to be carefully prepared, require a fair, well-informed, and unbiased public debate guided by the ideals of a deliberative democracy. In such a debate, alternative options, such as more autonomy for Catalonia or a federal reform of Spain, should be fully present too. The Commission should develop such proposals and then send them to the Spanish and Catalan parliaments for informed discussion. With the consent of all sides, advisors from international organizations could help negotiate an agreement between the parliaments. Parliamentary as well as public votes should again aim at significant and clear majorities.
7. The conflict should be addressed in a way that recognizes that Catalonia is not the only case of an independence movement in Europe, and that the demand for more self-determination must be balanced with other important tasks and challenges that the European Union faces. We take seriously the claim of proponents of Catalan independence that they view themselves as Pro-European, unlike other nationalistic movements. We think that a pro-European attitude should include the consideration of relevant interests throughout the European Union.
With these first steps, we aim to help reduce the dangerous escalation of actions and emotions at this critical point. These “chicken games” (Bertrand Russell) can end very badly. If the conflict continues, all sides may bear very serious and regrettable costs. De-escalation from all sides is essential and the reasonable thing to do.
WE INVITE ALL CONCERNED CITIZENS IN CATALONIA, SPAIN, AND ELSEWHERE TO JOIN THIS DECLARATION.
Barcelona, 03/10/2017
Signed first by:
Massimiliano Badino (Universitat Autònoma de Barcelona)
Norbert Bilbeny Garcia (Universitat de Barcelona)
Victoria Camps (Universitat Autònoma de Barcelona)
Paula Casal (Universitat Pompeu Fabra)
Maria Ramon Cubells Bartolomé (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)
Encarnación Díaz León (Universitat de Barcelona)
José Antonio Diez (Universitat de Barcelona)
Anna Estany Profitós (Universitat Autònoma de Barcelona)
Christopher Evans (Fundació Bosch i Gimpera)
Alexander Fidora (Universitat Autònoma de Barcelona)
Daniel Gamper (Universitat Autònoma de Barcelona)
Manuel García-Carpintero (Universitat de Barcelona)
Victor Gómez Pin (Universitat Autònoma de Barcelona)
Iñigo González Ricoy (Universitat de Barcelona)
Carl Hoefer (Universitat de Barcelona)
Teresa Marques (Universitat de Barcelona)
Genoveva Martí (Universitat de Barcelona)
José Luis Martí (Universitat Pompeu Fabra)
Víctor Méndez Baiges (Universitat de Barcelona)
Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona)
J. J. Moreso (Universitat Pompeu Fabra)
Serena Olsaretti (Universitat Pompeu Fabra)
Francesc Pereña Blasi (Universitat de Barcelona)
Josep Lluís Prades (Universitat de Girona)
Àngel Puyol González (Universitat Autònoma de Barcelona)
Jesus Hernandez Reyes (Universitat Autònoma de Barcelona)
Sven Rosenkranz (Universitat de Barcelona)
Albert Solé (Universitat de Barcelona)
Thomas Sturm (Universitat Autònoma de Barcelona)
Joan Vergés Gifra (Universitat de Girona)
Gerard Vilar (Universitat Autònoma de Barcelona)
Andrew Williams (Universitat Pompeu Fabra)
AND JOINED BY... (selection):
Jaume Casals (Rector, Pompeu Fabra University)
Peter Singer (Philosophy, Princeton University)
Onora O'Neill (CBE, Philosophy, Cambridge University)
Philip Kitcher (Philosophy, Columbia University, New York)
Patricia Kitcher (Philosophy, Columbia University, New York)
Gerd Gigerenzer (Director, Max Planck Institute for Human Development, Berlin)
Lorraine Daston (Director, Max Planck Institute for History of Science, Berlin)
Thomas Pogge (Philosophy and International Affairs, Yale University)
Philip Pettit (Politics and Philosophy, Princeton University)
Barry C. Smith (Director, Institute of Philosophy, University of London)
Adrian Piper (Berlin)
Jennifer Saul (Philosophy, University of Sheffield)
Michela Massimi (Philosophy, University of Edinburgh)
Jens Timmermann (Philosophy, University of St Andrews)
Oliver Pooley (Philosophy, University of Oxford)
Alexander Bird (Philosophy, University of Bristol)
Bjorn Heile (Music, University of Glasgow)
Veronica Rodriguez-Blanco (Law & Philosophy, University of Surrey)
Paula Sweeney (Philosophy, University of Aberdeen)
Stephen French (Philosophy, University of Leeds)
Tom Sorell (Politics and Philosophy, University of Warwick)
Tim Crane (Philosophy, Central European University, Budapest)
Maria Kronfeldner (Philosophy, Central European University, Budapest)
Eric Schliesser (Political Science, University of Amsterdam)
Catarina Dutilh Novaes (Philosophy, University of Groningen)
Daniel Cohnitz (Philosophy, Utrecht University)
Paul Ziche (Philosophy, Utrecht University)
Beatriz Noheda (Physics & Nanoscience, University of Groningen)
Iris van Roij (Psychology and Artificial Intelligence, University of Nijmegen)
Peter Pagin (Philosophy, Stockholm University)
Kathrin Glüer-Pagin (Philosophy, Stockholm University)
Antje Gimmler (Philosophy, Aarlborg University)
Martin Kusch (Philosophy, University of Vienna)
Max Kölbel (Philosophy, University of Vienna)
Hans-Johann Glock (Philosophy, University of Zurich)
Catherine Herfeld (Philosophy, University of Zurich)
Wolfgang Spohn (Philosophy, University of Konstanz)
Dina Emundts (Philosophy, Humboldt University, Berlin)
Michael Pauen (Philosophy, Humboldt University, Berlin)
Marcus Willaschek (Philosophy, University of Frankfurt)
Gregory Wheeler (Philosophy and Computer Science, Frankfurt School of Finance and Management)
Monika Betzler (Philosophy, University of Munich)
Reinhard Brandt (Philosophy, University of Marburg)
Torsten Wilholt (Philosophy, University of Hannover)
Wolfgang Carl (Philosophy, University of Göttingen)
Felix Mülhölzer (Philosophy, University of Göttingen)
Holm Tetens (Philosophy, Free University of Berlin)
Ursula Wolff (Philosophy, University of Mannheim)
Bettina Schöne-Seifert (Ethics of Medicine, University of Münster)
Alberto Voltolini (Philosophy, University of Turin)
Luca Gazzardi (Philosophy, University of Milan)
Atocha Aliseda (Philosophy, National Autonomous University of Mexico)
Alexandra Hui (History, Mississippi State University)
David Christensen (Philosophy, Brown University)
