Marató de TV3 per l'Endometriosi

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 5.000!


La investigació és la clau pel coneixement de les malalties, per això demanem una Marató de TV3 per l’Endometriosi (unes 250.000 dones la patim a Catalunya) Ens ajudes a aconseguir-ho? La necessitem!

L'endometriosi és una malaltia crònica que afecta només a les dones i persones amb úter. El teixit endometrial creix fora de l'úter, afectant altres òrgans fora de l'aparell reproductor (sistema digestiu, urinari, ...), provocant fortíssims dolors, sovint diagnosticats com "dolors menstruals". La seva prevalença és d'entre el 10 i el 20% de les dones, 176 milions al món, uns 14 milions en tota la Unió Europea, més de dos milions a Espanya, unes 250.000 a Catalunya i un alt percentatge no està diagnosticada.

Els metges especialitzats asseguren que són més dones amb endometriosi que dones amb asma, diabetis, VIH i tuberculosi totes elles juntes. No obstant això, viuen invisibilitzades tant per a la comunitat mèdica com per a la societat. Prova d'això és que triguen, de mitjana, 8 anys a ser diagnosticades: Quan la malaltia ha arribat a estadis molt avançats, afectant altres òrgans i provocant altres patologies.
El més habitual és que quan una adolescent es queixi pels dolors menstruals li diguin que és normal que la regla faci mal. NO, no és normal. És habitual, ja que som a l'almenys 1 de cada 10 les que patim endometriosi i la dismenorrea és un dels principals símptomes, però el mal de regla pot estar produït per altres malalties. Acabar amb aquesta fal·làcia, que tan estesa està entre la societat i la comunitat mèdica és el primer pas per a una correcta atenció a les pacients amb endometriosi.
 
Patir d'endometriosi suposa una penosa compte enrere en la capacitat reproductiva de les dones i un calvari de metges, fàrmacs i cirurgies que moltes vegades no aconsegueixen fer-les sentir millor.

Necessitem saber realment quantes afectades som, la creació de consultes especialitzades, oficialitzar i crear mes unitats multidisciplinars en totes les provincies i l'accés sense espera a sistemes públics de reproducció assistida. Necessitem inversió en recerca pública, en formació de sanitaris, en sensibilització i educació per al seu diagnòstic d'hora.