Decision Maker

Generalitat de Catalunya

Perfil del Govern de la Generalitat de Catalunya.


Does Generalitat de Catalunya have the power to decide or influence something you want to change? Start a petition to this decision maker.Start a petition
Closed
Petitioning Generalitat de Catalunya

Retirada de su web de las Fallas como cultura catalana

Les Falles son una festa valenciana que es celebra en multitut de municipis de tota la geografia valenciana. Tambe dites estes josefines o festes de Sant Josep es celebren en honor a Sant Josep, patro dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interes Turístic Internacional. La denominacio de falles correspon a les construccions artistiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures (ninots) i composicions d'elements. A lo llarc de l'historia els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Enguany, la festa de les Falles opta a ser proclamada per la UNESCO com patrimoni cultural inmaterial de l´humanitat. Recentment, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha catalogat dins de la seua pagina web, les Falles com patrimoni cultural català. Igualment, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya cataloga com cultura catalana, les Fogueres de Sant Joan, l´oli de la Serra d´Espadà, els jardins botanics de Valencia, la ciutat de Morella, l´Albufera, la marjal de Pego-Oliva, les salines de Santa Pola o el Misteri d´Elig Solicitem a la Generalitat de Catalunya que elimine les Falles, les Fogueres de Sant Joan, l´oli de la Serra d´Espadà, els jardins botanics de Valencia, la ciutat de Morella, l´Albufera, la marjal de Pego-Oliva, les salines de Santa Pola, el Misteri d´Elig i qualsevol element cultural de l´autonomia valenciana, de Castello, Alacant i Valencia de la seua pagina web, a on es cataloga com patrimoni cultural català.

Jaume Hurtado
30,233 supporters
Victory
Petitioning Antoni Comín, Generalitat de Catalunya

Prácticas obsoletas en la atención pública del autismo en Cataluña #autismoconciencia

Con evidencia científica. Es la exigencia que hacemos, las familias de las personas con autismo y algunos profesionales, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en la atención pública del autismo. Trastorno cuya prevalencia ha crecido exponencialmente durante la última década y que, se estima, afecta hoy a 1 de cada 150 niños/as. Aunque las estadísticas difieren según países y estudios, por ejemplo el Centers for Disease Control (CDC), en Estados Unidos, sitúa la prevalencia en 1 de cada 68 infantes a la edad de 8 años [1], debe considerarse el autismo como un trastorno de alta incidencia entre la población infantil. En Cataluña se vive una anomalía en el circuito asistencial público del autismo, que resulta difícil de encajar en el marco internacional de buenas prácticas en los tratamientos de los Trastornos del Espectro Autista (TEA). El psicoanálisis es el modelo preferente y más dotado económicamente del sistema de salud pública en la atención precoz y asistencia infanto-juvenil de las personas con TEA. Las prácticas basadas en la evidencia científica, refrendadas por numerosas investigaciones, y reconocidas por la comunidad internacional como eficaces, son minoritarias en el servicio público catalán en la intervención terapéutica a las personas con TEA. La terapia psicodinámica hace una consideración obsoleta del autismo, entendiéndolo como una reacción psicológica defensiva de un niño frente a factores traumáticos. Numerosas publicaciones científicas [2], y el consenso mayoritario entre los profesionales a nivel mundial, dejan claro que no hay evidencia que sostenga el origen psicogénico del autismo. La Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud elaboró un informe en 2010, por petición del Departament de Salut, que analizaba la evidencia científica de las intervenciones en el autismo. A pesar de que el informe explica que existen problemas metodológicos en las investigaciones referentes a los tratamientos, hace hincapié en que existen guías clínicas basadas en el consenso de expertos [4, 5] que indican cómo deben ser estos tratamientos. En este sentido, el informe concluye que las intervenciones conductuales basadas en el modelo de análisis aplicado de la conducta son las recomendadas para las personas con TEA, y desaconseja las intervenciones psicodinámicas. Resulta paradójico que estas recomendaciones no sean consideradas y, por lo tanto, no aparezcan reflejadas en el Plan de Atención integral a las personas con TEA, elaborado en 2012 por el Departament de Salud en colaboración con los Departamentos de Benestar Social y Ensenyament. Además, en los últimos 5 años se han publicado múltiples estudios y revisiones clínicas [3] que han aportado todavía más datos a esta cuestión, dejando claro qué intervenciones deben aplicarse en el autismo. Es necesario que toda esta evidencia sea considerada e incluida en el Plan de Atención a las personas con Autismo de la Generalitat de Catalunya. Las familias de las personas con autismo y reputados profesionales en materia de TEA exigimos a la Generalitat y en particular al Departament de Salut: Una intervención pública del autismo, integral, especializada y suficiente, desarrollada por equipos multidisciplinares que trabajen bajo las guías internacional de buenas prácticas basada en la evidencia científica.  Que establezca que las intervenciones recomendadas según estás guías y el consenso mayoritario de los expertos [4, 5] son las intervenciones conductuales basadas en el modelo de análisis aplicado de la conducta.  La creación de unidades de atención y diagnóstico especializadas, dotada de medios y que garantice la atención de las personas con autismo a lo largo de todo su ciclo vital.  La cobertura pública al psicoanálisis por parte de la Generalitat, en la atención e intervención de las personas con autismo es inaceptable en una sociedad democrática y moderna, y muy probablemente no se ajuste a derecho por incurrir en mala praxis. Ayúdanos a cambiar la vida de las personas con autismo y a racionalizar el modelo de intervención catalán del TEA firmando esta petición. Asociación APRENEM Referencias: Prevalence and Characteristics of Autism Spectrum Disorder Among 4-Year-Old Children in the Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network.Christensen, Deborah L. et al. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics., Post Author Corrections: December 09, 2015 Best practices for designing and delivering effective programs for individuals with ASD. Recommendations of the collaborative Work Group on Autistic Spectrum Disorders. California: California Departments of Education and Developmental Services; 1997. Tristram Smith & Suzannah Iadarola (2015) Evidence Base Update for Autism Spectrum Disorder, Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology, 44:6, 897-922 Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN, 2007). New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New Zealand): Ministry of Health, 2008. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Amb evidència científica. És l’ exigència que fem les famílies de les persones amb autisme i alguns professionals, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en l’ atenció pública de l’ autisme. Trastorn amb una prevalença que ha crescut exponencialment durant l’última dècada i que, s’ estima, afecta avui a 1 de cada 150 nens/es. Encara que les estadístiques difereixen segons els països i estudis, per exemple el Center for Disease Control (CDC), als Estats Units, situa la prevalença en 1 de cada 68 infants a l’ edat de 8 anys [1], s’ ha de considerar l’ autisme com un trastorn d’ alta incidència entre la població infantil. A Catalunya es viu una anomalia al circuit assistencial públic d’atenció a les persones amb autisme, que resulta difícil d’ encaixar en el marc internacional de bones pràctiques en els tractaments dels Trastorns de l’ Espectre Autista (TEA). El psicoanàlisi és el model terapèutic preferent i més dotat econòmicament del sistema de salut públic, a l’ atenció precoç i a l’assistència infanto-juvenil de les persones amb TEA. Les pràctiques basades en l’ evidència científica, ratificades per nombroses investigacions i reconegudes per la comunitat científica internacional com eficaces, són minoritàries en el servei públic català en la intervenció terapèutica de les persones amb TEA. La teràpia psicodinàmica fa una consideració obsoleta de l’ autisme, entenent-lo com una reacció psicològica defensiva d’ un nen davant factors traumàtics. Nombroses publicacions científiques [2], i el consens majoritari entre els professionals a nivell mundial, deixen clar que no hi ha evidència que sostingui l’ origen psicogènic de l’ autisme. L’ Agència d’ Informació, Avaluació i Qualitat de la Salut va elaborar un informe el 2010, a petició del Departament de Salut, que analitzava l’ evidència científica de les intervencions a l’ autisme. Tot i que l’ informe explica que existeixen problemes metodològics a les investigacions referents als tractaments, remarca que existeixen guies clíniques basades en el consens dels experts [4, 5] que indiquen com han de ser aquests tractaments. En aquest sentit, l’ informe conclou que les intervencions conductuals basades en el model d’ anàlisi aplicat de la conducta són les recomanades per a les persones amb TEA, i desaconsella les intervencions psicodinàmiques. Resulta paradoxal que aquestes recomanacions no siguin considerades i, per tant, no apareguin reflectides al Pla d’ Atenció integral a les persones amb TEA, elaborat el 2012 pel Departament de Salut en col·laboració amb els Departaments de Benestar Social i Ensenyament. A més, en els últims 5 anys s’ han publicat una multiplicitat d’ estudis i revisions clíniques [3] que han aportat encara més dades a aquesta qüestió, deixant clar quines intervencions s’ han d’aplicar a l’ autisme. És necessari que tota aquesta evidència sigui considerada i s’ inclogui al Pla d’ Atenció Integral a les persones amb Autisme de la Generalitat de Catalunya. Les famílies de les persones amb autisme i reconeguts professionals en matèria de TEA exigim a la Generalitat i en particular al Departament de Salut: Intervencions en l’autisme públiques, integrals, especialitzades i suficients,desenvolupades per equips multidisciplinars que treballin sota les guies internacionals de bones pràctiques basades en l’ evidència científica. Que s’ estableixi que les intervencions recomanades segons aquestes guies i el consens majoritari dels experts [4, 5], són les intervencions conductuals basades en el model d’ anàlisi aplicat de la conducta. La creació d’ unitats d’ atenció i diagnòstic especialitzades, dotades de medis i que garanteixin l’ atenció de les persones amb autisme al llarg de tot el seu cicle vital. La cobertura pública de les teràpies psicoanalítiques per part de la Generalitat, a l’ atenció i intervenció de les persones amb autisme, és inacceptable en una societat democràtica i moderna, i molt probablement no s’ ajusti a dret per incórrer en mala praxis. Ajuda’ns a canviar la vida de les persones amb autisme i a racionalitzar el model d’ intervenció català del TEA signant aquesta petició. Associació APRENEM Referències: Prevalence and Characteristics of Autism Spectrum Disorder Among 4-Year-Old Children in the Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network.Christensen, Deborah L. et al. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics., Post Author Corrections: December 09, 2015 Best practices for designing and delivering effective programs for individuals with ASD. Recommendations of the collaborative Work Group on Autistic Spectrum Disorders. California: California Departments of Education and Developmental Services; 1997. Tristram Smith & Suzannah Iadarola (2015) Evidence Base Update for Autism Spectrum Disorder, Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology, 44:6, 897-922 Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN, 2007). New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New Zealand): Ministry of Health, 2008.

