Evitar desalojo de albergue adaptado y seguro a un Discapacitado

Firmantes recientes
JAIME VICENTE MARTINEZ y 19 personas más han firmado la petición recientemente.

El problema

 

Necesito tu apoyo urgente para que mis derechos como persona con discapacidad, con graves problemas de movilidad y con afectación emocional y psicológica sean tomados en cuenta.

Los Servicios Sociales de Santa Coloma de Gramenet han decidido que debo abandonar el albergue donde vivo, sin valorar de forma suficiente mi situación actual de salud, mis patologías físicas y emocionales, ni el riesgo real que esto supone para mi vida y mi recuperación. En Barcelona y Cataluña la permanencia en un Albergue Social debería tomar muy en cuenta: la acreditación de la  discapacidad y problemas de movilidad y patologías por informes médicos o psicológicos, precisamente porque estas situaciones de vulnerabilidad deben ser valoradas de manera integral .

 

Desde hace tres años vivo en el Albergue Social de la Carrer Deia 9-15, bajos, Porta, Nou Barris, Barcelona, gestionado por Socio Habitatge. Este lugar no ha sido solo un techo: ha sido mi hogar, mi refugio y el espacio donde por fin he encontrado seguridad, estabilidad y condiciones mínimas para iniciar un proceso de recuperación. 

 

Mi nombre es Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi). Soy historiador y profesor. Durante más de 25 años trabajé en Caracas en centros como el Instituto Escuela, el Colegio Arauca y el Colegio Humboldt. También formé parte del equipo de Sofía Imber en el Museo de Arte Contemporáneo de Caracas. Tras años de esfuerzo, y después de obtener la nacionalidad española, pude venir a Barcelona buscando una vida digna y tranquila.

 

Hoy me enfrento a una situación muy difícil.

Tengo una discapacidad reconocida y graves problemas de movilidad, entre ellos gonartrosis grado 3, obesidad mórbida, hipertensión y cardiopatía. Además, sufro depresión mayor, angustia, nerviosismo e insomnio. Estas condiciones hacen que una vivienda no adaptada suponga un riesgo serio para mi salud y mi seguridad. Necesito un entorno accesible, estable y con personal preparado para responder ante emergencias.

En el albergue he encontrado algo fundamental: atención humana, convivencia, apoyo emocional y una rutina que me ha ayudado a seguir adelante. He participado en actividades, celebraciones, salidas culturales y espacios de acompañamiento psicológico que han sido esenciales para mi bienestar. Gracias a ese entorno he podido avanzar en mi recuperación de forma progresiva.

Si me obligan a salir del albergue, volveré a la inseguridad, al miedo de no saber dónde dormir y al riesgo de sufrir nuevas agresiones, abandono y desprotección. También se agravará mi sufrimiento emocional, interrumpiendo bruscamente un proceso de recuperación que me cuesta mucho sostener.

Mi angustia es enorme. He vuelto a tener pensamientos suicidas ante la incertidumbre y la presión emocional que estoy viviendo. Por eso esta situación no puede tratarse como un simple trámite administrativo: se trata de salud, dignidad, discapacidad y supervivencia.

Pido que se reconsidere esta decisión y que se me permita permanecer en el albergue hasta encontrar una solución habitacional realmente adaptada a mis necesidades de salud, discapacidad y vulnerabilidad.

No tengo familiares ni amistades que puedan apoyarme. Por eso tu firma puede marcar la diferencia.

Esta petición no va contra los Servicios Sociales ni contra sus profesionales. Al contrario: pide que las decisiones administrativas tengan en cuenta la realidad de cada persona, especialmente cuando existen informes médicos, psiquiátricos y psicológicos, discapacidad, problemas de movilidad y riesgo emocional. Las políticas públicas deben garantizar accesibilidad, apoyos y no discriminación para las personas con discapacidad 

Firma y comparte esta petición para ayudarme a proteger mi hogar y mi derecho a una vida digna y segura.

También puede servir para que otras personas en situación de discapacidad física o emocional no queden invisibilizadas.

Enlace 

 

https://c.org/TtXcX5Fzzv

 

Firma y Comparte 

 

 

 

 Necessito el teu suport urgent perquè els meus drets com a persona amb discapacitat, amb greus problemes de mobilitat i amb afectació emocional i psicològica siguin presos en compte.

