La plataforma Defensem l’Empordanet, després d’analitzar el projecte de macroparc eòlic al Pla de la Tallada, promogut per l’entitat mercantil Eòlica Alta Anoia, vinculada a la multinacional alemanya RWE, considera que aquesta actuació suposarà un impacte socioeconòmic, ambiental i paisatgístic molt perjudicial per al nostre territori, i que no compleix els criteris bàsics d’una transició ecològica justa i democràtica.

Amb aquest manifest, les persones i col·lectius adherits a Defensem l’Empordanet volem expressar i argumentar la nostra contundent oposició al projecte de quatre molins de 200 metres d’altura amb pales de 80 metres de llargada, més alts que el Puig Segalar, ubicats al bell cor de la plana agrícola de la Tallada d’Empordà, a tocar dels termes municipals de Bellcaire, Verges, Albons, Ullà, Ventalló, Foixà i Garrigoles.

D’entrada, volem dir que som plenament conscients de la necessitat de descarbonitzar el nostre model energètic per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, les energies renovables ben planificades són una eina imprescindible per assolir els objectius fixats per la Unió Europea. Tanmateix, considerem que aquest procés ha d’avançar cap a un model de transició energètica descentralitzat, participatiu i orientat a reduir el consum mitjançant la millora de l’eficiència energètica, tot minimitzant l’impacte sobre les persones i el medi ambient.

ÍNDEX

Rebutgem el projecte pels motius següents: 

1. Afectarà la qualitat de vida i la salut de les persones
2. Tot apunta que es tracta d’un projecte econòmicament inviable, amb risc de devaluar habitatges, reduir el turisme i no generar ocupació
3. Afectarà greument l’activitat agrària d’una de les planes més fèrtils de Catalunya
4. Tindrà un gran impacte sobre la fauna, el paisatge i el patrimoni del territori
5. El projecte podria presentar greus deficiències jurídiques i procedimentals
    

1. Afectarà la qualitat de vida i la salut de les persones

L’espai reduït on es volen implantar els quatre aerogeneradors es troben a menys de 500 metres d’una masia habitada, fet que pot comportar que el soroll generat pels molins superi els 45 dB, límit permès per al medi rural segons la normativa vigent. Els nuclis urbans de la Tallada, Tor i Bellcaire també podrien percebre nivells superiors als 30 dB, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no excedir els 40 dB en zones residencials i els 30 dB a l’interior a de les vivendes. A més, els mapes acústics aportats pel promotor parteixen de condicions meteorològiques constants i, aparentment, no avaluen ni les sinergies amb la carretera ni els efectes combinats del soroll generat pels quatre molins, ni tampoc la intervenció del vent (elements que podrien incrementar notablement la percepció sonora).

Tampoc s’hi inclou cap anàlisi dels infrasons (freqüències inferiors a 20 Hz), malgrat que els estàndards internacionals recomanen tenir-los en compte. Aquestes baixes freqüències, habituals en aerogeneradors de gran potència, poden travessar parets i finestres de cases. Tot i ser inaudibles, diversos estudis científics indiquen que el seu zumzeig continu pot provocar molèsties físiques, alteracions del son i estrès crònic, especialment en entorns rurals on la contaminació acústica de fons és baixa. Això demostra que fixar el llindar en 45 dB(A) no garanteix la salut quan hi ha freqüències que travessen tancaments exteriors.

La qualitat de vida en aquest entorn també es veurà afectada per la contaminació lumínica derivada de l’abalisament nocturn, amb una llum vermella fixa de gran intensitat situada a 118 metres d’altura. Durant el dia, els reflexos de les pales i l’efecte shadow flicker (parpelleig intermitent d’ombra) també poden generar incomoditats i, en alguns casos, problemes de salut.

A aquests impactes s’hi suma la proximitat de la línia d’evacuació elèctrica soterrada, prevista a només 12–14 metres de dues masies, sense cap estudi d’impacte electromagnètic ni alternatives de traçat.

