EN DEFENSA DE L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ A L'EDUCACIÓ PÚBLICA. LLIBERTAT I CONEIXEMENT

EN DEFENSA DE L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ A L'EDUCACIÓ PÚBLICA. LLIBERTAT I CONEIXEMENT

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 500!
Con 500 firmas, es más probable que esta petición aparezca entre las peticiones recomendadas
Rel-i-pública Plataforma Ciutadana Apolítica i Plural ha iniciado esta petición dirigida a Senyora Ministra d’Educació María I. Celaá Diéguez (Senyora Ministra de Educación del Estado español.) y

LA PLATAFORMA CIUTADANA APOLÍTICA I PLURAL Rel-i-Pública DE MARES, PARES I TUTORES LEGALS DEFENSAM LA QUALITAT D'UNA EDUCACIÓ PÚBLICA PLURAL, VERTADERAMENT  PLENA, INTEGRAL I LLIURE, BASADA EN ELS DRETS HUMANS FONAMENTALS EN MATÈRIA EDUCATIVA POTENCIALMENT HUMANITZADORA I CREATIVA.

DEMANAM :

LA PRESÈNCIA DIGNA DE LA RELIGIÓ CATÒLICA I LES ALTRES RELIGIONS DINS EL SISTEMA EDUCATIU, SENSE VULNERAR ELS DRETS HUMANS FONAMENTALS NI LA LLIBERTAT DE CAP FAMÍLIA  I ALUMNE/A A L'HORA D'ELEGIR AQUESTA ASSIGNATURA O LA SEVA ALTERNATIVA.

PERQUÈ LA MATÈRIA DE RELIGIÓ SEGUEIXI SENT UNA MATÈRIA CURRICULAR, OPTATIVA I COMPUTABLE COM LES ALTRES ASSIGNATURES, AMB LA SEVA CORRESPONENT ALTERNATIVA I DINS HORARI LECTIU DELS CENTRES PÚBLICS D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I BATXILLERAT.
PERQUÈ VOLEM UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT, DIGNA I LLIURE, OBERTA AL CAMP DEL CONEIXEMENT I SENSE CENSURES, NI TAN SOLS AL CONEIXEMENT DEL FET RELIGIÓS I LES TRADICIONS ESPIRITUALS. AIXÍ, ENTENEM QUE LA NOSTRA DEMANDA NO VULNERA EL DRET FONAMENTAL DE NINGÚ, NI EL NOSTRE PROPI.

Ens oposam al «Proyecto de Ley de Educación» de la LOMLOE que vol marginar de nou la matèria de religió, devaluant-la sense cap mirament amb la intenció política d’imposar, subtilment i a tota la ciutadania, a través de l’ensenyament públic un únic Sistema de Creences i pensament, el seu: un laïcisme intolerant i irrespectuós amb el fet religiós que arracona de l’esfera pública la dimensió religiosa i el pensament religiós de la humanitat que configura, encara, la nostra Cultura i la nostra Història. Una decisió política ideològica i partidista, immadura en matèria educativa i totalment irresponsable en matèria educativa, plena de prepotència política que afecta la qualitat de l’Ensenyament Públic, la convivència ciutadana i al diàleg enriquidor interreligiós, social, cultural i plural en plena democràcia.

Recordam a la Senyora Ministra d’Educació María I. Celaá Diéguez i al Senyor Conseller d’Educació i Universitat Martí March i Cerdà que un Estat Aconfessional no està adscrit a cap confessió i per tant no segueix cap confessió, ni cap Sistema de Creences. Com a tal, no pot imposar ni tan sols la laïcitat, en el sentit de agnosticisme o indiferentisme amb la pretensió de substituir la presència social de les diferents religions immerses dins la nostra Cultura i Societat Civil. L’Estat Aconfessional, ha de crear i regular un espai de llibertat, complir la Constitució en matèria educativa i la Declaració dels Drets Humans ( 1948) actualment tutelats en el sistemes jurídics de les societats obertes, on puguin conviure pacíficament i de forma respectuosa totes les creences, amb reconeixement dels seus drets i obligacions, de manera respectuosa i respectada. L’Estat és servidor dels ciutadans i no aquests de l’Estat, en tal cas no seríem ciutadans o ciutadanes sinó súbdits.