 

 Els Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet han decidit que he d'abandonar l'alberg on visc, sense valorar suficientment la meva situació actual de salut, les meves patologies físiques i emocionals, ni el risc real que això suposa per a la meva vida i la meva recuperació. A Barcelona i Catalunya la permanència en un Alberg Social hauria de tenir molt en compte: l'acreditació de la discapacitat i els problemes de mobilitat i patologies per informes mèdics o psicològics, precisament perquè aquestes situacions de vulnerabilitat han de ser valorades de manera integral.

 

 

 

 Des de fa tres anys visc a l'Alberg Social de la Carrer Deia 9-15, baixos, Porta, Nou Barris, Barcelona, gestionat per Soci Habitatge. Aquest lloc no ha estat només un sostre: ha estat casa meva, refugi i espai on per fi he trobat seguretat, estabilitat i condicions mínimes per iniciar un procés de recuperació. 

 

 

 

 El meu nom és Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi). Sóc historiador i professor. Durant més de 25 anys vaig treballar a Caracas a centres com l'Institut Escola, el Col·legi Arauca i el Col·legi Humboldt. També vaig formar part de l'equip de Sofia Imber al Museu d'Art Contemporani de Caracas. Després d'anys d'esforç i després d'obtenir la nacionalitat espanyola vaig poder venir a Barcelona buscant una vida digna i tranquil·la.

 

 

 

 Avui m'enfronto a una situació molt difícil.

 

 Tinc una discapacitat reconeguda i greus problemes de mobilitat, entre ells gonartrosi grau 3, obesitat mòrbida, hipertensió i cardiopatia. A més, pateixo depressió major, angoixa, nerviosisme i insomni. Aquestes condicions fan que un habitatge no adaptat suposi un risc seriós per a la meva salut i la meva seguretat. Necessito un entorn accessible, estable i amb personal preparat per respondre davant d'emergències.

 

 A l'alberg he trobat una cosa fonamental: atenció humana, convivència, suport emocional i una rutina que m'ha ajudat a seguir endavant. He participat en activitats, celebracions, sortides culturals i espais d'acompanyament psicològic que han estat essencials pel meu benestar. Gràcies a aquest entorn he pogut avançar en la meva recuperació de manera progressiva.

 

 Si m'obliguen a sortir de l'alberg, tornaré a la inseguretat, a la por de no saber on dormir i al risc de patir noves agressions, abandó i desprotecció. També s'agreujarà el meu patiment emocional, interrompent bruscament un procés de recuperació que em costa molt sostenir.

 

 La meva angoixa és enorme. He tornat a tenir pensaments suïcides davant la incertesa i la pressió emocional que estic vivint. Per això aquesta situació no es pot tractar com un simple tràmit administratiu: es tracta de salut, dignitat, discapacitat i supervivència.

 

 Demano que es reconsideri aquesta decisió i que se'm permeti romandre a l'alberg fins a trobar una solució habitacional realment adaptada a les meves necessitats de salut, discapacitat i vulnerabilitat.

 

 No tinc familiars ni amistats que em puguin donar suport. Per això la teva signatura pot marcar la diferència.

 

 Aquesta petició no va contra els serveis socials ni contra els seus professionals. Al contrari: demana que les decisions administratives tinguin en compte la realitat de cada persona, especialment quan hi ha informes mèdics, psiquiàtrics i psicològics, discapacitat, problemes de mobilitat i risc emocional. Les polítiques públiques han de garantir accessibilitat, suports i no-discriminació per a les persones amb discapacitat 

 

 Signa i comparteix aquesta petició per ajudar-me a protegir la meva llar i el meu dret a una vida digna i segura.

 

 També pot servir perquè altres persones en situació de discapacitat física o emocional no quedin invisibilitzades.

 

 Enllaç 

 

 https://c.org/TtXcX5Fzzv

 

 Signatura i Comparteix 

 

 

 

I urgently need your support to ensure my rights as a person with a disability, severe mobility issues, and emotional and psychological distress are respected.

 

The Social Services of Santa Coloma de Gramenet have decided I must leave the shelter where I live, without adequately considering my current health situation, my physical and emotional conditions, or the real risk this poses to my life and recovery. In Barcelona and Catalonia, continued stays in social shelters should take into serious consideration the accreditation of disability, mobility problems, and medical conditions through medical or psychological reports, precisely because these situations of vulnerability must be assessed holistically.

 

 

For the past three years, I have lived in the Social Shelter at Carrer Deia 9-15, ground floor, Porta, Nou Barris, Barcelona, managed by Socio Habitatge. This place has not only been a roof over my head: it has been my home, my refuge, and the space where I have finally found security, stability, and the minimum conditions to begin a recovery process.