Lydia Patton (Philosophy, Virginia Tech University)
Niko Kolodny (Philosophy, University of California at Berkeley)
Janet Levin (Philosophy, University of Southern California)
Susanna Schellenberg (Philosophy, Rutgers University)
Michael Bishop (Philosophy, Florida State University)
Harvey Siegel (Philosophy, University of Miami)
Corey Dyck (Philosophy, Western University, London/ON)
Alan Hájek (Philosophy, Australian National University)
Antonio Diéguez Lucena (Philosophy, Universidad de Malaga)
Héctor Silveira (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Josep Ferret (Law & Philosophy, Pompeu Fabra University)
José Martínez Fernández (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Sergio Cremaschi (Philosophy, Università del Piemonte Orientale - Alessandria, Novara, Vercelli)
Joan Pagès (Philosophy, Universitat de Girona)
Josefa Toribio (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Isabel Balza (Philosophy, Universidad de Jaén)
Vicente Sanfélix Vidarte (Philosophy, Universidad de Valencia)
Josep E. Corbí Fernández de Ibarra (Philosophy, Universidad de Valencia)
Francisco Garrido Peña (Philosophy, Universidad de Jaén)
José M. Portillo Valdés (Philosophy, Universidad del País Vasco)
Vanessa Vidal (Philosophy, Universidad de Valencia)
José Luis Pérez Triviño (Law, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
Graciela Fainstein Lamuedra (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Nicolás Sánchez Durá (Philosophy, Universidad de Valencia)
Juan Carlos Velasco Arroyo (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Txetxu Ausín (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Concha Roldán (Instituto de Filosofía del CSIC, Presidenta de la AEEFP)
Roberto R. Aramoyo (Instituto de Filosofía del CSIC, Philosophy, Madrid)
Elvira Alonso Romero (Universidad CEU Cardenal Herrera)
Irene Gómez Franco (Instituto de Filosofía del CSIC, Madrid & UNED, Madrid & Universität Potsdam)
Cristina de la Cruz Ayuso (Philosophy, Universidad de Deusto, Bilbao)
David Rodríguez-Arias (Universidad de Granada)
Dan López de Sa (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Mauricio Suarez (Philosophy, Universidad Complutense de Madrid)
Giacomo Marramao (Philosophy, Università di Roma III & Direttore del Comitato Scientifico Internazionale della Fondazione Basso, Roma)
Antonio Gómez Ramos (Philosophy,Universidad Carlos III de Madrid)
Joaquín Fortanet Fernández (Philosophy, Universidad de Zaragoza)
David Pineda (Philosophy, Universitat de Girona)
Fernando Castro Flórez (Philosophy, Universidad Autónoma de Madrid)
Antonio Campillo (Philosophy, Universidad de Murcia)
Maria Bordons Gangas (CSIC, Madrid)
Julián Marrades Millet (Philosophy, Universitat de València)
María José Alcaraz León (Philosophy, Universidad de Murcia)
Concepción Paredes Olay (Philosophy, Universidad de Jaén)
Pablo Domenech (Philosophy, Universidad de Murcia)
José V. Bonet Sánchez (Philosophy, Universidad Católica de Valencia)
Joaquín Valdivielso Navarro (Philosophy, Universitat de les Illes Balears)
Jorge Riechmann (Universidad Autónoma de Madrid).
José Luis López de Lizaga (Philosophy, Universidad de Zaragoza)
Paco Calvo (Philosophy, Universidad de Murcia)
Javier Gil (Philosophy, Universidad de Oviedo)
Isabel Gómez Caridad (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Carlos Thiébaut (Philosophy, Universidad Carlos III de Madrid)
Camil Constantin Ungureanu (Philosophy, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
Bernat Riutort Serra (Philosophy, Universitat de les Illes Balears)
Cristina Santamarina Vaccari (Philosophy, Universidad Complutense de Madrid)
Luis Arenas Llopis (Philosophy, Universidad de Zaragoza)
Catia Faria (Law & Philosophy, Pompeu Frabra University & University of Minho)
Eze Paez (Law & Philosophy, Universitat Pompeu Fabra & Universidade do Minho)Read more
Thomas SturmCerdanyola del Vallès, España
3,850
10/4/17
Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Albert Rivera, Inés Arrimadas, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez, Xavier García Albiol
Manifiesto por la Concordia entre el Gobierno de España y la Generalitat de Catalunya
Manifest per la concòrdia entre el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya
Manifest for the Resolution of the Conflict between the Spanish State and the Catalan Government
Charte pour la Résolution des Affrontements État Espagnol-Generalitat
1) Versión en Castellano
En vista de los acontecimientos sucedidos en los últimos años y que han desembocado en la jornada ya trágica del 1-O, y dado las reacciones que se están suscitando, así como el riesgo real de una ruptura de la convivencia y de la paz en Cataluña y en el resto de España, los aquí firmantes MANIFESTAMOS:
1. Que ante todo, la situación que se vive hoy en Cataluña y en el conjunto de España es fruto de la existencia de un conflicto cuyas causas vienen de lejos y cuya resolución depende de una salida política negociada y no mediante la mera y sistemática aplicación de la Ley y del Estado de Derecho;
2. Que las partes enfrentadas de la Generalitat y del Gobierno, no necesariamente en este orden, son responsables en partes iguales de la escalada del conflicto;
3. En el caso del Gobierno de España, su respuesta se ha centrado en ignorar de forma sistemática la existencia del deseo de una proporción muy amplia del electorado Catalán por encontrar un mejor encaje de Cataluña en el seno de España, y que ante su negativa a escuchar y a negociar ha empujado a mucha gente a abrazar cada vez más el proyecto soberanista;
4. En el caso del Govern de la Generalitat, su respuesta se ha ceñido en buscar fuera del amparo de la Constitución y del Estatut una solución al impasse político de los últimos años, y de forzar la mano al pueblo español en su conjunto, incluido los ciudadanos catalanes, muchos de los cuales no se sienten identificados con ninguna de las dos posturas enfrentadas;
5. Que tanto el Gobierno del Estado como el de la Generalitat han fracasado en su deber de negociar una salida política a dicho encallamiento y que su fracaso está empujando a la población a seguir el mal ejemplo de sus líderes, adoptando posiciones aún más radicales, las cuales requerirán generaciones para ser superadas.
