Des de fa quatre anys hem patit tot tipus de sotracs: el tancament d’una línia al Francesc Burniol, el tancament de l’Aixernador, el procés de fusió i la posada en marxa de la nova Escola. El desgast físic, psíquic i moral ha estat enorme tant pel Claustre com per les famílies; en definitiva, per tota la comunitat educativa.Però malgrat tot hem iniciat el curs 2013-14 amb esforç i il·lusió envers el nou projecte

Quan semblava que podríem posar en marxa el nou projecte se’ns anuncia que el curs 2014-2015 la ràtio de les aules de P3 serà de 27-28 pel tancament un cop més d’una línia al nostre centre. Encara no ens hem recuperat de tanta desfeta que la dalla s’acarnissa en nosaltres un cop més. El menyspreu cap a la nostra comunitat educativa ha estat total.

En l'actualitat, la calculadora és la que dirigeix les nostres vides perquè l'economia ha perdut el seu enfocament social mentre el neoliberalisme ha anat construint, sense traves, la seva pròpia visió del món. Aquesta visió del món és la que dia a dia es carrega l’ensenyament públic de qualitat que vam defensar els anys 80. Quan l’economia deixa fora de lloc la Política no hi ha argument pedagògic ni de qualitat que es tingui en compte.

 Vostè sap que tancar escoles públiques i especialment línies a P3 és posar barreres a la cohesió social, a l'èxit escolar i a la igualtat d'oportunitats.Si la decisió no es reconsidera ens preguntem quin futur ens espera com a societat.Resulta molt fàcil culpablitzar les escoles del fracàs educatiu del nostre pais però, són elles les responsables o hi ha d’altres?