Associació APRENEM
7,644 supporters
Victory
Petitioning Antoni Comín, Generalitat de Catalunya

Prácticas obsoletas en la atención pública del autismo en Cataluña #autismoconciencia

Con evidencia científica. Es la exigencia que hacemos, las familias de las personas con autismo y algunos profesionales, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en la atención pública del autismo. Trastorno cuya prevalencia ha crecido exponencialmente durante la última década y que, se estima, afecta hoy a 1 de cada 150 niños/as. Aunque las estadísticas difieren según países y estudios, por ejemplo el Centers for Disease Control (CDC), en Estados Unidos, sitúa la prevalencia en 1 de cada 68 infantes a la edad de 8 años [1], debe considerarse el autismo como un trastorno de alta incidencia entre la población infantil. En Cataluña se vive una anomalía en el circuito asistencial público del autismo, que resulta difícil de encajar en el marco internacional de buenas prácticas en los tratamientos de los Trastornos del Espectro Autista (TEA). El psicoanálisis es el modelo preferente y más dotado económicamente del sistema de salud pública en la atención precoz y asistencia infanto-juvenil de las personas con TEA. Las prácticas basadas en la evidencia científica, refrendadas por numerosas investigaciones, y reconocidas por la comunidad internacional como eficaces, son minoritarias en el servicio público catalán en la intervención terapéutica a las personas con TEA. La terapia psicodinámica hace una consideración obsoleta del autismo, entendiéndolo como una reacción psicológica defensiva de un niño frente a factores traumáticos. Numerosas publicaciones científicas [2], y el consenso mayoritario entre los profesionales a nivel mundial, dejan claro que no hay evidencia que sostenga el origen psicogénico del autismo. La Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud elaboró un informe en 2010, por petición del Departament de Salut, que analizaba la evidencia científica de las intervenciones en el autismo. A pesar de que el informe explica que existen problemas metodológicos en las investigaciones referentes a los tratamientos, hace hincapié en que existen guías clínicas basadas en el consenso de expertos [4, 5] que indican cómo deben ser estos tratamientos. En este sentido, el informe concluye que las intervenciones conductuales basadas en el modelo de análisis aplicado de la conducta son las recomendadas para las personas con TEA, y desaconseja las intervenciones psicodinámicas. Resulta paradójico que estas recomendaciones no sean consideradas y, por lo tanto, no aparezcan reflejadas en el Plan de Atención integral a las personas con TEA, elaborado en 2012 por el Departament de Salud en colaboración con los Departamentos de Benestar Social y Ensenyament. Además, en los últimos 5 años se han publicado múltiples estudios y revisiones clínicas [3] que han aportado todavía más datos a esta cuestión, dejando claro qué intervenciones deben aplicarse en el autismo. Es necesario que toda esta evidencia sea considerada e incluida en el Plan de Atención a las personas con Autismo de la Generalitat de Catalunya. Las familias de las personas con autismo y reputados profesionales en materia de TEA exigimos a la Generalitat y en particular al Departament de Salut: Una intervención pública del autismo, integral, especializada y suficiente, desarrollada por equipos multidisciplinares que trabajen bajo las guías internacional de buenas prácticas basada en la evidencia científica.  Que establezca que las intervenciones recomendadas según estás guías y el consenso mayoritario de los expertos [4, 5] son las intervenciones conductuales basadas en el modelo de análisis aplicado de la conducta.  La creación de unidades de atención y diagnóstico especializadas, dotada de medios y que garantice la atención de las personas con autismo a lo largo de todo su ciclo vital.  La cobertura pública al psicoanálisis por parte de la Generalitat, en la atención e intervención de las personas con autismo es inaceptable en una sociedad democrática y moderna, y muy probablemente no se ajuste a derecho por incurrir en mala praxis. Ayúdanos a cambiar la vida de las personas con autismo y a racionalizar el modelo de intervención catalán del TEA firmando esta petición. Asociación APRENEM Referencias: Prevalence and Characteristics of Autism Spectrum Disorder Among 4-Year-Old Children in the Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network.Christensen, Deborah L. et al. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics., Post Author Corrections: December 09, 2015 Best practices for designing and delivering effective programs for individuals with ASD. Recommendations of the collaborative Work Group on Autistic Spectrum Disorders. California: California Departments of Education and Developmental Services; 1997. Tristram Smith & Suzannah Iadarola (2015) Evidence Base Update for Autism Spectrum Disorder, Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology, 44:6, 897-922 Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN, 2007). New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New Zealand): Ministry of Health, 2008. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Amb evidència científica. És l’ exigència que fem les famílies de les persones amb autisme i alguns professionals, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en l’ atenció pública de l’ autisme. Trastorn amb una prevalença que ha crescut exponencialment durant l’última dècada i que, s’ estima, afecta avui a 1 de cada 150 nens/es. Encara que les estadístiques difereixen segons els països i estudis, per exemple el Center for Disease Control (CDC), als Estats Units, situa la prevalença en 1 de cada 68 infants a l’ edat de 8 anys [1], s’ ha de considerar l’ autisme com un trastorn d’ alta incidència entre la població infantil. A Catalunya es viu una anomalia al circuit assistencial públic d’atenció a les persones amb autisme, que resulta difícil d’ encaixar en el marc internacional de bones pràctiques en els tractaments dels Trastorns de l’ Espectre Autista (TEA). El psicoanàlisi és el model terapèutic preferent i més dotat econòmicament del sistema de salut públic, a l’ atenció precoç i a l’assistència infanto-juvenil de les persones amb TEA. Les pràctiques basades en l’ evidència científica, ratificades per nombroses investigacions i reconegudes per la comunitat científica internacional com eficaces, són minoritàries en el servei públic català en la intervenció terapèutica de les persones amb TEA. La teràpia psicodinàmica fa una consideració obsoleta de l’ autisme, entenent-lo com una reacció psicològica defensiva d’ un nen davant factors traumàtics. Nombroses publicacions científiques [2], i el consens majoritari entre els professionals a nivell mundial, deixen clar que no hi ha evidència que sostingui l’ origen psicogènic de l’ autisme. L’ Agència d’ Informació, Avaluació i Qualitat de la Salut va elaborar un informe el 2010, a petició del Departament de Salut, que analitzava l’ evidència científica de les intervencions a l’ autisme. Tot i que l’ informe explica que existeixen problemes metodològics a les investigacions referents als tractaments, remarca que existeixen guies clíniques basades en el consens dels experts [4, 5] que indiquen com han de ser aquests tractaments. En aquest sentit, l’ informe conclou que les intervencions conductuals basades en el model d’ anàlisi aplicat de la conducta són les recomanades per a les persones amb TEA, i desaconsella les intervencions psicodinàmiques. Resulta paradoxal que aquestes recomanacions no siguin considerades i, per tant, no apareguin reflectides al Pla d’ Atenció integral a les persones amb TEA, elaborat el 2012 pel Departament de Salut en col·laboració amb els Departaments de Benestar Social i Ensenyament. A més, en els últims 5 anys s’ han publicat una multiplicitat d’ estudis i revisions clíniques [3] que han aportat encara més dades a aquesta qüestió, deixant clar quines intervencions s’ han d’aplicar a l’ autisme. És necessari que tota aquesta evidència sigui considerada i s’ inclogui al Pla d’ Atenció Integral a les persones amb Autisme de la Generalitat de Catalunya. Les famílies de les persones amb autisme i reconeguts professionals en matèria de TEA exigim a la Generalitat i en particular al Departament de Salut: Intervencions en l’autisme públiques, integrals, especialitzades i suficients,desenvolupades per equips multidisciplinars que treballin sota les guies internacionals de bones pràctiques basades en l’ evidència científica. Que s’ estableixi que les intervencions recomanades segons aquestes guies i el consens majoritari dels experts [4, 5], són les intervencions conductuals basades en el model d’ anàlisi aplicat de la conducta. La creació d’ unitats d’ atenció i diagnòstic especialitzades, dotades de medis i que garanteixin l’ atenció de les persones amb autisme al llarg de tot el seu cicle vital. La cobertura pública de les teràpies psicoanalítiques per part de la Generalitat, a l’ atenció i intervenció de les persones amb autisme, és inacceptable en una societat democràtica i moderna, i molt probablement no s’ ajusti a dret per incórrer en mala praxis. Ajuda’ns a canviar la vida de les persones amb autisme i a racionalitzar el model d’ intervenció català del TEA signant aquesta petició. Associació APRENEM Referències: Prevalence and Characteristics of Autism Spectrum Disorder Among 4-Year-Old Children in the Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network.Christensen, Deborah L. et al. Journal of Developmental & Behavioral Pediatrics., Post Author Corrections: December 09, 2015 Best practices for designing and delivering effective programs for individuals with ASD. Recommendations of the collaborative Work Group on Autistic Spectrum Disorders. California: California Departments of Education and Developmental Services; 1997. Tristram Smith & Suzannah Iadarola (2015) Evidence Base Update for Autism Spectrum Disorder, Journal of Clinical Child & Adolescent Psychology, 44:6, 897-922 Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN, 2007). New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New Zealand): Ministry of Health, 2008.

Associació APRENEM
7,644 supporters
Petitioning Ajuntament de Barcelona, Ciudad de Barcelona, Distrito de Ciutat Vella, CATALUNYA, Generalitat de Catalunya