 

2. Tot apunta que es tracta d’un projecte econòmicament inviable, amb risc de devaluar habitatges, reduir el turisme i no generar ocupació

Segons dades independents, basades en els registres de vent real del territori, els molins només podrien operar aprofitant el 15% del seu potencial, fet que reduiria la producció anual a més d’un 50% del que declara l’empresa. La baixa productivitat, segons les simulacions efectuades per l’Associació a partir de les dades del CENER (Centre Nacional d’Energies Renovables), situaria la rendibilitat del parc per sota del 2% (o fins i tot en valors negatius) i allargaria el retorn de la inversió més enllà dels 25–30 anys de vida útil previstos, molt per sobre del que es considera assumible en un parc eòlic viable. La baixa rendibilitat del projecte fa decaure la possibilitat d’al·legar un interès públic superior, un requisit imprescindible per justificar l’ocupació de sòl agrari d’alt valor, l’alteració del paisatge o l’impacte sobre la biodiversitat.

A això s’hi suma els impactes socioeconòmics no avaluats en el projecte, com la potencial devaluació dels immobles i la caiguda del turisme rural. Estudis independents indiquen una devaluació immobiliària d’entre el 5% i el 20%, que podria ser superior en habitatges molt propers als aerogeneradors. Aquest descens del valor patrimonial sovint va acompanyat d’una reducció de la demanda turística rural, derivada de la pèrdua de qualitat paisatgística, visual i acústica associada a la presència de parcs eòlics. 

Quant als llocs de treball, la majoria de tasques requeriran empreses especialitzades externes, fet que limita els beneficis locals i posa encara més en dubte que el projecte pugui generar un retorn socioeconòmic real per al municipi i l’entorn. La recaptació d’impostos difícilment compensaria la pèrdua patrimonial i la resta d’impactes econòmics associats al projecte.

 

3. Afectarà greument l’activitat agrària d’una de les planes més fèrtils de Catalunya

El projecte tampoc avalua de manera adequada l’impacte que pot tenir sobre la pagesia i l’economia agrària, especialment per la pèrdua de sòl productiu (que en realitat és superior als 12.000 m² declarats, ja que cal comptar-hi també els camins d’accés, les zones d’obra i altres afectacions no incorporades als seus càlculs). Es tracta d’un territori qualificat com a Sòl Agrari d’Alt Valor (SAV) i reconegut pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines per la seva elevada qualitat agronòmica i paisatgística. A més, la Comunitat de Regants de Colomers hi està executant una inversió pública molt important (amb finançament dels fons Next Generation) per modernitzar el sistema de rec, fet que fa aquest projecte encara més incoherent i contrari a la planificació agrícola vigent.

A més, la normativa catalana sobre urbanisme i transició energètica prohibeix explícitament la implantació d’infraestructures energètiques en sòl agrari actiu si no es justifica, com és el cas, un interès públic superior i no es garanteix la reversibilitat del terreny. En aquest sentit, seria bo detallar que cada molí requereix fonaments de formigó de fins a 30 metres de profunditat, que podrien alterar la capa freàtica, els drenatges i els aqüífers de part de l’antiga plana al·luvial del Ter, una zona que, a més, està catalogada com a inundable. Tot plegat es veu agreujat encara més per la manca d’una avaluació geotècnica, hidràulica, hidrològica i hidrogeològica suficient i per l’absència d’un informe preceptiu de l’Agència Catalana de l’Aigua.

També cal considerar la contaminació del sòl agrícola associada al funcionament i manteniment dels aerogeneradors. Les pales, fabricades amb fibra de vidre i resines epoxídiques, pateixen una erosió progressiva que allibera microfibres i nanopartícules capaces d’infiltrar-se en el sòl i afectar les collites. Igualment, existeix risc de vessaments d’olis hidràulics o lubricants si no es disposa de sistemes de contenció adequats. El fet que el projecte no especifiqui aquestes mesures amb el detall necessari pot constituir un incompliment més de la normativa sobre residus i sòls contaminats, i la normativa d’avaluació de l’impacte ambiental.

