La infància tutelada a Catalunya necessita famílies que els acollin i que els cuidin. L’actual política d’atenció a la infància no només ha estancat la progressió del acolliment, si no que incumpleix la llei. Una regressió constant en l’acolliment professional (UCAE) i la incapacitat per ajudar i cuidar a les famílies d’acollida en general, han generat un estancament en l’acolliment i per tant un creixement  de la institucionalització en CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa)  amb tot el que això representa.

Les famílies d’acollida a Catalunya estem fent una tasca increïble i inassolible pel Govern de la Generalitat. Acollim, acompanyem, eduquem i avoquem tots els nostres esforços perquè la infància que acollim tinguin una vida digna i plena. Nosaltres som els cuidadors però el tutor legal es la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) i per tant i tal com diu la llei ha de vetllar per cada un dels infants. Les famílies acollidores estem complint amb el nostre compromís però la DGAIA i l’ICAA (Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció) no ho estan fent. Ens sentim desprotegits, maltractats i oblidats.

Tal com diu el Síndic de Greuges en el seu últim informe de desembre del 2021 “L’acolliment residencial és preponderant i l’acolliment familiar s’ha estancat. Una de les reformes estructurals pendents del sistema de protecció a la infància és aconseguir capgirar la preponderància de l’acolliment residencial i promoure l’acolliment familiar. Son diversos els estudis en què es destaca que infants i adolescents acollits en entorns familiars presenten valors de benestar subjectiu més propers als de la població general de la mateixa edat”.