Si cau un, caiem tots: la por no educa
Si cau un, caiem tots: la por no educa
El problema
MANIFEST DE LES DIRECCIONS, I ALTRES PERSONES VINCULADES AMB EL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA, EN DEFENSA DEL DECRET DE PLANTILLES, DEL LIDERATGE PROFESSIONAL I DE LA REPRESENTATIVITAT EN EL SISTEMA EDUCATIU PÚBLIC
Manifest adreçat al President de la Generalitat de Catalunya, a la Consellera d’Educació i Formació Professional i als mitjans de comunicació.
Les persones que subscrivim aquest manifest -direccions dels centres educatius, personal docent en general i altres persones que estan vinculades amb el sistema educatiu, o bé que hi han estat en el passat-volem expressar, des del compromís amb l’educació pública i, en el cas de les direccions, el lideratge pedagògic que exercim, la nostra profunda preocupació per la deriva institucional i comunicativa que s’ha produït
arran de la incidència en l’adjudicació de llocs de treball amb perfil professional docent i, especialment, per la forma injusta i desproporcionada amb què s’ha tractat al Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines.
El subdirector general, amb més de dues dècades de servei institucional impecable, ha estat una figura clau als serveis territorials del Vallès Occidental, on va exercir com a Cap de la Secció de Gestió de Personal Docent i com a Cap del Servei de Personal Docent. A més a més, durant cinc anys, va acumular també el càrrec de Secretari dels Serveis Territorials al Servei Territorial del Vallès Occidental per absència de la persona titular d’aquest darrer càrrec. Per acabar, i fins al 23 de juliol de 2025, ha estat
Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines del Departament d’Educació i Formació Professional. Ha gestionat amb rigor, lleialtat i coneixement profund del sistema el desplegament del Decret 39/2014, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, contribuint a fer efectiva l’autonomia de centre tal com reconeix la Llei 12/2009, d’educació i el Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius. La seva tasca ha estat reconeguda pels centres educatius, pels serveis territorials i per molts equips docents, i ha permès
construir plantilles més estables, coherents i alineades amb els projectes educatius. Gràcies a aquesta tasca s'ha pogut consolidar una escola pública més eficient, més adaptada al territori, i amb capacitat real de transformació educativa.
Amb perplexitat constatem que una incidència administrativa s’ha utilitzat per deslegitimar de forma personalitzada aquesta figura, en una acció institucional que ha fet prevaler una resolució puntual per sobre d’una llei, un decret i una ordre vigents.
Denunciem que aquest tracte no només és injust, sinó que suposa una
irresponsabilitat institucional greu perquè genera desconfiances profundes entre les persones que ocupem càrrecs directius, que ja assumim responsabilitats creixents, mentre veiem minvada la nostra autonomia. Ens sentim desprotegits i qüestionats, i constatem amb preocupació que es veu amenaçada l’autonomia de centre que ens permet desplegar projectes educatius significatius. Tenim la percepció creixent que es confia menys en nosaltres i que rebem cada cop menys suport institucional.
Les direccions som responsables del desenvolupament del projecte educatiu de centre. Treballem amb equips formats per docents compromeses i compromesos, moltes de les quals ocupen places amb perfil professional. La definició d’aquests perfils ha estat fonamental per tirar endavant estratègies pedagògiques, accions d’inclusió, innovació, abordatge de la complexitat i desenvolupament integral de l’alumnat. El Decret de plantilles no promou cap arbitrarietat, ans al contrari: és una
eina normativa que ens ajuda a construir equips més adequats i alineats amb els nostres objectius. Afirmar el contrari és desconèixer la realitat dels centres i menystenir la professionalitat de les direccions.