#SOSMescladis

[Català] [Castellano más abajo] Manifest #SOSMescladisEn defensa del projecte Mescladís i d'una Barcelona inclusiva, diversa i solidària. T'imagines qué significaria per a Barcelona que una proposta com la de l’Espai Mescladís passés a les mans d'una empresa amb ànim de lucre? Per injust i il·lògic que pugui semblar, el nostre projecte està en perill. La no renovació de la concessió de l’Espai Mescladís ens eliminaria del mapa de projectes socials de la ciutat. Mescladís és un projecte social i sense ànim de lucre amb més de 12 anys de trajectòria impulsant iniciatives socials i promovent des de Ciutat Vella un model de ciutat inclusiva, diversa i solidària. Des de Mescladís impulsem la inserció soci-laboral de persones en exclusió i desenvolupem iniciatives educatives, econòmiques i culturals en favor de la convivència, el dret a migrar i la justícia social.  Som un projecte amb alt impacte social, provada capacitat de gestió, referent d'emprenedoria social, amb nombrosos premis i cas d'estudi de prestigioses institucions acadèmiques. El nostre projecte és sostenible econòmicament i els ingressos del cafè-restaurant Espai Mescladís es destinen íntegrament a la nostra finalitat social. L’Espai Mescladís és un bon exemple d'una Barcelona que aposta pel bé comú. Ens costaria entendre que un Ajuntament a qui veiem apostar per l'Economia Social i Solidària, promoure el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers, l'acolliment de refugiats, els drets per als migrants i la protecció de les persones en situació irregular, sigui qui tanqui i elimini de la ciutat una iniciativa com Mescladís.  El concurs per a la concessió de la terrassa de l’Espai Mescladís hauria d'haver-se obert únicament a organitzacions socials, excloent empreses amb fi de lucre. En aquest cas els indicadors claus haurien de ser l'impacte social, la seva integració en el teixit social del barri, la capacitat de gestió, la trajectòria i l’historial. No ha estat el cas. Se'ns ha exposat a competir al lliure mercat amb indicadors de mesurament que no valoren l'impacte social real. Aquesta lògica errònia podria posar fi al nostre projecte, ja que l’Espai Mescladís és el garant de la nostra sostenibilitat econòmica i les subvencions públiques són residuals al nostre pressupost anual. Un altre objectiu de l'administració hauria de ser combatre la precarietat. Els contractes per gestionar espais públics amb una perspectiva de transformació social haurien de ser com a mínim de cinc anys i no de 2 anys com planteja l'actual concurs. No és factible desenvolupar un projecte d'impacte real en tan poc temps i força a les entitats a treballar en condicions de precarietat.  El desenvolupament d'una economia social i solidària requereix canviar els paradigmes actuals. L'Administració ha de garantir la gestió d'espais públics a entitats socials i en cap cas posar-les en competència directa amb el sector privat. Convidem als equips tècnics i polítics del districte a obrir un debat amb les organitzacions socials. És fonamental desenvolupar un nou model de col·laboració Administració-Entitats que amb regles justes i clares faciliti les eines bàsiques per portar a terme la nostra feina.   Et convidem a signar el manifest #SOSMescladís en suport de la nostra iniciativa i de polítiques públiques que reforcin el sector social, lluitin contra la precarietat i promoguin una ciutat justa, diversa i solidària. NECESSITEM EL TEU SUPORT. SIGNA AQUEST MANIFEST #SOSMescladis. Per què donar-nos suport? Pel nostre compromís amb la reducció de les desigualtats. Perquè regularitzem la situació de migrants sense drets.El compromís de Mescladís pel bé comú i la transformació social al nostre barri i la nostra ciutat es materialitza amb la formació i acompanyament al mercat laboral dels més de 80 migrants i refugiats/des que passen cada any pel nostre programa de formació en hosteleria, dels quals, més d'un 30% obtenen un contracte a empreses del sector i regularitzen la seva situació administrativa. L´Espai Mescladís funciona com a restaurante-escola. La nostra formació compta amb l'aval d'entitats com la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, ACCEM, Cepaim, Acathi, Càrites, Creu Roja, Fundació Pere Tarrés i també amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. També hem estat premiats pel Consell d´Immigració de Barcelona (2016) i Acció Solidària contra l´Atur (2007) pel caràcter innovador i l’impacte social del nostre model de formació.  Perquè fem barri. Al llarg d'aquests anys, no hem deixat d’impulsar activitats per al veïnat de Ciutat Vella i Barcelona. A manera de resum, cal ressaltar els programes intergeneracionals i interculturals que portem a terme amb la Taula de Gent Gran, el Casal de Gent Gran del Casc Antic, el programa RADARS i el Club d'Envelliment Actiu o l'acompanyament al costat de l’Espai d’Inclusió Social del Casc Antic (EICA) i la Fundació ADSIS en el treball amb menors no acompanyats. També som una entitat clau en la gestió cívica del Casal de Barri Pou de la Figuera ocupant la presidència i actualment la tresoreria i hem impulsat nombroses iniciatives per dinamitzar el Forat de la vergonya amb jocs, tallers i activitats educatives, a més de formar part de la comissió XICA (Xarxa d´Infància de Casc Antic) per al treball en xarxa amb altres entitats del barri.  Perquè promovem una ciutat inclusiva que posa en valor la diversitat i defensa el dret humà a migrar. Actualment estem executant un programa d’Aprenentatge i Servei amb l'Escola Tècnico- Professional Xavier i un projecte d'art comunitari, ArtiPart, conjuntament amb l’Antic Teatre, la biblioteca Bonnemaison, les entitats Sindillar, Tudanzas i diversos artistes locals, amb el suport de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). La nostra feina educativa i de sensibilització es completa amb el programa de tallers de cuina interculturals que es realitzen setmanalment a la nostra Escola de Cuina i els nombrosos projectes de desenvolupament comunitari i art social dins del programa “Diàlegs Migrants”. La recent publicació de la novel·la gràfica “Un Regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras”, editada per l'editorial Astiberri i l'Ajuntament de Barcelona, produïda per Mescladís i l'associació Al-liquindoi, és un altre bon exemple. Aquesta línia de treball social ha rebut l'aval de la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona amb premis com el Memorial Alex Seglers (2017), el premi Federico Mayor Zaragoza (2007) i el guardó de l'Associació de Comerciants de Fort Pienc (2017) per la nostra contribució a la cohesió social.  