Asimismo, los aquí firmantes AÑADIMOS:
1. Que el deber de los que sustentan el poder en un sistema democrático es gobernar y servir el interés general, que no es ni el de la mayoría ni el de la minoría, sino de todo el pueblo en su conjunto, que les ha votado en el libre ejercicio de sus derechos fundamentales;
2. Que todo sistema democrático moderno y civilizado debe basarse en la fraternidad, el diálogo, el debate político, y el consenso fraguado en la voluntad de encontrar soluciones a los problemas, y no en la rigidez ni el abuso de la Ley con fines políticos;
3. Que toda Constitución, y su modelo político resultante, es fruto de un consenso político y social alcanzado en un contexto histórico determinado, y que por tanto no puede convertirse en el principal obstáculo que impida una revisión de dicho modelo si así lo exigen un nuevo contexto histórico y la necesidad de un nuevo contrato social;
4. Que el pueblo en su conjunto merece un trato más respetuoso por parte de sus autoridades, centrales y autonómicas, tras los casi diez años de crisis económica y moral a los que se viene enfrentando, con consecuencias devastadoras para muchas familias y sin que se haya depurado todavía toda responsabilidad política;
5. Que el ahondamiento de esta crisis no beneficia a nadie, ni siquiera a quienes puedan estar ganando votos a corto plazo;
6. Que el uso de cualquier tipo de violencia, especialmente la violencia física por parte de cualquier actor no tiene cabida y empeora gravísimamente este conflicto, y debe por tanto ser condenado en todo momento y sin paliativos.
Es por ello que las partes aquí firmantes pedimos una salida política y negociada a este enfrentamiento Estado-Generalitat que amenaza con cruzar el punto de no retorno. En concreto, las partes firmantes PEDIMOS:
1. Que tanto el Presidente del Gobierno, como el Presidente de la Generalitat, reconozcan la existencia de un conflicto político, que den un paso a un lado, y que las formaciones políticas del Congreso y el Parlament constituyan una comisión plural de negociación con sus respectivos interlocutores;
2. Que ambas partes se abstengan de tomar decisiones de forma unilateral o de grave excepcionalidad y acepten abrir un proceso de mediación en el que el correspondiente equipo mediador tenga un perfil internacional e imparcial;
3. Que ambas partes den inicio inmediato a un proceso de mediación en el que el objetivo final sea la conciliación de intereses mutuos y no la persecución de posiciones rígidas y totalmente contrapuestas, proponiendo una serie de concesiones tácticas iniciales que ayuden a propiciar un clima de concordia y de proyección de voluntad política que facilite el proceso negociador;
4. Que en el proceso participe la sociedad civil por medio de representantes observadores, y que el mismo esté regido por los principios de transparencia y de responsabilidad política, sin que su ejercicio ponga en riesgo las negociaciones;
5. Y que se constituya de forma inmediata una comisión imparcial y objetiva que investigue si durante la jornada del 1-O los cuerpos de seguridad hicieron un uso indebido de la fuerza y, si así lo estableciera su informe conclusivo, se depuren de forma expeditiva las responsabilidades políticas y de tipo legal oportunas.
En fecha 4 de octubre de 2017
2) Versió en català
Davant els esdeveniments succeïts en els darrers anys i finalment amb la tràgica jornada del 1-O, i donades les reaccions que s´estan produint, i el risc real d´una ruptura de la convivència i la pau a Catalunya i a la resta d´Espanya, els aquí signants MANIFESTEM:
1. Que la situació que es viu avui a Catalunya i al conjunt d´Espanya és fruït de l´existència d´un conflicte amb causes que venen de fa temps, i la seva resolució depèn d´ una sortida negociada i política, i no només mitjançant la sistemàtica aplicació de la Llei i de l´Estat de Dret;
2. Que les part enfrontades de la Generalitat i el Govern d’Espanya, no necessàriament en aquest ordre, són responsables a parts iguals de l´escalada del conflicte;
3. En el cas del Govern d’Espanya, la seva responsabilitat es centra en ignorar de forma sistemàtica l´existència del desig d´una proporció molt ampla de l´electorat Català de trobar un millor encaix de Catalunya en el si d´Espanya, i que davant la seva negativa a escoltar i negociar ha empès a molta gent a abraçar cada vegada més a un projecte rupturista;
4. En el cas del Govern de la Generalitat, la seva resposta s’ha limitat a buscar a fora de l’empara de la Constitució i de l’Estatut una solució a l’impasse polític dels últims anys i de forçar la situació al poble espanyol en el seu conjunt, inclosos els ciutadans catalans, molts dels quals no es senten identificats amb cap de les dues postures enfrontades
5. Que tant el Govern d’Espanya com el de la Generalitat de Catalunya han fracassat en el seu deure de negociar una sortida política a l´esmentada situació i el seu fracàs està empenyent a la població a seguir el mal exemple dels seus líders, adoptant posicions encara més radicals, les quals requeriran generacions per ser superades.
Així mateix els signants AFEGIM:
1. Que el deure dels que sustenten el poder en un sistema democràtic és governar i servir a l´interès general, que no és el de la majoria ni el de la minoria, sinó el del poble en el seu conjunt, que els ha votat en el lliure exercici dels seus drets fonamentals;
2. Que tot sistema democràtic modern i civilitzat deu basar-se en la fraternitat, el diàleg, el debat polític i el consens forjat en la voluntat de trobar solucions als problemes, i no en la rigidesa ni en l´abús de la Llei amb fins polítics;
3. Que tota Constitució i el seu model polític resultant, és fruït d´un consens polític i social aconseguit en un context històric determinat, i que per tant no pot convertir-se en el principal obstacle que impedeixi una revisió de l´esmentat model si així ho exigeix un nou context històric i la necessitat d´un nou contracte social;
4. Que el poble en el seu conjunt es mereix un tracte més respectuós per part de les seves autoritats, centrals i autonòmiques, després dels quasi deu anys de crisi econòmica i moral als que s´ha enfrontat, amb conseqüències devastadores per moltes famílies i sense que s´hagi depurat encara tota responsabilitat política;
5. Que l´aprofundiment d´aquesta crisi no interessa a ningú, ni tan sols als que puguin estar guanyant vots a curt termini;
6. Que l´ús de qualsevol tipus de violència, especialment la violència física per part de qualsevol actor no té cabuda i empitjora gravíssimament aquest conflicte, i per tant ha de ser condemnat en tot moment i sense pal·liatius;
És per tot això que les parts signants demanem una sortida política i negociada a aquest enfrontament Estat-Generalitat que amenaça amb creuar el punt de no retorn. En concret, les parts signants DEMANEM:
1. Que tant el President del Govern com el President de la Generalitat reconeguin l’existència d’un conflicte polític, que facin un pas al costat, i que les formacions polítiques del Congrés i del Parlament constitueixin una comissió plural de negociació amb els seus respectius interlocutors;
2. Que ambdues parts s’abstinguin de prendre decisions de forma unilateral o de greu excepcionalitat i acceptin obrir un procés de mediació en el que l’equip mediador tingui un perfil internacional i imparcial
3. Que ambdues parts donin inici immediat a un procés de mediació en el que l´objectiu final sigui la conciliació d’interessos mutus i no la persecució de posicions rígides i totalment contraposades, proposant una sèrie de concessions tàctiques inicials que ajudin a propiciar un clima de concòrdia i de projecció de voluntat política que faciliti el procés negociador;
4. Que en el procés participi la societat civil mitjançant representats observadors, i que el mateix estigui regit pels principis de transparència i responsabilitat política, sense que el seu exercici posi en risc les negociacions;
5. I que es constitueixi de forma immediata una comissió imparcial i objectiva que investigui si durant la jornada del 1-O els cossos de seguretat van fer un ús indegut de la força i, si així ho estableix el seu informe conclusiu, es depurin de forma expeditiva les responsabilitats polítiques i legals oportunes.
