L’autor de l’informe A-69-272, presentat a l’Assemblea General de l’ONU el 2014, critica en una entrevista amb el diari «El Món» les vulneracions dels Drets Humans per l’Estat espanyol i la «conspiració de silenci contra Catalunya per part de la UE i l’ONU». Algunes citacions d’aquest article destacat són els següents: «És evident que aquestes quatre persones estan empresonades per suposats delictes que són essencialment polítics, perquè no hi ha res més polític que defensar pacíficament la cultura i la identitat pròpies i exercir el dret a la lliure determinació.» «Desgraciadament, Espanya té presos polítics i la UE i l’ONU callen. Són presos polítics perquè se’ls acusa de defensar un dret polític sense haver comès cap acció violenta ni haver sabotejat res. […] Doncs bé, l’Estat espanyol, que com a membre de la UE és un estat democràtic, pretén equiparar les manifestacions pacífiques dels catalans amb situacions de violència extrema, i això és molt greu. Precisament, el que hem vist a Catalunya és una gran disciplina pacífica en el camp independentista, que insisteix dialogar amb el govern central. No ho ha res més legítim que exigir aquest diàleg.» «Si la UE, per interessos geopolítics i no per interessos de drets humans, es nega a actuar davant aquesta aberració comesa pel govern d’Espanya, perd la seva credibilitat i el projecte europeu queda tocat. I el mateix passa amb l’ONU. Jo, en la meva funció limitada de mandatari de l’ONU sobre l’ordre internacional democràtic i equitatiu, he deixat molt clar que Catalunya té dret a la seva lliure determinació i que Espanya té l’obligació de respectar aquest dret. És un dret que pertany als pobles i que no té limitació. I és fals que estigui limitat a pobles que han estat antigues colònies.» «La lliure determinació no pot ser interpretada de manera restrictiva, la legislació internacional és summament clara i s’ha d’aplicar sense matisos en el cas de Catalunya.» «És evident que hi ha una conspiració de silenci contra Catalunya per part de Brussel·les i de l’ONU, el silenci dels quals és ensordidor. I també ha quedat palès que els estats apliquen el dret internacional de manera selectiva, a la carta. Com pot Europa demanar-li a Espanya que reconegui la independència de Kosovo, i a la vegada, negar que els catalans puguin aspirar a la independència? És una incoherència espectacular que posa en qüestió la solvència democràtica de la UE. Si s’aplica aquest principi a Kosovo, o també a Eslovènia o Croàcia, en què els estats d’Europa van reconèixer immediatament la declaració unilateral d’independència d’aquests pobles, per què no volen reconèixer la DUI de Catalunya? Jo no entro a dir si vull o no que Catalunya sigui independent, però sí que vull que els catalans ho puguin decidir. Sempre pacíficament, com han fet els catalans, que no volen la violència sinó el diàleg.» «Tant l’ONU com la UE han perdut credibilitat per la seva falta de coherència, és un fet.» Font: http://elmon.cat/politica/zayas-hi-ha-conspiracio-silenci-contra-catalunya-part-brusselles-lonu