El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides constata noves violacions dels drets humans per part d'Espanya
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, en el seu 135è període de sessions (del 27 de juny al 27 de juliol de 2022), va determinar el 12 de juliol de 2022 que Espanya havia violat el dret peremptori del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides en violar el dret humà dels polítics catalans Dr. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull garantit en l'article 25 d'aquest Pacte. Ja en 2019, un altre òrgan de Nacions Unides, el Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària, va constatar en dues decisions la violació dels drets humans per part d'Espanya i va ordenar a l'Estat espanyol no sols la immediata posada en llibertat dels polítics catalans injustament detinguts i l'adequada indemnització per la seva detenció il·legal, sinó en particular l'inici de recerques penals contra els responsables de la detenció il·legal dels polítics catalans.
Els quatre polítics catalans havien estat elegits com a diputats del Parlament català el 21 de desembre de 2017. Amb el pretext que eren culpables de rebel·lió contra Espanya, el jutge d'instrucció competent del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, els va privar dels seus mandats parlamentaris i els va fer detenir. En aquest moment, Jordi Turull estava a punt de ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Els quatre polítics catalans mai van ser condemnats per una «rebel·lió», sinó en un judici espectacle, que no complia en absolut les normes de l'Estat de Dret, per un tribunal que no era competent segons la legislació espanyola, en primera i única (!) instància, per suposada «sedició».
L'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics obliga l'Estat espanyol a garantir a tots els seus ciutadans l'accés lliure i igualitari als càrrecs públics. Segons les Nacions Unides, el Tribunal Suprem espanyol va violar això en el cas dels quatre polítics catalans que només havien cridat a assemblees i manifestacions no violentes, però mai a la violència o a un aixecament. La decisió del jutge Pablo Llarena no va ser, per tant, segons el parer de Nacions Unides, ni concloent ni objectiva, sinó arbitrària i sense garantia de la imparcialitat requerida.
En conclusió, el vot del Comitè de Drets Humans se cita en castellà:
«8.8 En vista de ello, el Comité considera que el Estado parte no ha demostrado que la aplicación del Artículo 472 del Código Penal, y la consecuente aplicación del Artículo 384 bis de la LECrim, llevada a cabo por los tribunales internos, cumpla con el requisito de previsibilidad exigido por el Artículo 25 del Pacto. Asimismo, en las circunstancias del presente caso, una aplicación del derecho interno que resulte automáticamente en la suspensión de funciones de oficiales electos, por presuntos delitos sobre la base de hechos públicos y pacíficos, con anterioridad a la existencia de una condena, precluye un análisis individualizado de la proporcionalidad de la medida y no puede por ende considerarse que cumpla los requisitos de razonabilidad y objetividad exigidos. En conclusión, el Comité concluye que el Estado parte violó los derechos de los autores en virtud del artículo 25 del Pacto, en tanto la decisión de imputar a los autores por el delito de rebelión que resultó automáticamente en sus suspensiones de sus funciones públicas previas a la condena no fue por motivos previstos en la legislación, que sean razonables y objetivos.
9. El Comité de Derechos Humanos, actuando en virtud del artículo 5, párrafo 4, del Protocolo Facultativo del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, dictamina que la información que tiene ante sí pone de manifiesto una violación del artículo 25 del Pacto.
10. De conformidad con el artículo 2, párrafo 3 a), del Pacto, el Estado parte tiene la obligación de proporcionar a los autores un recurso efectivo. Ello requiere una reparación integral a los individuos cuyos derechos hayan sido violados. El Comité considera que, en el presente caso, su dictamen sobre el fondo de la reclamación constituye una reparación suficiente para la violación dictaminada. El Estado parte también tiene la obligación de adoptar todas las medidas que sean necesarias para evitar que se cometan violaciones semejantes en el futuro.
11. Teniendo presente que, por ser parte en el Protocolo Facultativo, el Estado parte reconoce la competencia del Comité para determinar si ha habido o no violación del Pacto y que, en virtud del artículo 2 del Pacto, el Estado parte se ha comprometido a garantizar a todos los individuos que se encuentren en su territorio y estén sujetos a su jurisdicción los derechos reconocidos en el Pacto y a garantizar una reparación efectiva y jurídicamente exigible cuando se compruebe una violación, el Comité desea recibir del Estado parte, en un plazo de 180 días, información sobre las medidas que haya adoptado para aplicar el presente dictamen. Se pide asimismo al Estado parte que publique el dictamen del Comité y que le dé amplia difusión.»
Des de fa temps, el conflicte entre Espanya i Catalunya no és un problema intern ibèric, sinó europeu. Una Europa que guarda un silenci hipòcrita sobre les violacions massives dels drets humans que Espanya ha comès i continua cometent a Catalunya i contra els catalans, perd el dret moral de criticar a altres estats fora d'Europa per les violacions dels drets humans o de demanar que es respectin els drets humans.
Espanya ha perseguit durant molt de temps a la minoria nacional catalana i ha intentat assimilar lingüística i culturalment a Catalunya. Espanya persegueix honorables polítics catalans per raons polítiques, abusant del seu poder judicial i de l'instrument de l'Ordre de Detenció Europea. Espanya menysprea el dret humà col·lectiu del poble català a l'autodeterminació, que l'article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que forma part de l'ordenament jurídic espanyol com a dret imperatiu, garanteix per a tots els pobles d'Espanya i, per tant, també per al poble català.
I Europa es queda callada i no fa res!