Mantenir i consolidar la figura de l’educador/a social als centres educatius

Benvolgudes/benvolguts,

Les escoles i instituts han arribat a un punt límit. La situació actual és insostenible i no pot continuar normalitzant-se. Aquesta precarietat no és una qüestió interna dels centres ni una problemàtica del professorat: afecta directament els infants, els joves i les seves famílies, i compromet el futur de tota la societat.

Cada dia, a les aules, es fa evident una realitat que ja no es pot ignorar: manca de recursos humans i materials, ràtios elevades, diversitat mal atesa, problemes de convivència, casos de bullying, patiment emocional i desigualtats socials que impacten de ple en l’aprenentatge. Tot això recau, massa sovint, sobre mestres que sostenen el sistema amb esforç, vocació i un desgast personal enorme.

Els mestres feu molt més del que us pertoca. Se us exigeix que sigueu docents, educadors emocionals, mediadors de conflictes, referents socials i suport constant per a alumnat i famílies. Aquesta sobrecàrrega no és justa ni viable, i acaba posant en risc tant la vostra salut com la qualitat educativa que mereixen els infants i joves.

Les famílies, per la seva banda, veuen com l’escola —que hauria de ser un espai segur, inclusiu i protector— sovint no pot donar resposta a totes les necessitats. Això genera angoixa, desconfiança i desigualtats, especialment entre aquells infants i joves en situacions de més vulnerabilitat.

Ho afirmem amb contundència: l’educació és la base de tot. És la base de la igualtat d’oportunitats, de la cohesió social, de la prevenció de la violència, del benestar emocional i d’un futur digne. Sense una educació forta i ben dotada, no hi ha societat justa possible.

Per això denunciem que no es pot parlar d’escola inclusiva ni de benestar emocional sense recursos reals. No n’hi ha prou amb discursos ni amb protocols buits. Calen equips educatius complets, estables i reconeguts.

En aquest sentit, la incorporació estructural de la figura de l’educador/a social als centres educatius és imprescindible. No com un recurs puntual ni excepcional, sinó com a part essencial de l’equip educatiu. Els educadors i educadores socials lluitem al costat dels mestres i de les famílies perquè:

• cap infant quedi enrere,
• cap jove es perdi pel camí
• cap família se senti sola davant les dificultats.

Aportem una mirada social, preventiva i comunitària que permet abordar allò que condiciona l’aprenentatge més enllà de l’aula: la convivència, el vincle, la vulnerabilitat social i emocional, i la relació entre escola i entorn.

Reivindiquem una escola que no només ensenyi, sinó que cuidi. Una escola on cada professional pugui fer la seva tasca amb dignitat, sense sobrecàrrega ni improvisació. Una escola amb recursos suficients per prevenir, i no només per apagar focs quan el conflicte ja ha esclatat.

Aquesta no és una lluita corporativa. És una lluita pels drets dels infants i joves, pel benestar de les famílies i per la dignitat de l’educació pública. Exigim responsabilitat política, inversió real i compromís ferm amb una educació de qualitat.

 Actualment, estem esperant que se’ns citi per segona vegada al Parlament de Catalunya i, aquesta vegada, comptem amb el suport de la majoria parlamentària.

Ara, però, ens cal el més important: reunir el màxim nombre de firmes i adhesions de la comunitat educativa, perquè la seva veu és clau i imprescindible per fer possible aquest canvi.

Perquè defensar l’educació és defensar el futur.
 I el futur no pot espera