Fiestas sin maltrato animal.

Fiestas sin maltrato animal.

- Versión en Castellano:
Opinión de ''Cassola Sense Corda'' respecto al "Bou en Corda" 2019
El acto de la ''embolà'' de este año pasará a la historia. Nunca habíamos visto tanta indignación en nuestro pueblo ante unas imágenes ciertamente terribles. Vergonzoso. La barbarie, el maltrato animal vivido el viernes en Ontinyent, durante la ''embolà'', y retransmitido por televisión, sólo dejó indiferentes la locutora y el representante de los Portadores del Toro de la Purísima, que con el cinismo que los caracteriza sólo veían "nerviosismo" donde era un caso evidente de sufrimiento animal. Se hubiera tenido que actuar de inmediato, retirando el toro, pero no se hizo. No eran suficientemente convulsiones, las caídas del animal, que durante demasiado tiempo permaneció tendido en el suelo. Todo continuó como si no pasara nada.
Estas imágenes golpearon a muchas personas, algunas de las cuales incluso llamaron a la policía para quejarse de lo que veían en pantalla. Y las redes sociales se encendieron, en una ola de indignación como no recordamos en nuestra ciudad.
No podemos entender como a algunos les puede gustar un acto como éste. Además, las imágenes se repiten año tras año, sin casi variaciones. Hay un animal sufriendo, estresado, con miedo, que lo único que busca es huir, al que se le somete a una "tortura" y humillación de una crueldad indigna. Y hay quien todavía no es capaz de ver maltrato ...
Menores presenciando esta salvajada. Guarderías y colegios educativos que lo adornan como si fuera una diversión, una fiesta ... Pero es hora de decir basta, de quitarnos la venda de los ojos. Nuestros hijos e hijas, nuestras familias, la sociedad ontinyentina en general, necesitan saber que esto no está bien, que es una barbarie. Divertirse, juntarse con las amistades, es una cosa, pero disfrutar con el sufrimiento de un animal, es otra cosa bien distinta. Pongámonos en la piel del toro. ¿Cómo nos sentiríamos?
Vivimos en Ontinyent, y los días del toro en cuerda son para nosotros los más deplorables del año. Son muchas las reflexiones que nos vienen a la cabeza: en el siglo XXI, ¿és necesario hacer sufrir a un animal para hacer fiesta?. ¿Cómo se puede considerar esto un acto festivo?. ¿Esa es la imagen que queremos dar de nuestro pueblo?. Dicen que es cultura, pero, ¿qué clase de cultura es esta?. ¿Qué valores transmite la "fiesta" del toro en cuerda? Disfrutar del sufrimiento de otro ser vivo no debería ser una fiesta ni un divertimento para nadie.
El toro de la Purísima puede ser tradición, no lo vamos a negar, pero eso no es razón suficiente para mantenerla. ¿Quién iría a ''La Fira'' si fuera sólo una feria agrícola como estaba planteada en sus inicios?. Como es lógico, ha tenido que evolucionar porque la sociedad así lo pide. Las tradiciones cambian, evolucionan. Algunas desaparecen (las cordadas, por ejemplo) y nos llegan nuevas "importadas" (¿os suena Halloween?)
Y actualmente la sociedad valenciana continúa avanzando mientras que Ontinyent se queda atrás. Muchas ciudades empiezan a ver que las festividades de los toros son propias de otra época y transforman las tradiciones eliminando este acto, o reconvirtiéndolo. Ontinyent no. Y no sólo no la eliminamos sino que nos inventamos otro "Bou de les Penyes", sin ninguna tradición en nuestro pueblo. ¿Para qué?. ¿Para quien?.
Nosotros también somos ontinyentins y ontinyentinas. Y nos preocupa lo que aquí pasa, nos preocupa el sufrimiento innecesario de un animal, nos preocupa la imagen que nuestro pueblo transmite al exterior, nos preocupan los valores que transmite la "fiesta". Luchamos, y no descansaremos, para convertir Ontinyent en una ciudad de la que sentirnos orgullosos. Con el toro en cuerda, nos avergonzamos.