Com a treballadores i treballadores públics ens trobem sovint davant situacions de gran complexitat: gestionem conflictes, mediem entre famílies, docents i alumnat, prenem decisions que poden tenir conseqüències jurídiques, sovint en solitud, i en alguns casos arribem a haver de declarar com a testimonis en processos judicials. Ho fem
amb responsabilitat, amb sentit institucional i amb fidelitat al servei públic. Ho fem també en col·laboració estreta amb ajuntaments i administracions locals per al desenvolupament de projectes d’àmbit local o territorial. Per això ens sembla absolutament inacceptable que, quan es produeix una incidència administrativa, la reacció del Departament d’Educació i Formació Professional, especialment de la Consellera, no sigui d'acompanyament, aclariment objectiu i defensa, sinó, ans al
contrari, de desmarcatge i assenyalament, tot donant només informació molt parcial, sense fer referència al context general, obviant informació rellevant i, de manera evident, exculpatòria de mala praxi professional, tot utilitzant un llenguatge culpabilitzador.
La decisió presa pel Subdirector General permetia que centenars de llocs amb perfil professional fossin ocupats pel personal docent amb tots els requisits de capacitació per al lloc de treball. Aquesta era la finalitat que va tenir en compte. Per contra, l’aplicació de les instruccions relatives a les adjudicacions del personal docent ha provocat que molts d’aquests llocs específics no s’hagin ocupat amb el personal idoni.
En resum, la precipitació, deguda al compliment dels terminis, i la pressió amb què va haver d’actuar l’esmentat subdirector, va estar adreçada, exclusivament, a l’interès general i no a cap benefici personal. Allò que ens dol és que des de la Conselleria no s’informi de totes les circumstàncies –tot i estar al corrent dels motius pels quals el subdirector general va prendre la decisió esmentada- i només es faci referència a l’incompliment fruit d’una “decisió conscient i unilateral” de les instruccions, sense
especificar res més. Argument repetit una vegada i una altra com un mantra, tot monopolitzant el relat, atesa la major projecció i accés als mitjans de què disposa.
També és de lamentar el silenci institucional davant l’escarni que està rebent el subdirector general, i ens preguntem què podem esperar com a direccions i professionals de l’educació si mai ens trobem en una situació compromesa. Aquesta manca de suport genera un precedent extremadament perillós: qui ens diu que, davant una decisió errònia –com en el cas del subdirector general motivada per la pressió de l’entorn i la precipitació, o altres circumstàncies-, una mala interpretació normativa o
una decisió contextualitzada en benefici del projecte de centre, no serem també assenyalades o assenyalats i desautoritzades o desautoritzats públicament?
No podem treballar amb por. No podem liderar amb el risc constant d’una desprotecció institucional que posa en perill no només les persones, sinó els mateixos projectes educatius que el Departament d’Educació i Formació Professional ens encomana tirar endavant.
A tot això s’hi suma una realitat que fa temps que patim: els espais de presa de decisions del Departament d’Educació i Formació Professional prioritzen la veu dels sindicats per sobre de la de les direccions dels centres educatius. Aquesta manca de representació directa de les direccions en els espais institucionals no només és injusta, sinó que és contraproduent per al bon funcionament del sistema. Som les direccions qui, juntament amb els equips docents, estem dia a dia sostenint les escoles i desplegant els projectes educatius. No escoltar-nos és desconnectar-se de la realitat
dels centres.
Per tot això, sol·licitem al Departament d’Educació i Formació Professional:
- Un compromís ferm de protecció jurídica i institucional a les persones que ocupem responsabilitats tècniques i directives dins el sistema educatiu.
- La defensa pública del Decret 39/2014 i del model de perfils professionals docents, com a part estratègica, legal i pedagògica del sistema.
- La recuperació de la confiança institucional cap a les treballadores i treballadors públics que han actuat sempre amb rigor, lleialtat, legalitat i esperit de servei.
- La creació d’un codi ètic i d’un marc de protecció i reconeixement per a les direccions dels centres i professionals de l’educació, que contempli també mecanismes de defensa davant situacions de risc o desgast institucional.
