CATALANISACIO LLINGÜISTICA Per Voro Lopez Verdejo/ Autor de: Sense pels en la llengua. El llibre roig de la #LlenguaValenciana./ El problema llingüistic acompanya a Valencia en gran part de la seua historia, pero es fa extern, visible, i pren actualitat en els moments mes critics de la vida social i política. La llengua com a element mes viu d’una societat reflexa la crisis d’esta. El castellanisme apareix com a conseqüencia del fet de que Valencia i la societat valenciana perden la seua hegemonia i autogovern front a Castella. El catalanisme, en principi cultural i llingüistic, fa aparicio en l’actualitat, quan atres pobles i nacionalitats de la Península tenen un poder propi que defen els seus interessos culturals i economics, i en Valencia falta una “política valenciana” que defenga els interessos valencians, en este cas front als catalans i castellans. La catalanisacio de Valencia es un fenomen que ha aplegat a ser directe i public en l’actualitat. Es un fet, no un fantasma que uns pocs volen vore. El catalanisme en el nostre poble es totalment rebujable, ya que no es una recuperacio de la llengua en caracteristiques llingüistiques propies, ni de les nostres essencies culturals, com es vol fer creure, sino la substitucio per unes atres estranyes en detriment de les propies. La seua llingúistica es dedica a substituir formes propies valencianes per atres que no ho son, basant-se en la “vulgaritat”de lo propi i la “finor”de la foraster. Tant la catalanisacio com la castellanisacio son dos fenomens despersonalisadors, i per tant negatius i inacceptables, que pretenen i perseguixen el mateix fi: una unitat llinguistica, cultural i política. Els dos pretenen fer de Valencia una simple regio o zona d’influencia, negant-li la nacionalitat propia. Fishman i la Sociollingüistica en general reconeixen i fan clara referencia als interessos que hi ha darrere de l’unitat i subordinacio llingüistica: “UNA SUBORDINACIO – la llingüistica – QUE POT APLEGAR TAMBE A FORMAR PART D’UN RAONAMENT PER AL SOMETIMENT POLITIC”. La catalanisacio s’accentua, com el castellanisme, en la llengua. Llingüisticament el problema es molt greu. Ortograficament, la dependencia que es pretenia i es preten del catala es destructiva i vergonyosa. Les bases ortografiques denominades “de Castello” o “del 32” tenen com a unic fi realisar un proces unificatiu, otorgant les minimes concessions a la fonetica i formes classiques valencianes en favor de la suposta unitatllingüistica. La catalanitat d’estes normes es innegable i la reconeix clarament Sanchis Guarner en el seu llibre “La llengua dels valencians”: “En una trobada celebrada a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, s’acceptaren unes Normes Ortografiques unificadores, que son una adaptacio, en lleus retocs, de les de l’Institut d’Estudis Catalans”. Les bases ortografiques del 32 o de Castello son un primer pas cap a la catalanisacio, cosa que ignoraven molts valencians que les acceptaren i utilisaren, sense pensar que aço podria perjudicar a la llengua valenciana. Pero de fet esta ortografia fa possible la catalanisacio progressiva i directa de la nostra llengua. Hui la llengua valenciana, trencant esta dependencia, posseix una ortografia propia que s’adapta a la realitat fonetica valenciana i que conecta en la tradicio classica. L’Ortografia de l’Academia de Cultura Valenciana seguix uns criteris de valencianitat de la llengua, i es el resultat d’un estudi cientific de la nostra fonetica i de la nostra realitat llingüistica, considerant al valencià com a llengua independent que es, digna de tindre ortografia i gramatica propies, com ha tingut sempre. Els valencians que seguim estes linees tenim una idea clara de lo que volem. El valencià, la nostra llengua valenciana, deu continuar sent, com ho ha segut sempre, una autentica llengua, un idioma oficial i de cultura, independent i reconegut. La catalanisacio llingüistica es una realitat que no podem ignorar, està consentida i defesa oficialment, implantant-se per decret en les escoles valencianes: lexic, ortografia, i gramatica catalanes baix nom de valenciana, que no respon, naturalment, a la nostra peculiar personalitat llingüistica que presenten com a vulgar, basta, no correcta i gens aconsellable. Aixina s’atenta, en un punt fonamental com es la llengua, contra la nacionalitat valenciana. #MovimentValenSIà per la #NostraCulturaValenciana i una #LlenguaValenciana #enNormesdElPuig  �FIRMA AQUÍ: https://t.co/WE116199EG