MANIFEST PER A LA MILLORA DE L’ENSENYAMENT SECUNDARI DE CATALUNYA

Els professors d'institut d'ensenyament secundari Lídia Ribas i Florenci Vallès, conscients de la persistent davallada dels coneixements i capacitats adquirits pels alumnes d'ensenyament secundari (certificada pels resultats de les proves PISA de 2023), i amb la voluntat de posar remei a aquesta situació, hem volgut plasmar en aquest manifest (la versió completa del qual es troba a l'enllaç Manifest per a la millora de l'ensenyament secundari) una sèrie de concepcions pedagògiques i males pràctiques més o menys ancorades a la majoria de centres educatius d’ensenyament secundari del nostre país que creiem que estan perjudicant la qualitat d’aquest ensenyament des de fa temps. En el mateix manifest fem 50 propostes destinades a millorar-la. Si estàs d'acord -totalment o en gran part- amb el contingut d'aquest manifest, et demanem que firmis la present petició de Change.org i que en facis difusió.

Amb aquest manifest volem influir en la societat en general i especialment en les autoritats competents per aconseguir canvis radicals en l’ensenyament destinats a millorar-lo. Ens comprometem a fer-lo arribar a aquestes autoritats i a demanar-los que l’apliquin. Com més firmes tingui aquesta petició, més força tindran les nostres demandes. 

A continuació pots llegir una versió reduïda del manifest en qüestió. 

Considerem que bona part dels adolescents de 15 o 16 anys que obtenen el graduat d’ESO té grans dificultats de comprensió lectora, té molt poca cultura científica i de l’àmbit de les humanitats, té poc coneixement de les llengües estrangeres, mostra mancances evidents a l’hora de fer raonaments matemàtics o científics d’una certa complexitat, menysté qualsevol coneixement que no sigui percebut (des del seu punt de vista) com a útil, té un vocabulari que cada cop és més simple i abasta menys àmbits i té un nivell de llengua catalana notablement baix, la qual cosa contrasta amb el fet que tenir el graduat d’ESO quasi sempre comporta obtenir el certificat de nivell de suficiència de català (nivell C1). La formació acadèmica d’aquests adolescents ha anat empitjorant al llarg de les tres últimes dècades, un temps durant el qual s’ha potenciat molt la innovació pedagògica, una innovació que, en general, ha menystingut la cultura de l’esforç.

Contribueix a aquest deteriorament de l’ensenyament l’excessiva tolerància amb les faltes de disciplina i de respecte per part de l’alumnat (desobediència, insolència, insults, amenaces, agressions, vandalisme…), que cada vegada són més freqüents.

Els nostres alumnes són el futur del país, per la qual cosa hem de procurar que la seva formació sigui cada cop millor. Malgrat les grans inversions econòmiques que s’han fet per tal de millorar l’ensenyament en les últimes dècades, hi ha un sentiment generalitzat que el grau de formació dels alumnes quan acaben els estudis de secundària, i especialment els de l’ESO, és cada cop pitjor.

1. Propostes per a la millora de l’ensenyament secundari

Opinem que la situació descrita es dona, en part, perquè persones que es consideren expertes en pedagogia intenten imposar unes concepcions pedagògiques que, segons el nostre parer, perjudiquen l'ensenyament. Aquestes concepcions són les nou que s’exposen a continuació.

• Pressuposar que la majoria d’alumnes vol aprendre i que, si no aprèn, és perquè el professorat no l'ha motivat prou o no ensenya prou bé.
• Considerar que la felicitat dels alumnes és més important que el seu aprenentatge.
• Entendre que el fracàs escolar es pot solucionar fent que aconseguir els títols estigui a l'abast de tothom.
• Menystenir la importància de l’acumulació de coneixements tot dient que el més important és que l’alumne aprengui a aprendre.
• Menystenir la importància de la memorització obviant que, sense ella, no hi pot haver coneixement.
• Creure que la innovació pedagògica constant comporta sempre una millora i menystenir els mètodes pedagògics tradicionals.
• Acceptar que s’avaluï mitjançant criteris subjectius, com ara “el grau de maduresa” o “el grau d'esforç”.
• Sobrevalorar la utilitat pedagògica de les eines digitals.
• Donar les culpes del mal funcionament de l’ensenyament principalment a la falta de recursos econòmics.

1.1 Propostes destinades a contrarestar les concepcions pedagògiques que considerem perjudicials

1. Potenciar l’esforç com a requisit indispensable per assolir coneixements.

2. No enganyar la societat en general i els alumnes i les seves famílies en particular dient-los que qualsevol aprenentatge està a l’abast de tothom i que amb una bona pedagogia que sigui motivadora es pot aprendre sense esforç.

