Un grup de docents de diversos centres educatius de les diferents etapes educatives ha preparat el següent manifest per reclamar un sistema educatiu català inclusiu de qualitat. Us animem a signar-lo per tal de donar suport a aquesta reivindicació.

1. Context
El Decret 150/2017 de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, va néixer amb un objectiu ferm i imprescindible: garantir un sistema educatiu inclusiu que asseguri la presència, la participació i el progrés de tots els infants. La seva filosofia és valenta i transformadora, i els equips docents la compartim plenament. Creiem en una escola que aculli la diversitat, que l’entengui com una riquesa i que garanteixi una resposta educativa ajustada a les necessitats de cadascú.

Aquesta aspiració és el que volem i sempre hem defensat: una inclusió digna i de qualitat.

2. Situació actual
La realitat dels centres educatius catalans malauradament s’allunya del que preveu el decret, rebent cada vegada més alumnat amb Necessitats Educatives de Suport Especial (NESE) complexos, però amb recursos humans i materials i espais del tot insuficients. La inclusió que se’ns demana es converteix en una fita inassolible.

La manca de mestres d’educació especial, de professionals d’atenció educativa, de personal de suport, de recursos adaptats i de formació especialitzada fa que el pes d’aquesta inclusió recaigui principalment en els docents, sovint sense suport institucional suficient. Ens trobem amb ràtios massa altes, agrupacions inflexibles, amb situacions que comprometen la seguretat i amb condicions laborals que generen tensió constant. Fins i tot assumim tasques que van molt més enllà de les nostres funcions, incloent-hi responsabilitats d’atenció sanitària i emocional que no ens corresponen.

Aquesta mala gestió no només afecta els infants amb més necessitats: els resultats acadèmics i educatius del conjunt de l’alumnat es ressenten, perquè sense recursos adequats és impossible garantir un ritme d’aprenentatge equilibrat, una atenció personalitzada i un clima d’aula que permeti avançar a tothom.

 3. Per què és important?

No ens oposem a la inclusió; al contrari, la defensem i la volem. Però la volem ben feta: viable, garantida i sustentada per recursos reals. És essencial parlar d’aquest problema perquè la inclusió no pot ser només un ideal utòpic d’un decret. Ha de ser una realitat demostrable, construïda amb coherència i responsabilitat política.

Defensem una inclusió possible, digna i justa, que garanteixi el dret a l’educació de tots els infants i també el respecte i la dignitat de la tasca docent. La situació, una interpretació sovint restrictiva i poc flexible del marc normatiu, limita la capacitat dels centres per aplicar mesures organitzatives flexibles orientades a donar una resposta més ajustada a la diversitat real de l’alumnat. Dificultant l’assoliment efectiu dels seus objectius (presència, participació i progrés), especialment en contextos d'alta complexitat, on la diversitat de ritmes, necessitats i situacions personals requereix respostes pedagògiques més adaptatives. 

4. Què demanem? 

Per fer efectiva una inclusió real i no només declarativa, exigim mesures immediates, estructurals i verificables:

— Augment real i estable de personal de suport

Dotació suficient de mestres d’educació especial, professionals d’atenció educativa, vetlladors/es, orientadors/es, psicopedagogs/es, tècnics en integració social, educadors/es socials i personal especialitzat en salut i conducta. Una dotació de professionals que sigui ajustada a la realitat i complexitat de cada centre. 

— Formació especialitzada i continuada

Propostes de formació de qualitat i implementades dins de l’horari laboral. Un ventall d’activitats formatives relacionades amb l’atenció a la diversitat, trastorns de conducta, salut mental infantil i juvenil, regulació emocional, adaptacions curriculars i gestió d’aula inclusiva.

— Recursos materials suficients i protocols clars

Definir protocols d’actuació que siguin comuns, compartits i clars davant de situacions de crisi, violència o emergències, que protegeixin tant l’alumnat com el professorat. Cal delimitar responsabilitats i garantir la seguretat física i emocional dins els centres.

—Autonomia en l'organització pedagògica dels centres

Donar marge a l'equip docent per interpretar i aplicar les agrupacions de l'alumnat amb criteri pedagògic, afavorint models organitzatius flexibles que permetin diversificar l'atenció segons les necessitats, contextos i ritmes d'aprenentatge. Aquesta autonomia ha de garantir la participació i el progrés de tot l'alumnat, amb caràcter inclusiu, equitatiu i orientat a l’atenció personalitzada.

— Revisió profunda del model d’inclusió actual

Fer una avaluació realista de l’aplicació del Decret 150/2017 amb la participació activa del conjunt de la comunitat educativa. Cal revisar criteris, temporalització, recursos i límits del model, adaptant-lo a la realitat dels centres i evitant que la inclusió esdevingui una font de desigualtat o fracàs educatiu.

 5. Crida a l’acció

Aquesta no és una demanda individual ni corporativa: és una crida col·lectiva per defensar una educació pública inclusiva, digna i responsable. Ens adrecem:

• A l’alumnat, ja que són qui haurà de garantir que la societat del futur funcioni i garanteixi una educació de qualitat i d'accés universal.
• Als docents, que sostenen el sistema amb professionalitat i compromís, sovint en condicions límit.
• A les famílies, que volen una educació de qualitat per als seus fills i filles, amb atenció real a les seves necessitats.
• Als equips directius, que gestionen centres cada vegada més complexos amb recursos insuficients.
• Als Serveis Educatius, que ofereixen recolzament als centres educatius.
• A la ciutadania, perquè una escola inclusiva ben dotada és garantia de cohesió social.