- L’establiment urgent d’un espai real de representació directa de les direccions en els òrgans de decisió i negociació del Departament d’Educació, més enllà de les estructures actuals, que han esdevingut insuficients, poc transparents i poc bidireccionals.
- Un compromís públic del Departament d’Educació de no tornar a assenyalar ni desautoritzar cap treballadora ni treballador que, des del rigor i el coneixement, ha actuat al servei de l’educació pública. La funció pública no pot quedar exposada a campanyes de desprestigi ni a estratègies d’expedientació sense garanties ni audiència prèvia.
- La creació d'un espai de col·legiació professional de les direccions, amb reconeixement normatiu i capacitat d'interlocució real. No volem continuar sent convidades o convidats puntuals en espais de consulta sense veu ni vot. Exigim un model de governança més horitzontal, més democràtic i més ajustat a la realitat que vivim.
- Les direccions volem ser part activa d’un sistema educatiu més just, més coherent i més valent. No demanem privilegis, sinó respecte, reconeixement i veu. Volem poder exercir el nostre rol amb autonomia, amb protecció legal i amb la garantia que el sistema en què creiem no ens deixarà desemparades ni desemparats quan més ens calgui.
Ara més que mai, demanem valentia institucional, claredat i justícia.
Per tot això, considerem necessari que el Departament d’Educació i Formació Professional adopti, amb la màxima celeritat, les mesures oportunes per restituir la imatge i reconèixer la trajectòria professional del Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines. Resulta imprescindible que es faci un reconeixement públic del seu compromís i de la seva tasca al servei de l’educació pública, així com que es matisi la
informació difosa que hagi pogut contribuir a un perjudici injustificat. Aquest gest no només permetria recuperar la seva honorabilitat personal i professional, sinó que també ajudaria a preservar la confiança en les persones que assumim responsabilitats directives i tècniques dins el sistema educatiu.
I, sobretot, que no es torni a sacrificar ningú que, des del servei públic, ha contribuït a fer millor el nostre sistema.
Direccions i professionals de l’educació
2303
El problema
MANIFEST DE LES DIRECCIONS, I ALTRES PERSONES VINCULADES AMB EL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA, EN DEFENSA DEL DECRET DE PLANTILLES, DEL LIDERATGE PROFESSIONAL I DE LA REPRESENTATIVITAT EN EL SISTEMA EDUCATIU PÚBLIC
Manifest adreçat al President de la Generalitat de Catalunya, a la Consellera d’Educació i Formació Professional i als mitjans de comunicació.
Les persones que subscrivim aquest manifest -direccions dels centres educatius, personal docent en general i altres persones que estan vinculades amb el sistema educatiu, o bé que hi han estat en el passat-volem expressar, des del compromís amb l’educació pública i, en el cas de les direccions, el lideratge pedagògic que exercim, la nostra profunda preocupació per la deriva institucional i comunicativa que s’ha produït
arran de la incidència en l’adjudicació de llocs de treball amb perfil professional docent i, especialment, per la forma injusta i desproporcionada amb què s’ha tractat al Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines.
El subdirector general, amb més de dues dècades de servei institucional impecable, ha estat una figura clau als serveis territorials del Vallès Occidental, on va exercir com a Cap de la Secció de Gestió de Personal Docent i com a Cap del Servei de Personal Docent. A més a més, durant cinc anys, va acumular també el càrrec de Secretari dels Serveis Territorials al Servei Territorial del Vallès Occidental per absència de la persona titular d’aquest darrer càrrec. Per acabar, i fins al 23 de juliol de 2025, ha estat
Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines del Departament d’Educació i Formació Professional. Ha gestionat amb rigor, lleialtat i coneixement profund del sistema el desplegament del Decret 39/2014, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, contribuint a fer efectiva l’autonomia de centre tal com reconeix la Llei 12/2009, d’educació i el Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius. La seva tasca ha estat reconeguda pels centres educatius, pels serveis territorials i per molts equips docents, i ha permès
construir plantilles més estables, coherents i alineades amb els projectes educatius. Gràcies a aquesta tasca s'ha pogut consolidar una escola pública més eficient, més adaptada al territori, i amb capacitat real de transformació educativa.