3. Procurar que persones que es consideren expertes en pedagogia no interfereixin en l’ensenyament qüestionant els mètodes dels experts en les diferents matèries i introduint terminologies d’una complexitat innecessària i contraproduent. Assumir que, en general, qui més sap com s’ha d’ensenyar una matèria és la persona experta en aquella matèria.

4. No demonitzar la competitivitat entre alumnes amb l’ànim d’evitar-los patiment, perquè la competitivitat fomenta l’esforç i és omnipresent en la nostra societat.

5. Assumir que la felicitat és un sentiment totalment subjectiu i que, per tant, no té sentit prioritzar la felicitat dels alumnes en detriment de la seva formació acadèmica.

6. Ensenyar als alumnes que el fracàs és normal i que s’ha d’acceptar.

7. Evitar que la lluita contra el fracàs escolar comporti donar aprovats i títols a qui no els mereix.

8. Rebutjar la idea que el fet que hi hagi un tant per cent molt alt de suspensos és un fracàs i acceptar que, en realitat, el fracàs es dona quan molts aprovats es concedeixen a alumnes que no els mereixen.

9. No menystenir l’acumulació de coneixements ni la memorització, ja que en el món real són necessàries i útils.

10. Assumir que per entendre s’ha de memoritzar i que memoritzar i entendre són dos processos complementaris i necessaris per adquirir coneixements.

11. Rebutjar la idea que la innovació pedagògica és sempre imprescindible i no menystenir els mètodes pedagògics tradicionals.

12. No sobrevalorar la utilitat pedagògica de les eines digitals.

13. Assumir que hi ha problemes i mancances que no es poden solucionar amb diners.

1.2 Propostes destinades a millorar l’avaluació de l’alumnat

14. Perseguir sempre l’objectivitat en els sistemes d’avaluació.

15. Establir exàmens de recuperació al juny i al setembre per tal de combatre el fracàs escolar i fomentar l’esforç.

16. Establir, cada dos cursos com a mínim, avaluacions externes de l’estil de les proves de competències bàsiques.

17. No rebaixar els continguts o el grau d’exigència que corresponen a cada  matèria per tal de no devaluar els títols.

18. No generar greuges comparatius ni desincentivar l’esforç dels alumnes que mereixen aprovar donant l’aprovat tant a aquests darrers com als que no han fet mèrits per aconseguir-lo.

19. Establir que les notes siguin numèriques i aproximades fins a les dècimes per tal que descriguin millor la realitat i per evitar greuges comparatius.

20. Donar més valor al treball individual que al treball en equip, i establir unes normes generals per als treballs en equip destinades a no permetre que els membres de l’equip que no han treballat treguin profit dels que han treballat i els perjudiquin.

21. No preparar els alumnes per a les proves de competències bàsiques per a no desvirtuar-les.

1.3 Propostes que afecten la promoció d’un curs al següent i la concessió de títols

22. Establir uns criteris clars i objectius que determinin quan un alumne ha de repetir curs, no demonitzar la repetició de curs i explicar-ne els efectes positius.

23. Establir uns criteris clars i objectius que determinin quan un alumne mereix el títol d’ensenyament secundari al qual aspira.

24. Establir que les proves que s’han de superar per a l’obtenció del certificat de nivell de suficiència de català (nivell C1) siguin úniques i que el fet de posseir un títol d’ensenyament secundari no impliqui tenir el nivell C1. Proposem que els centres escolars de secundària promoguin entre els alumnes majors de 15 anys la realització de proves estandarditzades destinades a l’obtenció del nivell C1 i la facilitin.

1.4 Propostes destinades al tractament de la diversitat

25. Potenciar i no escatimar les aules d’acollida, en les quals se satisfan les necessitats educatives específiques de l’alumnat nouvingut.

26. Proposem l’estructura de l’ensenyament secundari que s’exposa a continuació, la qual està basada en la dels Länder alemanys de Berlín i Brandenburg.

• L’ensenyament secundari es dividiria en Ensenyament Secundari Obligatori, dels 12-13 anys als 15-16 anys, i Ensenyament Secundari Postobligatori, dels 15-16 anys als 17-18 anys.
• Un Ensenyament Secundari Obligatori amb quatre cursos diversificats en tres itineraris: Preparatòria (preparació per al Batxillerat), Formació Professional de Grau Mitjà i Formació Professional Bàsica. Ambdues formacions professionals serien similars a les actuals.
• L’assignació dels alumnes als diferents itineraris es faria atenent a les qualificacions globals obtingudes en l’Ensenyament Primari. S’establirien mecanismes per poder canviar d’itinerari atenent a l’evolució de l’alumne i a les seves preferències.
• El títol de graduat en Formació Professional Bàsica permetria accedir a la Formació Professional de Grau Mitjà.
• L’Ensenyament Secundari Postobligatori hauria de tenir dos itineraris principals: Batxillerat i Formació Professional de Grau Superior. Ambdós itineraris haurien de ser similars als actuals.
• El títol de graduat en Preparatòria permetria accedir al Batxillerat i a la Formació Professional de Grau Superior.
• El títol de graduat en Formació Professional de Grau Mitjà permetria accedir a la Formació Professional de Grau Superior.
• Els alumnes graduats en Batxillerat podrien accedir a qualsevol estudi universitari un cop superades les proves d’accés corresponents.
• Els alumnes graduats en Formació Professional de Grau Superior podrien accedir a qualsevol estudi universitari que es consideri relacionat amb els estudis cursats. En cas de voler accedir a uns estudis universitaris diferents, haurien de superar les proves d’accés corresponents.
   

