LA UESA? AL NARCÍS SALA!

La Unió Esportiva Sant Andreu és l’orgull del Poble des de 1909. És el club fundat en aquests carrers, per gent d’aquí, que estimaven aquest poble i somiaven amb que aquest equip volés alt. En els nostres 117 anys d’història, mai no ens hem mogut de Sant Andreu. De fet, en 112 anys hem jugat als mateixos terrenys. Sobre l’antic camp de l’Avenç va aixecar-se l’actual Narcís Sala l’any 1970, amb gespa natural fins l’any 2005.

Cent disset anys després, aquests somnis s’han complert. Hem tornat a fer història guanyant la lliga i certificant el tant desitjat ascens a Primera RFEF. L’any vinent la Unió Esportiva Sant Andreu, un dels clubs més històrics de Catalunya, ple d’orgull i molta passió, jugarà a la tercera categoria del futbol estatal. I volem que ho faci a casa seva, al ja mític Narcís Sala, el pulmó del Sant Andreu. Un estadi a mida per a la UESA, un temple per a molts de nosaltres, un lloc molt especial on els nostres avis i els nostres pares ens portaven de petits a veure aquells jugadors que somiàvem imitar al pati de l’escola o a la placeta amb els amics. Un camp que ens ha fet viure moments únics, milers d’emocions que guardarem per sempre en la memòria. Un estadi on hem cridat d’alegria amb cada gol, on hem celebrat embogits cada victòria, on hem plorat decebuts en cada derrota que enfonsava l’equip. Un camp on hem compartit amb el company de grada les il·lusions més irracionals i les frustracions més amargues. Un estadi al que volem seguir anant a veure i a animar a la nostra Unió Esportiva. Un indret que també acull a gran part del teixit associatiu andreuenc i on els nouvinguts s’integren en la catalanitat i els valors antifeixistes i antiracistes que el nostre club defensa amb orgull.

La Primera RFEF exigeix jugar amb gespa natural i un canvi de l’enllumenat ja compromès per l’Ajuntament de Barcelona arran del perillós estat de la instal·lació elèctrica, amb ensurts aquesta temporada com un incendi a finals d’estiu en una de les torres de llum i la gairebé suspensió del partit de Copa del Rei contra el CD Teruel per un altre incendi en una torre hores abans del partit. De fet, la falta de llum va obligar a llogar torres de llum extres en el partit contra el Celta, que el Club va haver de sufragar en part.

Ens consta que l’actual direcció del Club fa mesos que es mou per trobar alternatives al futbol base en cas d’ascens. Prova d’això n’és l’acord anunciat amb l’AE Bon Pastor i la inversió al camp de l’AISS, que a més també guanyarà més franges horàries. El trasllat del futbol base fora del Narcís Sala s’ha de fer de la manera més còmoda possible per les nostres famílies, sense marxar de Sant Andreu. Hi ha un altres camps on es podrien llogar hores. El Narcís Sala va construir-se perquè el Sant Andreu jugués a Segona Divisió, categoria a la qual esperem arribar a mig termini. Tenir un estadi amb més de 6.500 espectadors només pel futbol base és una gran incongruència i un argument absurd, no hi ha cap instal·lació destinada a l’esport base a Catalunya amb aquesta capacitat.

Un altre argument expressat per representants institucionals és el canvi climàtic. Però, alhora, la Comissió Europea estudia fa anys l’eliminació dels camps de gespa artificial per la contaminació del cautxú i els microplàstics. Considerem que una gestió eficient de l’aigua ha de ser una prioritat en un Narcís Sala de gespa natural i que el Club pot contribuir amb accions contra el canvi climàtic, però si us plau, no ens vinguin gat per llebre amb aquest argument fal·laç.

Així mateix, la preocupant notícia que la RFEF eliminarà la moratòria de sis mesos per jugar en gespa artificial obliga a prendre decisions el més aviat possible. Hi ha quatre mesos de temps abans que comenci la temporada a Primera RFEF per adequar el Narcís Sala als requisits de la RFEF. L’equip i el Club han fet la feina. És l’hora de les institucions.

En aquest sentit, fem una crida a l’Ajuntament de Barcelona i particularment al batlle, Jaume Collboni, a preservar el Narcís Sala com la casa de la Unió Esportiva Sant Andreu. A canviar la llum com ja estava previst i a recuperar la gespa natural que sempre havia lluït el nostre terreny de joc. El projecte de Taito Suzuki és portar el Sant Andreu al futbol professional i necessitem el suport institucional per fer-ho possible. Invertir ara en la gespa és invertir a futur perquè Barcelona tingui un tercer club entre les dues principals categories del futbol.

Haver de marxar a Can Dragó tota la temporada és una opció que perjudica el comerç de Sant Andreu i tota la massa social. Amb una expectativa de superar els 6.000 socis, més 800 famílies del futbol base, la instal·lació de Can Dragó queda petita. Una hipotètica ampliació de l’aforament no ho resoldrà. I si ens mantenim a Primera RFEF o pugem a Segona A, què passaria? Què tenen previst?

Un Ajuntament que es vanta de potenciar l’esport, la cultura associativa i la vida als barris però que li nega al Sant Andreu jugar a casa seva no és el nostre Ajuntament. Un Ajuntament que no entén la importància que té per a tot un poble aquest equip i aquest estadi, que no és capaç d’imaginar el que implicaria no jugar al Narcís Sala i haver de jugar a Can Dragó, no mereix la confiança del poble de Sant Andreu de Palomar. Seria incomprensible que no hi hagués una mínima inversió al Narcís Sala comparada amb la promoció de grans esdeveniments esportius amb milions d’euros públics abocats com la Copa Amèrica de vela, la Fórmula 1 o el Tour de França, en el marc del gran pressupost que té l’Ajuntament al qual contribuïm enormement els veïns de Sant Andreu amb els nostres impostos. No actuar al Narcís Sala seria una posició profundament hipòcrita i absolutament injusta amb els veïns de Sant Andreu de Palomar.

I si no es vol invertir en les reformes que necessita l’estadi, més enllà dels requisits de Primera RFEF com la gespa natural i el canvi de l’enllumenat, cedeixin la gestió total de l’estadi a la Unió Esportiva Sant Andreu. De res serveix tenir un estadi de titularitat municipal si està mig abandonat.

No entenem la Unió Esportiva sense lluir les quatre barres, sense l’escalf de la seva afició, sense l’orgull andreuenc i sense jugar al Narcís Sala. És moment de tornar a plantar gespa al nostre estadi. És moment de que a casa torni lluir aquell verd de la nostra infància. És moment de tornar a sentir aquella olor tan especial quan es regava el camp i, agafats de la mà de l’avi, esperàvem que sortissin els onze quadribarrats a guanyar aquell partit. És moment de que torni a créixer l’herba que ens fa somiar en coses grans, en un futur gloriós per al Sant Andreu.

A Sant Andreu estem disposats a emprendre totes les accions i mobilitzacions necessàries per fer-ho possible. Encoratgem tota la massa social quadribarrada a donar suport a la plataforma popular i veïnal Salvem el Narcís Sala. Estigueu atents els pròxims dies. Comencem a moure’ns.

Comencem a moure’ns.

La UESA? Al Narcís Sala!

Plataforma popular Salvem el Narcís Sala

Sant Andreu de Palomar, 22 d’abril de 2026