Catalunya porta ja uns quants anys a la cua d’Europa en inversió en Educació. Cada any, som més les famílies que ens quedem sense plaça a l'escola pública que volem per als nostres fills. Cada any, som més les famílies que volem escolaritzar els nostres fills en escoles públiques no directives. Cada any, som més les famílies que veiem que l'oferta d'aquest tipus d'escola és pràcticament nul·la i l'opció d'accedir-hi, inexistent. Cada any són més els bolets (línies improvisades que s'afegeixen a altres escoles públiques) que distorsionen el bon funcionament de les comunitats educatives afectades.
Quan tantes i tantes famílies quedem fora d'aquests projectes públics, vol dir que els drets i deures en l'àmbit de l'educació que contempla l'article 21 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i que garanteix la gratuïtat de l'ensenyament en totes les estapes obligatòries, és un eufemisme.
Any rere any, som cada cop més les famílies que hem de deixar a l'atzar el que hauria de ser una de les decisions més importants vers l'educació dels nostres fills. Són 9 anys d'escolarització, dels 3 als 12. Als nostres fills els hi passaran moltes coses i hi passaran moltes hores. L'escola serà una segona llar.
Les escoles de tarannà no directiu, vives, actives, obertes, participatives, sense exàmens ni deures, estan cada cop més demandades, tant que la situació és ja insostenible.
Cada cop hi ha més nens i nenes desescolaritzats o en escoles amb quotes impossibles de pagar. Ens trobem desemparats per l'administració. L’educació ha de ser pública i a l’abast de tothom però el sistema ens està expulsant.
No volem portar als nostres fills i filles a escoles que quedin lluny d'aquests valors. És la nostra forma de fer-nos responsables.
En cap cas qüestionem altres escoles amb altres models pedagògics. Ens solidaritzem en la seva protesta en contra dels anomenats bolets. Només demanem que s'equipari l'oferta a la demanda. Fan falta escoles que responguin a totes les famílies que any rere any en quedem fora arreu de Catalunya d'aquest tipus de projecte. Bàsicament per la no existència de projectes d'aquest tipus.
La societat està canviant, el paradigma està canviant i els nous esdeveniments demanen noves i diferents respostes. L'educació formal és allò amb intenció de formar persones, formar ciutadans i formar als pobles. Són els nostres infants. No deixarem aquesta qüestió a l'atzar ni a la resignació.
Volem escoles públiques i no directives, volem exercir el nostre dret a decidir, volem formar part de la comunitat educativa per a construir comunitat.
Omplim Barcelona de barracons, omplim Catalunya de barracons.
Ara s'imposa la necessitat d'escoles on la vida i l'educació no ens suposi un trencament irreversible. Necessitem escoles on trobar-nos acollits i on poder deixar als nostres infants amb alegria i tranquil·litat.
Estem sense places, tenim l'ànima trencada, els nostres fills i filles ens miren i els hi hem de donar una resposta a l'alçada. Per això estem aquí.
Som moltes! Som cada cop més i no pararem!
Uniu-vos! Organitzem-nos! Exigim una resposta! Prou de pedaços!
Cada cop som més #familiesSenseplaces #volemescolaactiva #escolapublicanodirectiva