Són 107 els diputats i diputades al Parlament de Catalunya que van contraure, a les darreres eleccions, un compromís programàtic explícit en favor del dret a decidir del poble de Catalunya. Entre ells, els diputats i diputades del PSC.

L'interès de Catalunya, avui, passa per reforçar les seves posicions i perquè aquesta gran majoria catalanista es manifesti amb una resolució parlamentària comuna que mandati a negociar amb el govern de l’Estat en favor d'una consulta democràtica al poble de Catalunya, sense prefigurar passos ulteriors ni molt menys el resultat de la consulta.

La proposta inicial de CiU i ERC no s'ajustava gens a aquest objectiu i ha conservat un equívoc esment a la “sobirania”, que ha resultat ser un obstacle insuperable per assolir el resultat que ens calia. Avui, ningú no té plena sobirania, ni tan sols els Estats, de la mateixa manera quetothom en té una part en funció del repartiment competencial. Ha estat una discussió bizantina i contraproduent. Els que han convertit aquesta expressió en cavall de batalla, sigui per exigir-la o sigui per refusar-la, han fet un mal servei a Catalunya, perquè han impedit allò que era fonamental: la unitat de tots els catalanistes.

No és això el que correspon a la llarga trajectòria del socialisme català com a força nacional catalana, des de la resistència antifranquista i el retorn de la Generalitat exiliada fins a les presidències de Pasqual Maragall i de José Montilla. Encallar-se i restar al marge de la centralitat del país, al costat del PP i de C's, no és el que s’espera d’un partit amb voluntat majoritària i de govern a Catalunya. És apartar-se de la trajectòria i del projecte estratègic del PSC, assenyalat un dia per Joan Reventós. I, més greu encara, és no estar a l’altura del compromís contret amb la ciutadania a les darreres eleccions.

Expressem la nostra greu preocupació per aquesta nova deriva de l’actual direcció del PSC i donem el nostre suport als diputats i diputades socialistes que han sabut mantenir les posicions que corresponen a un PSC coherent amb el seu passat i amb una voluntat irrenunciable de futur.