Vull que em tornin les meves filles! - ¡Quiero que me devuelvan a mis hijas!
Vull que em tornin les meves filles! - ¡Quiero que me devuelvan a mis hijas!
El problema
Ajudeu-me a recuperar les meves filles!
Em dic Vero Santapau, soc mare de tres nenes de Jennifer, Sandra i Rachel, de 13, 11 i 8 anys, vaig marxar de la casa on vivia amb la meva parella, pare de les meves filles, després de rebre repetits maltractaments físics, psicològics i agressions sexuals per part d’ell. El meu únic desig era posar terra entre tots dos.
Al cap de 4 mesos d’haver-me separat em vaig adonar que ell havia abusat també de les meves filles, un dia la meva gran m’ho va insinuar, vaig contactar de seguida amb el metge de família que ens portava per comprovar-ho i efectivament, durant el temps que jo vaig ser ingressada a l’hospital per una malaltia (3 mesos) va abusar de les menors, de les seves pròpies filles!
Vaig denunciar els fets i el Jutge Francès que va sentenciar la meva demanda, em va concedir la guàrdia i custodia total i expedint per la meva ex-parella una ordre d’allunyament.
Després d’això, vaig posar distancia i vaig tornar a Catalunya la terra on ja havien nascut dues de les nenes, amb un projecte de vida, i he refet la meva vida amb tots els acords dels jutjats. Que incloïen la condició de que serveis socials fes un seguiment social i quan vaig arribar aquí ho vaig comunicar absolutament tot des del primer dia d’arribar als serveis socials de les Terres de l’Ebre (DGAIA).
La DGAIA, sense fer cap cas ni a l’orde de custodia del jutge, ni a l’orde d’allunyament ni a la versió de les nenes ni la meva, van concloure que no era apta per tenir cura de les meves filles.
Em van citar a una visita que es suposava era per parlar amb les nenes i amb mi i va resultar, que m’esperaven amb els mossos de esquadra i atestant que jo era violenta, vaig sortir d’ aquella visita sense les meves xiques que són el mes m estimo aquets món!
Les van robar i posar a un cotxe que ni tant sols tenia cadireta per nens i així em vaig quedar, morta a la vorera mirant com les meves xiques ploraven i posaven les manetes al vidre dient MAMAAAA ,
No oblidaré mai aquest moment de dolor ni la mirada de les nenes dient NO ENS DEIXIS MAMAAAA .
Em van donar uns papers que ni vaig mirar i se les van internar a un centre privat d'acollida de menors DGAIA a Amposta
Avui dia 22/01/2015 fa 17 mesos que me les han pres del meu costat donant-me només de visita 1 hora cada 15 i en vigilància de part del personal des de darrera d’un vidre que hi ha a la sala. Si les meves filles i jo parlem d’ alguna cosa que els molesta intervenen. Tinc 1 trucada de mes o menys 3 minuts per nena que no respecten gaire bé mai i pengen el telèfon si les nenes m’intenten explicar el que els hi passa dins el centre.
Aquestes passades festes i a diferència de l’any anterior, no me les han deixat tenir per Nadal, ni cap d’any ni Reis. Ni tant sols he pogut parlar amb elles per telèfon, ja que els responsables de fer-ho no m’han trucat els dies en els que tenia dret a parlar amb elles.
El passat 12 de novembre es va veure el meu cas al jutjat d’Amposta, i tot i que el pla de millora que se m’havia imposat va quedar desmuntat, la jutgessa va donar més importància a la psicòloga de la DGAIA amb qui pràcticament no he parlat que al testimoni del psicòleg que m’ha tractat durant tot aquest temps i que va declarar tant per escrit com oralment que jo era perfectament capaç d’educar correctament a les meves filles.
De les nombroses irregularitats i mentides que consten en el expedient del nostre cas, no se’n va dir ni una paraula.
He presentat recurs contra una sentència tant parcial i tant poc ajustada a dret. I seguiré lluitant fins aconseguir que les meves filles tornin a casa.