  1. Partim de la base que el fet religiós és una realitat antropològica consubstancial a la persona i que per tant, té una gran transcendència en la vida de la Societat, la Cultura i la pròpia Història. Experts en la matèria diuen, privar a l’infant i adolescent del coneixement de les religions i tradicions espirituals de la humanitat és limitar la seva expansió creativa en el terreny d’allò simbòlic i del llenguatge ritual, tret que ens caracteritza com espècie i que ens pot ajudar a viure i donar sentit a la realitat des d’una altra perspectiva. Per altra part, ignorar el fet religiós, és ignorar qui som i d’on venim, ignorar la pròpia identitat històrica, cultural i social plegada de simbolisme religiós ben viu als nostres dies.
  2. l camp de la Salut, es reconeix el paper positiu de les religions com a factors salutògens o inductors de salut i s’ adverteix que el fet que la religió i l’espiritualitat estigui present en el temps i de l'espai suggereix que deu tenir alguna important funció adaptativa. Així també, convé conèixer el costat negre que pot tenir la religió per a prevenir i evitar que anul·li el seu potencial positiu. I ara més que mai, quan a nivell mundial hem viscut una situació nova i inesperada provocada pel Covid-19, és quan l’Educació Pública (i tota l’educació basada en la saviesa antropològica) requereix de tots els instruments i Coneixements, inclòs el religiós, per afrontar els nous reptes que vénen per a millorar la societat, el món, la mateixa vida i salut integral de les persones.
  3. La religió és un fenomen universal i per aquest motiu, l’escola pública és el lloc ideal per donar a conèixer aquesta matèria acceptant i normalitzant la seva presència com una matèria curricular, fet que garanteix una Educació pública competent, de qualitat i lliure. A més, sent una matèria curricular optativa i digna, juntament amb la seva assignatura alternativa, dóna l’oportunitat i l’opció a l’alumne/a d’elegir-la lliurement sense cap tipus de discriminació.
  4. Elegir la matèria de religió, permet als alumnes accedir a claus específiques del coneixement, pròpies de la matèria que capaciten per desxifrar, discernir, comprendre i donar Sentit a la pròpia vida i al fenomen religiós dins la història, present al nostre entorn més immediat. A més, permet desenvolupar les Competències Clau o Capacitats a totes les Etapes educatives. Per la mateixa raó, la dimensió religiosa entesa com a consciència, transcendència i recerca de Sentit, afecta no només al pla de la vida íntima i afectiva si no a totes les esferes de l'existència humana: al terreny de la salut, de l’àmbit laboral, social, polític, econòmic, ecològic i planetària. Resultaria del tot injustificable desaprofitar els valors estrictament humans que promou la religió. Fet que no podem ignorar, reduint la pràctica educativa pública a un pur materialisme, clara manifestació d’una incomprensió pedagògica i antropològica humana a vistes de la importància que la dimensió religiosa pot tenir per a la VIDA i la seva continuïtat.

És hora de mirar endavant i de no quedar-se enrere, així Finlàndia, considerada capdavantera en model educatiu i que cal tenir en compte, té la matèria de religió obligatòria dins el currículum escolar, respectant al màxim la confessionalitat dels pares i mares; notant que una "religió aconfessional" a l'Educació Pública no és eficaç per a potenciar els valors per exemple, contra el Fonamentalisme radical religiós. En aquest sentit demanam un diàleg cooperatiu entre les Confessions religioses i l’Estat, amb coneixement, saviesa, coherència, maduresa i competència pedagògica educativa amb mirades de futur.

Per tant, si la matèria de religió no està dins l’Educació Pública és minimitza la qualitat de l’Ensenyament Públic, es privatitza l’Educació i per tant, l’ACCÉS a aquesta àrea del Coneixement humà i al desenvolupament del seu gran potencial humà1, negant il·legítimament als nostres infants i adolescents:

1 ) L’accés a un Coneixement integral de la realitat i un aprenentatge íntegrament significatiu on puguin desenvolupar plenament totes les seves capacitats i dimensions humanes: cognitiva, física, emocional, social i religiosa (i espiritual) saludables. «Tu dóna coneixements i l’alumne/a lliurement podrà triar, discernir i decidir críticament el seu propi camí, però no imposis el camí a seguir, o un sistema únic de pensament o creença, això és adoctrinar i manipular 2»

2 ) Negant-los el Dret a l’Educació Pública Integral, a la Llibertat religiosa i la Igualtat d’Oportunitats, cometent una greu injustícia social i un greuge comparatiu amb altres centres educatius (concertats i privats) que sí imparteixen aquest Coneixement religiós amb respecte, fet que compartim.