El nostre compromís va més enllà de les fronteres del nostre districte. Cada dissabte dinamitzem amb tallers i activitats lúdiques els Mercats de Pagès amb la Xarxa de Consum Solidari. En col·laboració amb la Diputació de Barcelona realitzem també projectes d'integració social a diferents ajuntaments de la província. Actualment estem treballant a Arenys de Munt i a Avinyó. Així mateix treballem amb biblioteques, escoles, entitats de barri, presons i casals de gent gran oferint tallers, exposicions, debats, i clubs de lectura, entre altres activitats educatives. Només aquest darrer any hem estat presents a l’Espai Avinyó, la presó de Brians 2, el Centre Cívic Pati Llimona, El Sortidor i la biblioteca del barri de la Mina. També és important destacar que, actualment, estem participant  dos projectes Europeus amb entitats de França, Ucraïna, Grècia, Bulgària i Itàlia, que ens van seleccionar per la nostra trajectòria i propostes innovadores. Perque som sostenibles i no depenem de subvencions. Perque els nostres ingressos es destinen íntegrament a projectes amb provat impacte social. Perque reforcem les xarxes d'Economia Social i Solidària. Des del Espai Mescladís hem donat sobrades mostres de capacitat de gestió, convertint-nos en un projecte de referència a Barcelona en l'àmbit de la restauració que impulsa l’economia social i solidària. L’Espai Mescladís és avui un espai emblemàtic de la ciutat.  El nostre model econòmic afavoreix una economia sostenible i socialment responsable. Mescladís genera amb la seva pròpia activitat més del 90% del pressupost anual. Els ingressos generats en el bar-terrassa Espai Mescladís del Pou de la Figuera es destinen íntegrament als nostres programes socials, ens permeten oferir sortida laboral a alumnes i alumnes formats a la nostra escola i reforçar la xarxa de proveïdors de proximitat.  Actualment, de les 14 persones que treballen a l’Espai Mescladís, 12 són ex-alumnxs als qui li gestionem la seva regularització per arrelament. Soly Malamine, gerent de l’Espai Mescladís i ex-alumne, és un bon exemple. Els nostres proveïdors expressen la coherència del nostre projecte, des dels vins de la cooperativa L´Olivera, els gelats de la Fageda, les fruites i verdures de la Kosturica, els tes i productes de neteja de la Xarxa de Consum Solidari, el cafè ecològic de l'empresa catalana Cafe Saula, els sucs de Cal Valls o la roba de la botiga de proximitat Tot Bata. L’Espai Mescladís és també el centre de distribució de productes orgànics de La Colmena del Born, rebent tots els dimecres als seus socis per a la recollida de les cistelles. Perquè som un projecte de referència. El treball i esforç de Mescladís en aquests últims 12 anys ens ha convertit en un projecte de referència en l'àmbit de l'economia social i solidària, convertint-nos en un cas d'estudi per a diverses entitats acadèmiques a Catalunya, Espanya i Europa. Mescladís ha rebut l'aval de la Diputació de Barcelona, participant en la base de dades de bones pràctiques del Servei de Politiques de Diversitat i Ciutadania. Les nostres activitats d'educació intercultural formen part del catàleg de serveis i ofertes de la Xarxa de Municipis de Barcelona. Hem estat seleccionats com una bona pràctica pel Projecte “Gestió de la diversitat  en la Mitjana i Petita empresa” (GESDIMEP), liderat per la Secretaria General d'Immigració a través de l'Observatori Espanyol de Racisme i Xenofòbia (OBERAXE) D'altra banda, Isabelle Anguelovski, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, guardonada amb el Premi Nacional de Recerca al talent jove, cita i fa referència, en les seves recerques  centrades al barri de Santa Caterina, a Mescladis com a agent de canvi al barri.  Mescladís es presenta també com un cas d'estudi a la Càtedra de Responsabilitat Social de la professora Sira Abenoza d’ESADE, la professora Sophie Laroche de l'Université Paris Est-Créteil (UPEC), l'IES Abroad Barcelona i pel “Council on International Education Exchange” a través dels quals rebem estudiants de la Universitat de Stanford, Loyola Marymount University i Oregon State University, entre d’altres. Només en aquests últims mesos, hem rebut professionals i estudiants del professor Zapata Barrero de la Universitat Pompeu Fabra, el Màster de Gestió Pública que coordinen Joan Subirats i Ricard Gomà Carmona, la Càtedra “Dimensions culturals de la globalització” del Màster d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Corporate Europe Observatory, l’Agència Catalana de la Joventut, el Seminari d'Inclusió Social “Opening Minds to Remove Barriers” organitzat pel Servei Civil Internacional de Catalunya, entre molts d’altres, on expliquem el nostre projecte i reflexionem sobre les migracions des d’una perspectiva de Drets Humans. Aquest any vam ser convidats a presentar la nostra experiència al Vll Forum Social i Emprenedor de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, el Fusió Fòrum Social Gramenet, al 6è Congrés Català de Salut Mental, les jornades "Oportunitats per a la creació i els nous públics: projectes artístics comunitaris" organitzada pel Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), a les lll Jornades d'Emprenedoria Social i Inclusió al Treball organitzada la Escola Tècnico Professional Xavier, a la 3a Jornada d'Economia Social i Solidària “De l'assistència a l'Acció” i al 7è Congrés d'Alimentació Viva i Salut. A l’Espai Mescladís també rebem la visita de professionals del programa Erasmus i d'entitats com Nexes i Tandem Social. D'altra banda, Martín Habiague, fundador de Mescladís, va ser convidat a fer una conferència, “Defending the human right to migrate”, en el marc del TedxEsade.  El projecte de desenvolupament comunitari “Veus de la Ribera” realitzat durant els anys 2012-2013 a Montcada i Reixac, dins del programa “Diàlegs Migrants”, ha estat seleccionat com a bona pràctica pel Banc de Bones Pràctiques de la Federació de Municipis de Catalunya i per la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals.  El setembre de 2016 vam ser convidats per la Koerber Foundation a presentar a Hamburg la nostra experiència com a exemple de Bones Pràctiques en el marc del seu congrés sobre gestió de la diversitat. El congrés va comptar amb la participació de representants del món acadèmic, treballadors socials i més de 200 ajuntaments alemanys. El mateix any, Mescladís va ser seleccionat per la Ciutat de Bristol per al seu programa “100 Resilient Cities" per implementar un projecte de desenvolupament comunitari dins la iniciativa “Bristol Social Cohesion Challenge”. El passat mes de Novembre també vam ser convidats a presentar el nostre projecte en el marc de la celebració dels 10 anys de l'institut de Ciències Socials de la Université de Paris Est Cretiel. Perquè L’Espai Mescladís contribueix a una Barcelona diversa, solidària i compromesa amb el canvi social. Perquè l‘Espai Mescladís és Marca Barcelona “de la bona”. En definitiva, a Mescladís, mitjançant la nostra feina, expressem una clara voluntat de contribuir a la solució de problemes socials, reduir les desigualtats i promoure el dret humà a migrar. L’Espai Mescladís és el nostre motor econòmic i una eina clau per a portar a terme els projectes socials de la nostra organització. Hem construït un espai referent de la ciutat que promou valors de convivència, justícia social i respecte a la diversitat cultural.  