1.5 Propostes que afecten la disciplina dels centres educatius

27. Establir un marc disciplinari general que tipifiqui les sancions en el cas de les faltes greus.

28. Establir els mecanismes necessaris per aconseguir que als docents no els falti suport a l’hora d’impartir disciplina.

29. Establir la figura del vigilant de seguretat en els centres educatius de secundària on hi hagi vandalisme o problemes de convivència amb violència freqüents.

1.6 Propostes destinades a dignificar la professió docent

30. Crear la figura del defensor del professor.

31. No vincular per norma l’èxit o el fracàs del professor amb la proporció d’alumnes que aprova respecte del total.

32. No avaluar el professor en funció del nombre d’alumnes que trien la seva matèria, perquè és freqüent que els alumnes triïn les assignatures que consideren més fàcils d’aprovar.

33. En cas que un conflicte generi queixes per part d’algun alumne o/i de la seva família, abans d’emetre un judici, escoltar sempre la versió del professor i, en principi, considerar-la sempre més versemblant tret que hi hagi proves clares en contra.

34. No qüestionar les sancions imposades pel professor a menys que hi hagi motius poderosos per fer-ho.

35. Tenir en compte en l’avaluació dels docents el grau de coincidència que hi hagi entre les seves notes i les notes provinents d’avaluacions externes, com ara les proves de competències bàsiques.

36. No assignar matèries a professors que no estan capacitats per impartir-les.

37. Fomentar una competència entre centres educatius que no comporti perjudicis per a l’ensenyament. No és gens convenient que la competència es basi en quin centre educatiu posa més fàcil l’obtenció d’aprovats i títols.

1.7 Propostes que afecten la contractació i la formació del professorat

38. Oferir màsters de formació del professorat que dediquin menys temps a qüestions pedagògiques subjectives i més temps als continguts de les matèries i les maneres d’ensenyar-los.

39. Fomentar que hi hagi més aspirants a professor de secundària dignificant aquesta professió.

40. Establir els sistemes de formació i d’avaluació necessaris per evitar que hi hagi professors que imparteixin matèries de les quals tenen pocs coneixements (biòlegs que no saben geologia, farmacèutics que no saben física, historiadors que no saben llatí…)

41. Oferir un programa de formació permanent en què la majoria dels cursos estiguin dedicats a temes relacionats amb els continguts de les matèries i les maneres d’ensenyar-los.

42. Possibilitar i incentivar la reincorporació de professors jubilats destinats a cobrir places que estan vacants des de fa massa temps.

43. Possibilitar que el professorat es pugui jubilar parcialment.

44. Establir els mecanismes necessaris (inspecció) per evitar que les places no ocupades per funcionaris amb plaça en propietat siguin assignades atenent a criteris ideològics o d’afinitat personal.

45. Posar a disposició del professorat de secundària llibres de text, en format digital, els continguts dels quals serveixin de guia i hagin estat validats per part de persones expertes en cada matèria nomenades per les universitats.

1.8 Propostes destinades a reduir la càrrega de treball burocràtic

46. No demanar als docents programacions detallades, que són impossibles d’aplicar, a causa de les múltiples circumstàncies que afecten el temps disponible.

47. Establir per llei currículums detallats de cada matèria, de tal manera que la feina de programació del professorat sigui, principalment, la temporització.

48. Fer que siguin voluntaris i no obligats els comentaris personalitzats de les notes.

49. Rebaixar la càrrega burocràtica dels tutors.

50. Demanar memòries escrites només quan siguin imprescindibles per transmetre la informació.

Si estàs d'acord -totalment o en gran part- amb el contingut d'aquest manifest, et demanem que firmis la present petició de Change.org i que en facis difusió. 

Autors: Lídia Ribas Espinalt i Florenci Vallès Sala (a/e: fvalles1@xtec.cat)

La Lídia és professora titular de llatí i grec clàssic a l’Institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages.

El Florenci va ensenyar ciències a secundària en 35 cursos acadèmics i, en 29 d’ells, va ser professor titular d’institut de secundària de l’especialitat de biologia i geologia. Actualment està jubilat de l’ensenyament secundari, però col·labora amb l’institut esmentat i amb l’Institut d’Auro de Santpedor.