El portaveu del Govern alemany, el senyor Steffen Seibert, en resposta a una pregunta de la cadena de televisió RT alemanya va declarar explícitament un any després de la brutal acció policial de l’Estat espanyol a Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 — que era il·legal segons la llei espanyola — que el Govern Federal alemany considera a l’Espanya monàrquica com un ‘Estat democràtic de dret’, que assumeix que no hi ha presos polítics a Espanya i que confia que el poder judicial espanyol tramiti correctament tots els procediments.
És una prova d’un doble raser molt cínic quan, d’una banda, Alemanya denúncia en veu alta la violació dels Drets Humans i la instrumentalització política del poder judicial a altres països no europeus, però, de l’altra, en el cas d’un Estat membre de la Unió Europea i membre de l’OTAN d’importància estratègica, amaga el cap a la sorra i pretén que Espanya sigui un ‘Estat democràtic de dret’, encara que només a Espanya, durant l’últim any, més d’un centenar de professors de dret i antics jutges dels tribunals suprems han assenyalat públicament les violacions massives de les lleis espanyoles per part del govern espanyol i, segons ells, les inacceptables violacions de les lleis espanyoles per part dels tribunals suprems d’Espanya, subratllant en particular que no estava permès detenir els polítics catalans acusats de «rebel·lió» i investigar-los, ja que se sabia en general que els polítics catalans acusats no havien portat a terme, en cap moment, un acte de violència considerable que el Codi Penal d’Espanya exigia, però, per dur a terme una tal acció.
Al Sr. Seibert li sembla desconegut que Espanya, igual que Alemanya, s’hagi sotmès al dret internacional vinculant (ius cogens) dels dos principals Pactes dels Drets Humans i que els hagi consagrat en la seva Constitució de 1978. Potser ni tan sols sap — encara que podria llegir-lo en qualsevol moment en el Butlletí Oficial de la República Federal d’Alemanya — quins drets garanteixen aquests dos pactes internacionals a tots els ciutadans — inclosos els catalans i els bascos — de l´Estat espanyol.
No els catalans, sinó l’anomenat ‘Tribunal Constitucional’ espanyol — ho és de nom, però no de mèrit —, que també té de facto un poder legislatiu i executiu (!) i que va declarar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 com a ‘il·legal’ només uns 15 dies després de la seva realització, amb aquesta decisió ha violat visiblement la Constitució espanyola i el dret internacional vinculant incorporat a la Constitució espanyola.
Però encara que Espanya no fos membre de les Nacions Unides i no s’hagués sotmès al dret vinculant dels dos grans pactes de Drets Humans, encara que els polítics catalans actualment empresonats haguessin violat la Constitució espanyola, ni a Espanya ni a Alemanya una violació de la Constitució justificaria un empresonament tan llarg, per no parlar d’una condemna. Això requereix l’aplicació dels delictes definits en el codi penal vigent en el moment de la presumpta infracció. I tal violació encara no ha estat provada als polítics catalans detinguts. Un Estat que priva il·legalment de la seva immunitat a polítics democràtics elegits en eleccions lliures i a membres d’un govern democràtic, un Estat que deposa a tot un govern democràtic perque no li cau bé, un Estat que dissol un parlament democràticament elegit, un Estat que organitza il·legalment noves eleccions i intenta frustrar el resultat d’aquestes eleccions amb trucs legalistes antidemocràtics, no és ni un ‘Estat constitucional’ ni una ‘democràcia’. És un ‘Estat injust’ que terroritza almenys a alguns dels seus ciutadans. Ni més ni menys.
Evidentment, el portaveu del Govern Federal alemany Steffen Seibert ha après poc o res del passat alemany i no sap on és la frontera entre un ‘Estat constitucional democràtic’ i un ‘Estat injust’, que trenca arbitràriament el seu propi ordenament jurídic i l’anul·la, que inventa delictes sense fonament en el codi penal aplicable, que viola la seva pròpia llei orgànica (que complementa la Constitució!) — l’Estat espanyol ha violat i continua violant greument l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que, com a llei orgànica, té rang constitucional en l’ordenament jurídic espanyol —, i, a més, que és corrupte fins al fons.
Alemanya té una gran responsabilitat històrica pel fet que va fer possible que el brutal assassí de masses espanyol Francisco Franco derrotés militarment els Països Catalans (Catalunya, València i les Illes) i després els maltractés durant molts anys. En afirmar obstinadament contra tots els fets (públicament coneguts!) que Espanya és un «Estat constitucional democràtic», i en negar simplement les violacions massives dels Drets Humans que l’Estat espanyol va cometre i està cometent a Catalunya, el govern alemany representa de fet un nou concepte dels Drets Humans que, segons el nou punt de vista alemany, ja no haurien de ser universals, sinó particulars, alienables i divisibles. En quin món vivim?
Tal política no és altra cosa que l’aplicació d’un doble raser molt cínic, segons el qual aliats d’Alemanya considerats ‘importants’ poden trencar i violar els Drets Humans a la seva voluntat, mentre que altres estats, que han de ser desacreditats per l’opinió pública alemanya, són criticats mitjançant un retret públic per les seves violacions dels Drets Humans. Aquesta política de tractament desigual i de manca de respecte pels Drets Humans perjudicarà a llarg termini la reputació d’Alemanya arreu de tot el món. També destrueix els fonaments de la Unió Europea, dels quals la pedra angular més important és el respecte pels Drets Humans, i coincideix amb tots els crítics que veuen a la Unió Europea no com una Europa de pobles, sinó com una Europa dels Estats.
Els catalans són ciutadans de la Unió Europea amb tots els drets. No obstant això, en l’actualitat són tractats per la Unió Europea i també per Alemanya com ‘persones de segona classe’, per no dir com ‘éssers subhumans’ (en alemany «Untermenschen»), els Drets Humans dels quals poden ser violats o privats per l’Estat espanyol a voluntat, sense que Alemanya protesti contra això, ja que Espanya, segons el Govern Federal alemany, seria un «Estat de dret democràtic». Sí, senyor Seibert, el Govern Federal d´Alemanya té tota la raó, Espanya és un estat de dret molt democràtic, Francisco Franco era un sant i els porcs poden volar.
Els que pensen i parlen com el portaveu del Govern alemany Steffen Seibert han après poc o res del passat alemany. Aparentment, segons la nova doctrina d’Alemanya i la Unió Europea, els Drets Humans ja no s’apliquen si és en el interès d’un Estat ‘amic’ violar-los o retirar-los. El que ara es concedeix a Espanya no es podrà negar de forma creïble a altres països. És vergonyós que un portaveu del Govern de la República Federal d’Alemanya no només no critiqui les violacions massives dels Drets Humans a Espanya, sinó que fins i tot les justifiqui!
https://deutsch.rt.com/inland/77068-merkel-sprecher-und-politische-gefangene-doppelmoral/
http://www.catalannews.com/news/item/jan-peumans-reads-an-excerpt-from-his-letter-to-carme-forcadell