Defensem aquest espai que avui està en risc. #SOSMescladis NECESSITEM EL TEU SUPORT. SIGNA AQUEST MANIFEST [Castellano]Manifiesto #SOSMescladis En defensa del proyecto Mescladís y de una Barcelona inclusiva, diversa y solidaria. ¿Te imaginas qué significaría para Barcelona que una propuesta como la del Espai Mescladís pasara a manos de una empresa con ánimo de lucro? Por injusto e ilógico que pueda parecer, nuestro proyecto está en peligro. La no renovación de la concesión del Espai Mescladís nos eliminaría del mapa de proyectos sociales de la ciudad. Mescladís es un proyecto social y sin ánimo de lucro con más de 12 años de trayectoria impulsando iniciativas sociales y promoviendo desde Ciutat Vella una ciudad inclusiva, diversa y solidaria. Desde Mescladís impulsamos la inserción socio-laboral de personas en exclusión y desarrollamos iniciativas educativas, económicas y culturales en favor de la convivencia, el derecho a migrar y la justicia social. Somos un proyecto con alto impacto social, probada capacidad de gestión, referente de emprendeduría social, con numerosos premios y caso de estudio de prestigiosas instituciones académicas. Nuestro proyecto es sostenible económicamente. Los ingresos del cafe-restaurante Espai Mescladís se destinan íntegramente a nuestra finalidad social. El Espai Mescladís es un buen ejemplo de una Barcelona que apuesta por el bien común. Nos costaría entender que un Ayuntamiento al que vemos apostar por la economía social y solidaria, promover el cierre del Centro de Internamiento de Extranjeros, la acogida de refugiados, los derechos para los migrantes y la protección de las personas en situación irregular, sea quien elimine de la ciudad una iniciativa como Mescladís. El concurso para la concesión de la terraza del Espai Mescladís debería haberse abierto únicamente a organizaciones sociales, excluyendo empresas con fin de lucro. En ese caso los indicadores claves deberían ser el impacto social, su integración en el tejido social del barrio, capacidad de gestión, trayectoria e historial. No ha sido el caso. Se nos ha expuesto a competir en el libre mercado con indicadores de medición que no valoran el impacto social real. Esta lógica errónea podría poner fin a nuestro proyecto puesto que el Espai Mescladís es el garante de nuestra sostenibilidad económica ya que que las subvenciones públicas son residuales en nuestro presupuesto anual. Otro objetivo de la administración debería ser combatir la precariedad. Los contratos para gestionar espacios públicos con una perspectiva de transformación social necesitarían ser como mínimo de cinco años y no de 2 años como plantea el actual concurso. No es factible desarrollar un proyecto de impacto real en tan poco tiempo y fuerza a las entidades a trabajar en condiciones de precariedad. El desarrollo de una economía social y solidaria requiere cambiar los paradigmas actuales. La administración debe garantizar la gestión de espacios públicos a entidades sociales y en ningún caso ponerlas en competencia directa con el sector privado. Invitamos a los equipos técnicos y políticos del distrito a abrir un debate con las organizaciones sociales. Es fundamental desarrollar un nuevo modelo de colaboración Administración-Entidades que con reglas justas y claras facilite las herramientas básicas para realizar nuestro trabajo. Te invitamos a firmar nuestro manifiesto #SOSMescladís en apoyo de nuestra iniciativa y de políticas públicas que refuercen el sector social, combatan la precariedad y promuevan una ciudad justa, diversa y solidaria. NECESITAMOS TU APOYO. FIRMA ESTE MANIFIESTO #SOSMescladis. ¿Por qué darnos tu apoyo? Por nuestro compromiso con la reducción de las desigualdades. Porque promovemos la regularización de migrantes sin derechos. El compromiso de Mescladís por el bien común y la transformación social en nuestro barrio y nuestra ciudad se materializa con la formación y acompañamiento al mercado laboral de los más de 80 migrantes y refugiadxs que pasan cada año por nuestro programa de formación de ayudantes de cocina y personal de sala, de los cuales más de un 30% obtienen un contrato en empresas del sector y regularizan su situación administrativa. El Espai Mescladís funciona como restaurante-escuela. Nuestra formación cuenta con el aval de entidades como la Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado, ACCEM, Cepaim, Acathi, Cáritas, Cruz Roja, Fundación Pere Tarrés y también con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona. Hemos sido asimismo premiados por el Consell d´Immigració de Barcelona (2016) y Acció Solidaria contra l´Atur (2007) por el carácter innovador e impacto social de nuestro modelo de formación. Porque hacemos barrio. A lo largo de estos años no hemos dejado de impulsar actividades para el vecindario de Ciutat Vella y Barcelona. A modo de resumen cabe resaltar los programas intergeneracionales e interculturales que realizamos con la Taula de Gent Gran, el Casal de Gent Gran del Casc Antic, el programa RADARS y el Club de Envejecimiento Activo o el acompañamiento junto al Espai d´Inclusió Social del Casc Antic y la Fundación ADSIS en el trabajo con menores no acompañados. Somos asimismo una entidad clave en la gestión cívica del Casal de Barri Pou de la Figuera ocupando la presidencia y actualmente la tesorería. En estos años también hemos impulsado numerosas iniciativas para dinamizar con juegos, talleres y actividades educativas el Forat de la Vergonya, formando parte de la comisión XICA (Xarxa d´Infancia de Casc Antic) para el trabajo en red con otras entidades del barrio. Porque promovemos una ciudad inclusiva que pone en valor la diversidad y defiende el derecho humano a migrar. Actualmente estamos ejecutando un programa de aprendizaje-servicio con la Escuela Técnico-Profesional Xavier y un proyecto de arte comunitario, ArtiPart, junto al Antic Teatre, la biblioteca Bonnemaison, las entidades Sindillar y Tudanzas y artistas locales, con el apoyo del Instituto de Cultura de Barcelona (ICUB). Nuestro trabajo educativo y de sensibilización se completa con el programa de talleres de cocina interculturales que se realizan semanalmente en nuestra escuela de cocina y los numerosos proyectos de desarrollo comunitario y arte social dentro del programa “Diálogos Migrantes”. La reciente publicación de la novela gráfica “Un Regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras”, editada por la editorial Astiberri y el Ayuntamiento de Barcelona, producida por Mescladís y la asociación Al-liquindoi es otro buen ejemplo. Esta línea de trabajo social ha recibido el aval de la Diputació de Barcelona y el Ayuntamiento de Barcelona habiendo sido premiados con el Memorial Alex Seglers (2017), el Premio Federico Mayor Zaragoza (2007) y el Premio de la Asociación de Comerciantes de Fort Pienc (2017) por nuestro aporte a la cohesión social. Nuestro compromiso va más allá de las fronteras de nuestro distrito. Cada sábado dinamizamos con talleres y actividades lúdicas los Mercats de Pagès junto a la Xarxa de Consum Solidari. En colaboración con la Diputació de Barcelona realizamos proyectos de integración social en ayuntamientos de la provincia. Actualmente estamos trabajando en Arenys de Munt y Avinyó. Asimismo hemos estado presentes en bibliotecas, escuelas, entidades barriales, prisiones y