Durant tot el segle XX els municipis de Sant Adrià, Badalona i Montgat van experimentar una forta industrialització, especialment les seves façanes marítimes. Aquest fet va incidir fortament en el desenvolupament econòmic, no només d'aquestes tres ciutats, sinó de tota la metròpoli barcelonina. Tot plegat amb unes importants derivades de caràcter social i mediambiental. Aquestes darreres dècades s’està produint un procés de desindustrialització i terciarització de l’economia amb unes conseqüències, també de caràcter social i mediambiental, gens menyspreables.

Actualment, no hi ha cap lloc on s’expliqui, de forma rigorosa, amena i didàctica, aquest episodi de la nostra història recent, el creixement de la població, les lluites socials, la greu herència mediambiental que ens ha llegat, etc. Molts ciutadans de la comarca, especialment joves, però també d’altres, veïns recents, desconeixen aquest passat i aquest context del territori on viuen. Passa el mateix amb les persones que, provinents d’entorns geogràfics més llunyans, s’acosten a aquest vestigi industrial atretes pel seu aspecte colossal o per les activitats que hi acull.

Les Tres Xemeneies i la seva nau de turbines, catalogades en 2016 com a Bé Cultural d’Interès Local, són una autèntica fita en el territori i, malgrat el procés de desindustrialització, un dels pocs vestigis que queda dempeus del passat industrial recent. La nau de turbines és el lloc ideal on difondre aquest passat. No s’entendria que un conjunt patrimonial com aquest no expliqués, al públic que l’utilitza i el visita, quina era la seva funció original, quina ha estat la seva història i, per extensió, quin ha estat el passat industrial del Barcelonès Nord.

Durant la recent celebració de la biennal europea d’art i pensament “Manifesta”, s’ha pogut comprovar que el conjunt industrial de les Tres Xemeneies atrau les mirades i l’interès de públic molt heterogeni, fins i tot, d’àmbit internacional. També s’ha pogut comprovar durant la biennal, que la història i el context físic i social de l’antiga tèrmica generen un gran interès, essent la petita sala on s’exposaven alguns d’aquests continguts, la més visitada i valorada.

El Govern de la Generalitat impulsa la reutilització de la nau de turbines com un equipament dedicat al món audiovisual en una proposta que anomena “Catalunya Media City”, que qualifica de “projecte de país” i que, si s’acaba executant, atraurà un gran nombre d’usuaris i visitants. Ara que es comença a dissenyar l’adaptació d’aquest edifici per allotjar els nous usos, és el moment de reservar i integrar un espai dedicat a difondre la memòria industrial.

Sigui quin sigui l’ús definitiu de la nau de turbines, cal que aquesta disposi d’un espai expositiu permanent que expliqui l’origen i la història de l’edifici i del territori que l’envolta. Una rigorosa recerca històrica hauria de dotar-lo del contingut necessari per divulgar la història del lloc en el context dels processos d’industrialització i desindustrialització del Barcelonès Nord. Les dimensions haurien de ser adequades per a una exposició permanent i amb prou versatilitat per acollir exposicions temporals en uns espais fàcilment accessibles, integrats a l’edifici però sense interferir en l’ús principal. I s’hauria de complementar amb una oferta de visites guiades per a particulars, grups, escoles i centres de formació, tant a l’espai expositiu com als indrets més representatius de l’antic procés de producció d’energia elèctrica.