Catalunya és una nació històrica, una nació de pau, envaïda i colonitzada, identitària, amb llengua, religió i cultura pròpia que anhela tornar a ser una nació lliure i independent.

Peticions #CatEstat ha recuperat la memòria històrica de la nació catalana.

El nom Catalunya (Catolonia) significa 'nació catòlica', nació catalana. El nom catòlica (catolon) ve de catalica, de catalitzar, de purificar l'aigua divina, i també té el significat de saludable, bona o catòlica. La Mare Déu (Mare Divina) és la senyora de Catalunya i la mare de les aigües divines, de la fertilitat i de la salut. Trobem a la Mare Déu en fonts, deus, pous i capelles.

El català és la llengua catalana (llengua catòlica) i la llengua mare de Catalunya. El catalicisme (catolicisme) o catalisme (catolisme) és la cultura de devoció a la Mare Déu. Els primers bisbats de la nació catalana foren els bisbats de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. El topònim català de Barcelona ve de barca, Girona ve de Giron (Pare Gironim), Tarragona ve de dragó (serpent) i Lleida ve de mitja Lluna.

La creació del Principat de la nació catalana (nació catòlica), el bisbe i comte Guifré l'11/09/878 fou elegit príncep del Principat de Catalunya com a cap dels bisbes catalans, d'una jerarquia catalana composta de príncep, bisbes, abats, comtes, vescomtes, comdors, vasvassors, filòsofs, savis i jutges.

El príncep Guifré va fundar la dinastia catalana (dinastia catòlica) de Barcelona, que va passar de pares a fills durant cinc segles. Els prínceps catalans van tenir com a símbol personal el dragó (serpent) del bisbat de Tarragona i com a emblema de la dinastia les quatre columnes vermelles del tron de la Mare Déu (Mare Divina). Les quatre columnes vermelles sobre un fons daurat fou la Senyera de les Corts Catalanes. La creu catalana (creu catòlica) dins d'un cercle va ser la creu consagrada o creu de consagració i la creu vermella sobre un camp blanc dins d'un rombe fou l'escut del Senat de Catalunya (Senat de la nació catòlica). L'escut del Principat estava quarterat amb la creu i les quatre columnes.

El príncep Guifré al 880 va fundar l'abadia de la Mare Déu de Ripoll i al 887 va fundar l'abadia de la Mare Déu de les Abadesses amb la seva filla Emma com a primera abadessa. El príncep Ramon el 1151 va fundar l'abadia de la Mare Déu de Poblet com l'abadia més gran de Catalunya. Als següents segles els prínceps catalans van fundar més de 620 poblets o abadies consagrades a la Mare Déu.

El Principat de Catalunya agrupava els bisbats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Vic, més el comtat de Rosselló (bisbat d'Elna) i la Cerdanya (bisbat d'Urgell). Al Principat de la nació catalana (nació catòlica) un bisbe a la vegada era comte, per exemple: el bisbe de Girona i comte Miró o el besnet del príncep Guifré, el bisbe de Vic, abat i comte Oliba, fundador de l'abadia de la Mare Déu de Montserrat i l'impulsor de les primeres assemblees (concilis) de pau i treva de les actes APT. Vic, que es van convertir, juntament amb els usatges (decretals) i costums, en l'origen de les Corts Catalanes (Corts Catòliques).

Les Corts Catalanes i les Constitucions de Pau i Treva, era que es podien convocar les Corts (assemblees per tractar decretals generals) i Parlaments (assemblees per tractar decretals d'afers particulars) en qualsevol bisbat del Principat, i el Senat de Catalunya era qui validava les decretals acordades a les Corts i qui revisava el seu compliment a les Constitucions a l'hora de prendre decisions. L'habitual era la Cort i Parlament de Barcelona, nom oficial, Cort i Parlament General del Principat de Catalunya.

El príncep Jaume el 1235 va fundar amb l'abat de Poblet l'abadia de la Mare Déu de la Pobla de Benifassà i el 1236 va fundar l'abadia de la Mare Déu de la Font Divina a l'illa de Mallorca.

L'abat i dos cònsols (doctors-magistrats) de l'abadia de la Mare Déu de Cucugat al segle XIII van crear el Consolat de Mar de Barcelona, que va néixer per garantir el compliment del dret dels mercaders i mariners catalans, i portar un registre de les descàrregues al port. Hi ha registres del Consolat de Mar de Barcelona a València, Castelló d'Empúries i Perpinyà. Dels consolats de nació catalana d'ultramar hi ha registres del Consolat de Catalans a Messina, Càller, Domàs, Catània, Tràpena, Siracusa, Gènova, l'Alguer, Palerm, Girgenti, Bruges (comtat de Flandes), Constantinoble, Nàpols i dels mercaders catalans habitants de Pisa.

El príncep Pere va ser enterrat vestit de bisbe dins d'un sarcòfag a l'abadia de la Mare Déu de Gaià. El príncep Martí va ser l'últim príncep de la dinastia catalana i va deixar vacant una cadira gestatòria que té un dragó (serpent) a cada costat dels braços, i una corona de consagració de príncep amb la inscripció "syra" (senyora) repetida amb la imatge reflectida de la capella de la Mare Déu del Sagrat Cor.

Els prínceps catalans del Principat de Catalunya de la dinastia catalana de Barcelona van ser enterrats dins de sarcòfags a les principals abadies, destacant les abadies de Ripoll i Poblet. El 1410 el bisbe de Tarragona fou elegit príncep i senyor del Principat de Catalunya.