casales de gent gran en las que realizamos talleres, exposiciones, debates, clubes de lectura entre otras actividades educativas. Tan sólo este año estuvimos presentes en el Espai Avinyó, la prisión de Brians 2, el Centro Cívico Pati Llimona, El Sortidor y la biblioteca del barrio de La Mina. También es importante resaltar que estamos participando actualmente en dos proyectos Europeos con entidades de Francia, Ucrania, Grecia, Bulgaria e Italia, en los que fuimos seleccionados en base a nuestra trayectoria. Porque somos sostenibles y no dependemos de subvenciones. Por que nuestros ingresos se destinan íntegramente a proyectos con probado impacto social. Por que reforzamos la red de economía social y solidaria. Desde el Espai Mescladís hemos dado sobradas muestras de capacidad de gestión, convirtiéndonos en un proyecto de referencia en el ámbito de la restauración de Barcelona, dentro de un modelo de economía social y solidaria. El Espai Mescladís es hoy un espacio emblemático de la ciudad. Nuestro modelo económico favorece una economía sostenible y socialmente responsable. Mescladís genera con su propia actividad más del 90% del presupuesto anual. Los ingresos generados en el bar-terraza Espai Mescladís del Pou de la Figuera se destinan íntegramente a nuestros programa sociales, nos permite ofrecer salida laboral a alumnas y alumnos formados en nuestra escuela y refuerza la red de proveedores de proximidad. Actualmente de las 14 personas que trabajan en el Espai Mescladís, 12 son ex-alumnxs a quienes le gestionamos su regularización por arraigo. Soly Malamine, gerente del Espai Mescladís y ex alumno, es un buen ejemplo. Nuestros proveedores expresan la coherencia de nuestro proyecto, desde los vinos de la cooperativa L´Olivera, los helados de La Fageda, las frutas y verduras de La Kosturica, los tés y productos de limpieza de la Xarxa de Consum Solidari, el café ecológico de la empresa catalana Cafe Saula, los zumos de Cal Valls o la ropa de la tienda de proximidad Tot Bata. El Espai Mescladís es también el centro de distribución de productos orgánicos de La Colmena Born, recibiendo todos los miércoles a sus socios para la recogida de las cestas. Porque somos un proyecto de referencia. El trabajo y esfuerzo de Mescladís en estos más de 12 años nos ha convertido en un proyecto de referencia en el ámbito de la economía social y solidaria, siendo caso de estudio de diversas entidades académicas en Catalunya, España y Europa. Mescladís ha recibido el aval de la Diputaciò de Barcelona, participando en la base de datos de buenas prácticas del Servei de Politiques de Diversitat i Ciutadania. Nuestras actividades de educación intercultural forman parte del catálogo de servicios y ofertas de la Xarxa de Municipis de Barcelona. Hemos sido seleccionados como una buena práctica por el Proyecto “Gestión de la diversidad  en la Mediana y Pequeña empresa” (GESDIMEP), liderado por la Secretaría General de Inmigración a través del Observatorio Español de Racismo y Xenofobia (OBERAXE) Por otro lado, Isabelle Anguelovski, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, galardonada con el Premio Nacional de Investigación al talento joven, cita y hace referencia, en sus investigaciones  centradas en el Barrio de Santa Caterina, a Mescladis como agente de cambio en el barrio. Mescladís es utilizado como caso de estudio por la cátedra de Responsabilidad Social de la profesora Sira Abenoza de ESADE, la profesora Sophie Laroche de la Université Paris Est-Créteil (UPEC), el IES Abroad Barcelona y por el Council on International Education Exchange a través de los cuales recibimos estudiantes de la Universidad de Stanford, Loyola Marymount University entre otras. Sólo en estos últimos meses hemos recibido profesionales y estudiantes del profesor Zapata Barrero de la Universitat Pompeu Fabra, el Máster de Gestión Pública que coordinan Joan Subirats y Ricard Gomá Carmona, la Cátedra “Dimensiones culturales de la globalización” del Máster de Antropología de la Universitat Autonoma de Barcelona, el Corporate Europe Observatory, la Agència Catalana de la Joventut, el Seminario de Inclusión Social “Opening Minds to Remove Barriers" organizado por el Servei Civil Internacional de Catalunya, entre otras muchas donde explicamos nuestro proyecto y reflexionamos sobre las migraciones desde una perspectiva de Derechos Humanos. Este año fuimos invitados a presentar nuestra experiencia en el Vll Forum Social y Emprendedor de la Facultad de Economía y Empresa de la Universitat de Barcelona, el Fusión Foro Social Gramenet, el 6º Congreso Catalán de Salud Mental, en las jornadas "Oportunitats per a la creació i els nous públics: projectes artístics comunitaris" organizada por el Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), en las lll Jornadas de Emprendeduría Social e inclusión al trabajo organizada por la Escola Tècnico-Professional Xavier, en la 3a Jornada de Economía Social y Solidaria “De la asistencia a la Acción” y en el 7º Congreso de Alimentación Viva y Salud. En el Espai Mescladís también recibimos la visita de profesionales del programa Erasmus+ de entidades como Nexes y Tandem Social. Por otra parte, Martín Habiague, fundador de Mescladís, fue invitado a dar una conferencia, “Defending the human right to migrate” en el marco del TedxEsade. El proyecto de desarrollo comunitario Veus de la Ribera realizado en los años 2012-2013 en Montacada y Reixac, dentro del programa Diálogos Migrantes, ha sido seleccionado como una buena práctica por el Banco de Buenas Prácticas de la Federació de Municipis de Catalunya y de la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals. En setiembre de 2016 fuimos invitados por Koerber Foundation a presentar en Hamburgo nuestra experiencia como ejemplo de buenas prácticas en su congreso sobre gestión de la diversidad. El congreso contó con la participación de representantes del mundo académico, trabajadores sociales y más de 200 ayuntamientos alemanes. En ese mismo año Mescladís fue seleccionado por la Ciudad de Bristol en el programa “100 Resilient Cities" para implementar un proyecto de desarrollo comunitario como parte del programa “Bristol Social Cohesion Challenge”. Este mes de Noviembre fuimos invitados a presentar nuestro proyecto en el marco de la celebración de los 10 años del instituto de Ciencias Sociales de la Université de Paris Est Cretiel. Porque el Espai Mescladís contribuye a una Barcelona diversa, solidaria y comprometida con el cambio social. Porque el Espai Mescladís es Marca Barcelona “de la buena”. En definitiva, a través de nuestro trabajo, expresamos una clara voluntad de contribuir a la solución de problemas sociales, reducir las desigualdades y promover el derecho humano a migrar. El Espai Mescladís es nuestro motor económico y una herramienta clave para el trabajo social de nuestra organización. Hemos construido un espacio referente de la ciudad que promueve valores de convivencia, justicia social y respeto a la diversidad cultural. Defendamos este espacio que hoy esta en riesgo. #SOSMescladis NECESITAMOS TU APOYO. FIRMA ESTE MANIFIESTO

