esteles-menhirs in situ

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 500!


El Museu de Solsona ha engegat un projecte per a traslladar a un espai museïtzat un conjunt d’esteles-menhir neolítiques que es trobaven en el seu paisatge.Valorem l’interès i la dignificació d’aquestes esteles, però creiem que haurien de ser tornades al seu emplaçament original, on encara mantenen una relació íntima entre la natura, l’espiritualitat i el patrimoni.

Demanem que el projecte consideri un estudi de la seva funció geo-biològica, i que puguin ser valorades com a part viva i activa d’un paisatge sagrat que s’ha mantingut des del Neolític fins al segle XXI.


La tardor de 2018, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha endegat el projecte “Gegants Immortals”, iniciat ja fa temps, que té per objecte retirar les esteles-menhir del territori per tal de procedir a la seva restauració, estudi i custòdia en un mateix espai tancat. La majoria de les esteles ja han estat tretes dels seus emplaçaments mil·lenaris i actualment es troben, per al seu estudi, a la Casa Gran del Miracle, on es preveu fer un espai museïtzat. Malgrat algunes iniciatives des del projecte, la informació sobre el seu desenvolupament ha estat escassa, i fins a la retirada física dels elements patrimonials amb prou feines se n’ha tingut notícia.

Des de diversos àmbits valorem l’esforç envers la dignificació de les esteles i la voluntat d’intervenir davant l’abandó en què algunes, però no totes, havien caigut, però creiem que aquests elements compleixen encara la seva funció, i que la seva sostracció empobreix aquest territori i el seu paisatge. Encara que tombades o lleugerament desplaçades, les esteles recordaven la trama d’un espai geogràfic sagrat, testimonis tangibles que ens permetien interpretar unes determinades cosmovisions, creences o tradicions en una inalterada relació íntima entre la natura, l’espiritualitat i el patrimoni. També formaven part d’una xarxa geo-biològica amb una funció sobre l’energia tel·lúrica de la zona, incidint en el desenvolupament sostenible de la vida en el seu entorn. La geo-biologia considera que aquests elements representen una mena d’”acupuntura” de la terra amb funcions neutralitzadores i amplificadores d’algun tipus de corrents tel·lúrics, superficials, que connecten aquests llocs amb altres indrets sagrats ancestrals, hagin estat o no cristianitzats.

Per tot això, des de la Plataforma NaturaLitat  (Natura i Espiritualitat ) proposem:

1 - Que es reconsideri el projecte per tal que els elements megalítics tornin als seus emplaçaments originaris, retornant els monuments allà on pertanyen, i que es dignifiquin els seus entorns, per mostrar a la societat la seva funció dins d’un paisatge sagrat que s’ha mantingut des del Neolític fins al segle XXI.

Que sigui al Museu o bé a la Casa Gran del Miracle on es puguin conèixer a través de rèpliques, maquetes o fotografies, i no a l’inrevés, contextualitzats en el seu patrimoni arqueològic i paisatgístic paral·lel, acompanyades d’explicacions, amb un llenguatge atractiu i entenedor, que ajudin a comprendre la visió del món dels nostres avantpassats i els vincles que tenien amb la natura, a partir de les recerques realitzades.

2 - Promoure, a més de l’estudi arqueològic dels objectes, l’estudi de la funció energètica d’aquestes esteles-menhir en el territori, i del seu enclavament originari, correcte i ben orientat, no només com a patrimoni històric, cultural i ancestral en relació amb el paisatge sinó com a part viva i activa d’un territori que havia estat santificat per mitjà de la seva presència.

3 – Que es puguin oferir diverses possibilitats d’itineraris, guiatges i recuperació de camins per tal de poder conèixer aquests elements en el territori d’una manera respectuosa, que ens apropi a la història, a la natura i als seus valors espirituals, que ajudi a comprendre i respectar aquells elements de continuïtat cultural que ens han pervingut de civilitzacions pretèrites.

 El Solsonès és una terra rica en paisatge arqueològic, i especialment en jaciments del Neolític i l’edat del Bronze. A més de cistes, galeries, menhirs o llocs d’hàbitat, al sud de la comarca han pervingut un seguit d’esteles, algunes d’elles amb restes de gravats a la seva superfície, seguint camins ramaders d’origen prehistòric i en relació amb altres elements megalítics, que confluïen tots ells al punt culminant de la serra del Miracle.

Des de la seva col·locació en indrets curosament escollits fa segles, molts d’aquests elements han estat alterats, però en la seva majoria no han perdut el seu caràcter en el paisatge; la majoria de menhirs assenyalen encara límits de termes de propietats o comunals, hi ha galeries sepulcrals que es van mig desmuntar per a fer-ne necròpolis paral·leles, o alguns elements tenen llegendes associades que protegeixen el seu caràcter sagrat.

L’antiga estela del Miracle, l’anomenat Roc de la Marededéu, potser ja deuria ser tombada del punt culminant del turó quan s’hi va bastir la capella de Sant Gabriel, i fa 200 anys va esdevenir altar de benediccions i taula d’ofrena, i, a tocar del Santuari del Miracle, seguia essent utilitzat fins avui per a fer-hi celebracions litúrgiques cristianes, com a espai contemplatiu o simplement de referent espiritual i emocional per part de veïns, visitants i amics de la casa d’Espiritualitat del Santuari.

Lamentablement, amb la pèrdua dels camins ramaders i la industrialització del camp, al segle XX alguns d’aquests elements neolítics han estat desplaçats de les seves ubicacions originals per a facilitar el pas de maquinària agrícola, en un procés paral·lel al desconeixement o la desídia envers el patrimoni que ha patit la comarca i el país.