A data 4 d’octubre de 2017
3) English version
In view of the events which have taken place over the last decade and which resulted on the tragic incidents in Catalunya on the 1st of October, and given the resulting reactions and the real threat to peace within Catalunya and the rest of Spain, we hereby MANIFEST: 1. That the situation in Catalunya and in Spain as a whole is the result of a longstanding unsolved conflict, and that its resolution depends not on the firm application of the Rule of Law but on a negotiated political approach;
2. That both the Government of Spain and the Catalan Government, not necessarily in that order, are equally responsible for the escalation of the conflict;
3. As far as the Government of Spain is concerned, it has pursued a strategy consisting of systematically ignoring the will of a vast part of the Catalan electorate to find a better fit for Catalunya within Spain, and that its refusal to listen and negotiate has pushed more and more people to embrace the separatist project;
4. As far as the Government of the Generalitat is concerned, it has sought to look beyond the legal framework of the Constitution and the Estatut for a solution to the political impasse of the past few years, willingly and consciously trying to impose this path on the Spanish people as a whole, including Catalan citizens, many of whom do not identify with either of the confronted positions.
5. That both the Central Government of Spain and the Government of Catalunya have failed in their duty to successfully negotiate a political solution to reach an agreement, and that their failure is pushing the population to follow the bad example of their leaders and adopt increasingly radicalised positions, which might take generations to overcome. Furthermore, we hereby ADD: 1. That the duty of those who hold power in a democratic system is to govern and serve the general interest, which represents neither the majority nor the minority, but the totality of its citizens, who voted them in the free exercise of their fundamental rights;
2. That all modern and civilised democratic systems must be based upon the principles of fraternity, dialogue, political debate, and the consensus forged in the will to find solutions to problems, and not in the rigidity or the abuse of the law for political ends;
3. That any given Constitution, and its resulting political system, is the fruit of a political and social consensus reach in a particular historical context, and therefore it should not become an obstacle should a revision of such model be demanded by a new historical context and the need for a new social contract;
4. That the citizenship as a whole deserves to be treated more respectfully by the central and regional authorities , especially after the nearly ten years of economic and moral crisis which it has had to endure, with devastating consequences for many families, and for which the due political responsibilities are yet to be fully assigned;
5. That the deepening of this crisis will benefit no-one, not even those who might win votes in the short run;
6. That any sort of violence, especially physical violence, by any of the actors involved must not be tolerated, as it will gravely worsen the conflict, and should therefore be condemned always without condition.
We therefore demand a political solution to this confrontation, which is dangerously nearing a point of no return, between the Central and Regional Governments. To be precise, we demand: 1. That both the President of the Government of Spain, and the President of the Generalitat, acknowledge the existence of a political conflict, that they step aside, and that the political parties represented in the Spanish Congress and the Catalan Parliament form two respective negotiating commissions;.
2. That both parties must abstain from taking any unilateral steps and/or of grave exceptionality, and that they accept launching a mediation process involving an impartial, international third party team.
3. That both parties begin immediately the mediation process with the final aim of reconciling their mutual interests instead of defending totally opposed rigid positions, adopting a series of tactical initial concessions that help create an atmosphere of dialogue and a climate of political will;
4. That civil society is represented in this process holding the status of observers, and that the process be regulated by the principles of transparency and political responsibility;
5. The immediate establishment of an impartial and objective commission tasked with investigating whether the use of force by law enforcement officers on 1 October 2017 in Catalunya was unduly disproportionate, and if confirmed in its final findings that appropriate legal and political measures be taken against those responsible. 4th of October 2017
4) Version française
Étant donné des évènements qui ont eu lieu ces derniers ans et qui ont débouché dans la journée tragique du 1-O, et en vue des réactions qui se sont données, ainsi que par le risque réel d’une rupture de la coexistence et de la paix en Catalogne et dans le reste de l’Espagne, les signataires ici, nous MANIFESTONS : 1. Qu’avant tout, la situation actuelle en Catalogne et dans le reste de l’Espagne est le fruit de l’existence d’un conflit dont les causes viennent de loin et dont sa résolution dépend d’une sortie politique négociée et non pas d’une simple et systématique application de la Loi et de l’État de Droit ;
2. Que les parts confrontées de la Generalitat et du Gouvernement Espagnol, pas nécessairement dans cet ordre, sont les responsables à part égale dans la montée de ce conflit ;
3. Dans le cas du Gouvernement de l’Espagne, sa réponse s’est centrée dans l’ignorance d’une manière systématique de l’existence du désir d’une proportion très ample de l’électorat Catalan pour trouver une meilleure inscription de la Catalogne dans l’Espagne, et devant sa négative à écouter et à négocier, ont poussé à beaucoup de gens à embrasser de plus en plus le projet souverainiste ;
4. Dans le cas du Gouvernement de la Catalogne, sa réponse s’est centrée dans la recherche hors de la Constitution et de l’ Estatut, une solution à l’impasse politique des ces dernières années, et à forcer la main au peuple espagnol dans son ensemble, incluant les citoyens catalans, dont beaucoup d’entre eux ne se sentent pas identifiés avec aucune des deux positions confrontées ;
5. Que tant le Gouvernement de l’État, comme celui de la Generalitat, ont échoué dans son devoir de négocier une sortie politique au dit blocage, et que leur échec est en train de pousser la population à suivre le mauvais exemple de ses leaders, adoptant des positions encore plus radicales, les quelles auront besoin des générations entières pour être dépassées.
