Els bombers estem cansats de la professionalització política!!

 
Quan per un costat augmenta per part dels dirigents polítics de l’administració el menyspreu cap als treballadors públics, amb retallades de sou, drets i recursos sense límit, que de retruc afecten a tots els ciutadans, per l’altre costat es manté la burocràcia, els càrrecs de lliure elecció i assessors, delegats i més llocs representatius, innecessaris i de confiança, només amb l’objectiu de col·locar el màxim de professionals de la política que provenen dels partits.
 
I no ho diem per la quantitat d’escàndols de corrupció que “presumptament” afecten a la totalitat dels partits polítics i als professionals de la política que ens han dirigit, sinó per la nul•la o poca competència en el desenvolupament de les tasques que desenvolupen.
 
El problema esdevé quan aquests professionals de la política només saben copiar a l’administració pública el “model” de funcionament viscut a les files dels partits polítics. Aquí esdevé clau el servilisme, la coacció, la gratificació i la conseqüent creació del lloc de treball fet a mida com a recompensa.

Molt lluny de l’esperit que hauria de tenir l’administració en la transparència, capacitat, mèrits i la igualtat d’oportunitats, amb un únic objectiu: donar el millor servei, amb la màxima eficàcia i eficiència, o sigui amb el mínim cost possible per al ciutadà.
 
Aquesta professionalització i la conseqüent incompetència afecta a la totalitat dels partits, l’exemple més clar el trobem amb les dues Direccions Generals (Protecció Civil i Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments) que hem vist crear, agrupar, desfer i sobre dimensionar únicament per a poder col·locar el màxim de professionals de la política.

CIU va anar creant les estructures de les emergències fins a agrupar-les amb una única DG, Decret 162/2001. L’any 2007 però, en la segona reedició del tripartit,  per tal de poder ubicar tots els professionals de la política amb el canvi de conselleria, es va tornar a separar en dues noves DG amb tot el contingut i estructura possible i dos directors generals: un ICV i l’altra del PSC.
Eren èpoques de vaques grasses i així la dimensió de les direccions es va farcir de seccions, divisions, unitats que semblaven més fetes a mida que no per la necessitat real.

El que és més lamentable és que CIU ho ha mantingut, i ha distribuït tots els seus polítics “professionals”, i en canvi al mateix temps, ha retallat recursos humans i materials a les persones que actuen directament sobre el ciutadà, com deixar de realitzar el manteniment d’eines imprescindibles en el rescat d'accidents de trànsit, retirar vehicles destinats a les emergències, etc.

Aquesta manera de gestionar sense rumb, té un objectiu clar, és la de solucionar totes les necessitats que el professional polític de nivell superior demani, que en la majoria de casos poc tenen a veure amb les necessitats reals d'un servei o les necessitats del ciutadà. Ex.: 31 milions d’euros en una plataforma Integral de Seguretat i Emergències, diversos parcs de Bombers amb un cost superior als 3 milions d'euros i avui en dia tenen una necessitat més que qüestionable, milions d’euros gastats només en projectes i replantejant una sola necessitat, canvis del logotip d’emergències 112 a la totalitat dels Serveis d’Emergències, etc.

Mentrestant s’han d’apedaçar els uniformes dels bombers perquè no hi ha diners per la roba comuna més bàsica, samarretes, camises i pantalons.

El servilisme a qualsevol preu també s’està escampant, cada vegada amb més força, cap al personal que gestiona el Cos de bombers, que tot i pertànyer al cos de funcionaris deixa de banda el sentit comú, la integritat, el criteri objectiu i passa a només intentar aferrar-se a una cadira.

Necessitem un canvi en la nostra gestió, estem tips de veure que la cúpula del Cos de Bombers és sempre la mateixa, veiem com continuen només actuant per resguardar una cosa, el lloc de treball que ocupen, sense res més per oferir.

Bombers veu en cada canvi un joc semblant al de les cadires o als canvis de cromos recurrents, sempre hi ha els mateixos i els resultats són els que tenim.

Els criteris operatius vàlids, quan es tenen, es deixen de banda per satisfer al professional polític i als seus interessos. Aquest fet suposa un cost molt alt per l’administració, que paga el ciutadà, i no només pels canvis de rumb, si n’hi ha, sense un port definit que fem a cada legislatura, sinó perquè la cúpula i la direcció del Cos de Bombers aplica les mateixes dinàmiques i prescripcions que els professionals de la política.

Cada vegada doncs, tenim al Cos de bombers, més personal funcionari que sota la pressió de trobar-se en un lloc de treball d’accés per lliure designació (a dit) es comporten més com a polítics “professionals”, que tot i ser funcionaris públics de carrera, tenen més clar com ho han de fer, deixant de banda els criteris de transparència, igualtat i capacitat, i passen a garantir-ne el seu propi benefici.

Això fa que tots plegats, el personal del Cos de bombers i la totalitat dels ciutadans, acabem pagant de la nostra butxaca coses com:

-Més llocs de treball fets a mida i innecessaris, sense cap mena de justificació acceptable i assumible.

-Un repartiment de varis milions d’euros anuals inclòs en el complement específic, per una quantitat tancada d’hores extres remunerades i garantides, que només són per a un 30% del personal, impedint la realització d’aquestes mateixes hores a la resta del personal del Cos de bombers que ho sol•liciten.

-Manca de noves convocatòries de promocions de bombers, manca de personal d’actuació directa als ciutadans, però mantenint l’actual estructura desmesurada que es recull al Decret 243/2007, amb un escreix del 30% de personal a les categories superiors.

-Un desdoblament de seus i duplicitat de recursos, com sales i divisions territorials sense pes i càrrega específica, amb seus diferenciades per a cadascuna de les unitats operatives de les emergències al territori.

-Manca d’integració de diversos recursos que donen servei al ciutadà i que tenen un gran cost per separat. SEM, Mossos, Bombers, etc.

-Diners que es destinen a associacions i entitats sense cap criteri d’actuació comú i integrat de les emergències a Catalunya. Entitats de Protecció Civil, ADFs, etc.

-Manca de convocatòries de formació i especialització per al personal de bombers, que sigui de qualitat i amb la possibilitat d’assolir una millora del grau i de l’actuació del professional.

-La manca d’un objectiu i un rumb prefixat amb un pla de carrera reconegut que doni als ciutadans de Catalunya el reconeixement als professionals que ocupen les funcions que assoleixin amb igualtat de condicions , transparència i mèrits assolits sense cap dependència política.

-Una manca d’aprofitament de personal qualificat que per les seves condicions físiques no poden ocupar llocs a primera línia al Cos de Bombers, tant sigui de manera momentània com permanent.

El Cos de Bombers acaba de veure com anomenen un nou Director General. Que sigui el 19, 20 o el 21è és poc rellevant. Que tingui una proposta creïble de futur per al Cos de Bombers és difícil. Que tingui la capacitat de no ser enganyat/extorsionat per la cúpula de bombers, serà una missió gairebé impossible (només cal que li preguntin al darrer que hi va haver, del seu mateix partit).

De moment ni tan sols sabem el seu pla d'acció. El temps dirà si ha estat un veritable “professional” de la política o de la gestió en emergències.

"Si Catalunya vol ser un estat propi i crear estructures d'estat, caldria revisar l'estat de les estructures"