Mescladís
6,706 supporters
Victory
Petitioning Meritxell Ruiz, Sra. Maria Carme Pinya Salomó, Ajuntament de Premià de Mar, SINDIC DE GREUGES, Sr. Jordi Miró Meix, sindic@sindic.cat , st_mvo.ensenyament@gencat.cat, alcaldia@premiademar.cat , gir...

No al tancament de l'escola pública Mar Nova

Ahora también en castellano !! El passat divendres 29 d'abril del 2016 els SSTT Maresme Vallès Oriental del Departament d'Ensenyament i l'Ajuntament de Premià de Mar varen decidir dins un despatx el tancament d'una altra escola pública amb un projecte educatiu singular a esquenes de la comunitat educativa. L'Escola Mar Nova de Premià de Mar és una de les moltes joves escoles, "de nova creació" a Catalunya, allotjada des de fa 9 anys en mòduls prefabricats però amb un projecte educatiu que no utilitza els llibres de text, els deures o els exàmens. El projecte pedagògic de la nostra escola es materialitza amb una metodologia que utilitza l'interès del propi alumne a través de projectes i racons des de l'inici del P3 d'educació infantil fins el 6è de primària. Aquest fet ha convertit la nostra escola amb una opció educativa singular al municipi per a moltes famílies interessades en la renovació pedagògica que actualment estan impulsant a Catalunya, entre moltes altres organitzacions vinculades amb el món educatiu, la Fundació Bofill i EscolaNova21. Però l'aplicació rotunda i sense compassió del nou Decret de direccions de la Generalitat de Catalunya actualitzat a partir de la LOMCE i la consegüent imposició d'una direcció externa el passat estiu 2015 va ser l'inici d'una cadena d'accions polítiques del Departament d'Ensenyament i l'equip de Govern de l'Ajuntament de Premià de Mar dirigides a tancar un centre educatiu que aglutina docents i famílies compromeses amb una altra manera d'entendre l'educació i una opinió incòmode per aquestes administracions. Aquest passat mes d'abril la comissió selectiva que avaluava la única candidatura a dirigir la nostra escola els propers quatre anys decidia no aprovar un projecte educatiu innovador deixant un curs més la direcció de l'escola Mar Nova en una situació precària i provisional per al proper curs 2016/17. Una comissió composada per 9 membres, 5 dels quals representants del Departament d'Ensenyament i de l'Ajuntament de Premià de Mar que van fer una avaluació del projecte excepcionalment exigent i estricte com mai s'ha vist. Tot plegat amb una estratègia clarament definida i planificada: tancar l'Escola Mar Nova de Premià de Mar. En el Consell Escolar de Centre del passat 3 de maig del 2016 l'inspector de zona del SSTT del Maresme Vallès Oriental del Departament d'Ensenyament i la regidora d'ensenyament de l'Ajuntament de Premià de Mar notificaven oficialment a les famílies el tancament de la línia de P3 pel curs 2016/17 i el trasllat de la resta d'escola a una altre centre de l'altre extrem del municipi. És per tot això que volem denunciar una estratègia clarament planificada i executada pels SSTT Maresme Vallès Oriental d'Ensenyament de la GENCAT i l'Ajuntament de Premià de Mar per desprestigiar la nostra escola i així poder tenir l'oportunitat de tancar-la definitivament en contradicció amb una clara tendència actual a promoure la innovació pedagògica arreu de Catalunya. Es per tot això que demanem a la Consellera d'Ensenyament Meritxell Ruiz i Isern que aposti per la nostra escola i en comptes de tancar una escola pública singular, li doni el suport institucional i tècnic suficient per esdevenir un centre d'èxit en el futur.  

