Reubicació del transport de mercaderies perilloses del litoral

El problema

Estimats conciutadans,

Ens dirigim a vosaltres per demanar el vostre suport en una qüestió de gran importància per a la nostra comunitat. Com a veïns de Torredembarra, hem notat que el transport de mercaderies tòxiques, inflamables i perilloses a través de la nostra ciutat genera greus problemes de soroll, vibracions i seguretat. Aquesta situació ens afecta de manera significativa, i creiem que és necessari prendre mesures immediates per millorar-la.

 

Carta a l’Alcalde:

Torredembarra, 1 de juliol 2024

Excel·lentíssim Senyor Alcalde:

Pendents de poder explicar amb detall els problemes que, de fa temps, venim patint amb el transport de mercaderies tòxiques, inflamables, perilloses –i les molèsties associades a les vibracions i sorolls que arriben als 105,7 decibels-, volem exposar-li el següent:

La via del tren construïda prop de la costa el 1865 és un traçat ferroviari obsolet, qüestionat urbanísticament de fa molts anys en passar pel mig de poblacions que s’han urbanitzat intensament amb la participació de totes les administracions.

La Comissió de govern de Torredembarra, el gener de 1992, va demanar al Ministre d’Obres Públiques la petició de traslladar les vies, i el 1994 aquest ajuntament de Torredembarra amb els de Tarragona, Altafulla, i el Consell Comarcal, van manifestar el seu desacord amb el traçat d’adequació del Corredor Mediterrani, que unirà el tràfic des d’Algeciras (nord d’Àfrica) itot Europa.

El març de 2011, el Ministre José Blanco presenta el Corredor com un eix transversal per al transport de mercaderies i viatgers d’alta velocitat, canviant la radicalitat del model existent, un projecte diferent al del polígon petroquímic ubicat a la llera del Francolí, consumint aigües del Gaià i de l’Ebre en uns sòls agrícoles excel·lents.

Però el 2012, la Ministra Ana Pastor presenta un pla inicialment provisional i temporal, previst per a realitzar de forma inmediata que podía afavorir exclusivament la capacitat industrial de la Petroquímica i del Port de Tarragona, als qui, des del primer dia, es va demanar una “solució definitiva” que avui sabem que no existeix, però que dotze anys més tard es comença a executar.

Aquesta situació ha estat contestada en moltes ocasions per part de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, amb l’adhesió i participació dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, el Vendrell, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Barà i el Morell, els quals han presentat requeriments i peticions al Defensor del Pueblo, al Subdelegado del Gobierno de Tarragona, al Parlament de Catalunya, al Secretari de Mobilitat de la Generalitat i al Ministerio de Transportes.

Conclusions:

Tots els 50-60 vagons que avui travessen la nostra població van transportar, el 2019, 207.191 tones, de les quals 149.000 eren de productes tòxics, inflamables o molt inflamables. Aquesta quantitat podrá multiplicar-se per 10, amb el perill potencial que representa. 

Les millores introduïdes permetran que circulin trens de fins a 740 metres, amb vagons de 84 tones a una velocitat superior als 120 Km/hora, incrementant vibracions i sorolls, el 65% dels quals, mesurats l’any 2023, superen els 90 decibels, denunciats com a fatals al Serrallo. I així podem arribar fins els 105,7, totalment insuportables i inhumans per les repercussions de carácter coronari, neurològic i psicològic en la nostra salut.

Les característiques del terreny calcari, l’antigüitat del traçat i dels edificis del barri de Baix a mar, i altres factors, fan previsible que les vibracions afectin alguns edificis construïts on resideixen molts ciutadans. 

Igualment, quedaria afectada la principal font de riquesa del nostre poble, basada en un turisme de càmpings, apartaments, restaurants i petits establiments que realimenten la nostra economia. És molt trist veure com es malbarata de nou una inversió que podria compartir un benefici amb la indústria, el transport de viatgers, la descarbonització i la qualitat de les persones, tot plegat per la mala planificació i estudi d’uns tècnics inexperts i una gestió política que s’hauría de millorar.

Tot porta a pensar que s’ha fet una gestió de la indústria i les comunicacions contra el territori i els ciutadans, quan l’objectiu hauria de ser aprofitar tots els recursos en la millor forma i localització, generant convivència i sinèrgies entre tots els sectors, en benefici del conjunt social, destinatari de tots els planificadors, gestors, tècnics i polítics.

