En l'any del Senyor de 1771 , Fernando Carlos Antonio José Juan d'Habsburg- Este li va demanar a sa mare Maria Teresa I d' Àustria , consell respecte a la contractació d'un jove músic de 15 anys . L'emperadriu li va donar la següent resposta:   “Em preguntes si has d’admetre al teu servei eixe jove de Salzbug. No aconseguisc imaginar perquè hauries de fer-ho: no et cal un compositor ni cap altra persona mancada de vàlua. Tanmateix, si consideres que podrà proporcionar-te plaer, no m’hi entremetré. Únicament t’expresse la meua opinió ja que no vull que et carregues de gent que no serveix per a res. Ara bé, el que mai no has de fer és donar a eixes persones cap títol honorari, perquè no semble que estan a les teues ordres. La gent de tal condició deambula com rodamóns i sembra el descrèdit del servei.”

El jove músic que volia contractar Fernando , arxiduc d' Àustria i Brisgòvia , era Wolfgang Amadeus Mozart .

   Han passat 300 anys i a la ciutat de València hi ha coses que no han canviat: els músics , els pintors , els actors i en general tots els creadors estan presents de manera quotidiana i normal a les grans ciutats d'Europa . Quan visitem aquestes ciutats és habitual escoltar un trio de músics a Praga o en una plaça a Amsterdam , admirar pintors a la vora del Ponte Vecchio a la ciutat de Florència o en qualsevol racó de París , o mims i actors a la vora del Tàmesi.

  Però a València , l'ordenança d'ocupació de la via pública prohibeix aquestes manifestacions culturals. A tall d'exemple tenim el cas recent relacionat amb la falla del Pilar de València , que va organitzar un concurs de pintura i que va tenir un ràpid final, ja que la Policia Local els va obligar immediatament a desmuntar els seus cavallets ia posar fi a l'activitat, ja que aquesta no tenia el permís per a l'ocupació de la via pública. O casos com el d'un violinista multat amb 100 euros per tocar al carrer .

    Amb la crisi econòmica i les retallades en tots els àmbits la situació del món de les arts escèniques és crítica i la prohibició d'actuar , pintar o tocar als carrers de València resulta encara més sagnant . Un exemple més de la poca qualitat de la democràcia en aquest país on encara hi ha gent que pensa que el carrer és seu .

Signa perquè Rita Barberá i Nolla , alcaldessa de l'Ajuntament de València , permeta les manifestacions culturals a la via pública .

Francesc Aguilar i Cortina

     En el año del Señor de 1771 , Fernando Carlos Antonio José Juan de Habsburgo-Este le pidió a su madre María Teresa I de Austria, consejo respecto a la contratación de un joven músico de 15 años . La emperatriz le dió la siguiente respuesta :"Me preguntas si debes admitir a tu servicio ese joven de Salzbugo. No consigo imaginar porqué deberías hacerlo: no necesitas un compositor ni ninguna otra persona carente de valor. Sin embargo, si consideras que podrá proporcionarte placer no me entrometeré. Únicamente te expreso mi opinión ya que no quiero que te cargues de gente que no sirve para nada . Ahora bien, lo que nunca debes hacer es dar a esas personas ningún título honorífico, porque no parezca que están en tus órdenes. La gente de tal condición deambula como vagabundos y siembra el descrédito del servicio. "

El joven músico que quería contratar Fernando, archiduque de Austria y Brisgovia, era Wolfgang Amadeus Mozart .

Han pasado 300 años y en la ciudad de Valencia hay cosas que no han cambiado: los músicos, los pintores, los actores y en general todos los creadores están presentes de manera cotidiana y normal en las grandes ciudades de Europa. Cuando visitamos estas ciudades es habitual escuchar a un trío de músicos en Praga o en una plaza en Ámsterdam, admirar a pintores al borde del Ponte Vecchio en la ciudad de Florencia o en cualquier rincón de París, o mimos y actores a orillas del Támesis.

Pero en València, la ordenanza de ocupación de la vía pública prohíbe estas manifestaciones culturales. A modo de ejemplo tenemos el caso reciente relacionado con la falla de El Pilar de Valencia, que organizó un concurso de pintura y que tuvo un rápido final, ya que la Policía Local les obligó inmediatamente a desmontar sus caballetes y a poner fin a la actividad, ya que ésta no tenía el permiso para la ocupación de la vía pública. O casos como el de un violinista multado con 100 euros por tocar en la calle.

    Con la crisis económica y los recortes cebados en todos los ámbitos la situación del mundo de las artes escénicas es de acoso y derribo y la prohibición de actuar, pintar o tocar en las calles de València resulta aún más sangrante. Un ejemplo más de la poca calidad de la democracia en este país donde aún hay gente que piensa que la calle es suya.

Firma para que Rita Barberá i Nolla ,alcaldesa del Ayuntamiento de València, permita las manifestaciones culturales en la vía pública.

Francesc Aguilar i Cortina