Aussi, les ici signataires, nous AJOUTONS : 1. Que le devoir de ceux qui tiennent le pouvoir dans un système démocratique, est de gouverner et de servir l’intérêt général, qui n’est pas ni celui de la majorité, ni celui de la minorité, mais celui de tout le peuple dans son ensemble, le peuple qui les a voté dans un libre exercice de ses droits fondamentaux ;
2. Que tout système démocratique moderne et civilisé doit se fonder dans la fraternité, le dialogue, le débat politique, et le consensus creusé dans la volonté de trouver des solutions aux problèmes, et non pas dans la rigidité, ni dans l’abus de la Loi avec des buts politiques ;
3. Que toute Constitution, et son modèle politique résultant, est le fruit d’un consensus politique et social acquis dans un contexte historique déterminé, et que, pour tant, ne peut pas devenir l’obstacle principal qui empêche une révision de dit modèle si le nouveau contexte historique l’exige, ainsi que la nécessité d’un contrat social nouveau ;
4. Que le peuple et son ensemble mérite un traitement plus respectueux de la part de ses autorités, centrales et autonomiques, après dix ans de crise économique et morale où ils se sont confrontés, avec des conséquences dévastatrices pour beaucoup des familles et sans qu’il y les responsabilités politiques aient été dépurées ;
5. Que l’escalade de cette crise ne bénéficie personne, même pas ceux qui puissent gagner des votes à court terme ;
6. Que l’usage de toute forme de violence, spécialement la violence physique de la part de n’importe quel acteur, n’a pas sa place et péjore gravement ce conflit, et elle doit pour tant être condamnée en tout moment et sans exceptions. C’est pour cela que les ici signataires, nous demandons une issue politique et négociée à cet affrontement État espagnol-Generalitat catalane, qui menace de traverser le point sans retour. Concrètement, les signataires, nous DEMANDONS: 1. Que tant le Président du Gouvernement espagnol, comme le Président de la Generalitat, reconnaissent l’existence d’un conflit politique, qu’ils donnent un pas à côté, et que les formations politiques du Congrès espagnol et du Parlement catalan constituent une commission plurale de négociation avec ses respectifs interlocuteurs ;
2. Que les deux parts s’abstiennent de prendre des décisions unilatérales ou de grave exceptionnalité et acceptent d’ouvrir un procès de médiation dans lequel l’équipe correspondant médiateur ait un profil international et impartial ;
3. Que les deux parts commencent immédiatement un procès de médiation où l’objectif final soit la conciliation des intérêts mutuels et non pas la persécution des positions rigides et totalement opposées, en proposant une série de concessions tactiques initiales qui aident à créer une ambiance de concorde et de projection d’une volonté politique qui facilite le processus négociateur ;
4. Que dans le procès participe la société civile à travers de représentants observateurs, et qu’il soit guidé par les principes de transparence et de responsabilité politique, sans que son exercice mette en risque les négociations ;
5. Et qu’il se constitue d’une manière immédiate une commission impartiale et objective qui enquête si, pendant la journée du 1-O, les corps de sécurité avaient fait un usage abusif de la force et, si de cette manière il serait conclut dans son rapport final, ils se dépurent d’une forme expéditive les responsabilités politiques et légales opportunes. Le 4 octobre 2017
Read more
Manifiesto ConcordiaBarcelona, España
3,637
10/4/17
Carles Puigdemont, Ada Colau
Pido la instalación de barreras arquitectónicas que nos protejan de actos como el sucedido el pasado 17 de agosto en la Rambla.
Por nuestra seguridad.
Porque no cuesta tanto.
Porque no nos vamos a sentir inseguros, al contrario.
Porque NO SE PUEDE REPETIR.
I ask for the installation of architectural barriers to protect us from events such as that happened last August 17 on the Rambla of Barcelona.
For our safety.
Because it does not cost so much.
Because we are not going to feel insecure, on the contrary.
Because it CAN NOT BE REPEATED.Read more
Dolors Arroyo LlorensEspaña
1,531
8/20/17
Ximo Puig, Enric Morera, Mariano Rajoy, Antonio Tajani, Jean-Claude Juncker, António Guterres, Pedro Sánchez, Albert Rivera, Carles Puigdemont, Pablo Iglesias, Mónica Oltra
Davant de l'actual debat polític sobre un nou model d'Estat o territorial i de les diferents propostes plantejades: Espanya nació de nacions, Espanya un Estat plurinacional, Espanya un Estat federal o confederal, Espanya autonòmica formada per nacionalitats i regions... Volem manifestar que els valencians i les valencianes que signem el present document, per damunt de qualsevol diferència ideològica i creences, tenim vocació de ser una nació, la Nació Valenciana.
El nostre Estatut d'Autonomia en el seu art. primer reconeix que el Poble Valencià s'ha constituït en Comunitat Autònoma, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica, pel dret d'autogovern que la Constitució espanyola reconeix a tota nacionalitat.
És un fet que durant la Transició democràtica el Poble Valencià no va ser considerat ni tractat com una nacionalitat històrica, pel simple fet de no haver aprovat l'Estatut valencià abans d'esclatar la Guerra civil, encara que tant l'Estatut de 1982 com més explícitament el modificat en 2006 reconeixen que el Poble Valencià és una nacionalitat històrica. Som conscients que el tracte discriminatori rebut no és alié a l'enfrontament superficial pels símbols o les denominacions, que no identitari, que hem patit els valencians dividint-nos i que tant ha pogut debilitar-nos.
No podem tornar arrere i repetir en un futur pròxim vies secundàries, lleis com la LOTRAVA, o ser considerats ciutadans de segona, sense identitat pròpia, invisibles davant del món i sense pes específic. La nostra autoafirmació, per damunt d'enfrontaments comprensibles, per qüestions convencionals, en una societat plural i democràtica, no va contra ningú, ni en menyscapte de ningú, ni obliga a renunciar als principis de ningú; és un pas avant, una proclama identitària conciliadora, un nexe d'unió, un fonament sobre el que construir: El Poble Valencià, la Nació Valenciana, és una nacionalitat històrica, som conscients d'açò i ho reivindiquem davant de les nostres institucions autonòmiques, de l'Estat, d'Europa i el món.
---------------------------------------------------------------------------
LOS VALENCIANOS SOMOS UNA NACIÓN.
Ante el actual debate político sobre un nuevo modelo de Estado o territorial y de las diferentes propuestas planteadas: España nación de naciones, España un Estado plurinacional, España un Estado federal o confederal, España autonómica formada por nacionalidades y regiones... Queremos manifestar que los valencianos y las valencianas que firmamos el presente documento, por encima de cualquier diferencia ideológica y creencias, tenemos vocación de ser una nación, la Nación Valenciana.
Nuestro Estatuto de Autonomía en su art. primero reconoce que el Pueblo Valenciano se ha constituido en Comunidad Autónoma, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica, por el derecho de autogobierno que la Constitución española reconoce a toda nacionalidad.
Es un hecho que durante la Transición democrática el Pueblo Valenciano no fue considerado ni tratado como una nacionalidad histórica, por el simple hecho de no haber aprobado el Estatuto valenciano antes de estallar la Guerra civil, aunque tanto el Estatuto de 1982 como más explícitamente el modificado en 2006 reconocen que el Pueblo Valenciano es una nacionalidad histórica. Somos conscientes de que el trato discriminatorio recibido no es ajeno al enfrentamiento superficial por los símbolos o las denominaciones, que no identitario, que hemos sufrido los valencianos dividiéndonos y que tanto ha podido debilitarnos.
