Últimes paraules de l'eurodiputat Oriol Junqueras en el judici polític celebrat a Madrid del 12 de juny de 2019
El legítim vicepresident de Catalunya, el dr. Oriol Junqueras, és — enmig de la Unió Europea — un presoner polític de fama mundial.
Segons el Grup de Treball de les Nacions Unides contra les Detencions Arbitràries, la detenció del dr. Oriol Junqueras a Espanya és arbitrària. El procés penal contra ell, que es porta a terme a la primera i única (!) instància davant del Tribunal Suprem de Madrid, no té fonament. Viola el dret internacional vinculant, el dret europeu i el dret espanyol. Enmig de la Unió Europea, un polític pacífic i amant de la pau que gaudeix d'immunitat com a diputat electe al Parlament Europeu es veu privat dels seus drets civils d'una manera que recorda clarament la injustícia del nacionalsocialisme alemany i del franquisme espanyol.
Segons l'òrgan competent de les Nacions Unides, el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries, creat pel Consell de Drets Humans, Espanya viola, en el cas del dr. Oriol Junqueras, els articles 2, 9 a 11 i 18 a 21 de la Declaració Universal de Drets Humans i els articles 3, 14, 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
El dr. Oriol Junqueras està detingut a Espanya per exercir pacíficament els seus drets a la llibertat d'opinió, expressió, associació, reunió i participació política. El seu empresonament viola el principi de la igualtat de tots els éssers humans perquè estava justificat per la seva opinió política. Els procediments penals incoats contra ell ni tan sols ofereixen les garanties bàsiques per a un judici adequat i just davant un tribunal competent i imparcial i per a una defensa adequada. El judici contra ell, una farsa barata, és una vergonya per a Espanya i per a la Unió Europea en el seu conjunt, que tolera tàcitament aquestes greus violacions dels Drets Humans a Espanya.
Com tot ésser humà, el Dr. Oriol Junqueras es presumeix innocent mentre no hagi estat condemnat. Es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu el 2019 i va ser elegit diputat al Parlament Europeu. La seva elecció va ser publicada en el «Butlletí Oficial d'Estat» d'Espanya. Per tant, és un membre electe del Parlament Europeu. Va demanar que se li permetés prestar jurament sobre la constitució espanyola, exigit per Espanya. No obstant això, Espanya li va prohibir fer-ho i ho va mantenir sota custòdia, de manera que no se li va permetre prestar el jurament requerit. Espanya considera ara il·legalment davant la Unió Europea que el Dr. Oriol Junqueras no és diputat al Parlament Europeu perquè no ha prestat el jurament necessari a la Constitució espanyola, sent Espanya que té la culpa d'això.
El Parlament Europeu es va reunir en la seva sessió d'obertura, el 2 de juliol de 2019, sense el Dr. Oriol Junqueras i també sense els dos eurodiputats Carles Puigdemont i Antoni Comín, els juraments notarials a la Constitució espanyola dels quals no van ser acceptats per Espanya. Més de dos milions de ciutadans de la Unió Europea van ser privats dels seus representants electes a la sessió d'obertura del Parlament Europeu i no van estar representats pels seus diputats al Parlament Europeu. Si la llei segueix en vigor, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà de declarar nul·les totes les decisions i votacions d'aquesta i posteriors sessions del Parlament Europeu de les que van ser exclosos els tres diputats catalans electes.
Una Unió Europea que tan fàcil i despietadament passa per alt els principis fonamentals de la democràcia i fa els ulls grossos davant la forma en què es trepitgen els Drets Humans a Espanya i en la qual es duen a terme els processos penals per desacatament a l'Estat de dret està perdent permanentment el seu dret a l'existència. Així com la història va demostrar que Sòcrates i no els seus jutges tenien raó, la història demostrarà una vegada que el Dr. Oriol Junqueras i els altres presos polítics de Catalunya tenen tota la raó i que són innocents. Cadascú pot decidir per si mateix en quin costat de la història vol estar, i triar entre el bé i el mal. Cap ciutadà de la Unió Europea hauria de ser indiferent al fet que un diputat electe al Parlament Europeu es vegi impedit d'exercir el seu mandat il·legalment i en violació dels Drets Humans! Una Unió Europea que tolera silenciosament tal injustícia no pot tenir futur a llarg termini!
Que tots els homes de bona voluntat escoltin les paraules finals del dr. Oriol Junqueras!
Últimes paraules del Dr. Oriol Junqueras davant del Tribunal Suprem de Madrid el 12 de juny de 2019:
«La sala em torna a donar ara la paraula per segon i últim cop en aquest judici. I si alguna cosa he d’agrair al tribunal és precisament el fet d’haver-me donat veu després de tant de temps d’haver-ne estat privat. Parlar i escoltar és la base de qualsevol entesa.
Si em permeten una anècdota personal, al Liceu italià, on vaig estudiar, els meus companys i jo, com tots els estudiants italians, vam aprendre pràcticament de memòria el primer sonet del Canzoniere de Petrarca, els primers versos del qual diuen més o menys així: «A vostès, que escolten en rimes disperses el so de les meves paraules.»
Aquella és la primera vegada que un autor conegut i en llengua vulgar es dirigeix directament als seus lectors i als que escoltaran la lectura dels seus poemes. És una apel·lació directa que neix de la consciència que de poc serviria parlar o escriure si ningú no escoltés o llegís.
Amb aquest mateix esperit, amb aquestes últimes paraules, intento dirigir-me a tots vostès i a tots aquells que vulguin escoltar.
Jo, fonamentalment, sóc un pare de família i un professor. La meva dedicació a la política ha estat tardana i ha nascut, com la meva vocació docent, de la voluntat de servei, de la voluntat de ser útil, de la voluntat d’intentar construir un món més just i més lliure, un món millor.
És difícil precisar quan adquirim de manera plenament conscient les nostres conviccions polítiques. En aquest cas, les meves conviccions democràtiques, cíviques, pacífiques i republicanes. O fins i tot les meves conviccions cristianes. Però són conviccions que tinc i que mantinc. I que comparteixo amb tots aquells que creuen que votar o que defensar la República des d’un parlament no pot ser un delicte. La voluntat de diàleg, de negociació i acord, des del respecte als Drets Humans i a les llibertats fonamentals mai no hauria de ser un delicte.
Tots els meus llibres, articles, discursos o accions demostren el meu compromís irrenunciable amb la bondat i amb el respecte a la dignitat humana. Tots aquells que em coneixen, incloent-hi, evidentment, les acusacions presents en aquest judici, segur que en són perfectament conscients.
Qualsevol polític, com qualsevol persona, comet errors. Però sempre he evitat aquella mala política que nega el diàleg, la negociació i l’acord. I que, entenc, que els ha traspassat a vostès la responsabilitat de dictar sentència.
Crec, sincerament, que el millor per a tothom, per a Catalunya, per a Espanya, per a Europa, per a tothom, seria retornar la qüestió al terreny de la política, de la bona política, d’on mai no hauria d’haver sortit, retornar l’afer al terreny del diàleg, la negociació i l’acord.
Mentrestant, el meu treball ha de ser el de contribuir sempre, mitjançant també el judici de les urnes, a promoure la democràcia, la convivència i el bé comú.
Moltes gràcies per la seva atenció!»
La traducció va ser amablement proporcionada per la revista L'Unilateral — El digital de la República Catalana.
http://unilateral.cat/2019/07/22/discurs-doriol-junqueras-al-suprem-12-de-juny-del-2019/