Com a Catalans expatriats, volem fer constar la nostra oposició a aprovar ni negociar els pressupostos del govern espanyol. Acceptar una vegada més promeses buides en paper i mai complides a la realitat equival a signar un taló en blanc i insultar els votants independentistes. En lloc de concedir l’aprovació incondicional, exigim que s’exerceixi la força negociadora a la qual fins ara sempre s’ha renunciat.

La nova onada de repressió dels darrers quatre anys és molt intensa. El poder judicial persegueix polítics i ciutadans civils. El Tribunal de Cuentas, òrgan administratiu sense autoritat jurídica, espolia individus privats de protecció institucional. Mentre patim aquests abusos, la nostra contribució als pressupostos és molt elevada.  Com més contribuïm, menys rebem (sempre per sota del 50% de la quantitat promesa) i més se’ns reprimeix. Els nostres diners financen la nostra repressió. Ens paguem la pròpia soga.

Per tant, instem els diputats del Congrés a no entrar en negociacions mentre no es posi fi a les circumstàncies actuals:

1. Més de 3,000 represaliats, exiliats inclosos, com a resultat de la persecució judicial de la dissidència política.
2. Violacions de la llibertat d’expressió mitjançant detencions de ciutadans per la participació en manifestacions i altres formes legítimes de protesta.
3. Incompliment de les lleis del Parlament de Catalunya sobre l’ús de la llengua. La nova llei audiovisual espanyola no respecta el dret de les llengües co-oficials a compartir l’espai de les plataformes digitals.
4. Incompetència de la Renfe en la gestió de Rodalies, manifestada en un reiterat i injustificat incompliment de les inversions. El traspàs de les competències de Rodalies a la Generalitat de Catalunya és una necessitat urgent.

L’instrument per adreçar aquestes irregularitats és una taula de negociació.

L’actual taula de diàleg no compleix els requisits, simplement escenifica reunions bilaterals—tan sols una, fins al moment—dels governs català i espanyol on estan vetats els temes que precisament són la seva raó de ser: amnistia i autodeterminació. Una veritable taula de negociació requereix una agenda centrada entorn a l’amnistia i l’autodeterminació; un calendari amb terminis; uns objectius concrets, demostrables i verificables; i un relator o mediador internacional per monitoritzar el compliment dels objectius acordats.

Si no es rectifiquen les condicions actuals, els pressupostos no seran negociats. Seran imposats com de costum, unilateralment, al marge de tota coreografia de negociació.