 

 

 

 

 My name is Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi). I am a historian and teacher. For over 25 years, I worked in Caracas at institutions such as the Instituto Escuela, Colegio Arauca, and Colegio Humboldt. I was also part of Sofía Imber's team at the Museum of Contemporary Art in Caracas. After years of hard work, and after obtaining Spanish citizenship, I was able to come to Barcelona seeking a dignified and peaceful life.

 

 

Today, I face a very difficult situation.

 

I have a recognized disability and serious mobility problems, including grade 3 gonarthrosis, morbid obesity, hypertension, and heart disease. In addition, I suffer from major depression, anxiety, nervousness, and insomnia. These conditions mean that an unadapted home poses a serious risk to my health and safety. I need an accessible, stable environment with staff trained to respond to emergencies.

 

At the shelter, I have found something fundamental: human attention, community, emotional support, and a routine that has helped me move forward. I have participated in activities, celebrations, cultural outings, and psychological support sessions that have been essential to my well-being. Thanks to this environment, I have been able to make steady progress in my recovery.

 

If I am forced to leave the shelter, I will return to insecurity, to the fear of not knowing where I will sleep, and to the risk of suffering further aggression, abandonment, and lack of protection. My emotional suffering will also worsen, abruptly interrupting a recovery process that I am already struggling to maintain.

 

My anguish is immense. I have had suicidal thoughts again due to the uncertainty and emotional pressure I am experiencing. Therefore, this situation cannot be treated as a mere administrative procedure: it concerns health, dignity, disability, and survival.

 

I ask that this decision be reconsidered and that I be allowed to remain in the shelter until I find a housing solution truly adapted to my health, disability, and vulnerability needs.

 

I have no family or friends who can support me. That is why your signature can make a difference.

 

This petition is not directed against Social Services or its professionals. On the contrary: it demands that administrative decisions take into account the reality of each person, especially when there are medical, psychiatric, and psychological reports, disability, mobility issues, and emotional risk. Public policies must guarantee accessibility, support, and non-discrimination for people with disabilities.

 

Sign and share this petition to help me protect my home and my right to a dignified and safe life.

 

It can also help ensure that other people with physical or emotional disabilities are not made invisible.

 

Link:

 

https://c

.org/TtXcX5Fzzv

 

Sign and Share

 

 

 

 

 

 

 

395

Firmantes recientes
JAIME VICENTE MARTINEZ y 19 personas más han firmado la petición recientemente.

El problema

 

Necesito tu apoyo urgente para que mis derechos como persona con discapacidad, con graves problemas de movilidad y con afectación emocional y psicológica sean tomados en cuenta.

Los Servicios Sociales de Santa Coloma de Gramenet han decidido que debo abandonar el albergue donde vivo, sin valorar de forma suficiente mi situación actual de salud, mis patologías físicas y emocionales, ni el riesgo real que esto supone para mi vida y mi recuperación. En Barcelona y Cataluña la permanencia en un Albergue Social debería tomar muy en cuenta: la acreditación de la  discapacidad y problemas de movilidad y patologías por informes médicos o psicológicos, precisamente porque estas situaciones de vulnerabilidad deben ser valoradas de manera integral .

 

Desde hace tres años vivo en el Albergue Social de la Carrer Deia 9-15, bajos, Porta, Nou Barris, Barcelona, gestionado por Socio Habitatge. Este lugar no ha sido solo un techo: ha sido mi hogar, mi refugio y el espacio donde por fin he encontrado seguridad, estabilidad y condiciones mínimas para iniciar un proceso de recuperación. 

 

Mi nombre es Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi). Soy historiador y profesor. Durante más de 25 años trabajé en Caracas en centros como el Instituto Escuela, el Colegio Arauca y el Colegio Humboldt. También formé parte del equipo de Sofía Imber en el Museo de Arte Contemporáneo de Caracas. Tras años de esfuerzo, y después de obtener la nacionalidad española, pude venir a Barcelona buscando una vida digna y tranquila.

 

Hoy me enfrento a una situación muy difícil.

Tengo una discapacidad reconocida y graves problemas de movilidad, entre ellos gonartrosis grado 3, obesidad mórbida, hipertensión y cardiopatía. Además, sufro depresión mayor, angustia, nerviosismo e insomnio. Estas condiciones hacen que una vivienda no adaptada suponga un riesgo serio para mi salud y mi seguridad. Necesito un entorno accesible, estable y con personal preparado para responder ante emergencias.

En el albergue he encontrado algo fundamental: atención humana, convivencia, apoyo emocional y una rutina que me ha ayudado a seguir adelante. He participado en actividades, celebraciones, salidas culturales y espacios de acompañamiento psicológico que han sido esenciales para mi bienestar. Gracias a ese entorno he podido avanzar en mi recuperación de forma progresiva.

