Por favor de todo corazón ❤️ y con toda el alma, por favor firmen en el vínculo y compartan está publicación. Es una historia real. 

Desde hace casi tres años, he vivido en el Albergue Social de la Carrer Deia 9-15 Bajos, Porta, Nou Barris, Barcelona .  Gestionado por la empresa Socio Habitatge, ha sido mi hogar , mi refugio, un lugar donde finalmente he encontrado un entorno seguro y adaptado para vivir en la Ciudad de Barcelona, luego de huir de la Tiranía Militar en Venezuela como muchos venezolanos.

Yo fui Profesor en Caracas por más de 20 años, en Colegios como el Instituto Escuela, también trabajé en el Museo de Arte Contemporáneo de Caracas Sofía Imber. 

Ahorre muchos años para viajar a Barcelona.

Mi nombre es Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi ) y estoy enfrentando una batalla personal muy difícil.  Tengo una discapacidad reconocida y problemas de movilidad que incluyen:  gonadoartrosis grado 3, obesidad mórbida, hipertensión, y cardiopatía. Sufro de depresión mayor, angustia, nerviosismo e insomnio.

Estos problemas médicos complican mi día a día y han hecho que cualquier tipo de vivienda no adaptada sea un riesgo para mi salud y seguridad.  En el Albergue hay personal capacitado para cualquier situación de Emergencia. En cualquier otro lugar no lo habría, esto es fundamental: la diferencia entre la vida y la muerte.

Actualmente, los Servicios Sociales de Santa Coloma de Gramenet han decidido que debo dejar el Albergue  el 18 de mayo, una decisión  que no ha tomado en cuenta mis condiciones de salud, movilidad, la gravedad de mi situación de angustia y desesperación.  Este albergue ha sido más que un techo sobre mi cabeza; ha sido un hogar lleno de paz, convivencia, amistad y estabilidad emocional, elementos fundamentales que me han permitido iniciar mi recuperación progresiva, que es vital.

Las personas que nos cuidan en el Socio Habitatge son muy humanas y empáticas. He sentido ese calor de hogar con la Celebración de los Cumpleaños 🎂, la Visita de Papá Noel y su Ayudante, los Regalos del Día de Reyes,  las Visitas a la Sagrada Familia, al Palau de la Música Catalana, el Zoo de Barcelona, el Pueblo Español. Las actividades de Artes Plásticas, las Dinámicas de Grupos, la nueva Doctora, la posibilidad de hablar de nuestros problemas con una Psicóloga como la Sra Julieta 

Consecuencias del Desalojo del Albergue:

Ser desalojado significaría regresar a la inseguridad y el miedo constante de no saber dónde podré pasar la noche. Sin acceso a un espacio adecuado, me enfrentaré a enormes obstáculos para llevar una vida digna y segura. Lamentablemente,  no existen espacios adaptados a mis necesidades. Se  agravarían mi sufrimiento y se limitaría mi posibilidad de llevar una vida independiente, al verse interrumpidos abruptamente mi recuperación. Mi angustia 😧 es muy grande y han vuelto los pensamientos de solucionar los problemas con el suicidio, al experimentar nuevamente graves situaciones emocionales, angustia exacerbada, aguda frustración y traumas del pasado 

Necesidad de Apoyo a la Propuesta:

Solicito tu apoyo para que los Servicios Sociales reconsideren su decisión y me permitan permanecer en el Albergue Social hasta encontrar una solución de vivienda que se adapte a mis necesidades específicas. Necesito un espacio que sea seguro y accesible, para seguir en el camino hacia la recuperación y el bienestar.  Con personal capacitado, preparado para emergencias 

Tu firma puede marcar la diferencia: ayudarme, y también , servir para enviar un mensaje claro a las autoridades sobre la importancia de considerar las verdaderas necesidades de las personas en situaciones vulnerables y con discapacidades. Ayúdame a proteger mi hogar y asegurar el derecho a una vida digna y segura. Por favor, firma y comparte esta petición para que, juntos, logremos un cambio positivo para mí y todos los Discapacitados. Y compártelo muchas veces, con familiares, amigos, colegas. Si conoces a un periodista, abogado o alguien en ONG o instancias gubernamentales hazle llegar esta petición.

En Catalán:

Si us plau de tot cor ❤️ i amb tota l'ànima, si us plau signin a l'enllaç i comparteixin aquesta publicació. És una història real. 

 Des de fa gairebé tres anys, he viscut a l'Alberg Social de la Carrer Deia 9-15 Baixos, Porta, Nou Barris, Barcelona.  Gestionat per l'empresa Soci Habitatge, ha estat la meva llar, el meu refugi, un lloc on finalment he trobat un entorn segur i adaptat per viure a la Ciutat de Barcelona, després de fugir de la Tirania Militar a Veneçuela com a molts veneçolans.

 Jo vaig ser Professor a Caracas per més de 20 anys, a Col·legis com l'Institut Escola, també vaig treballar al Museu d'Art Contemporani de Caracas Sofia Imber. 

 Estalviï molts anys per viatjar a Barcelona.

 El meu nom és Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi) i estic enfrontant una batalla personal molt difícil.  Tinc una discapacitat reconeguda i problemes de mobilitat que inclouen: gonadoartrosi grau 3, obesitat mòrbida, hipertensió, i cardiopatia. Pateixo de depressió major, angoixa, nerviosisme i insomni.

 Aquests problemes mèdics compliquen el meu dia a dia i han fet que qualsevol tipus de vivenda no adaptada sigui un risc per a la meva salut i seguretat.  A l'Alberg hi ha personal capacitat per a qualsevol situació d'emergència. En qualsevol altre lloc no n'hi hauria, això és fonamental: la diferència entre la vida i la mort.