Us demano signar i compartir aquesta petició de suport per recuperar les meves filles, Només vull tenir-les a casa i poder per fi deixar de patir en la vida i que puguem gaudir per fi de la vida...
CASTELLANO
Ayudadme a recuperar mis hijas!
Me llamo Vero Santapau, soy la madre de tres niñas, Jennifer, Sandra y Rachel, de 13, 11 y 8 años. Me fui de la casa donde vivía con mi pareja, padre de mis hijas, después de recibir repetidos maltratas físicos, psicológicos y agresiones sexuales por parte de él. Mi único deseo era poner tierra entre los dos.
Al cabo de 4 meses de haberme separado me di cuenta que él, había abusado también de mis hijas, un día la mayor me lo insinuó, contacté enseguida con el médico de familia que nos llevaba para comprobarlo y efectivamente, durante el tiempo que yo fui ingresada en el hospital por una enfermedad (3 meses) abusó de las menores, de sus propias hijas!
Denuncié los hechos y el Juez Francés que sentenció mi demanda, me concedió la guardia y custodia total y expidiendo por mi ex-pareja una orden de alejamiento.
Después de esto, puse distancia y volví a Cataluña la tierra donde ya habían nacido dos de las niñas, con un proyecto de vida y he rehecho mi vida con todos los acuerdos de los juzgados. Que incluían la condición de que servicios sociales hicieran un seguimiento social y cuando llegué aquí lo comuniqué absolutamente todo desde el primer día a los servicios sociales de las Tierras del Ebro (DGAIA).
La DGAIA, sin hacer ningún caso ni a la orden de custodia del juez, ni a la orden de alejamiento ni a la versión de las niñas ni la mía, concluyeron que no era apta para tener cura de mis hijas.
Me citaron a una visita que se suponía era para hablar con las niñas y conmigo y resultó, que me esperaban con los mozos de escuadra y testificando que yo era violenta, salí de aquella visita sin mis chicas que son lo más amo en este mundo!
Me las robaron y las metieron en un coche que ni tan sólo tenía sillita para niños y así me quedé, muerta en la acera mirando como mis chicas lloraban y ponían las manecillas al vidrio diciendo MAMAAAA…..
No olvidaré nunca este momento de dolor ni la mirada de las niñas diciendo NO NOS DEJES MAMAAAA…
Me dieron unos papeles que ni miré y se las internaron en un centro privado de acogida de menores de la DGAIA en Amposta
Hoy, día 24/01/2015 hace 17 meses que me las han quitado de mi lado dándome sólo de visita 1 hora cada 15 días y siendo vigiladas por parte del personal desde detrás de un vidrio que hay en la sala. Si mis hijas y yo hablamos de algo que les molesta intervienen. Tengo 1 llamada de más o menos 3 minutos por niña que no respetan casi nunca y cuelgan el teléfono si las niñas me intentan explicar lo que les pasa dentro del centro.
Estas pasadas fiestas y a diferencia del año anterior, no me las han dejado tener por Navidad, ni fin de año ni Reyes. Ni tan sólo he podido hablar con ellas por teléfono, puesto que los responsables de hacerlo no me han llamado los días en los que tenía derecho a hablar con ellas.
El pasado 12 de noviembre se vio mi caso en el juzgado de Amposta, y a pesar de que el plan de mejora que se me había impuesto quedó desmontado, la juez dio más importancia a la psicóloga de la DGAIA con quien prácticamente no he hablado, que al testimonio del psicólogo que me ha tratado durante todo este tiempo y que declaró, tanto por escrito como oralmente, que yo era perfectamente capaz de educar correctamente a mis hijas.
De las numerosas irregularidades y mentiras que constan en el expediente de nuestro caso, no se dijo ni una palabra.
He presentado recurso contra una sentencia tan parcial y tan poco ajustada a derecho. Y seguiré luchando hasta conseguir que mis hijas vuelvan a casa.
Os pido firmar y compartir esta petición de apoyo para recuperar a mis hijas, Sólo quiero tenerlas en casa y poder por fin dejar de sufrir en vida y que podamos disfrutar por fin de la vida..