No podemos volver atrás y repetir en un futuro próximo vías secundarias, leyes como la LOTRAVA, o ser considerados ciudadanos de segunda, sin identidad propia, invisibles ante el mundo y sin peso específico. Nuestra autoafirmación, por encima de enfrentamientos comprensibles, por cuestiones convencionales, en una sociedad plural y democrática, no va contra nadie, ni en menoscabo de nadie, ni obliga a renunciar a los principios de nadie; es un paso hacia delante, una proclama identitaria conciliadora, un nexo de unión, unos cimientos sobre los que construir: El Pueblo Valenciano, la Nación Valenciana, es una nacionalidad histórica, somos conscientes de esto y lo reivindicamos ante nuestras instituciones autonómicas, del Estado, de Europa y el mundo.
----------------------------------------------------
WE, VALENCIANS, ARE A NATION.
Given the current political debate on a new state or territorial model and the different proposals put forward: Spain a nation of nations, Spain a State consisting of several nationalities, Spain a federal or confederal state, autonomous Spain formed by nationalities and regions ... We, the Valencians who signed this document, want to state that above all ideological differences and beliefs, we have a vocation to be a nation, the Valencian Nation.
Our Statute of Autonomy in its art. first recognizes that the Valencian People have become an Autonomous Community, as an expression of their differentiated identity as historical nationality, by the right of self-government that the Spanish Constitution recognizes to all nationality.
It is a fact that during the democratic Transition, Valencian People were not considered nor treated like a historical nationality, due to the simple fact that before the Civil War exploded, we did not have a Valencian Statute approved. Although both the Statute of 1982 and the 2006 one (this one more explicitly) recognize that Valencian people are a historical nationality, we are aware that the discriminatory treatment received has something to do with the superficial confrontation by symbols or denominations, but not about identity, that we have suffered, dividing and debilitating us so much.
We cannot go back and repeat in the near future secondary ways, laws like LOTRAVA, or to be considered second citizens, without their own identity, invisible to the world and without specific weight. Our self-assertion, beyond understandable confrontations, by conventional questions, in a plural and democratic society, does not go against anyone, nor to harm anybody, nor does it force us to renounce anyone's principles; is a step forward, a conciliatory identity proclamation, a nexus of union, a foundation on which to build: the Valencian Nation is a historical nationality, we are aware of this and we claim it before our autonomous institutions, the State, Europe and the world.Read more
Ramon GascóEspaña
1,146
9/11/17
Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Ana Pastor, Carme Forcadell
DECLARACIÓ SOBRE LA CRISI A CATALUNYA
English Castellano
“No hi ha ningú que neixi odiant una altra persona pel color de la pell que té, el passat que porta amb si o la religió que professa... si les persones poden aprendre a odiar, també poden aprendre a estimar”
(Nelson Mandela)
Els sota signants, filòsofs que treballem en universitats catalanes, declarem que:
1. Rebutgem la violència policial contra ciutadans no violents que es va viure l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. En una democràcia, una violència d’aquesta mena no pot ser mai justificada, hi hagi o no hi hagi hagut una sentència del Tribunal Constitucional d’Espanya sobre la il·legalitat del referèndum. No era necessari emprar la violència per tal d’impedir que es celebrés. Fem una crida a tots els polítics espanyols i catalans perquè s’abstinguin de fer ús de la violència, recórrer a accions unilaterals, promoure provocacions o manipular l’opinió pública. La llibertat d’expressió i el diàleg respectuós, valent-se de l’argumentació i la consideració dels fets, han de ser la manera de resoldre les disputes polítiques.
2. Com a primer i immediat pas per reduir la tensió, proposem als governs espanyol i català que es constitueixi una Comissió formada per representants experts de tots els principals partits polítics, inclosos els de l’oposició de tots dos parlaments, amb el propòsit de construir un consens respecte a quines normes substantives i de procediment caldria seguir per tal de reduir i resoldre un conflicte d’aquestes característiques. A més, la Comissió hauria d’incorporar experts en dret nacional i internacional, ètica, filosofia política i especialistes en resolució de conflictes.
3. Caldria considerar no solament el marc jurídic de la legislació espanyola sinó també parts del dret internacional, com ara l’Acord de Hèlsinki (article 1.III), el Tractat UE Maastricht (article 4.2), el Codi de Bones Pràctiques del Consell d’Europa sobre referèndums, així com la Carta de les Nacions Unides, el Pacte Civil de les Nacions Unides i la Resolució 2625 de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Tots els partits polítics involucrats, els responsables de prendre decisions i les organitzacions no governamentals haurien de seguir estrictament les normes pertinents. Pacta sunt servanda.
4. En la mesura que les normes jurídiques no determinen suficientment la resolució de conflictes, la solució ha de basar-se en normes ètiques que han de ser discutides lliurement i acceptades per la Comissió.
5. Si bé és improbable –tot i que no impossible- que tots els membres de la Comissió acceptin un consens sobre procediments i altres normes per a la reducció i resolució de conflictes, la majoria requerida per a l’acceptació de les normes de treball hauria de superar àmpliament el 50%. En democràcia, les decisions transcendentals, les que tenen un efecte a llarg termini sobre les generacions futures, els acords requereixen majories clares i significatives, tal com es fa a l’hora d’acceptar o revisar constitucions en molts països.
6. Un referèndum negociat sobre la independència catalana podria ser una sortida, encara que no l’única. Els referèndums s’han de preparar bé, requereixen un debat públic just, ben informat i imparcial, guiat pels ideals de la democràcia deliberativa. En aquest debat, les opcions alternatives, com ara una major autonomia per a Catalunya o una reforma federal d’Espanya, haurien d’estar també sobre la taula. La Comissió hauria d’elaborar aquestes propostes i enviar-les als parlaments espanyol i català per a un debat informat. Amb el consentiment de totes les parts, els assessors d’organitzacions internacionals podrien ajudar a negociar un acord entre els parlaments. Repetim, en aquest sentit, que tant en les votacions parlamentàries com en les públiques, les majories haurien de ser clares i significatives.
7. El conflicte ha d’abordar-se de manera que reconegui que Catalunya no és l’únic lloc amb una moviment independentista a Europa i que l’exigència d’una major autodeterminació ha de ser equilibrada amb altres tasques i desafiaments importants als quals s’enfronta la Unió Europea. Ens prenem seriosament la declaració dels partidaris de la independència catalana segons la qual es consideren pro-europeus, a diferència d’altres moviments nacionalistes. Creiem que una actitud pro-europea ha de tenir en compte la consideració dels interessos rellevants de tota la Unió Europea.
Amb aquests primers passos, el nostre objectiu és ajudar a reduir la perillosa escalada d’accions i emocions en aquest moment crític. Aquests “jocs del gallina” (Bertrand Russell) poden acabar molt malament. Si el conflicte continua, totes les parts poden patir pèrdues molt greus i lamentables. És essencial aturar l’escalada del conflicte.
