Les llengües no sobreviuen soles: necessiten comunitats que les facin servir

El català és la llengua pròpia i oficial de diversos territoris dels Països Catalans i forma part del patrimoni cultural i històric compartit de milions de persones.

Malgrat això, en molts municipis el seu ús social disminueix, especialment entre infants, adolescents i joves. Cada vegada hi ha més persones que entenen el català però no l'utilitzen habitualment, i molts espais de socialització acaben funcionant majoritàriament en altres llengües.

Aquesta situació no és inevitable. Les administracions locals disposen de competències i recursos per afavorir que el català sigui una llengua viva, útil i compartida.

Per això demanem als ajuntaments dels territoris on el català és llengua pròpia que assumeixin un compromís actiu i verificable.

Demanem:

1. Plans municipals d'impuls de l'ús social del català. Que cada ajuntament elabori un Pla Municipal per augmentar l'ús social del català amb objectius concrets, calendari d'actuacions i pressupost.

2. El català com a llengua habitual dels serveis municipals. Que el català sigui la llengua habitual de funcionament en els serveis i activitats municipals, tot garantint sempre els drets lingüístics de tota la ciutadania d'acord amb la normativa vigent.

Això inclou, entre altres:

• esplais i casals
• activitats extraescolars
• centres cívics
• biblioteques
• instal·lacions esportives municipals
• escoles municipals de música, dansa i arts
• activitats d'estiu
• programes juvenils
• comunicació institucional

L'objectiu és que qualsevol infant o jove pugui viure experiències de lleure, esport i cultura amb el català com a llengua normal de relació.

3. Formació i recursos
Que els monitors, educadors, tècnics municipals i personal dels equipaments disposin de recursos i formació per fomentar l'ús del català de manera inclusiva i acollidora.

4. Objectius públics i mesurables
Que cada municipi estableixi indicadors concrets sobre l'evolució de l'ús social del català.

Per exemple:

• ús habitual del català en activitats municipals
• nombre d'activitats desenvolupades principalment en català
• participació en programes de foment de la llengua
• evolució dels usos lingüístics segons enquestes periòdiques;
• altres indicadors adaptats a la realitat de cada municipi.

5. Rendició de comptes
Cada any els ajuntaments haurien de publicar un informe públic explicant:

quines mesures s'han aplicat;
quins objectius s'han assolit;
quins indicadors han millorat;
quins aspectes cal reforçar.
Les polítiques públiques només tenen sentit si la ciutadania en pot conèixer els resultats.

Per què és important?

Les llengües no es mantenen vives únicament perquè siguin oficials o perquè s'ensenyin a l'escola. Necessiten poder-se utilitzar amb normalitat en la vida quotidiana: al carrer, fent esport, en les activitats de lleure, als espais culturals i en les relacions socials.

Els ajuntaments són les administracions més properes a la ciutadania i tenen un paper fonamental en la creació d'entorns on el català sigui una llengua habitual, compartida i oberta a tothom.

Promoure el català no significa excloure cap altra llengua ni limitar els drets de ningú. Al contrari: significa garantir que la llengua pròpia del país continuï sent una eina de cohesió social, d'igualtat d'oportunitats i de participació, alhora que es respecten plenament els drets lingüístics de totes les persones.

Sense una actuació decidida, l'ús social del català pot continuar disminuint. Amb polítiques públiques planificades, recursos adequats i una avaluació transparent dels resultats, aquesta tendència es pot revertir.

Per això demanem als ajuntaments que assumeixin aquest compromís i facin del foment de l'ús social del català una prioritat de les seves polítiques municipals.

Cada signatura ajuda a impulsar aquest canvi. Si comparteixes aquest objectiu, signa aquesta petició i difon-la.