PART PREMATUR A HOSPITAL COMARCAL

La funció d'un hospital comarcal és atendre persones de tota la comarca.
Això vol dir que qualsevol persona atesa pot viure fàcilment a 30 o 40 quilòmetres de l'hospital. Allà tenen tot el necessari per operar i per atendre bé a malalts i parteres.

Un part prematur.
Un nadó que neix amb baix pes, un o dos mesos abans del previst, alguna complicació en el part... Recent nascut i mare són atesos amb tota professionalitat i atencions. El nadó passa a la incubadora. La mare a la seva habitació de l'hospital.
Cada tres hores la criatura mama. Abans d'entrar a la sala dels prematurs la mare es posa la bata i les sabatilles de paper d'un sol ús, entra, retira amb cura cables, treu el nadó de la incubadora, canvi de bolquer, l'agafa en braços i seu, una teta, l'altra, torna a deixar-lo, es treu la vestimenta i la llença... Han passat com a mínim tres quarts d'hora. Dintre de dues hores ha de tornar a fer tota aquesta operació i la fa amb gust, esperant poder tenir en braços el menut, donar-li el pit, sentir-lo a la seva pell, parlar-li.

Passen cinc dies i a la mare li donen l'alta però al nadó no, ha de seguir uns dies més a la incubadora, no se sap quants.

I aquí és on els hospitals comarcals no fan la funció de comarcals.
Està clar que la mare no pot anar-se'n a casa i tornar amb dues hores! Té l'opció de munyir-se i deixar els potets de llet a la custòdia del personal de les incubadores. Però això només hauria de ser la solució d'una vegada entre totes (per exemple a la nit, que la mare descansi unes hores seguides).
Alletar no és només el que li entra per la boca al menut, sinó que la mateixa importància hi té el contacte físic mare-fill.
Aquest fill estaria encara dins de la panxa de sa mare si no hagués nascut prematurament. Així que fàcilment es pot entendre la importància de que no se'ls separi més del que per raons mèdiques sigui imprescindible.

Ben fàcil i sense una gran despesa seria que els hospitals comarcals tinguessin un espai per a les mares que es troben en aquesta situació:
Una habitació amb quatre o cinc hamaques, tumbones, catres, plegatins, el que sigui. Una taula i unes cadires, pica, microones, un wàter i una dutxa. Ja n'hi hauria prou per estar a un pas del seu nadó i poder alletar-lo fàcilment.

Conec el cas recent d'una mare que va aparcar la seva furgoneta al pàrquing proper a l'hospital i s'hi va estar durant sis dies i sis nits. Hi va col·locar un matalàs i unes cortinetes, feia servir l'hospital per a la seva higiene personal, comprava bocates i fruites a les botigues de la zona, passejava... i donava el pit cada tres hores.
Una dona valenta que va buscar-se la manera de no sols aportar la seva llet, sinó de que no li faltés al petit recent nascut la seva olor, la calor i el tacte de la seva pell, les paraules i els petons.
Sis dies i sis nits de recent parida, que podrien haver estat plàcides amb una solució ben senzilla.

DEMANEM QUE ALS HOSPITALS ES CONTEMPLI UN ESPAI ADEQUAT PER A LES MARES QUE TENEN L'ALTA HOSPITALÀRIA PERÒ ELS SEUS NADONS SÓN A LA INCUBADORA