gobierno de ESPAÑA: Oficialización lenguas asturiana, leonesa, extremeña y cántabra en C. y León, Asturias, Extremadura y Cantabria

El problema

ASTURIANU: Les llingües que tan incluíes nel diasistema asturlleonés son: la llingua asturiana, la cántabra, la lleonesa, la mirandesa y la estremeña. Estas tan nun gran peligru de desaniciar gracias al pasivismu y al pocu sofitu que dende los gobiernos autonómicos y dende el gobiernu central recibe. Xunimonos los asturianos, los lleoneses, los cántabros, los estremeños y los cántabros pa pedir la oficialidá de les nuestres llingües porqué son el nuestru mou de vida. Basta yá de perxudicar les nuestres llingües! Dende'l sieglu XIII entamó un procesu de sostitución de les nuestres llingües en áreas mui pequeñas cosa que cada día va menguando más. Ponéi dalguna solución porqué ye'l patrimoniu de cuatru autonomías y d'un distritu Pertués y si lleguen a desaniciase será una pérdida pala cultura a nivel universal. Basta yá d'intolerancia y OFICIALIDÁ DE LES NUESTRES LLINGÜES! Nun pararemos hasta conseguilu. Nun son menos que la castellana, la catalana, la gallega, la vasca, l'aragonesa nin l'aranesa. 

LLÏONÉS: Las llinguas que tan incluyías nel diasistema asturllïonés son: la llingua asturiana, la cántabra, la llïonesa, la mirandesa y la estremenna. Estas tan nun gran peligru de desaniciare gracias al pasivismu y al poucu sofitu que dende los guviernos autonómicos y dende el guviernu central recibe. Xunimomos los asturianos, los llïoneses, los cántabros, los estremennos y los cántabros pa pedire la ouficialidá de las nuesas llinguas purquéi son el nuesu mou de vida. Basta yá de perxudicare las nuesas llinguas! Dende'l sieglu XIII entamóu un gran procesu de retrocesu que reduciú la nuesas llinguas a arias mueitu piquennas cousa que ca día va menguanda más. Ponéi daquéi solución purquéi yía'l patrimonnu de cuatru autonomias y d'un distritu Pertués y si chegan a desaniciase sedrá una perdida pala cultura a ñivé universal. Basta yá d'intolerancia y OFICIALIDÁ DE LAS NUESAS LLINGUAS! Nun pararemos ata consegilu. Nun son menos que la castiellana, la catalana, la gallega, la vasca, l'argoyana nin l'aranesa. 

ESTREMEÑU: Las lenguas que costituyin el diasistema asturlionés, es izil la lengua asturiana, la cántabra, la lionesa, la mirandesa i la estremeña, andan en gran perigru d´esapaecel pó´el pocu amparu que dendi los gobielnus autonómicus i dendi la gobielna central recibi. Basta ya de prejudicial las muestras lenguas!. Dendi el sigru XIII emenzó arreculal la muestra lengua que s´enchica ca ves a jitius mas chicus. Punel angún arregru polque es el patrimoñu de quatru autonómias i d´un destritu poltugués, i si chegan a esapaecel sedrá una perda pala curtura a nibel unibersal. Basta ya d´entolerancia i decrarin la OFICIALIDÁ DE LAS MUESTRAS LENGUAS!

Oficialidá pal asturianu.

Oficialidá pal llïonés.

Oficialiá pal cántabru.

Oficialiá pa l'estremeñu.

Esta petición ha conseguido 429 firmas

El problema

ASTURIANU: Les llingües que tan incluíes nel diasistema asturlleonés son: la llingua asturiana, la cántabra, la lleonesa, la mirandesa y la estremeña. Estas tan nun gran peligru de desaniciar gracias al pasivismu y al pocu sofitu que dende los gobiernos autonómicos y dende el gobiernu central recibe. Xunimonos los asturianos, los lleoneses, los cántabros, los estremeños y los cántabros pa pedir la oficialidá de les nuestres llingües porqué son el nuestru mou de vida. Basta yá de perxudicar les nuestres llingües! Dende'l sieglu XIII entamó un procesu de sostitución de les nuestres llingües en áreas mui pequeñas cosa que cada día va menguando más. Ponéi dalguna solución porqué ye'l patrimoniu de cuatru autonomías y d'un distritu Pertués y si lleguen a desaniciase será una pérdida pala cultura a nivel universal. Basta yá d'intolerancia y OFICIALIDÁ DE LES NUESTRES LLINGÜES! Nun pararemos hasta conseguilu. Nun son menos que la castellana, la catalana, la gallega, la vasca, l'aragonesa nin l'aranesa. 

LLÏONÉS: Las llinguas que tan incluyías nel diasistema asturllïonés son: la llingua asturiana, la cántabra, la llïonesa, la mirandesa y la estremenna. Estas tan nun gran peligru de desaniciare gracias al pasivismu y al poucu sofitu que dende los guviernos autonómicos y dende el guviernu central recibe. Xunimomos los asturianos, los llïoneses, los cántabros, los estremennos y los cántabros pa pedire la ouficialidá de las nuesas llinguas purquéi son el nuesu mou de vida. Basta yá de perxudicare las nuesas llinguas! Dende'l sieglu XIII entamóu un gran procesu de retrocesu que reduciú la nuesas llinguas a arias mueitu piquennas cousa que ca día va menguanda más. Ponéi daquéi solución purquéi yía'l patrimonnu de cuatru autonomias y d'un distritu Pertués y si chegan a desaniciase sedrá una perdida pala cultura a ñivé universal. Basta yá d'intolerancia y OFICIALIDÁ DE LAS NUESAS LLINGUAS! Nun pararemos ata consegilu. Nun son menos que la castiellana, la catalana, la gallega, la vasca, l'argoyana nin l'aranesa. 

ESTREMEÑU: Las lenguas que costituyin el diasistema asturlionés, es izil la lengua asturiana, la cántabra, la lionesa, la mirandesa i la estremeña, andan en gran perigru d´esapaecel pó´el pocu amparu que dendi los gobielnus autonómicus i dendi la gobielna central recibi. Basta ya de prejudicial las muestras lenguas!. Dendi el sigru XIII emenzó arreculal la muestra lengua que s´enchica ca ves a jitius mas chicus. Punel angún arregru polque es el patrimoñu de quatru autonómias i d´un destritu poltugués, i si chegan a esapaecel sedrá una perda pala curtura a nibel unibersal. Basta ya d´entolerancia i decrarin la OFICIALIDÁ DE LAS MUESTRAS LENGUAS!

Oficialidá pal asturianu.

Oficialidá pal llïonés.

Oficialiá pal cántabru.

Oficialiá pa l'estremeñu.

Los destinatarios de la petición

gobierno de ESPAÑA
gobierno de ESPAÑA
Congreso de los Duputados, Senado.
Junta de Castilla y León
Junta de Castilla y León
Cortes
junta de extremadura
junta de extremadura
Cortes

Actualizaciones de la petición