MH Pere Aragonès, President de la Generalitat de Catalunya,

Estatut del 2006. Els catalans vam fer un darrer intent de fer camí dins el marc administratiu espanyol. Un dels avenços indispensables era el desenvolupament de l'Agència Tributària Catalana. Aquest, juntament amb altres acords que marcaven distància amb l'administració espanyola, configuraven l'Estatut que va rebre el suport de més de dos terços dels diputats del Parlament i de més del 70% dels catalans en el Referèndum de l'Estatut per validar-lo. Però el famós "Cepillazo", unit a la incompetència dels nostres representants va fer que allò quedés en paper mullat, provocant el més que justificat emprenyament de la societat catalana.

Fruit d'aquesta indignació el 2012 va néixer Diemprou, una reivindicació fiscal que exigia al govern que complís amb l'encàrrec de la població. Catalunya, com qualsevol nació, necessitava recaptar els seus impostos i decidir-ne la gestió.

Havien passat 6 anys, i res de res. Havíem tocat sostre dins del marc administratiu espanyol i així va néixer el camí cap a la República com a (ara ja sí) única opció per fer avançar el nostre País. El no respecte del Parlament Espanyol cap al Parlament de Catalunya ens portava al "divorci" de forma irrevocable.

L'1 d'octubre del 2017 vam celebrar un referèndum per decidir si volíem la República o no. Referèndum aprovat per una majoria parlamentària, perfectament legal (en democràcia, els Parlaments són l'expressió de la Sobirania d'un Poble) i, per tant, vinculant. El resultat va ser aclaparador a favor del Sí malgrat la dura repressió de l'Estat Espanyol.

Com havia de ser en una Europa democràtica, el 27 d'octubre del mateix any i obeint el mandat del poble, el Parlament de Catalunya, també per majoria absoluta, va proclamar la República Catalana.

Des d'aquell moment estem encallats, perquè cap dels nostres representants ha defensat aquesta República. Al contrari: uns es van entregar com si haguessin comès algun delicte, altres van marxar a l'exili com si estiguéssim a principi del segle passat, i des de llavors fa quatre anys que vivim en un absurd democràtic que ens està afectant de forma dramàtica en tots els camps, però especialment en l'economicosocial. La República és el camí triat pels catalans per sortir d'aquesta administració espanyola corrupta, ineficient i poc democràtica.

Jo i el signants l'exigim que, com a President de la Generalitat, deixeu de vendre fum amb taules de diàleg i falses promeses i excuses, i feu la feina que us pertoca: obeir el mandat del poble. Torneu a encarrilar el nostre País a la via democràtica començant per recaptar i administrar el 100% dels impostos dels catalans, atureu la repressió cap a tots aquells que com nosaltres estan sent perseguits per exercir el seu dret/deure d'exigir que es compleixin les "regles de joc" democràtic, i arrenqueu així d'una vegada per totes el meravellós i engrescant repte de desenvolupar la República Catalana.

Cordialment,
Andreu Bartolomé i Regué – "Seguim Diem Prou"