El majestuós roure del nostre municipi ha caigut recentment a causa d’un fort vent. Tanmateix, molts considerem que aquest fet no es deu únicament a causes naturals, sinó també a una manca de protecció real.

Tot i ser declarat arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils el 2 de juny de 1993, la realitat és que durant més de trenta anys no s’hi ha dut a terme cap revisió ni actuació significativa per garantir-ne la conservació.

Encara som a temps d’actuar: podem prendre mesures per salvar-lo, estabilitzar-lo i evitar així la seva pèrdua definitiva.

El Roure forma part de la nostra identitat i memòria, tant col·lectiva com individual. No era només un arbre: era un punt de referència íntim, gairebé invisible, que cadascun de nosaltres porta a dins. Tots hi tenim una història particular lligada, un record que, d’una manera o altra, ens hi retorna.

Ens ha assistit i emparat en moments que són difícils d’oblidar. Ha estat testimoni silenciós de rialles i confidències, de retrobaments i comiats, de tardes lentes i de pensaments que buscaven refugi sota la seva ombra. 

En la seva ombra hi hem crescut sense adonar-nos-en: hi hem jugat, hi hem esperat, hi hem callat. Les seves branques dibuixaven el pas del temps, i les seves arrels —ara al descobert - s’entrellaçaven amb les nostres vides, sostenint-nos també a nosaltres.

Ha sigut espai de trobada, de joc i de contemplació; un lloc on aprendre a escoltar el silenci, a mirar més enllà, a trobar pau i tranquil·litat. Ha estat font d’inspiració i aixopluc, protecció davant el soroll del món, i també escenari de tantes petites històries que, juntes, acaben formant la gran història del poble.

El Roure és, i serà sempre, un símbol viu de les nostres vides: un emblema, un estendard natural que ha congregat, al llarg de dècades, generacions senceres. Les seves arrels s’entrellacen amb les nostres, i en la seva força hi hem reconegut una part de qui som.

El Roure ens ha vist ser qui som. Sense pressa. Sense judici. Sempre allà.I ara que ha caigut, no és només fusta a terra. És un silenci sobtat, una ferida oberta, una absència que ens interpel·la. Però no tot està perdut. Encara hi ha vida en el que sembla vençut.
Encara hi ha força en el que ha resistit tants anys. Encara hi som nosaltres. No podem mirar-lo com qui acomiada, sinó com qui és cridat a respondre.

Perquè li devem més que records. Li devem la cura, el gest, la voluntat. Li devem l’oportunitat de tornar a aixecar-se. Que el Roure no esdevingui només memòria, sinó compromís.

AIXEQUEM-LO. 

No oblidem que Bordils té una llarga i profunda tradició en l’arboricultura.
Els nostres avantpassats van fer del cultiu del pollancre molt més que una activitat econòmica: en van fer identitat, fins al punt de convertir el poble en la capital del pollancre.

D’aquell esforç pacient i arrelat a la terra en queda un llegat viu, que encara avui perdura. No només en el paisatge que ens envolta, sinó també en el teixit econòmic i humà del poble, amb empreses viveristes que continuen aquesta relació estreta amb els arbres.

Bordils sempre ha estat un poble abocat al cultiu, a la cura i al respecte pels arbres. Han modelat el nostre entorn, han sostingut economies familiars i han donat forma a una manera de ser. En l’àmbit paisatgístic, econòmic i identitari, els arbres no han estat mai un element secundari: han estat essencials.

Per això, ara que un dels nostres ha caigut,no podem limitar-nos a observar.

Si venim d’una tradició que planta, que cuida i que fa créixer, per què no fem el pas que ens correspon?

Per què no l’aixequem?

Per tot això, sol·licitem amb urgència a l’Ajuntament de Bordils que actuï de forma immediata per intentar salvar i aixecar el Roure caigut, tenint en compte la més mínima possibilitat tècnica per fer-ho. 

No podem permetre que un arbre que ha format part del nostre paisatge i de la nostra vida quotidiana es perdi sense haver intentat tot el possible per recuperar-lo. 

Exigim:

-Una avaluació tècnica urgent que determini l’estat del terreny i de les causes de la caiguda, orientada a identificar i aplicar totes les solucions viables per aixecar i estabilitzar l’arbre. 

-L’aplicació de totes les mesures necessàries per la seva recuperació i supervivència.

-L’adopció d’accions preventives per evitar que situacions similars es tornin a repetir. 

Confiem en que, amb una intervenció ràpida i adequada, encara estiguem a temps de salvar el roure i preservar així  un element valuós del nostre poble, les nostres vides, i del nostre patrimoni. 

CADA FIRMA COMPTA PER DONAR UNA SEGONA OPORTUNITAT AL ROURE 

Encara és viu!