Ajuts per a handbikes: autonomia, mobilitat i oci accessible
Una handbike pot canviar la manera com una persona usuària de cadira de rodes es mou, gaudeix i participa en el seu entorn.
És una ajuda tècnica que s’acobla a la cadira de rodes i permet desplaçar-se mitjançant propulsió manual, elèctrica o híbrida. Pot facilitar recorreguts més llargs, superar pendents i afrontar diferents tipus de terreny. També pot permetre accedir a espais, activitats d’oci i experiències que, d’altra manera, poden quedar fora del nostre abast.
Per a moltes persones, accedir a una handbike suposa una important barrera econòmica. Haver d’afrontar-ne l’adquisició d’una sola vegada pot significar endeutar-se, recórrer al suport econòmic de familiars, renunciar a la compra o escollir una solució menys adequada a les pròpies necessitats.
Quan una persona no pot accedir a una handbike, també es poden veure limitades les seves possibilitats de desplaçament autònom, de viatjar, de practicar activitat física o de participar en activitats d’oci. En determinades situacions, pot augmentar la dependència de familiars o de diferents serveis de transport.
A aquesta barrera s’hi afegeix la manca de continuïtat dels ajuts públics.
Les convocatòries del PUA no tenen actualment una periodicitat anual. Això pot fer que una persona que necessita una handbike no trobi una convocatòria disponible en el moment en què necessita adquirir-la i hagi d’esperar per poder sol·licitar l’ajut.
A més, existeix una qüestió fiscal que cal tenir en compte.
Actualment, la Generalitat informa que els imports percebuts en concepte de PUA tenen la consideració de guany patrimonial i s’han de declarar a l’IRPF.
Aquest tractament fiscal pot reduir l’efecte real d’un ajut destinat precisament a facilitar l’accés a productes de suport necessaris per a l’autonomia personal.
El tractament és diferent en l’àmbit de determinades prestacions ortoprotètiques. En aquests casos, les quantitats percebudes no constitueixen renda per als seus destinataris.
Per això demanem que els ajuts destinats a facilitar l’accés a productes de suport necessaris per a l’autonomia personal tinguin un tractament fiscal d’acord amb la seva finalitat i no es considerin un guany patrimonial a l’IRPF.
Què demanem?
1. Mantenir les handbikes al PUA i establir una convocatòria anual
Demanem que les handbikes noves, tant manuals com híbrides o elèctriques, continuïn incloses al PUA.
L’adquisició s’ha de poder realitzar mitjançant lliure elecció al mercat, sense limitar la persona a un catàleg tancat de models, marques o fabricants.
2. Evitar que els ajuts del PUA tinguin la consideració de guany patrimonial
Demanem que els ajuts del PUA destinats a l’adquisició de handbikes deixin de tenir la consideració de guany patrimonial a efectes de l’IRPF.
L’objectiu és que un ajut públic destinat a facilitar l’accés a una ajuda tècnica necessària per a l’autonomia personal tingui un tractament fiscal d’acord amb la seva finalitat i amb el tractament aplicat a determinades prestacions ortoprotètiques.
3. Incorporar les handbikes al catàleg del PAO
Demanem que les handbikes formin part del catàleg de prestacions ortoprotètiques del PAO com a producte de suport.
L’accés s’ha de realitzar d’acord amb els requisits generals del PAO, amb la corresponent prescripció.
PUA i PAO han de ser vies alternatives d’accés a l’ajut, no ajuts acumulables per a una mateixa adquisició.
4. Reconèixer les handbikes en els ajuts per a bicicletes elèctriques de Barcelona i l’AMB
Demanem que les bases d’aquests ajuts reconeguin expressament les handbikes com a bicicletes subvencionables.
Aquest reconeixement ha d’incloure les handbikes manuals, híbrides, elèctriques i de ciclisme adaptat, juntament amb una reserva mínima obligatòria del 3 % del pressupost de cada convocatòria per a la seva adquisició.
Quan les bases permetin bicicletes de segona mà, aquesta possibilitat també s’ha d’aplicar a les handbikes.
Per què és important?
Facilitar l’accés a una handbike significa ampliar les possibilitats d’autonomia personal, mobilitat, participació social i oci.
Una handbike no substitueix el transport públic, el taxi, el vehicle privat ni els serveis de transport adaptat. Els complementa i permet que la persona pugui escollir, segons les seves necessitats, l’alternativa més adequada per a cada desplaçament.
També pot afavorir una mobilitat més sostenible, ja que permet realitzar determinats desplaçaments sense recórrer necessàriament a un vehicle privat o a serveis de transport.
En el cas de les handbikes manuals i híbrides, a més, pot facilitar-se la pràctica d’activitat física adaptada i reduir determinades situacions de sobrecàrrega de les extremitats superiors associades a la propulsió habitual d’una cadira de rodes.
A qui beneficia aquesta petició?
Aquesta petició beneficia principalment les persones usuàries de cadira de rodes que poden trobar en una handbike una eina per ampliar les seves possibilitats de mobilitat i autonomia.
També beneficia les seves famílies i el seu entorn, ja que facilita que la persona pugui realitzar més desplaçaments i activitats per si mateixa.
I és una qüestió que ens afecta com a societat. Qualsevol persona pot arribar a necessitar una ajuda tècnica per a la seva mobilitat, de manera temporal o permanent, com a conseqüència d’una lesió, una malaltia, un accident o del procés d’envelliment.
Per això, facilitar l’accés a les handbikes contribueix a construir una societat en què disposar d’una ajuda tècnica adequada no depengui exclusivament de la capacitat econòmica de cada persona.