Sempre m’ha agradat viure a Sant Julià de Vilatorta, potser perquè hi vaig néixer durant la postguerra i la duresa d’aquells anys em va ensenyar a apreciar el que realment val la pena. 

Encara ara, després de tants anys, el que més m’agrada és mirar per la finestra i veure el castell de Bellpuig. Als seus peus hi he viscut tota una vida. Quan era petita, voltava pels carrers del poble i m’agradava veure les cases dels senyors de la colònia, però el que més m’agradava era jugar a la plaça i fer voltes pels camps i per les fonts. Ara, que ja soc vella, encara m’agrada seure al banc de les envistes de l’Arumí i contemplar els camps que s'estenen cap a Folgueroles. A la primavera és una meravella.

A vegades m’acompanya la meva neta, que tot i que està en una edat difícil, encara té estones per acompanyar-me a passejar pel poble de la mateixa manera que, quan era petita, jo la portava a jugar al parc de les Set Fonts i mai veia l’hora de marxar cap a casa. Ara ja és gran, però sé que li agrada passejar pel poble, seguir les caramelles i en definitiva, fer-hi vida. A poc a poc em penso que la meva neta també està entenent que és una afortunada per viure en un indret com Sant Julià.

Veure créixer la meva neta m’omple de joia, però a la vegada fa que em vegi cada vegada més gran. Cada tarda vaig al casal d’avis a jugar al romi i em vaig emportar una bona alegria quan em van dir que l’Ajuntament havia aconseguit una subvenció molt important per poder fer una residència. Tindria l'oportunitat d'envellir al meu poble estimat i la meva neta em podria venir a veure tot anant cap a Sant Roc on van a fer la xerrada amb el jovent de la seva colla.

Ara, però, diuen que tot i tenir la subvenció, no hi ha prou diners i que l’Ajuntament no vol fer la residència perquè ens hem d'endeutar. Bé que ens vàrem endeutar per fer el pavelló, no?? I ara fa anys que està pagat i ningú se'n recorda. Ara resulta que l’ajuntament no es vol endeutar per donar un servei als avis del poble. Hi ha coses que no les entendré mai.
La meva neta diu que hem de fer una recollida de signatures per demanar a l’equip de govern que faci bo el compromís que va adquirir en el seu programa electoral on deien que farien els impossibles per fer la residència aprofitant una subvenció històrica concedida de 3,2 milions d'euros. Aquest no és un projecte polític ni de colors ni de partits, és un projecte de poble, i per això penso que val la pena recollir abans signatures com sigui possible per demanar a l’equip de govern que compleixi amb la gent gran i ens doni l'oportunitat de poder envellir al nostre estimat poble al costat de la nostra gent. 

Volem la residència i la volem perquè és viable.