«Les institucions catalanes segueixen en mans del PP. La prioritat, per tant, ha de ser necessàriament implementar el resultat del 21-D i restablir i recuperar la gestió democràtica de les institucions. No fer-ho és renunciar a revertir el 155 i una temerària fugida endavant. Necessitem posar fil a l’agulla i el primer pas necessàriament és constituir Parlament i mesa, pas imprescindible per no malbaratar un resultat clar que ha deixat el bloc del 155 en minoria i el PP com a darrer partit de l’hemicicle. ¿Bloquejar el Parlament a qui afavoriria? Abocar-nos a noves eleccions és un escenari que perpetua el 155 i que no soluciona res sinó que ens afebleix com a país i com a societat. La prioritat dels demòcrates ha de ser, en primera instància,precisament aquesta, recuperar el control democràtic de les institucions, començant per la mesa del Parlament, teixint complicitats i escenificant els consensos més amplis possibles. Em sembla el més sensat, responsable i eficaç. El segon pas, de fet el més determinant, serà constituir Govern, un Govern basat en la majoria sorgida de les urnes i que compti amb l’aval parlamentari més ampli possible. Alhora, m’agradaria pensar que tots coincidim en la necessitat de fer un Govern fort i estable, d’ampli espectre en la mesura que sigui possible. O, si més no, amb un ampli suport parlamentari. La legislatura no serà fàcil perquè tot apunta a una retirada formal del 155 però amb el manteniment d’un intervencionisme galopant per part del PP i els seus aliats, que no dubtaran a seguir ofegant les finances del Govern i curtcircuitant totes les polítiques que es vulguin desplegar. L’Estat seguirà posant setge al Govern i no dubtarà a seguir torpedinant consensos i a perjudicar la societat amb les seves decisions. N’hem de ser molt conscients, tocar de peus a terra i enfrontar-nos a les dificultats amb un exercici de realisme imprescindible, sabent que som davant una lluita pels drets civils i polítics. O ens fem forts, cerquem aliances més transversals i eixamplem el perímetre o ens podem trobar amb una política de blocs que l’Estat té molt interès a perpetuar i potenciar. El PP té en el punt de mira la sanitat pública, les finances i ara amb especial virulència l’escola, els mitjans de comunicació i els Mossos. No tenen cap interès a restablir la normalitat. Seguiran actuant amb bel·ligerància i agitant banderes per justificar tots els excessos i tapar totes les seves vergonyes i misèries. L’amor a la llibertat ha de ser un sentiment més poderós que el rebuig a qui ens arrabassa aquesta llibertat. Des de l’odi no s’ha construït res. Per això el PP sembla tan interessat a alimentar l’odi i persisteix en l’agressivitat i el menyspreu. Ens hem d’esforçar a desfer aquesta dinàmica i a no tenir por a dir alt i clar que més que passos ràpids necessitem passos segurs i sòlids. No hem de tenir por ni recança a tenir una mirada a mitjà i llarg termini. Som en una cursa de fons. Els independentistes, els republicans, érem deu fa quatre dies. Si hem esperat tants anys a ser majoria al Parlament i hem treballat sovint en solitari, també sabrem superar el 50 per cent del vot popular, sumant a la causa de la democràcia, la llibertat i la justícia social nous aliats i complicitats, superant discursos identitaris que són l’única bandera del PP i els seus aliats. La nostra bandera és i ha de ser la set de justícia i la fam de llibertat, l’excel·lència, l’honestedat, el rigor i la solvència. Persistir fins que ens en sortim. No veig dreceres, ni solucions màgiques, només treballar i continuar sumant fins a guanyar.»