Si me obligan a salir del albergue, volveré a la inseguridad, al miedo de no saber dónde dormir y al riesgo de sufrir nuevas agresiones, abandono y desprotección. También se agravará mi sufrimiento emocional, interrumpiendo bruscamente un proceso de recuperación que me cuesta mucho sostener.

Mi angustia es enorme. He vuelto a tener pensamientos suicidas ante la incertidumbre y la presión emocional que estoy viviendo. Por eso esta situación no puede tratarse como un simple trámite administrativo: se trata de salud, dignidad, discapacidad y supervivencia.

Pido que se reconsidere esta decisión y que se me permita permanecer en el albergue hasta encontrar una solución habitacional realmente adaptada a mis necesidades de salud, discapacidad y vulnerabilidad.

No tengo familiares ni amistades que puedan apoyarme. Por eso tu firma puede marcar la diferencia.

Esta petición no va contra los Servicios Sociales ni contra sus profesionales. Al contrario: pide que las decisiones administrativas tengan en cuenta la realidad de cada persona, especialmente cuando existen informes médicos, psiquiátricos y psicológicos, discapacidad, problemas de movilidad y riesgo emocional. Las políticas públicas deben garantizar accesibilidad, apoyos y no discriminación para las personas con discapacidad 

Firma y comparte esta petición para ayudarme a proteger mi hogar y mi derecho a una vida digna y segura.

También puede servir para que otras personas en situación de discapacidad física o emocional no queden invisibilizadas.

Enlace 

 

https://c.org/TtXcX5Fzzv

 

Firma y Comparte 

 

 

 

 Necessito el teu suport urgent perquè els meus drets com a persona amb discapacitat, amb greus problemes de mobilitat i amb afectació emocional i psicològica siguin presos en compte.

 

 Els Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet han decidit que he d'abandonar l'alberg on visc, sense valorar suficientment la meva situació actual de salut, les meves patologies físiques i emocionals, ni el risc real que això suposa per a la meva vida i la meva recuperació. A Barcelona i Catalunya la permanència en un Alberg Social hauria de tenir molt en compte: l'acreditació de la discapacitat i els problemes de mobilitat i patologies per informes mèdics o psicològics, precisament perquè aquestes situacions de vulnerabilitat han de ser valorades de manera integral.

 

 

 

 Des de fa tres anys visc a l'Alberg Social de la Carrer Deia 9-15, baixos, Porta, Nou Barris, Barcelona, gestionat per Soci Habitatge. Aquest lloc no ha estat només un sostre: ha estat casa meva, refugi i espai on per fi he trobat seguretat, estabilitat i condicions mínimes per iniciar un procés de recuperació. 

 

 

 

 El meu nom és Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi). Sóc historiador i professor. Durant més de 25 anys vaig treballar a Caracas a centres com l'Institut Escola, el Col·legi Arauca i el Col·legi Humboldt. També vaig formar part de l'equip de Sofia Imber al Museu d'Art Contemporani de Caracas. Després d'anys d'esforç i després d'obtenir la nacionalitat espanyola vaig poder venir a Barcelona buscant una vida digna i tranquil·la.

 

 

 

 Avui m'enfronto a una situació molt difícil.

 

 Tinc una discapacitat reconeguda i greus problemes de mobilitat, entre ells gonartrosi grau 3, obesitat mòrbida, hipertensió i cardiopatia. A més, pateixo depressió major, angoixa, nerviosisme i insomni. Aquestes condicions fan que un habitatge no adaptat suposi un risc seriós per a la meva salut i la meva seguretat. Necessito un entorn accessible, estable i amb personal preparat per respondre davant d'emergències.

 

 A l'alberg he trobat una cosa fonamental: atenció humana, convivència, suport emocional i una rutina que m'ha ajudat a seguir endavant. He participat en activitats, celebracions, sortides culturals i espais d'acompanyament psicològic que han estat essencials pel meu benestar. Gràcies a aquest entorn he pogut avançar en la meva recuperació de manera progressiva.

 

 Si m'obliguen a sortir de l'alberg, tornaré a la inseguretat, a la por de no saber on dormir i al risc de patir noves agressions, abandó i desprotecció. També s'agreujarà el meu patiment emocional, interrompent bruscament un procés de recuperació que em costa molt sostenir.

 

 La meva angoixa és enorme. He tornat a tenir pensaments suïcides davant la incertesa i la pressió emocional que estic vivint. Per això aquesta situació no es pot tractar com un simple tràmit administratiu: es tracta de salut, dignitat, discapacitat i supervivència.