Convidem a tots els ciutadans de Catalunya, Espanya i al rest del mon a afegir-se a la declaració.
Barcelona, 03/10/2017
Primers signants:
Massimiliano Badino (Universitat Autònoma de Barcelona)
Norbert Bilbeny Garcia (Universitat de Barcelona)
Victoria Camps (Universitat Autònoma de Barcelona)
Paula Casal (Universitat Pompeu Fabra)
Maria Ramon Cubells Bartolomé (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)
Encarnación Díaz León (Universitat de Barcelona)
José Antonio Diez (Universitat de Barcelona)
Anna Estany Profitós (Universitat Autònoma de Barcelona)
Christopher Evans (Fundació Bosch i Gimpera)
Alexander Fidora (Universitat Autònoma de Barcelona)
Daniel Gamper (Universitat Autònoma de Barcelona)
Manuel García-Carpintero (Universitat de Barcelona)
Victor Gómez Pin (Universitat Autònoma de Barcelona)
Iñigo González Ricoy (Universitat de Barcelona)
Carl Hoefer (Universitat de Barcelona)
Teresa Marques (Universitat de Barcelona)
Genoveva Martí (Universitat de Barcelona)
José Luis Martí (Universitat Pompeu Fabra)
Víctor Méndez Baiges (Universitat de Barcelona)
Núria Sara Miras Boronet (Universitat de Barcelona)
J. J. Moreso (Universitat Pompeu Fabra)
Serena Olsaretti (Universitat Pompeu Fabra)
Francesc Pereña Blasi (Universitat de Barcelona)
Josep Lluís Prades (Universitat de Girona)
Àngel Puyol González (Universitat Autònoma de Barcelona)
Jesus Hernandez Reyes (Universitat Autònoma de Barcelona)
Sven Rosenkranz (Universitat de Barcelona)
Albert Solé (Universitat de Barcelona)
Thomas Sturm (Universitat Autònoma de Barcelona)
Joan Vergés Gifra (Universitat de Girona)
Gerard Vilar (Universitat Autònoma de Barcelona)
Andrew Williams (Universitat Pompeu Fabra)
Gerard Vilar (Universitat Autònoma de Barcelona)
NEW SIGNATURES
Jaume Casals (Rector, Pompeu Fabra University)
Peter Singer (Philosophy, Princeton University)
Onora O'Neill (CBE, Philosophy, Cambridge University)
Philip Kitcher (Philosophy, Columbia University, New York)
Patricia Kitcher (Philosophy, Columbia University, New York)
Gerd Gigerenzer (Director, Max Planck Institute for Human Development, Berlin)
Lorraine Daston (Director, Max Planck Institute for History of Science, Berlin)
Thomas Pogge (Philosophy and International Affairs, Yale University)
Philip Pettit (Politics and Philosophy, Princeton University)
Barry C. Smith (Director, Institute of Philosophy, University of London)
Adrian Piper (Berlin)
Jennifer Saul (Philosophy, University of Sheffield)
Michela Massimi (Philosophy, University of Edinburgh)
Jens Timmermann (Philosophy, University of St Andrews)
Oliver Pooley (Philosophy, University of Oxford)
Alexander Bird (Philosophy, University of Bristol)
Bjorn Heile (Music, University of Glasgow)
Veronica Rodriguez-Blanco (Law & Philosophy, University of Surrey)
Paula Sweeney (Philosophy, University of Aberdeen)
Stephen French (Philosophy, University of Leeds)
Tom Sorell (Politics and Philosophy, University of Warwick)
Tim Crane (Philosophy, Central European University, Budapest)
Maria Kronfeldner (Philosophy, Central European University, Budapest)
Eric Schliesser (Political Science, University of Amsterdam)
Catarina Dutilh Novaes (Philosophy, University of Groningen)
Daniel Cohnitz (Philosophy, Utrecht University)
Paul Ziche (Philosophy, Utrecht University)
Beatriz Noheda (Physics & Nanoscience, University of Groningen)
Iris van Roij (Psychology and Artificial Intelligence, University of Nijmegen)
Peter Pagin (Philosophy, Stockholm University)
Kathrin Glüer-Pagin (Philosophy, Stockholm University)
Antje Gimmler (Philosophy, Aarlborg University)
Martin Kusch (Philosophy, University of Vienna)
Max Kölbel (Philosophy, University of Vienna)
Hans-Johann Glock (Philosophy, University of Zurich)
Catherine Herfeld (Philosophy, University of Zurich)
Wolfgang Spohn (Philosophy, University of Konstanz)
Dina Emundts (Philosophy, Humboldt University, Berlin)
Michael Pauen (Philosophy, Humboldt University, Berlin)
Marcus Willaschek (Philosophy, University of Frankfurt)
Gregory Wheeler (Philosophy and Computer Science, Frankfurt School of Finance and Management)
Monika Betzler (Philosophy, University of Munich)
Reinhard Brandt (Philosophy, University of Marburg)
Torsten Wilholt (Philosophy, University of Hannover)
Wolfgang Carl (Philosophy, University of Göttingen)
Felix Mülhölzer (Philosophy, University of Göttingen)
Holm Tetens (Philosophy, Free University of Berlin)
Ursula Wolff (Philosophy, University of Mannheim)
Bettina Schöne-Seifert (Ethics of Medicine, University of Münster)
Alberto Voltolini (Philosophy, University of Turin)
Luca Gazzardi (Philosophy, University of Milan)
Atocha Aliseda (Philosophy, National Autonomous University of Mexico)
Alexandra Hui (History, Mississippi State University)
David Christensen (Philosophy, Brown University)
Lydia Patton (Philosophy, Virginia Tech University)
Niko Kolodny (Philosophy, University of California at Berkeley)
Janet Levin (Philosophy, University of Southern California)
Susanna Schellenberg (Philosophy, Rutgers University)
Michael Bishop (Philosophy, Florida State University)
Harvey Siegel (Philosophy, University of Miami)
Corey Dyck (Philosophy, Western University, London/ON)
Alan Hájek (Philosophy, Australian National University)
Antonio Diéguez Lucena (Philosophy, Universidad de Malaga)
Héctor Silveira (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Josep Ferret (Law & Philosophy, Pompeu Fabra University)
José Martínez Fernández (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Sergio Cremaschi (Philosophy, Università del Piemonte Orientale - Alessandria, Novara, Vercelli)
Joan Pagès (Philosophy, Universitat de Girona)
Josefa Toribio (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Isabel Balza (Philosophy, Universidad de Jaén)
Vicente Sanfélix Vidarte (Philosophy, Universidad de Valencia)
Josep E. Corbí Fernández de Ibarra (Philosophy, Universidad de Valencia)
Francisco Garrido Peña (Philosophy, Universidad de Jaén)
José M. Portillo Valdés (Philosophy, Universidad del País Vasco)
Vanessa Vidal (Philosophy, Universidad de Valencia)
José Luis Pérez Triviño (Law, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