Jordi Estarlich Corominas
5,252 supporters
Petitioning PACMA, Ministro de conservación del medio ambiente, Gobierno de España, Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, Congreso de los Diputados, President de la Generalitat de Catalunya, Generalitat...

No a los sacrificios de animales en especial a los corderos que hacen los musulmanes.

Primero dejar clara una cosa, nosotros no estamos en contra de la religión, solo de la fiesta del cordero. Después de la fiesta del Ramadán que celebran los musulmanes, tiene lugar un grande sacrifico de animales en especial corderos en honor a su Diós. Los pobres animales mueren desangrados en manos de los musulmanes y sufriendo como nunca antes lo habían hecho. Las víctimas de ese horrible sacrificio chillan y chillan pero aún así los musulmanes siguen torturándoles hasta su muerte. Tienen que ser sacrificados mirando hacia la Meca. Esto no es cuestión de creencias o religión, es cuestión de los derechos de los animales y debería estar prohibido. ¡Pasemos un post Ramadán sin sacrificios!

No a MMA (Maltrato Muerte Animal)
4,480 supporters
Closed
Petitioning Gobierno, Gobierno Español, Casa de Su Majestad el Rey, Generalitat de Catalunya, President de la Generalitat de Catalunya, fernando tejero, Frank Cuesta, frank de la jungla, todo el, MUNDO

Cerrar mebenca safaris.. Safaris de asesinos

Hoy en día se estan organizando safaris en africa que ofrecen asesinar animales en libertad a todo aquel que llegue con dinero. Estamos al borde de la tercera guerra mundial.. Al borde de un colapso poblacional y climatico en el mundo.. Es hora de despertar.. De empezar a abrir los ojos.. El mundo se nos va.. La vida, se nos va. Y no hacemos nada o muy poco. Aun así lo que ya supera todo es esto... Tal y como esta el mundo.. La natulareza todo! Lo que nos da la vida a nosotros y a los nuestros! Esta siendo prostituido y vendido! Por favor firmar todos esta petición e intentaremos cerrar el safari español en africa que ofrece matar animales por hobbie.. http://www.mebencainafrika.org/ Sé tu el cambio que quieres ver en el mundo!

daniel jimenez
3,942 supporters
Closed
Petitioning Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya

Salvem els accents diacrítics

El ple de l'Institut d'Estudis Catalans va aprovar el 29 de setembre de 2016 la 'Gramàtica de la llengua catalana', que arribarà a les llibreries el 23 de novembre i que, entre d'altres, es carrega 136 accents diacrítics. Volem demanar que es retiri aquesta reforma perquè els accents diacrítics no són només necessaris (en molts casos) sinó que, a més, poden ser imprescindibles en algunes situacions: Venen cotxes / Vénen cotxes No volem viure un empobriment de la nostra llengua!

Maria Tikas Pueyo
3,783 supporters
Closed
Petitioning Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni

Incorporació de les urgències pediàtriques a l'hospital de Sant Celoni

Els veïns i veïnes de Sant Celoni i de la resta de poblacions del Baix Montseny reivindiquem la incorporació de les urgències pediàtriques als serveis ofertats per l’Hospital de Sant Celoni. No entenem que un hospital comarcal que dóna servei a 20 municipis, on hi ha una població infantil de 17.000 persones, tingui desatesos els infants, el segment de població més vulnerable. Les families del Baix Montseny ens veiem obligades a desplaçar-nos amb els nostres fills malalts 20 kilòmetres fins a Granollers cada cop que tenim una urgència mèdica a les nits o als caps de setmana, tot i disposar d'un hospital a la nostra vila. El problema s’agreuja en les famílies que no disposen de vehicle propi. Demanem a la Generalitat que creï les places necessàries per resoldre aquesta situació que les famílies de Sant Celoni portem molts anys denunciant.

Mares Del Baix Montseny
2,743 supporters
Closed
Petitioning Meritxell Ruiz Isern, Melcior Arcarons Rua, Irene Rigau i Oliver, Meritxell Ruiz, Generalitat de Catalunya

Que canviin la normativa vigent de tal manera que els estudiants que tinguin 18 anys i estiguin cursant un cicle de grau mitjà, puguin presentar-se a la prova d'accès de grau superior

Castellano Per que tots els estudiants en la mateixa situació que jo no perdin 1 any d'estudis si no ho necessiten. Tinc 17 anys i en faig 18 l'1 d'agost de 2014, he tingut moltes dificultats per seguir estudiant, entre elles ha estat l'idioma (ja que sóc de Bangladesh), el temps, ja que he de fer les pràctiques obligatòries i compaginar-ho amb els estudis, i també la situació econòmica dels meus pares que estan fent un gran esforç perquè segueixi els meus estudis, de fet ens van desnonar fa un any.  Però ara veig que a més hi ha una normativa que m'obliga a deixar els meus estudis vocacionals per un any per raons que no entenc i que pateixen molts alumnes d'aquest institut i d'altres: Segons la normativa que regula els exàmens per accedir als cicles formatius de grau superior, només els estudiants de grau mitjà que tinguin més de 18 anys i el títol de tècnic poden presentar-se a aquesta prova. No ens sembla del tot raonable. La prova es fa al maig, quan ens falta només 1 més per obtenir el títol de tècnic. Per només 1 més no podré fer la prova i hauré d'esperar-me necessàriament a l'any següent. En canvi un alumne que hagi seguit els estudis de Batxillerat pot accedir als cicles de grau superior amb 18 anys, i sense fer prova. Per qué hàgim de ser penalitzats els estudiants de cicles formatius? No posem en qüestió la realització de l'examen, demanem tan sols la possibilitat que aquells estudiants que tinguin 18 anys i estiguin cursant un cicle de grau mitjà, que hagin fet un esforç personal d'estudi i preparació, i així ho desitgin, puguin presentar-se a aquestes proves i evitin d'aquesta manera esperar, forçosament, un any més per poder fer-ho. De fet tenim constància que altres comunitats autònomes, com la Aragonesa o la Valenciana no existeix aquesta limitació. Signa la meva petició per demanar a la Generalitat que revisin i modifiquin la normativa amb referència a les proves d'accés a grau superior.  

rayhan ali khan
13,632 supporters