A la biblio de la Uixola acudim a diari opositores i estudiants, xiquetes i xiquets, mares, pares, iaios, iaies i lectors de tot tipus. També els centres educatius en fem un bon ús. Al matí, acompanyats de les mestres i dels profes, els més menuts descobreixen contes i els majors s’inicien en la recerca. A la tarda fem els deures, intercanviem recomanacions literàries o ens trobem senzillament per xarrar. 

Pots anar al parc a jugar al sambori i després emportanr-te a casa un de Futbolíssims o passar a retornar Alcoi i la Medicina d’Àngel Beneito i acabar jugant a futbol amb un grapat d’amics nous que has trobat entre les prestatgeries. Podria estar millor dotada, per suposat, però gràcies al préstec interbibliotecari i a l’acurada atenció de les professionals, la Uixola és la nostra Alexandria. Sens dubte, la millor biblioteca d’Alcoi. La més i millor il·luminada de totes, on regna un respectuós silenci i un preciós encontre intergeneracional. Un refugi climàtic també, als llargs estius i als crus hiverns, on llegir la premsa i fullejar revistes. 

Ara ens la volen traure i emportar-se-la a Rodes, que no està lluny, diuen. Probablement perquè han gastat un dineral rehabilitant la vella fundició i no saben que fer-ne d’ella. Ens sembla una gran notícia que obriguen nous espais per a la cultura, que falta ens fa en aquests temps foscos on hi ha qui es dedica a covar l’ou de la serp. Però que no ens tanquen la Uixola, per favor.