El problema
Ajudeu-me a recuperar les meves filles!
Em dic Vero Santapau, soc mare de tres nenes de Jennifer, Sandra i Rachel, de 13, 11 i 8 anys, vaig marxar de la casa on vivia amb la meva parella, pare de les meves filles, després de rebre repetits maltractaments físics, psicològics i agressions sexuals per part d’ell. El meu únic desig era posar terra entre tots dos.
Al cap de 4 mesos d’haver-me separat em vaig adonar que ell havia abusat també de les meves filles, un dia la meva gran m’ho va insinuar, vaig contactar de seguida amb el metge de família que ens portava per comprovar-ho i efectivament, durant el temps que jo vaig ser ingressada a l’hospital per una malaltia (3 mesos) va abusar de les menors, de les seves pròpies filles!
Vaig denunciar els fets i el Jutge Francès que va sentenciar la meva demanda, em va concedir la guàrdia i custodia total i expedint per la meva ex-parella una ordre d’allunyament.
Després d’això, vaig posar distancia i vaig tornar a Catalunya la terra on ja havien nascut dues de les nenes, amb un projecte de vida, i he refet la meva vida amb tots els acords dels jutjats. Que incloïen la condició de que serveis socials fes un seguiment social i quan vaig arribar aquí ho vaig comunicar absolutament tot des del primer dia d’arribar als serveis socials de les Terres de l’Ebre (DGAIA).
La DGAIA, sense fer cap cas ni a l’orde de custodia del jutge, ni a l’orde d’allunyament ni a la versió de les nenes ni la meva, van concloure que no era apta per tenir cura de les meves filles.
Em van citar a una visita que es suposava era per parlar amb les nenes i amb mi i va resultar, que m’esperaven amb els mossos de esquadra i atestant que jo era violenta, vaig sortir d’ aquella visita sense les meves xiques que són el mes m estimo aquets món!
Les van robar i posar a un cotxe que ni tant sols tenia cadireta per nens i així em vaig quedar, morta a la vorera mirant com les meves xiques ploraven i posaven les manetes al vidre dient MAMAAAA ,
No oblidaré mai aquest moment de dolor ni la mirada de les nenes dient NO ENS DEIXIS MAMAAAA .
Em van donar uns papers que ni vaig mirar i se les van internar a un centre privat d'acollida de menors DGAIA a Amposta
Avui dia 22/01/2015 fa 17 mesos que me les han pres del meu costat donant-me només de visita 1 hora cada 15 i en vigilància de part del personal des de darrera d’un vidre que hi ha a la sala. Si les meves filles i jo parlem d’ alguna cosa que els molesta intervenen. Tinc 1 trucada de mes o menys 3 minuts per nena que no respecten gaire bé mai i pengen el telèfon si les nenes m’intenten explicar el que els hi passa dins el centre.
Aquestes passades festes i a diferència de l’any anterior, no me les han deixat tenir per Nadal, ni cap d’any ni Reis. Ni tant sols he pogut parlar amb elles per telèfon, ja que els responsables de fer-ho no m’han trucat els dies en els que tenia dret a parlar amb elles.
El passat 12 de novembre es va veure el meu cas al jutjat d’Amposta, i tot i que el pla de millora que se m’havia imposat va quedar desmuntat, la jutgessa va donar més importància a la psicòloga de la DGAIA amb qui pràcticament no he parlat que al testimoni del psicòleg que m’ha tractat durant tot aquest temps i que va declarar tant per escrit com oralment que jo era perfectament capaç d’educar correctament a les meves filles.
De les nombroses irregularitats i mentides que consten en el expedient del nostre cas, no se’n va dir ni una paraula.
He presentat recurs contra una sentència tant parcial i tant poc ajustada a dret. I seguiré lluitant fins aconseguir que les meves filles tornin a casa.
Us demano signar i compartir aquesta petició de suport per recuperar les meves filles, Només vull tenir-les a casa i poder per fi deixar de patir en la vida i que puguem gaudir per fi de la vida...
