El 10 de gener de 2020 passarà a la història com un dia negre per a la democràcia i els Drets Humans a Europa. En efecte, és en aquest dia quan David Sassoli, com a president del Parlament Europeu, inaugura una nova era en la que no només els votants, sinó també els jutges dels Estats membres decidiran la composició del Parlament Europeu. D'aquesta manera s'abandona el principi bàsic crucial de la democràcia representativa.
Com va declarar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 19 de desembre de 2019, el Dr. Oriol Junqueras fou elegit diputat al Parlament Europeu i gaudeix d'immunitat parlamentària des del 2 de juliol de 2019. No obstant això, Espanya també ho ha empresonat des del 2 de juliol de 2019 fins avui i li ha impedit dur a terme el seu treball com a eurodiputat electe. En violació del dret internacional i del dret espanyol, el Tribunal Suprem espanyol va condemnar a Oriol Junqueras en primera i única instància a 13 anys de presó el 14 d'octubre de 2019 a condicions de judici que distaven molt de ser justes i imparcials. Qui llegeixi la sentència reconeixerà amb esgarrifança que el principi de l'Estat de Dret i la protecció dels drets fonamentals de la Constitució espanyola van ser enterrats aquí i que a partir d'ara l'ús dels drets fonamentals a Espanya pot ser sancionat.
https://www.vilaweb.cat/noticies/ferrajoli-critica-repressio-judici-suprem-pressions-espanyoles/
Espanya no hauria d'haver seguit empresonant a l'eurodiputat ni hauria d'haver condemnat un eurodiputat malgrat la seva immunitat. Manuel Marchena, el jutge president de la causa penal, ha argumentat ara, en una nova sentència sobre la seva decisió en relació als presos polítics, que aquesta sentència, que es va dictar en primera i única (!) instància, és definitiva — se li nega una segona instància a Oriol Junqueras en violació dels Drets Humans — i que, per tant, no s'ha de permetre a Oriol Junqueras exercir càrrecs públics. Per tant, no va poder assumir el seu mandat.
El 10 de gener de 2019, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va expressar l'opinió jurídica que el Parlament Europeu està obligat per la jurisprudència dels tribunals nacionals i que, com a conseqüència de la nova decisió del Tribunal Suprem espanyol, el mandat d'Oriol Junqueras va deixar d'existir a partir del 3 de gener de 2020. Això permetrà a tots els tribunals nacionals dels Estats membres de la Unió Europea jutjar un eurodiputat electe, però políticament perseguit, sense la prèvia renúncia a la seva immunitat per part del Parlament Europeu, i destruir així la voluntat de l'electorat mitjançant una condemna. Això és exactament el contrari del que es pretén aconseguir amb el principi de la immunitat parlamentària. El poder judicial de l'Espanya postdemocràtica ha aconseguit així posar a la Unió Europea en un camí perillós, allunyant-se d'un principi crucial de la democràcia i de la voluntat de l'electorat, de manera que el Parlament Europeu ja no sembla ser una representació legítima de tots els votants europeus, sinó que un gran nombre de votants catalans veuen els seus drets com a ciutadans europeus violats de forma dràstica.
Encara hi ha esperances que els tribunals europeus corregeixin aquest error històric del president de Parlament, David Sassoli. No obstant això, si ho fan, potser el 10 de gener de 2020 passi a la història com el dia en què va començar la desintegració del principi democràtic de la Unió Europea. Seria una llàstima per a la Unió. No obstant això, una estructura estatal que abandonés la reivindicació de la universalitat dels Drets Humans, així com el principi de la democràcia, ja no tindria cap justificació a llarg termini per a la seva existència.
Però això no és tot. La comissió electoral de Barcelona ha declarat vacant l'escó parlamentari del president català Quim Torra. El Parlament de Catalunya, en canvi, ja ha declarat que no acceptarà aquesta mesura, tot i que la 'desobediència' és un delicte penal a Espanya. En probablement qualsevol altre estat europeu, els polítics són lliures d'usar símbols de solidaritat que no estan clarament vinculats a cap partit o direcció política en cap moment. L'ús del llaç groc, que no representa cap partit, sinó que només expressa la solidaritat amb els presos polítics, és un delicte punible segons el dictamen en primera instància d'un tribunal espanyol, i la Comissió Electoral utilitza una sentència inapel·lable d'un tribunal d'apel·lació per privar un diputat del seu mandat. Aquestes són condicions estranyes en un país on la manca d'estat de dret és evident per a qualsevol que no tanqui els ulls!
Encara més combustible per al foc és una nova acció del critòcrata espanyol Pablo Llarena, qui demana al Parlament Europeu que aixequi la immunitat de dos eurodiputats catalans, Carles Puigdemont i Toni Comín, i manté les ordres de detenció europees que va emetre contra tots dos malgrat la seva immunitat parlamentària.
Com es podrà establir un diàleg quan la justícia espanyola segueix perseguint destacats polítics catalans per motius polítics amb un desig despietat de venjança, acusant-los de crims imaginaris i ficticis que probablement no serien presos seriosament per un tribunal de qualsevol altre estat de la Unió Europea? L´'Estat profund' d'Espanya, que en part sembla ser encara el 'país de Franco', persegueix amb totes les seves forces als polítics catalans que s'han manifestat i es manifesten a favor del diàleg i en contra de la violència, i sembla voler radicalitzar el conflicte d'aquesta manera i provocar accions violentes per part de certs grups de la banda català, al que Espanya podria respondre restablint una dictadura sobre Catalunya i utilitzant el seu exèrcit i la Guàrdia Civil contra els catalans. En algun moment, l'escalada de repressió i violència de la qual és responsable l'Estat espanyol portarà a la contra-violència i la situació s'anirà allunyant cada vegada més de les mans dels líders polítics si no s'atura finalment la persecució legal dels polítics catalans irreprotxables i honorables i s'inicia un diàleg sincer. No obstant això, Espanya sembla encaminar-se cap a un enfrontament que acabarà per trencar-la si no encontrarà una solució millor. Vae Hispaniae, vae Europae!