Les Santes que celebrem són hereves directes del moviment “Les Santes, Fem-ne Festa Major”, una iniciativa popular, oberta i participativa que va possibilitar la implementació de la Festa Major de Mataró que coneixem a dia d’avui. Aquell impuls col·lectiu va situar la ciutadania al centre de la construcció de la festa, convertint-la en un projecte compartit, viu i capaç de generar implicació i identitat.

Nogensmenys, des de fa temps, es percep un progressiu allunyament d’aquest esperit fundacional. S’han limitat i deslegitimat espais de participació i diàleg que havien estat creats precisament per acostar la Festa Major a la ciutadania. Les comissions de treball, inicialment concebudes com a eines de construcció col·lectiva compartida, han perdut capacitat d’incidència real i han quedat reduïdes a un paper consultiu sense agència vinculant.

En la mateixa línia, tot i comprendre el context social actual, s’ha imposat una manera d’entendre la festa cada cop més allunyada de la realitat dels voluntaris, les entitats i les persones que la fan possible. La priorització pel control, la fiscalització i la seguretat jurídica han anat ocupant l’espai que abans corresponia a la confiança, la corresponsabilitat i el diàleg. Tot plegat s’ha desenvolupat de manera essencialment unilateral, sense una construcció col·lectiva real amb les colles i les persones voluntàries que fan possible els actes. En alguns casos, aquestes mesures han resultat inadequades, perquè no responen a les necessitats reals dels participants ni a les dinàmiques pròpies de la cultura popular.

Ara bé, la situació descrita no constitueix un fenomen aïllat ni exclusiu de la Festa Major de Les Santes. Aquesta deriva respon a un determinat model de governança cultural que, de manera progressiva, s’ha anat consolidant i que afecta al conjunt del teixit associatiu i organitzatiu que sustenta la cultura popular de Mataró. Les limitacions creixents per participar en els processos de creació, la reducció dels espais de diàleg i de decisió i la intensificació d’una concepció de la seguretat, entesa en termes restrictius, afecten de manera significativa a nombroses entitats i col·lectius que mantenen viva la cultura popular en el seu ventall de formes, llenguatges i possibilitats. Aquests agents culturals exerceixen una funció estructural en la configuració del teixit social, la generació de vincles comunitaris i la consolidació d’una cultura popular oberta i arrelada al territori. Per consegüent, l’afebliment de la seva capacitat d’incidència comporta, de manera directa, una erosió del model de cultura participativa que històricament ha caracteritzat la ciutat.

Pel que fa a la Festa Major, s’hi sumen les retallades en el pressupost, que afecten el desenvolupament dels actes, o directament els redueixen, així com en el material i la pirotècnia. En definitiva, una disminució progressiva d’elements que conformen la identitat i que fan possible el propi desenvolupament festiu de Les Santes i que, per tant, impliquen una pèrdua del patrimoni cultural popular de la ciutat. 

Més enllà de les decisions concretes, de les polèmiques o discrepàncies puntuals, hi ha una qüestió que rau latent en el fons: quin model de Festa Major volem per a Mataró. 

Cal entendre i atendre Les Santes com una expressió col·lectiva de cultura popular, un espai de trobada i de construcció comunitària que només té sentit si la ciutadania hi té un paper proactiu i vinculant. Això no comporta només preservar-ne la dimensió participativa, sinó també saber fer-la evolucionar d’acord amb les transformacions socials, culturals i organitzatives de la realitat actual, sense desvirtuar-ne la seva naturalesa. 

La preservació, la continuïtat i la consolidació del conjunt d’expressions i pràctiques de la cultura popular de Mataró, així com de la seva Festa Major, constitueixen una condició indispensable per a la pervivència d’un model de ciutat basat en la participació, així com per garantir-ne la seva vitalitat cultural i la construcció col·lectiva d’una identitat compartida. 

Perquè conservar-ne l’essència no és només un exercici de memòria, sinó una necessitat per garantir-ne el futur. 

NOTA: Si us plau, confirmeu la vostra signatura a través del correu electrònic que rebreu en l'adreça facilitada.