Amb perplexitat constatem que una incidència administrativa s’ha utilitzat per deslegitimar de forma personalitzada aquesta figura, en una acció institucional que ha fet prevaler una resolució puntual per sobre d’una llei, un decret i una ordre vigents.
Denunciem que aquest tracte no només és injust, sinó que suposa una
irresponsabilitat institucional greu perquè genera desconfiances profundes entre les persones que ocupem càrrecs directius, que ja assumim responsabilitats creixents, mentre veiem minvada la nostra autonomia. Ens sentim desprotegits i qüestionats, i constatem amb preocupació que es veu amenaçada l’autonomia de centre que ens permet desplegar projectes educatius significatius. Tenim la percepció creixent que es confia menys en nosaltres i que rebem cada cop menys suport institucional.
Les direccions som responsables del desenvolupament del projecte educatiu de centre. Treballem amb equips formats per docents compromeses i compromesos, moltes de les quals ocupen places amb perfil professional. La definició d’aquests perfils ha estat fonamental per tirar endavant estratègies pedagògiques, accions d’inclusió, innovació, abordatge de la complexitat i desenvolupament integral de l’alumnat. El Decret de plantilles no promou cap arbitrarietat, ans al contrari: és una
eina normativa que ens ajuda a construir equips més adequats i alineats amb els nostres objectius. Afirmar el contrari és desconèixer la realitat dels centres i menystenir la professionalitat de les direccions.
Com a treballadores i treballadores públics ens trobem sovint davant situacions de gran complexitat: gestionem conflictes, mediem entre famílies, docents i alumnat, prenem decisions que poden tenir conseqüències jurídiques, sovint en solitud, i en alguns casos arribem a haver de declarar com a testimonis en processos judicials. Ho fem
amb responsabilitat, amb sentit institucional i amb fidelitat al servei públic. Ho fem també en col·laboració estreta amb ajuntaments i administracions locals per al desenvolupament de projectes d’àmbit local o territorial. Per això ens sembla absolutament inacceptable que, quan es produeix una incidència administrativa, la reacció del Departament d’Educació i Formació Professional, especialment de la Consellera, no sigui d'acompanyament, aclariment objectiu i defensa, sinó, ans al
contrari, de desmarcatge i assenyalament, tot donant només informació molt parcial, sense fer referència al context general, obviant informació rellevant i, de manera evident, exculpatòria de mala praxi professional, tot utilitzant un llenguatge culpabilitzador.
La decisió presa pel Subdirector General permetia que centenars de llocs amb perfil professional fossin ocupats pel personal docent amb tots els requisits de capacitació per al lloc de treball. Aquesta era la finalitat que va tenir en compte. Per contra, l’aplicació de les instruccions relatives a les adjudicacions del personal docent ha provocat que molts d’aquests llocs específics no s’hagin ocupat amb el personal idoni.
En resum, la precipitació, deguda al compliment dels terminis, i la pressió amb què va haver d’actuar l’esmentat subdirector, va estar adreçada, exclusivament, a l’interès general i no a cap benefici personal. Allò que ens dol és que des de la Conselleria no s’informi de totes les circumstàncies –tot i estar al corrent dels motius pels quals el subdirector general va prendre la decisió esmentada- i només es faci referència a l’incompliment fruit d’una “decisió conscient i unilateral” de les instruccions, sense
especificar res més. Argument repetit una vegada i una altra com un mantra, tot monopolitzant el relat, atesa la major projecció i accés als mitjans de què disposa.
També és de lamentar el silenci institucional davant l’escarni que està rebent el subdirector general, i ens preguntem què podem esperar com a direccions i professionals de l’educació si mai ens trobem en una situació compromesa. Aquesta manca de suport genera un precedent extremadament perillós: qui ens diu que, davant una decisió errònia –com en el cas del subdirector general motivada per la pressió de l’entorn i la precipitació, o altres circumstàncies-, una mala interpretació normativa o
una decisió contextualitzada en benefici del projecte de centre, no serem també assenyalades o assenyalats i desautoritzades o desautoritzats públicament?