El judaisme, el cristianisme i l'islam eren les religions de Castella. Els dotze sacerdots del Supremo Consejo de Castilla van establir el cristianisme com a única religió i a la llengua castellana la van anomenar llengua cristiana, el 1478 van crear la Suprema y General Inquisición a Sevilla. El 1482 van crear el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición a València i a Còrdova per erradicar l'islam i a Saragossa per erradicar el judaisme. El 1494 van crear el Consejo de Aragón subordinat a Castella. El 1571 van establir al Nou Món el Tribunal de la Inquisición per convertir als indígenes al cristianisme.

El Principat de Catalunya no va tenir exèrcit i mai va conquerir cap territori. Amb els exèrcits dels Borbons, els sacerdots del Supremo Consejo de Castilla van poder erradicar el catolicisme del Principat. El Borbó Lluís XIV rei cristianíssim de França i Navarra (1643-1715) va prohibir el catolicisme. El Borbó Felip V rei hispà (rei cristià de Castella, de Lleó, d'Aragó, etc.) va envair el 1713 el Principat, que va conquerir el 1714 amb el setge i la caiguda de Barcelona, un brutal genocidi amb milers de morts.

El catolicisme va ser erradicat el 1714, imposant a la nació catalana (nació catòlica) el cristianisme. Felip V va reprimir la nació catalana, va destruir la Cort i Parlament General del Principat de Catalunya, va abolir el Senat de Catalunya i va derogar el dret català (decretals i costums catòliques) de les Constitucions de Pau i Treva, sotmetent als catalans al governador general de la Real Audiencia i als costums de la doctrina cristiana.

Manuscrit oficial, Real Zedula de 1716 "Por quanto, por decreto de nueve de octubre del año proximo pasado señalado de mi Real mano, he sido servido de decir, que haviendo con la asistencia divina, y justicia de mi causa pacificado enteramente mis Armas ese Principado, toca a mi soverania establecer govierno en el", "He resuelto, que en el referido Principado, se forme, una Audiencia en la qual presidais vos el Governador Capitan General, o, Comandante General de mis armas". Llegeix la Real Zedula.

El 1717 Felip V va ser comte de Rosselló, fins al 1720 que va cedir el comtat de Rosselló al Borbó Lluís XV rei de França i Navarra.

La Real Audiencia va crear el Real Archivo de Barcelona, que el 1782 va ser oficialitzat com a Real Archivo de la Corona de Aragón, un arxiu colonial amb els documents falsejats.

Les capelles, abadies i bisbats de Catalunya van patir saquejos i incendis. Les més de 620 abadies catalanes van ser destruïdes i algunes substituïdes per monestirs espanyols, a Montserrat hi ha la inscripció "Catalunya serà cristiana o no serà" que significa que "Catalunya serà España o no serà".

El castellano és parlar en cristiano, xpano, hispano o español. Un cristiano és un xpano seguidor de la doctrina xpana del sacerdot Crispo (Xpo). El nom d'España ve del castellà xpana que és l'abreviatura de cristiana.

Amb els Pactes del Laterà el 1929 es va crear el Vaticà i al sacerdot de Roma de la regió Laci (Latium) el van elegir Papa de l'Església llatina, falsament anomenada Església catòlica.

La Generalitat la van crear el 1931 com a òrgan de la República Española (1931-1939). Els republicans eren anticlericals i van perseguir la religió espanyola. La dictadura militar franquista va restaurar el cristianisme i va ser obligatori assistir a missa. La tercera restauració dels Borbons va restaurar la Generalitat com a institució política-administrativa espanyola, amb seu presidencial al Palau del Govern de la Generalitat, nom original, Palacio de la Real Audiencia del governador general, una institució eclesiàstica-administrativa colonial, judicial, criminal i militar que va crear Felip V després d'abolir el Senat de Catalunya.

Demanem posar fi a més de tres-cents anys de colonialisme, prohibició del català, menyspreus i repressió. Podem restablir el Senat i les Constitucions de Pau i Treva per recuperar el Principat i la Catalunya del Nord. Cal explicar la nostra història que injustament va ser censurada i ara no és coneguda, i fer justícia pel genocidi religiós i cultural que ha patit Catalunya.

Pel nostre legítim dret català antic i pel dret a decidir el nostre propi futur, demanem recuperar la independència de la nació catalana.

Declaració unilateral d'independència per a proclamar Catalunya, nou Estat independent. Signa la petició per donar suport a Peticions #CatEstat - Petició ciutadana al Parlament i demanar al Parlament de Catalunya (institució espanyola de la Generalitat colonial) que declari la independència.

Recuperant la memòria històrica, recuperem la nostra identitat. Els catalans som els descendents de la nació catalana de l'antic Principat de Catalunya, també conegut com a Catolonia, la nació catòlica de la Mare Déu (Mare Divina), mare de les aigües divines.

Per una Catalunya descolonitzada i lliure. Gràcies per signar!

El dret de lliure determinació dels pobles, més conegut com a dret d'autodeterminació, és el dret d'un poble a decidir les seves pròpies formes de govern, perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i estructurar-se lliurement, sense ingerències externes i d'acord amb el principi d'equitat.

El colonialisme és una situació en la qual un país domina un territori estranger. Així, exerceix un poder polític, econòmic i cultural. Per descolonització s'entén el procés d'independització política, econòmica, social i cultural d'una nació que ha estat dominada per un govern estranger o xarnego.