Ontinyent merece más.
- Versió en Valencià:
Opinió de Cassola Sense Corda respecte al “Bou en Corda” 2019
L’acte de l'embolà d’enguany passarà a la història. Mai havíem vista tanta indignació al nostre poble davant d’unes imatges certament terribles. Vergonyós. La barbàrie, el maltractament animal viscut divendres a Ontinyent, durant l’embolà, i retransmés per televisió, només va deixar indiferents la locutora i el representant dels Portadors del Bou de la Puríssima, que amb el cinisme que els caracteritza només veien “nerviosisme” on era un cas evident de patiment animal. S’haguera hagut d’actuar immediatament, retirant el bou, però no es va fer. No eren prou les convulsions, les caigudes de l’animal, que durant massa temps va romandre estés a terra. Tot va continuar com si no passara res.
Estes imatges van colpir moltes persones, algunes de les quals fins i tot van telefonar la policia per queixar-se del que veien en pantalla. I les xarxes socials es van encendre, en una ona d’indignació com no recordem a la nostra ciutat.
No podem entendre com a alguns els pot agradar un acte com este. A més a més, les imatges es repeteixen any rere any, sense quasi variacions. Hi ha un animal patint, estressat, amb por, que l’únic que busca és fugir, al qual se’l sotmet a una “tortura” i humiliació d’una crueltat indigna. I hi ha qui encara no és capaç de veure maltractament…
Menors presenciant esta salvatjada. Guarderies i col·legis educatius que ho adornen com si fóra una diversió, una festa… Però és hora de dir prou, de llevar-nos la bena dels ulls. Els nostres fills i filles, les nostres famílies, la societat ontinyentina en general, necessiten saber que això no està bé, que és una barbàrie. Divertir-se, ajuntar-se amb les amistats, és una cosa. Però gaudir amb el patiment d’un animal, una cosa ben distinta. Posem-nos en la pell del bou. Com ens sentiríem?
Vivim a Ontinyent, i els dies del bou en corda són per a nosaltres els més deplorables de l’any. Són moltes les reflexions que ens vénen al cap: en el segle XXI, és necessari fer patir un animal per a fer festa?. Com es pot considerar això un acte festiu?. Eixa és la imatge que volem donar del nostre poble?. Diuen que és cultura, però quina classe de cultura és esta?. Quins valors transmet la “festa” del bou en corda? Gaudir del patiment d’un altre ser viu no hauria de ser una festa ni un divertiment per a ningú.
El bou de la Puríssima pot ser tradició, no ho negarem, però això no és raó suficient per mantenir-la. Qui aniria a la Fira si fóra només una fira agrícola com estava plantejada en els seus inicis?. Com és lògic, ha hagut d’evolucionar perquè la societat així ho demana. Les tradicions canvien, evolucionen. Algunes desapareixen (les cordades, per exemple) i ens n’arriben de noves “importades” (vos sona Halloween?)
I actualment la societat valenciana continua avançant mentre que Ontinyent es queda arrere. Moltes ciutats comencen a veure que les festivitats dels bous són pròpies d’altra època i transformen les tradicions eliminant este acte, o reconvertint-lo. Ontinyent no. I no sols no l’eliminem sinó que ens inventem un altre “Bou de les Penyes”, sense cap tradició al nostre poble. Per a què?. Per a qui?.
Nosaltres també som ontinyentins i ontinyentines. I ens preocupa el que ací passa, ens preocupa el patiment innecessari d’un animal, ens preocupa la imatge que el nostre poble transmet a l’exterior, ens preocupen els valors que transmet la “festa”. Lluitem, i no descansarem, per convertir Ontinyent en una ciutat de la qual sentir-nos orgullosos. Amb el bou en corda, ens avergonyim.
Ontinyent mereix més.