 

 Demano que es reconsideri aquesta decisió i que se'm permeti romandre a l'alberg fins a trobar una solució habitacional realment adaptada a les meves necessitats de salut, discapacitat i vulnerabilitat.

 

 No tinc familiars ni amistats que em puguin donar suport. Per això la teva signatura pot marcar la diferència.

 

 Aquesta petició no va contra els serveis socials ni contra els seus professionals. Al contrari: demana que les decisions administratives tinguin en compte la realitat de cada persona, especialment quan hi ha informes mèdics, psiquiàtrics i psicològics, discapacitat, problemes de mobilitat i risc emocional. Les polítiques públiques han de garantir accessibilitat, suports i no-discriminació per a les persones amb discapacitat 

 

 Signa i comparteix aquesta petició per ajudar-me a protegir la meva llar i el meu dret a una vida digna i segura.

 

 També pot servir perquè altres persones en situació de discapacitat física o emocional no quedin invisibilitzades.

 

 Enllaç 

 

 https://c.org/TtXcX5Fzzv

 

 Signatura i Comparteix 

 

 

 

I urgently need your support to ensure my rights as a person with a disability, severe mobility issues, and emotional and psychological distress are respected.

 

The Social Services of Santa Coloma de Gramenet have decided I must leave the shelter where I live, without adequately considering my current health situation, my physical and emotional conditions, or the real risk this poses to my life and recovery. In Barcelona and Catalonia, continued stays in social shelters should take into serious consideration the accreditation of disability, mobility problems, and medical conditions through medical or psychological reports, precisely because these situations of vulnerability must be assessed holistically.

 

 

For the past three years, I have lived in the Social Shelter at Carrer Deia 9-15, ground floor, Porta, Nou Barris, Barcelona, managed by Socio Habitatge. This place has not only been a roof over my head: it has been my home, my refuge, and the space where I have finally found security, stability, and the minimum conditions to begin a recovery process.

 

 

 

 

 My name is Jorge Gregorio Fernández Díaz (Jordi). I am a historian and teacher. For over 25 years, I worked in Caracas at institutions such as the Instituto Escuela, Colegio Arauca, and Colegio Humboldt. I was also part of Sofía Imber's team at the Museum of Contemporary Art in Caracas. After years of hard work, and after obtaining Spanish citizenship, I was able to come to Barcelona seeking a dignified and peaceful life.

 

 

Today, I face a very difficult situation.

 

I have a recognized disability and serious mobility problems, including grade 3 gonarthrosis, morbid obesity, hypertension, and heart disease. In addition, I suffer from major depression, anxiety, nervousness, and insomnia. These conditions mean that an unadapted home poses a serious risk to my health and safety. I need an accessible, stable environment with staff trained to respond to emergencies.

 

At the shelter, I have found something fundamental: human attention, community, emotional support, and a routine that has helped me move forward. I have participated in activities, celebrations, cultural outings, and psychological support sessions that have been essential to my well-being. Thanks to this environment, I have been able to make steady progress in my recovery.

 

If I am forced to leave the shelter, I will return to insecurity, to the fear of not knowing where I will sleep, and to the risk of suffering further aggression, abandonment, and lack of protection. My emotional suffering will also worsen, abruptly interrupting a recovery process that I am already struggling to maintain.

 

My anguish is immense. I have had suicidal thoughts again due to the uncertainty and emotional pressure I am experiencing. Therefore, this situation cannot be treated as a mere administrative procedure: it concerns health, dignity, disability, and survival.

 

I ask that this decision be reconsidered and that I be allowed to remain in the shelter until I find a housing solution truly adapted to my health, disability, and vulnerability needs.

 

I have no family or friends who can support me. That is why your signature can make a difference.

 

This petition is not directed against Social Services or its professionals. On the contrary: it demands that administrative decisions take into account the reality of each person, especially when there are medical, psychiatric, and psychological reports, disability, mobility issues, and emotional risk. Public policies must guarantee accessibility, support, and non-discrimination for people with disabilities.

 

Sign and share this petition to help me protect my home and my right to a dignified and safe life.

 

It can also help ensure that other people with physical or emotional disabilities are not made invisible.

 

Link:

 

https://c

.org/TtXcX5Fzzv

 

Sign and Share

 

 

 

 

 

 

 

Los destinatarios de la petición

Opiniones de firmantes

Actualizaciones de la petición

Compartir esta petición

Petición creada en 20 de abril de 2026