CASTELLANO
Ayudadme a recuperar mis hijas!
Me llamo Vero Santapau, soy la madre de tres niñas, Jennifer, Sandra y Rachel, de 13, 11 y 8 años. Me fui de la casa donde vivía con mi pareja, padre de mis hijas, después de recibir repetidos maltratas físicos, psicológicos y agresiones sexuales por parte de él. Mi único deseo era poner tierra entre los dos.
Al cabo de 4 meses de haberme separado me di cuenta que él, había abusado también de mis hijas, un día la mayor me lo insinuó, contacté enseguida con el médico de familia que nos llevaba para comprobarlo y efectivamente, durante el tiempo que yo fui ingresada en el hospital por una enfermedad (3 meses) abusó de las menores, de sus propias hijas!
Denuncié los hechos y el Juez Francés que sentenció mi demanda, me concedió la guardia y custodia total y expidiendo por mi ex-pareja una orden de alejamiento.
Después de esto, puse distancia y volví a Cataluña la tierra donde ya habían nacido dos de las niñas, con un proyecto de vida y he rehecho mi vida con todos los acuerdos de los juzgados. Que incluían la condición de que servicios sociales hicieran un seguimiento social y cuando llegué aquí lo comuniqué absolutamente todo desde el primer día a los servicios sociales de las Tierras del Ebro (DGAIA).
La DGAIA, sin hacer ningún caso ni a la orden de custodia del juez, ni a la orden de alejamiento ni a la versión de las niñas ni la mía, concluyeron que no era apta para tener cura de mis hijas.
Me citaron a una visita que se suponía era para hablar con las niñas y conmigo y resultó, que me esperaban con los mozos de escuadra y testificando que yo era violenta, salí de aquella visita sin mis chicas que son lo más amo en este mundo!
Me las robaron y las metieron en un coche que ni tan sólo tenía sillita para niños y así me quedé, muerta en la acera mirando como mis chicas lloraban y ponían las manecillas al vidrio diciendo MAMAAAA…..
No olvidaré nunca este momento de dolor ni la mirada de las niñas diciendo NO NOS DEJES MAMAAAA…
Me dieron unos papeles que ni miré y se las internaron en un centro privado de acogida de menores de la DGAIA en Amposta
Hoy, día 24/01/2015 hace 17 meses que me las han quitado de mi lado dándome sólo de visita 1 hora cada 15 días y siendo vigiladas por parte del personal desde detrás de un vidrio que hay en la sala. Si mis hijas y yo hablamos de algo que les molesta intervienen. Tengo 1 llamada de más o menos 3 minutos por niña que no respetan casi nunca y cuelgan el teléfono si las niñas me intentan explicar lo que les pasa dentro del centro.
Estas pasadas fiestas y a diferencia del año anterior, no me las han dejado tener por Navidad, ni fin de año ni Reyes. Ni tan sólo he podido hablar con ellas por teléfono, puesto que los responsables de hacerlo no me han llamado los días en los que tenía derecho a hablar con ellas.
El pasado 12 de noviembre se vio mi caso en el juzgado de Amposta, y a pesar de que el plan de mejora que se me había impuesto quedó desmontado, la juez dio más importancia a la psicóloga de la DGAIA con quien prácticamente no he hablado, que al testimonio del psicólogo que me ha tratado durante todo este tiempo y que declaró, tanto por escrito como oralmente, que yo era perfectamente capaz de educar correctamente a mis hijas.
De las numerosas irregularidades y mentiras que constan en el expediente de nuestro caso, no se dijo ni una palabra.
He presentado recurso contra una sentencia tan parcial y tan poco ajustada a derecho. Y seguiré luchando hasta conseguir que mis hijas vuelvan a casa.
Os pido firmar y compartir esta petición de apoyo para recuperar a mis hijas, Sólo quiero tenerlas en casa y poder por fin dejar de sufrir en vida y que podamos disfrutar por fin de la vida..

Petición cerrada
Comparte esta petición
Los destinatarios de la petición
Compartir esta petición
Petición creada en 7 de junio de 2014
