Els delictes de pederàstia i abusos sexuals contra la infància constitueixen una vulneració extrema dels drets humans, especialment del dret a la integritat física i moral i a la protecció de la infància, reconeguts a la Constitució Espanyola (articles 10 i 39).

A nivell internacional, aquests drets estan àmpliament reconeguts. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant (1989), ratificada per Espanya, estableix a l’article 19 l’obligació dels Estats de protegir els infants contra tota forma de violència, inclosos els abusos sexuals, i a l’article 34 exigeix mesures específiques per prevenir i sancionar l’explotació i l’abús sexual.

Així mateix, el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual (Conveni de Lanzarote, 2007) obliga els Estats a garantir que els terminis de prescripció permetin iniciar procediments judicials després que la víctima hagi assolit la majoria d’edat i durant un període suficient (article 33).

D’altra banda, el Conveni d’Istanbul (2011) sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, ratificat per Espanya, estableix l’obligació de garantir una resposta penal efectiva i centrada en la víctima, reconeixent els efectes duradors del trauma.

També, diverses recomanacions d’organismes internacionals de drets humans, inclosos comitès de Nacions Unides, han assenyalat la necessitat d’eliminar obstacles processals —com la prescripció— que impedeixen a les víctimes accedir a la justícia en casos de violència sexual en la infància.

Malgrat aquesta gravetat, el sistema penal espanyol continua limitant l’accés a la justícia mitjançant la institució de la prescripció. Segons els articles 131 i 132 del Codi Penal, els delictes contra la llibertat sexual tenen terminis de prescripció que varien segons la pena, arribant fins als 20 anys en els casos més greus.

La reforma introduïda per la Llei Orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, va suposar un avenç important en retardar l’inici del còmput del termini fins que la víctima compleix 35 anys. Tanmateix, aquesta mesura continua sent insuficient.

Moltes víctimes no poden denunciar dins dels terminis legals a causa de factors àmpliament reconeguts: trauma, por, dependència emocional o econòmica, i processos psicològics de negació o bloqueig que poden durar dècades.

La prescripció, en aquests casos, no només limita l’acció penal, sinó que genera situacions d’impunitat incompatibles amb els estàndards internacionals de drets humans i amb una societat que es vol justa i protectora dels drets de la infància.

 
EXIGIM
La modificació dels articles 131 i 132 del Codi Penal per establir la imprescriptibilitat dels delictes sexuals comesos contra menors d’edat.
L’adequació plena de la legislació espanyola als estàndards internacionals derivats de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i del Conveni de Lanzarote.
L’eliminació de barreres legals que impedeixen a les víctimes accedir a la justícia, d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals de drets humans.
La creació de mecanismes específics de reparació integral, suport psicològic i reconeixement institucional per a les víctimes.
 
DEFENSEM
Que el dret a la justícia no pot quedar anul·lat pel pas del temps en casos de violència contra la infància.
Que el trauma no té calendari, i la llei tampoc hauria de tenir-lo en aquests casos.
Que la responsabilitat penal dels agressors ha de ser exigible sense límits temporals, en coherència amb els principis de protecció reforçada de la infància reconeguts internacionalment.
 
MANIFESTEM
Que una societat democràtica no pot acceptar que delictes tan greus quedin sense resposta judicial per una limitació temporal.

Que garantir la protecció efectiva de la infància implica també garantir el dret a la veritat, la justícia i la reparació al llarg de tota la vida.

Que la imprescriptibilitat no és només una reforma legal, sinó un compromís ètic i jurídic amb les víctimes i amb els estàndards internacionals de drets humans.