Estarem de nou amb inversions extractives, provocant greuges i descontentaments, frustracions i posibles conflictes entre societat, industria i administracions, del tot innecessaris.

L’increment del transport de mercaderies, segons els experts,col·lapsarà en poc temps les vies i será impossible millorar l’ineficient servei de passatgers, descongestionar l’autopista i asegurar la descarbonització. 

L’única mesura presa per ara consisteix a crear una àrea de máxima seguretat que abasta 250 metres, a ambdós costats de la via, on legalment no es poden construir ni habitatges ni equipaments per la perillositat que representa, però és on actualment tenim els nostres habitatges, la nova escola Antina (el pati on juguen els nens està a 33 metres de la via), la novíssima comissaria dels Mossos d’Esquadra, el CAP, la recent traslladada Biblioteca de Baix a Mar, l’Església de Sant Pere, el supermercat ALDI, diversos càmpings, el Club Marítim, i la gran majoria de la nostra platja tant valorada i plena de banyistes etc. 

 

Per tot plegat, DEMANEM:

  1. Una avaluació ambiental que inclogui sorolls, vibracions, la salut i seguretat de les persones, així com la repercussió econòmica que tindran sobre Torredembarra.
  2.  Un estudi de seguretat per conèixer les persones o entitats responsables en cas de produir-se una malaltia o accident.
  3. Propostes i solucions per resoldre integrament tots els problemas amb tots els recursos tecnics i economics necessaris.
  4. Convocatòria del ple de l’Ajuntament per conèixer el pronunciament, individualment i com a partit, de tots els representants escollits pel poble.
  5. Constitució d’una comissió, formada per polítics de tots els ajuntaments afectats, per convocar una reunió URGENTISSIMA, amb presència de representants de la Plataforma de Mercaderies per l’interior, amb el President de la Generalitat i els ministres de Transporte y Movilidad Sostenible, Industria y Turismo, Transición Ecológica y Reto Demográfico, Trabajo y Economía Social.

 

229

El problema

Estimats conciutadans,

Ens dirigim a vosaltres per demanar el vostre suport en una qüestió de gran importància per a la nostra comunitat. Com a veïns de Torredembarra, hem notat que el transport de mercaderies tòxiques, inflamables i perilloses a través de la nostra ciutat genera greus problemes de soroll, vibracions i seguretat. Aquesta situació ens afecta de manera significativa, i creiem que és necessari prendre mesures immediates per millorar-la.

 

Carta a l’Alcalde:

Torredembarra, 1 de juliol 2024

Excel·lentíssim Senyor Alcalde:

Pendents de poder explicar amb detall els problemes que, de fa temps, venim patint amb el transport de mercaderies tòxiques, inflamables, perilloses –i les molèsties associades a les vibracions i sorolls que arriben als 105,7 decibels-, volem exposar-li el següent:

La via del tren construïda prop de la costa el 1865 és un traçat ferroviari obsolet, qüestionat urbanísticament de fa molts anys en passar pel mig de poblacions que s’han urbanitzat intensament amb la participació de totes les administracions.

La Comissió de govern de Torredembarra, el gener de 1992, va demanar al Ministre d’Obres Públiques la petició de traslladar les vies, i el 1994 aquest ajuntament de Torredembarra amb els de Tarragona, Altafulla, i el Consell Comarcal, van manifestar el seu desacord amb el traçat d’adequació del Corredor Mediterrani, que unirà el tràfic des d’Algeciras (nord d’Àfrica) itot Europa.

El març de 2011, el Ministre José Blanco presenta el Corredor com un eix transversal per al transport de mercaderies i viatgers d’alta velocitat, canviant la radicalitat del model existent, un projecte diferent al del polígon petroquímic ubicat a la llera del Francolí, consumint aigües del Gaià i de l’Ebre en uns sòls agrícoles excel·lents.

Però el 2012, la Ministra Ana Pastor presenta un pla inicialment provisional i temporal, previst per a realitzar de forma inmediata que podía afavorir exclusivament la capacitat industrial de la Petroquímica i del Port de Tarragona, als qui, des del primer dia, es va demanar una “solució definitiva” que avui sabem que no existeix, però que dotze anys més tard es comença a executar.