 

4. Tindrà un gran impacte sobre la fauna, el paisatge i el patrimoni del territori

Creiem també que el projecte avalua insuficientment l’impacte que tindrà sobre la fauna. Seria bo explicar que el Pla de la Tallada d’Empordà se situa en una ruta migratoria d’aus, propera al Parc Natural del Montgrí, espai integrat al PEIN i declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Les pales no són l’únic perill contra l’avifauna: també cal considerar la barrera magnètica associada a la ruta d’evacuació elèctrica, capaç d’afectar fauna sensible a alteracions geomagnètiques. A més, el projecte incidiria sobre l’hàbitat i les zones d’alimentació d’espècies protegides, com l’àliga cuabarrada, l’esparver cendrós, el duc o el gaig blau, i la contaminació lumínica nocturna afectaria especialment els quiròpters.

Així mateix, cal posar en valor l’impacte visual sobre l’emblemàtic Massís del Montgrí, coronat pel seu castell i descrit per Josep Pla com el “melic del món i centre de l’univers”. Aquest massís és el principal referent identitari del Baix Ter, i la seva alteració contravé les Directrius del Paisatge del Pla Territorial de les Comarques Gironines, així com la preservació dels itineraris paisatgístics motoritzats d’alt interès, com l’Itinerari de la Costa Brava.

Les lleis de patrimoni també protegeixen els nuclis històrics encimbellats de gran valor, com el de Bellcaire, que tindria un aerogenerador a menys de 1.200 metres. A distàncies igualment reduïdes se situen altres Béns Culturals d’Interès Nacional, com el castell medieval i l’església romànica de Santa Maria de la Tallada, així com el Rec del Molí, que articula un paisatge agrari històric que, com la resta d’elements patrimonials esmentats, es remunta a l’Edat Mitjana.

A tot això s’hi suma l’alteració del paisatge nocturn generat per l’abalisament dels molins i la manca d’integració paisatgística acreditada d’elements auxiliars del projecte, com el Centre de Protecció i Mesura, que s’ubicaria en un punt central de la plana.

 

5. El projecte podria presentar greus deficiències jurídiques i procedimentals

A la manca d’estudis i informes preceptius ja esmentats, s’hi afegeix el fraccionament artificiós en quatre parcs dins d’un mateix àmbit territorial. Aquesta pràctica pot constituir un frau de llei i una desviació manifesta del procediment, perquè vulnera el principi d’unitat d’avaluació i sembla orientada a eludir els requisits ambientals exigibles si el projecte es tramités com el macroparc que realment és.

 

Renovables SÍ, però NO així. Defensem l'Empordanet

 

El nostre compromís amb les energies renovables:

Un cop exposats els arguments que ens porten a rebutjar frontalment aquests quatre projectes (que, en realitat, formen un únic macroprojecte), volem reiterar que Defensem l’Empordanet aposta per una transició energètica justa, democràtica i respectuosa amb el territori.

La nostra posició no és insolidària ni pot ser qualificada de NIMBY (not in my back yard). Defensem un model energètic local basat en comunitats energètiques, en la reducció del consum mitjançant l’eficiència, en la generació distribuïda i la implantació de renovables en espais ja alterats (com cobertes, polígons o terrenys degradats) d’acord amb la normativa vigent sobre emergència climàtica i energies renovables.

Per això ens oposem a models especulatius com el d’aquest macroparc eòlic, que concentra els beneficis en una multinacional privada mentre destina l’energia produïda a xarxes externes, allunyades de les necessitats reals del territori (per exemple, a l’estiu quan la demanda energètica és més elevada a la zona, és quan la generació eòlica és més baixa segons diferents càlculs realitzats).

 

Exigim:

• La impugnació  del projecte “Pla de la Tallada I, II, III i IV” i la seva reavaluació com a únic projecte.
• La suspensió de la seva tramitació per defectes identificats sobre viabilitat ambiental, econòmica i legal del projecte.
• La paralització de la tramitació fins a l’aprovació del PLATER.
• L’elaboració d’una estratègia energètica municipal i comarcal que defineixi zones aptes per a renovables amb baix impacte.
• El compliment estricte de la normativa sobre salut pública, sòl agrari, biodiversitat, paisatge i patrimoni, així com qualsevol altra vector ambiental d’interès.

 

 

 

 

 

 

 

JUNTS HO ACONSEGUIREM!