Cerquem suports particulars, d'esglésies, entitats i institucions de dins i fora de les esglésies evangèliques històriques de Catalunya.

A l'atenció de:

• Direcció de TV3
• Direcció d'informatius de TV3
• Direcció del Departament de Documentals de 3CAT 
• Oficina de la Defensora de l'Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
• Direcció del programa '30 Minuts' de TV3
• Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)
• Consell de la Informació de Catalunya (CIC)
• Comitè professional de TV3

Les esglésies que es proclamen hereves i continuadores de la Reforma Protestant es caracteritzen per la seva diversitat a nivell organitzatiu, teològic i litúrgic, a tot el món i també a Catalunya. Formen un ventall de diferents denominacions, entitats i esglésies: assemblees de germans, presbiterianes o reformades, metodistes, baptistes, anglicanes o episcopals, pentecotals, neopentecostals... La litúrgia i la teologia també és diferent. Ara bé, això no es posava en cap cas de manifest al reportatge 'Poder i glòria', emès el passat diumenge 26 d'abril a l'espai '30 Minuts'. 

L''off' de Mercè Folch, una de les periodistes que firma el reportatge i directora de l'espai 'Solidaris' de Catalunya Ràdio, comença el reportatge assegurant que a Catalunya, protestantisme i esglésies evangèliques son el mateix. No diu en cap moment de manera oberta que l'objectiu del reportatge és aproximar-se a una de les seves branques, el neopentecostalisme. Assegura en tot moment que el que vol el reportatge és descriure l'auge de les esglésies evangèliques en el seu conjunt.

Aquest error conceptual i terminològic ve acompanyat també d'una omissió de veus del món evangèlic que es podrien mostrar crítiques amb l'auge del neopentecostalisme. N'hi ha, a tot el món i a Catalunya. La uniformitat i la simplificació de Folch i el seu equip impedeixen, al nostre entendre, descriure la complexitat de la realitat. Seria exactament com si per fer un reportatge sobre l'església catòlica catalana en el seu conjunt es parlés només amb l'Opus Dei. Exactament això és l'error que comet el '30 minuts'. 

A Catalunya la presència protestant té més de 150 anys i ha passat per tota mena de dificultats i també intolerància i persecució durant el franquisme. Hi ha veus a tot el món i també a Catalunya compromeses amb la democràcia i una vivència de l'Evangeli que haguessin contribuït a donar una visió fidedigna de la realitat que pretesament es volia retratar.

Per tot plegat, els firmants d'aquest text considerem que el reportatge és totalment incompatible amb una de les missions que té la televisió pública, que és descriure el pluralisme d'una societat complexa, en aquest cas, d'una minoria religiosa. S'ha partit a més d'un prejudici cap al fet religiós en general i cap aquesta tradició en particular. El resultat és un reportatge esbiaixat, simplificador i profundament sensacionalista. A prejudici cap al ltra cosa és que l'èmfasi s'hagués posat en les esglésies neopentecostals, i no en les esglésies protestants i evangèliques en general. 

Us preguem que tingueu en compte la nostra sentida queixa i sol·licitem la vostra ampara davant d'una mala praxi professional i deontològica, i que contribueix a distorsionar encara més com l'opinió pública s'aproxima al protestantisme: com una religió estrangera per a estrangers, i totalment aliena i desvinculada de la realitat catalana. Els preguem també que al llibre d'estil incorporeu si us plau com a bona pràctica no confondre una branca del protestantisme amb la seva totalitat. Pot ser la majoritària, però no és l'única. No demanem res més que donar compliment a la radiotelevisió pública de les indicacions del Termcat o dels manuals sobre vocabulari de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. La uniformitat pot servir per altres tradicions, però no pel protestantisme.