 Actualment, els Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet han decidit que he de deixar l'Alberg el 18 de maig, una decisió que no ha tingut en compte les meves condicions de salut, mobilitat, la gravetat de la meva situació d'angoixa i desesperació.  Aquest alberg ha estat més que un sostre sobre el meu cap; ha estat una llar plena de pau, convivència, amistat i estabilitat emocional, elements fonamentals que m'han permès iniciar la meva recuperació progressiva, que és vital.

 Les persones que ens cuiden al Soci Habitatge són molt humanes i empàtiques. He sentit aquesta calor de la llar amb la Celebració dels Aniversaris 🎂, la Visita del Pare Noel i el seu Ajudant, els Regals del Dia de Reis,  les Visites a la Sagrada Família, al Palau de la Música Catalana, al Zoo de Barcelona, al Poble Espanyol. Les activitats d'Arts Plàstiques, les Dinàmiques de Grups, la nova Doctora, la possibilitat de parlar dels nostres problemes amb una Psicòloga com la Sra. Julieta 

 Conseqüències del Desallotjament de l'Alberg:

 Ser desallotjat significaria tornar a la inseguretat i la por constant de no saber on podré passar la nit. Sense accés a un espai adequat, m'enfrontaré a enormes obstacles per portar una vida digna i segura. Lamentablement, no hi ha espais adaptats a les meves necessitats. S'agreujarien el meu patiment i es limitaria la meva possibilitat de portar una vida independent, en veure's interromputs abruptament la meva recuperació. La meva angoixa 😧 és molt gran i han tornat els pensaments de solucionar els problemes amb el suïcidi, en experimentar novament greus situacions emocionals, angoixa exacerbada, aguda frustració i traumes del passat 

 Necessitat de Suport a la Proposta:

 Sol·licito el teu suport perquè els Serveis Socials reconsiderin la seva decisió i em permetin romandre a l'Alberg Social fins a trobar una solució d'habitatge que s'adapti a les meves necessitats específiques. Necessito un espai que sigui segur i accessible, per seguir pel camí cap a la recuperació i el benestar.  Amb personal capacitat, preparat per a emergències 

 La teva signatura pot marcar la diferència: ajudar-me, i també, servir per enviar un missatge clar a les autoritats sobre la importància de considerar les veritables necessitats de les persones en situacions vulnerables i amb discapacitats. Ajuda'm a protegir la meva llar i assegurar el dret a una vida digna i segura. Si us plau, signa i comparteix aquesta petició perquè, junts, aconseguim un canvi positiu per a mi i tots els Discapacitats. I comparteix-ho moltes vegades, amb familiars, amics, col·legues. Si coneixes un periodista, advocat o algú a ONG o instàncies governamentals fes-li arribar aquesta petició.

Please, with all my heart ❤️ and with all my soul, please sign the link and share this post. It's a true story.

For almost three years, I have lived at the Social Shelter on Carrer Deia 9-15, ground floor, Porta, Nou Barris, Barcelona. Managed by the company Socio Habitatge, it has been my home, my refuge, a place where I have finally found a safe and suitable environment to live in the city of Barcelona, after fleeing the military dictatorship in Venezuela, like so many Venezuelans.

I was a teacher in Caracas for over 20 years, at schools like the Instituto Escuela, and I also worked at the Sofía Imber Museum of Contemporary Art in Caracas.

I saved for many years to travel to Barcelona.

My name is Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi), and I am facing a very difficult personal battle. I have a recognized disability and mobility issues, including grade 3 gonadoarthrosis, morbid obesity, hypertension, and heart disease. I suffer from major depression, anxiety, nervousness, and insomnia.

These medical problems complicate my daily life and have made any type of non-adapted housing a risk to my health and safety. At the shelter, there is trained staff for any emergency situation. This wouldn't be the case anywhere else; it's fundamental: the difference between life and death.

Currently, the Social Services of Santa Coloma de Gramenet have decided that I must leave the shelter on May 18th, a decision that has not taken into account my health conditions, mobility, or the severity of my distress and despair. This shelter has been more than just a roof over my head; it has been a home full of peace, companionship, friendship, and emotional stability—essential elements that have allowed me to begin my gradual recovery, which is vital.

The people who care for us at Socio Habitatge are very kind and empathetic. I've felt that warmth of home with the birthday celebrations 🎂, the visit from Santa Claus and his helper, the Three Kings' Day gifts, the visits to the Sagrada Familia, the Palau de la Música Catalana, the Barcelona Zoo, and Poble Espanyol. The art activities, the group dynamics, the new doctor, the opportunity to talk about our problems with a psychologist like Ms. Julieta.

Consequences of being evicted from the shelter:

Being evicted would mean returning to insecurity and the constant fear of not knowing where I'll be able to spend the night. Without access to a suitable space, I will face enormous obstacles to leading a dignified and safe life. Unfortunately, there are no spaces adapted to my needs. My suffering would worsen, and my ability to lead an independent life would be limited, as my recovery would be abruptly interrupted. My anguish 😧 is immense, and thoughts of suicide have returned as I re-experience severe emotional distress, exacerbated anxiety, acute frustration, and past traumas.

Need for Support for the Proposal:

I request your support so that Social Services reconsiders its decision and allows me to remain in the Social Shelter until I find a housing solution that meets my specific needs. I need a safe and accessible space to continue on the path to recovery and well-being, with trained staff prepared for emergencies.

Your signature can make a difference: it can help me and also send a clear message to the authorities about the importance of considering the true needs of people in vulnerable situations and with disabilities. Help me protect my home and ensure my right to a dignified and safe life. Please sign and share this petition so that, together, we can achieve positive change for me and all people with disabilities. And please share it many times with family, friends, and colleagues. If you know a journalist, lawyer, or someone in NGOs or government agencies, please forward this request to them.