·        El reportatge, emès diumenge 25 de maig en horari de màxima audiència a TV3, presenta una part del protestantisme català, el neopentecostalisme carismàtic, com si fos la seva totalitat

·        Els entrevistats que es mostren crítics davant el seu auge son externs a aquesta tradició, malgrat que hi ha veus a tot el món i a Catalunya contràries, fet que reforça una imatge falsa d'uniformitat

(29 d’abril de 2026) El protestantisme i les esglésies evangèliques, a Catalunya, s’expressa a través de diferents esglésies, denominacions i entitats. L’organització no és uniforme (n'hi ha que s'autogovernen i son totalment independents, altres tenen jerarquia). També és diferent la litúrgia. I per suposat, la teologia, amb tot un ventall d'enfocaments (liberal, progressista, conservador...). 

El protestantisme català ha canviat de forma accelerada en aquestes darreres tres dècades. Les esglésies històriques conviuen amb una nova fornada de comunitats, moltes de les quals son neopentecostals carismàtiques.

El protestantisme es caracteritza per la pluralitat des de l'inici de la Reforma per part de Martí Luter, al segle XVI. Però aquesta característica singular i distintiva no apareixia en cap moment de forma clara i explícita al reportatge 'Poder i Glòria', emès diumenge 25 de maig en horari de màxima audiència, dins del programa ’30 minuts’ de TV3.

Multitud d'experts a tot el món i a Catalunya utilitzen el concepte 'neopentecostalisme carismàtic', com l'equip de recerca de la UAB ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) o el Pew Research Center d'Estats Units, que diferencia en tots els seus estudis entre 'mainline protestantism' i 'evangelical'. 

Som conscients també que parlar de protestantisme és complex: en funció del país o de la realitat, els termes 'protestant' i 'evangèlic' poden ser sinònims (Alemanya) o no (Estats Units, França). El que és faltar a la veritat i suposa un biaix és presentar les comunitats neopentecostals com la totalitat del protestantisme.

L'eclosió que viu el neopentecostalisme és recent, i malauradament el Termcat no recull encara aquesta expressió ni tampoc el 'Vocabulari de les religions' impulsat per l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Sí que parlen de 'pentecostals'. Tot i això, el concepte 'neopentecostalisme' és àmpliament estès més enllà del món acadèmic i creiem que és el que s’hagués hagut de fer servir per referir-se a les esglésies protagonistes del reportatge i que viuen un auge, un fet que en cap cas posem en dubte els signants.

Aquest 'boom' genera, a més, tota mena de reaccions, com no pot ser d'altra manera a les esglésies que es proclamen hereves de la Reforma. Hi ha veus dins d'aquest arbre de confessions que s'han mostrat profundament inquietes, a nivell internacional i també a Catalunya. Un dels primers actes públics del nou mandat de Donald Trump va ser precisament l'assistència a un culte episcopal, on la bisbe de Washington, Mariann Edgar Buddle, va proclamar des del púlpit la seva frontal oposició a les polítiques del líder republicà. Les seves paraules van fer la volta al món.

Una cerca ràpida a Internet permet localitzar pastors, intel·lectuals i comunitats amb un discurs similar a Catalunya. Comptar amb una d’elles hagués reflectit de manera oberta la pluralitat intrínseca del protestantisme. Es va presentar una part com un tot: això seria com fer un reportatge sobre el catolicisme a Catalunya i centrar-se exclusivament amb un dels diferents moviments integristes.

Per tot plegat, considerem que s'ha donat una visió esbiaixada del protestantisme a Catalunya, ha mancat el rigor, s’ha donat prioritat al sensacionalisme i no s'ha reflectit el seu pluralisme, malgrat que son elements que formen part dels principis bàsics de la radiotelevisió pública i la legislació que la regula, el Codi Deontològic d'autoregulació de la professió periodística, el llibre d'estil de la CCMA i la regulació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. A aquest òrgan, a la CCMA a través dels seus canals i al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) els hi demanem empara. Considerem que el reportatge incompleix clarament dos punts del Codi Deontològic: informar de manera curada i precisa (criteri 1) i evitar perjudici per informacions sense prou fonament (criteri 2), a més de l’annex J sobre el tractament de la diversitat.

Amb la finalitat exclusiva de signar aquest document, ens agrupem un persones interpel·lades per l'emissió de 'Poder i Glòria' com a Col·lectiu Pere Galès, teòleg i humanista català. La seva figura reflecteix un protestantisme arrelat a la història de Catalunya i també al territori, malgrat totes les dificultats i penúries que va haver de viure. És, precisament, el que ha caracteritzat el protestantisme català des dels seus inicis, i especialment durant el franquisme, on les esglésies van patir una forta repressió.

El manifest és col·lectiu i representa persones de sensibilitats molt diferents, que formen part d'esglésies, denominacions i entitats diverses, amb focus teològics, litúrgics, organitzatius i doctrinals dispars, així com diversos signants no vinculats necessàriament per qüestions de fe al protestantisme. Per aquest motiu, el grup promotor vol cedir tot el protagonisme i visibilitat al conjunt dels signants, que ja son gairebé 600 persones.