Manifest per a la consulta popular sobre la cacera a Montcada i Reixac

La cacera és una pràctica que, actualment, a Montcada es fa com entreteniment i afició, però, encara avui, es pretén justificar com a suposat sistema de control de la població de fauna salvatge.

Com entreteniment entenem que és una activitat invasiva en què un col·lectiu minoritari, els caçadors, ocupen una gran extensió de territori i suposen una potencial amenaça, no només pels animals cinegètics, sinó per a la resta de persones i fauna que comparteixen aquest territori. Els trets de caçadors a Espanya es van cobrar 605 víctimes, entre elles 51 morts no més en 2020.

Com a sistema de control de la fauna salvatge, nombrosos estudis científics i fins i tot, alguna sentència del Tribunal Suprem han subscrit, que la caça no només no funciona com a sistema de control de les poblacions d'animals considerades cinegètiques, sinó que, de fet, és una de les grans culpables del descontrol i desequilibri de la regulació natural de la fauna salvatge. Un bon exemple al nostre territori és el porc senglar, ja que la població d'aquesta espècie a les nostres contrades ha augmentat molt els darrers anys tot i la pressió a la qual està sotmesa any rere any amb les batudes. Els estudis científics assenyalen que es tracta d'una espècie molt adaptativa, això vol dir que com més pressió té, més augmenta la seva fertilitat, és a dir les mares, són fèrtils més joves i quan pareixen tenen més cries. En aquesta mateixa línia ha estat la cacera una de les culpables de l'extinció de depredadors encarregats de mantenir l'equilibri poblacional d'aquesta fauna salvatge ara considerada invasiva i, per últim, cal recordar que són també els caçadors els que crien i reprodueixen la pròpia fauna que suposadament han de controlar, per tal de tenir un banc d'individus constant que poder matar.

La caça, lluny de ser una activitat que contribueixi a l'equilibri natural, és el factor que genera molts dels problemes que després el sector cinegètic s'ofereix a solucionar, sense èxit en cap cas.

Una altra qüestió no menys important és la dels valors que transmet la cacera dins el context actual, ja totalment allunyada d'una pràctica de supervivència. Resulta contradictori que des de les administracions i entitats municipals es vulgui educar en el respecte a la vida, en la protecció de l'entorn natural, en la importància de la biodiversitat i en revaloritzar el nostre entorn natural, i que en paral·lel es permeti una pràctica que atempta contra tots aquests valors i que posa en risc a la població que vol gaudir i protegir la seva natura.

Per tot l'argumentat anteriorment, demanem als gestors del Parc de la Serralada de Marina, als gestors del Parc de Collserola, a l'Àrea de medi ambient i als polítics de l'ajuntament que:

Generin un debat públic i real, amb un procés participatiu, sobre la cacera a Montcada i Reixac. Que després del debat es faci una consulta popular als habitants del municipi on es plantegi si volen que Montcada i Reixac sigui una zona de seguretat i un municipi lliure de caça, com ja ho han fet la majoria de municipis de l'Àrea metropolitana.