Al llarg dels anys 80, molts nens van descobrir l'univers blaugrana a través de les pàgines d'Eric Castel. Les històries del còmic eren l'alternativa lluminosa a un Barça gris que fitxava cracs, però que no guanyava títols. Per a tota una generació, Eric Castel va ser un ídol a l'alçada de Schuster, Quini i Maradona.

Eric Castel és la creació de dos dibuixants de còmic belgues, Raymond Redding i Françoise Hugues, que van portar el personatge a Barcelona quan el Barça era lluny de ser una marca global. De 1979 a 1992, les seves històries van ser llegides per nens de Catalunya, Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Noruega, Suècia, Finlàndia, Iugoslàvia, Grècia, Turquia o Canadà, sent un dels primers ambaixadors del club arreu del món.

El Futbol Club Barcelona mai ha fet un homenatge popular a Eric Castel. Per això, demanem que la directiva faci un gest de reconeixement, com ara:

• Posar el seu nom a una porta de l'estadi.
• Dedicar-li una placa al Camp Nou.
• Explicar la seva història al Museu del Barça.

Qualsevol d'aquestes accions seria una manera de reivindicar un personatge que encarna el compromís, l'honestedat i el bon joc: els valors que van fer que molts nens dels anys 80 ens féssim culers.

--

A lo largo de los años 80, muchos niños descubrimos el universo azulgrana a través de las páginas de Eric Castel. Las historias del cómic eran la alternativa luminosa a un Barça gris que fichaba cracks, pero que no ganaba títulos. Para toda una generación, Eric Castel fue un ídolo a la altura de Schuster, Quini o Maradona.

Eric Castel es obra de dos dibujantes de cómic belgas, Raymond Reding y Françoise Hugues, que llevaron el personaje a Barcelona cuando el Barça estaba lejos de ser una marca global. De 1979 a 1992, sus historias fueron leídas por niños de Cataluña, España, Francia, Bélgica, Holanda, Alemania, Noruega, Suecia, Finlandia, Yugoslavia, Grecia, Turquía o Canadá, siendo uno de los primeros embajadores del club en el mundo.

El Fútbol Club Barcelona nunca ha realizado un homenaje popular a Eric Castel. Por eso, pedimos que la directiva haga un gesto de reconocimiento, como por ejemplo:

• Bautizar con su nombre una puerta del estadio.
• Dedicarle una placa en el Camp Nou.
• Explicar su historia en el Museo del Barça.

Cualquiera de estas acciones sería un modo de reivindicar un personaje que encarna el compromiso, la honestidad y el buen juego: los valores que hicieron que muchos niños de los años 80 nos hiciéramos culés.