Aquesta situació ha estat contestada en moltes ocasions per part de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, amb l’adhesió i participació dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, el Vendrell, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Barà i el Morell, els quals han presentat requeriments i peticions al Defensor del Pueblo, al Subdelegado del Gobierno de Tarragona, al Parlament de Catalunya, al Secretari de Mobilitat de la Generalitat i al Ministerio de Transportes.

Conclusions:

Tots els 50-60 vagons que avui travessen la nostra població van transportar, el 2019, 207.191 tones, de les quals 149.000 eren de productes tòxics, inflamables o molt inflamables. Aquesta quantitat podrá multiplicar-se per 10, amb el perill potencial que representa. 

Les millores introduïdes permetran que circulin trens de fins a 740 metres, amb vagons de 84 tones a una velocitat superior als 120 Km/hora, incrementant vibracions i sorolls, el 65% dels quals, mesurats l’any 2023, superen els 90 decibels, denunciats com a fatals al Serrallo. I així podem arribar fins els 105,7, totalment insuportables i inhumans per les repercussions de carácter coronari, neurològic i psicològic en la nostra salut.

Les característiques del terreny calcari, l’antigüitat del traçat i dels edificis del barri de Baix a mar, i altres factors, fan previsible que les vibracions afectin alguns edificis construïts on resideixen molts ciutadans. 

Igualment, quedaria afectada la principal font de riquesa del nostre poble, basada en un turisme de càmpings, apartaments, restaurants i petits establiments que realimenten la nostra economia. És molt trist veure com es malbarata de nou una inversió que podria compartir un benefici amb la indústria, el transport de viatgers, la descarbonització i la qualitat de les persones, tot plegat per la mala planificació i estudi d’uns tècnics inexperts i una gestió política que s’hauría de millorar.

Tot porta a pensar que s’ha fet una gestió de la indústria i les comunicacions contra el territori i els ciutadans, quan l’objectiu hauria de ser aprofitar tots els recursos en la millor forma i localització, generant convivència i sinèrgies entre tots els sectors, en benefici del conjunt social, destinatari de tots els planificadors, gestors, tècnics i polítics.

Estarem de nou amb inversions extractives, provocant greuges i descontentaments, frustracions i posibles conflictes entre societat, industria i administracions, del tot innecessaris.

L’increment del transport de mercaderies, segons els experts,col·lapsarà en poc temps les vies i será impossible millorar l’ineficient servei de passatgers, descongestionar l’autopista i asegurar la descarbonització. 

L’única mesura presa per ara consisteix a crear una àrea de máxima seguretat que abasta 250 metres, a ambdós costats de la via, on legalment no es poden construir ni habitatges ni equipaments per la perillositat que representa, però és on actualment tenim els nostres habitatges, la nova escola Antina (el pati on juguen els nens està a 33 metres de la via), la novíssima comissaria dels Mossos d’Esquadra, el CAP, la recent traslladada Biblioteca de Baix a Mar, l’Església de Sant Pere, el supermercat ALDI, diversos càmpings, el Club Marítim, i la gran majoria de la nostra platja tant valorada i plena de banyistes etc. 

 

Per tot plegat, DEMANEM:

  1. Una avaluació ambiental que inclogui sorolls, vibracions, la salut i seguretat de les persones, així com la repercussió econòmica que tindran sobre Torredembarra.
  2.  Un estudi de seguretat per conèixer les persones o entitats responsables en cas de produir-se una malaltia o accident.
  3. Propostes i solucions per resoldre integrament tots els problemas amb tots els recursos tecnics i economics necessaris.
  4. Convocatòria del ple de l’Ajuntament per conèixer el pronunciament, individualment i com a partit, de tots els representants escollits pel poble.
  5. Constitució d’una comissió, formada per polítics de tots els ajuntaments afectats, per convocar una reunió URGENTISSIMA, amb presència de representants de la Plataforma de Mercaderies per l’interior, amb el President de la Generalitat i els ministres de Transporte y Movilidad Sostenible, Industria y Turismo, Transición Ecológica y Reto Demográfico, Trabajo y Economía Social.

 

Los destinatarios de la petición

Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya
Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya
Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible
Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible
ADIF
ADIF
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Actualizaciones de la petición