Vorera o carril bici segons les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda

Les persones amb mobilitat reduïda que utilitzen ajudes tècniques per desplaçar-se no sempre troben les mateixes condicions al llarg d’un recorregut. Un tram de carril bici pot ser més accessible que una vorera, mentre que en un altre punt pot passar el contrari.

Les voreres poden presentar obstacles, mobiliari urbà, vehicles estacionats, paviment deteriorat, estrenyiments o canvis de nivell. Els passos de vianants també poden generar dificultats quan les rampes no estan correctament dissenyades, presenten massa pendent o no connecten adequadament amb l’itinerari accessible.

Els carrils bici tampoc ofereixen sempre les mateixes condicions. Hi ha trams que poden resultar més adequats per a una persona que utilitza una ajuda tècnica de mobilitat. En altres casos, la vorera pot oferir millors condicions.

Per això, l’espai més adequat pot canviar fins i tot durant un mateix trajecte.

Què demanem?
Demanem que les persones amb mobilitat reduïda que utilitzen ajudes tècniques per desplaçar-se puguin escollir entre la vorera i el carril bici segons les seves necessitats i les condicions reals del recorregut, amb la possibilitat de canviar d’un espai a l’altre durant el mateix trajecte.

Quan circulin pel carril bici, ho faran com a bicicletes, respectant les normes aplicables a aquest espai.

Quan circulin per la vorera, ho faran com a vianants, adaptant la seva velocitat a les condicions de l’espai i respectant les altres persones que hi circulin.

A quines ajudes tècniques s’ha d’aplicar?
La mesura ha d’incloure les ajudes tècniques destinades a la mobilitat de persones amb mobilitat reduïda, com ara:

Cadires de rodes elèctriques.
Scooters.
Handbikes manuals acoblades a cadires de rodes.
Handbikes híbrides acoblades a cadires de rodes.
Handbikes elèctriques acoblades a cadires de rodes.
Altres ajudes tècniques destinades a la mobilitat de persones amb mobilitat reduïda que es puguin incorporar en el futur.
La llista no ha de ser tancada. La regulació ha de poder adaptar-se a l’evolució de les ajudes tècniques i a les necessitats de mobilitat de les persones.

No demanem escollir un únic espai per a tot el trajecte
No demanem que una persona hagi de decidir si farà tot el recorregut per la vorera o tot el recorregut pel carril bici.

Demanem que pugui escollir en cada tram l’espai que, en aquell moment, ofereixi les condicions més adequades per a la seva mobilitat.

Aquesta possibilitat permetria adaptar el desplaçament a les condicions reals de l’espai públic i afavoriria una mobilitat més accessible, segura i autònoma.

Perquè per a una persona amb mobilitat reduïda, escollir per on circular no sempre és una qüestió de preferència. Pot ser una qüestió d’accessibilitat.