Graciela Fainstein Lamuedra (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Nicolás Sánchez Durá (Philosophy, Universidad de Valencia)
Juan Carlos Velasco Arroyo (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Txetxu Ausín (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Concha Roldán (Instituto de Filosofía del CSIC, Presidenta de la AEEFP)
Roberto R. Aramoyo (Instituto de Filosofía del CSIC, Philosophy, Madrid)
Elvira Alonso Romero (Universidad CEU Cardenal Herrera)
Irene Gómez Franco (Instituto de Filosofía del CSIC, Madrid & UNED, Madrid & Universität Potsdam)
Cristina de la Cruz Ayuso (Philosophy, Universidad de Deusto, Bilbao)
David Rodríguez-Arias (Universidad de Granada)
Dan López de Sa (Philosophy, Universitat de Barcelona)
Mauricio Suarez (Philosophy, Universidad Complutense de Madrid)
Giacomo Marramao (Philosophy, Università di Roma III & Direttore del Comitato Scientifico Internazionale della Fondazione Basso, Roma)
Antonio Gómez Ramos (Philosophy,Universidad Carlos III de Madrid)
Joaquín Fortanet Fernández (Philosophy, Universidad de Zaragoza)
David Pineda (Philosophy, Universitat de Girona)
Fernando Castro Flórez (Philosophy, Universidad Autónoma de Madrid)
Antonio Campillo (Philosophy, Universidad de Murcia)
Maria Bordons Gangas (CSIC, Madrid)
Julián Marrades Millet (Philosophy, Universitat de València)
María José Alcaraz León (Philosophy, Universidad de Murcia)
Concepción Paredes Olay (Philosophy, Universidad de Jaén)
Pablo Domenech (Philosophy, Universidad de Murcia)
José V. Bonet Sánchez (Philosophy, Universidad Católica de Valencia)
Joaquín Valdivielso Navarro (Philosophy, Universitat de les Illes Balears)
Jorge Riechmann (Universidad Autónoma de Madrid).
José Luis López de Lizaga (Philosophy, Universidad de Zaragoza)
Paco Calvo (Philosophy, Universidad de Murcia)
Javier Gil (Philosophy, Universidad de Oviedo)
Isabel Gómez Caridad (Instituto de Filosofia del CSIC, Madrid)
Carlos Thiébaut (Philosophy, Universidad Carlos III de Madrid)
Camil Constantin Ungureanu (Philosophy, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
Bernat Riutort Serra (Philosophy, Universitat de les Illes Balears)
Cristina Santamarina Vaccari (Philosophy, Universidad Complutense de Madrid)
Luis Arenas Llopis (Philosophy, Universidad de Zaragoza)
Catia Faria (Law & Philosophy, Pompeu Frabra University & University of Minho)
Eze Paez (Law & Philosophy, Universitat Pompeu Fabra & Universidade do Minho).Read more
Thomas SturmCerdanyola del Vallès, España
489
10/5/17
All'amministrazione comunale di Barletta (Ufficio del Sindaco della città di Barletta), Giuseppe Conte, Kirsten E. Gillibrand, Giulia Grillo, Giuliano Poletti, Giuseppe "Beppe" Sala, Giuseppe Sala ...
#Cange.climate Stop heating. INGLISH��
CLIMATE !!
We living beings
we had
the privilege of a beautiful world; then if we ruin this world there will be none
in the near future.
Give a good morning of very bad life full of dirt inside and out ... ���� ️ ️
#sufficient pollution����️�️�️�️⛰️��.
ITALY �� basta al cambiamento delCLIMA !!Noi esseri viventiabbiamo avutoil privilegio di un mondo meraviglioso; allora se roviniamo questo mondo non ce ne sarà nessunonel futuro prossimo. Fai un buongiorno di pessima vita piena di sporcizia dentro e fuori ... ���� ️ ️# inquinamento sufficiente�️�️�️�️⛰️���️�️
Read more
Save PlanetItalia
39
2/3/20
Rafael Catalá Polo, Michael F. Bennet, Benoît Hamon, Dr. Ben Carson, Ben Rattray, Carles Puigdemont, Carlos Curbelo
ProblemCarl Azuz is a blessing given to this corrupt land from God himself. I feel that Carl Azuz can be one of the greatest leaders to ever walk on this planet. Carl has no enemies only followers.SolutionAnybody needs to sign this petition Personal storyI feel nothing,I have no emotions and no family.But I have CNN 10 and that is all I need.Read more
Ur mama gay ur mama gayNorwood, OH, United States
7
11/27/18
United Nations, Carles Puigdemont
The situation is that the former president of Catalonia, Carles Puigdemont, who is exiled in Belgium, is denied access to Canada on the pretext that he was a criminal. He is accused of having declared an illegal referendum in Spain and risks up to thirteen years in prison. Currently in Belgium, the court will deliberate on his extradition on December 16, 2019.
By denying him entry to Canada, the government is violating several articles of the Universal Declaration of Human Rights, including article 11.1, which states: "Everyone charged with a criminal offense shall be presumed innocent until his guilt was legally established in a public trial where all the guarantees necessary for his defense were assured to him. "He also violates Article 14.1 which says:" In the face of persecution, everyone has the right to seek asylum and to benefit from asylum in other countries. "
The government could also have refused him entry to Canada because he had also come to speak of independence in Quebec and the government did not want to give the impression that they approved the Quebec independence movement. This violates article 19, which says: "Everyone has the right to freedom of opinion and expression, which implies the right not to be disturbed by his or her opinions and to seek, receive and spread, without considerations of borders, information and ideas by any means of expression whatsoever. "
By signing this petition Canada may come back on its decision and human rights will be better respected.Read more
Mathias DouvilleCanada
7
10/29/19
Artur Mas, SM el Rey Don Felipe VI, Mariano Rajoy
Barcelona have reacted angrily to a decision to ban "estelada" Catalan nationalist flags from Sunday's Copa del Rey final against Sevilla in Madrid, saying their fans' "freedom of expression" is being denied.
Authorities in the Spanish capital have decided to clamp down on such possible behaviour ahead of the 2016 final, being played at Atletico Madrid's Estadio Vicente Calderon, with government delegate Concepcion Dancausa invoking a law against symbols or banners that "incite, foment or support violent or terrorist behaviour.
Barca issued an official statement reacting to the government's ruling, saying such actions were an attack on their fans' universal and fundamental human rights.Read more
. .Alabama, United States
6
5/19/16