No podem treballar amb por. No podem liderar amb el risc constant d’una desprotecció institucional que posa en perill no només les persones, sinó els mateixos projectes educatius que el Departament d’Educació i Formació Professional ens encomana tirar endavant.
A tot això s’hi suma una realitat que fa temps que patim: els espais de presa de decisions del Departament d’Educació i Formació Professional prioritzen la veu dels sindicats per sobre de la de les direccions dels centres educatius. Aquesta manca de representació directa de les direccions en els espais institucionals no només és injusta, sinó que és contraproduent per al bon funcionament del sistema. Som les direccions qui, juntament amb els equips docents, estem dia a dia sostenint les escoles i desplegant els projectes educatius. No escoltar-nos és desconnectar-se de la realitat
dels centres.
Per tot això, sol·licitem al Departament d’Educació i Formació Professional:
- Un compromís ferm de protecció jurídica i institucional a les persones que ocupem responsabilitats tècniques i directives dins el sistema educatiu.
- La defensa pública del Decret 39/2014 i del model de perfils professionals docents, com a part estratègica, legal i pedagògica del sistema.
- La recuperació de la confiança institucional cap a les treballadores i treballadors públics que han actuat sempre amb rigor, lleialtat, legalitat i esperit de servei.
- La creació d’un codi ètic i d’un marc de protecció i reconeixement per a les direccions dels centres i professionals de l’educació, que contempli també mecanismes de defensa davant situacions de risc o desgast institucional.
- L’establiment urgent d’un espai real de representació directa de les direccions en els òrgans de decisió i negociació del Departament d’Educació, més enllà de les estructures actuals, que han esdevingut insuficients, poc transparents i poc bidireccionals.
- Un compromís públic del Departament d’Educació de no tornar a assenyalar ni desautoritzar cap treballadora ni treballador que, des del rigor i el coneixement, ha actuat al servei de l’educació pública. La funció pública no pot quedar exposada a campanyes de desprestigi ni a estratègies d’expedientació sense garanties ni audiència prèvia.
- La creació d'un espai de col·legiació professional de les direccions, amb reconeixement normatiu i capacitat d'interlocució real. No volem continuar sent convidades o convidats puntuals en espais de consulta sense veu ni vot. Exigim un model de governança més horitzontal, més democràtic i més ajustat a la realitat que vivim.
- Les direccions volem ser part activa d’un sistema educatiu més just, més coherent i més valent. No demanem privilegis, sinó respecte, reconeixement i veu. Volem poder exercir el nostre rol amb autonomia, amb protecció legal i amb la garantia que el sistema en què creiem no ens deixarà desemparades ni desemparats quan més ens calgui.
Ara més que mai, demanem valentia institucional, claredat i justícia.
Per tot això, considerem necessari que el Departament d’Educació i Formació Professional adopti, amb la màxima celeritat, les mesures oportunes per restituir la imatge i reconèixer la trajectòria professional del Subdirector General de Plantilles, Provisió i Nòmines. Resulta imprescindible que es faci un reconeixement públic del seu compromís i de la seva tasca al servei de l’educació pública, així com que es matisi la
informació difosa que hagi pogut contribuir a un perjudici injustificat. Aquest gest no només permetria recuperar la seva honorabilitat personal i professional, sinó que també ajudaria a preservar la confiança en les persones que assumim responsabilitats directives i tècniques dins el sistema educatiu.
I, sobretot, que no es torni a sacrificar ningú que, des del servei públic, ha contribuït a fer millor el nostre sistema.
Direccions i professionals de l’educació
Opiniones de firmantes
Actualizaciones de la petición
Compartir esta petición
Petición creada en 31 de julio de 2025