  • Restringir  l’accés al Coneixement religiós a l'Educació Pública, vulnera Drets Humans fonamentals recollits a la Carta Drets Fonamentals de la Unió Europea i Constitucionals que tenim les mares, pares i tutors legals a l’hora d’elegir el tipus d’Educació pública que consideram millor, pels nostres infants i adolescents. En aquest sentit la política educativa en contra de l'ensenyament de la religió (no catequètica), seria molt poc respectuosa, primer amb les famílies, d’una Ciutadania plural que ha elegit conèixer la religió a través d’aquesta assignatura optativa; i en segon lloc, amb els mateixos alumnes que la trien lliurement, independent de la seva creença, religiosa o no. Hem d’anar molt alerta a fer aquests tipus de reclamacions, perquè per la mateixa regla de tres es podria reclamar que més assignatures, a part de la religió, estiguin fora d’horari lectiu, cosa que consideram una barbaritat.

 AIXÍ, DEMANAM :

LA PRESÈNCIA DIGNA DE LA RELIGIÓ CATÒLICA I LES ALTRES RELIGIONS DINS EL SISTEMA EDUCATIU, SENSE VULNERAR ELS DRETS HUMANS FONAMENTALS NI LA LLIBERTAT DE CAP FAMÍLIA  I ALUMNE/A.

QUE LA MATÈRIA DE RELIGIÓ SEGUEIXI SENT UNA MATÈRIA CURRICULAR, OPTATIVA I COMPUTABLE COM LES ALTRES ASSIGNATURES, AMB LA SEVA CORRESPONENT ALTERNATIVA, INCLOSA DINS L'HORARI LECTIU DELS CENTRES PÚBLICS D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I BATXILLERAT.

PERQUÈ VOLEM UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT, INTEGRAL, DIGNA I LLIURE!,  SENSE CENSURES  NI LIMITACIONS AL L'ACCÉS AL CONEIXEMENT, NI TAN SOLS AL CONEIXEMENT DEL FET RELIGIÓS I LES TRADICIONS ESPIRITUALS DE LA HUMANITAT.

VOLEM QUE ELS NOSTRES FILLS I FILLES DES DE LA LLIBERTAT:

- Puguin triar dignament, amb llibertat i normalitat l’àrea de religió o la seva alternativa, sense sentir-se marginats dins la Institució Educativa Pública; que siguin lliures a la recerca de Sentit; que siguin capaços de descobrir-se a si mateixos/es i valorar la pròpia vida en relació amb els altres i el Cosmos; que siguin persones capaces de prendre distància de la realitat i sentir-se part d’un tot; d’admirar-se davant la vida i la seva diversitat i bellesa.

- Siguin Capaços de valorar els seus actes, de reflexionar i analitzar el seu propi sistema de creences, valors i ideals per fer-los créixer, potenciar-los i canviar-los o transformar-los si cal.

-Volem que siguin coneixedors, amb esperit crític, del bessó espiritual del fet religiós connectat a la nostra cultura, història, art; ball, música tradicional, gloses i Rondalles; que coneguin l'origen religiós de les festes patronals i populars; de la nostra gastronomia i  Patrimoni arquitectònic, literari, arqueològic i paisatgístic arrelat a la nostra terra Balear, amb respecte i admiració.

Si l’Educació Pública no dóna l’oportunitat de triar aquesta matèria de religió dignament, com un coneixement més dins el currículum, tenguem ben present que negam als nostres fills i filles el Dret a veure el món en tot el seu resplendor, amb les seves ombres i llums dins la història des d’una mirada integradora, respectuosa i lliure. Tot, abocant-los a un buit existencial i cultural significatiu amb conseqüències delimitadores del seu desenvolupament plenament integral i holístic, amb efectes secundaris negatius a nivell personal, social, laboral, polític, econòmic, ecològic i Planetari. I és responsabilitat nostra, vetllar per la seva Educació Integral perquè no siguin uns analfabets en matèria de Cultura religiosa. Però és un Deure de l’Estat i la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears que l'ensenyament Públic inclogui i doni resposta a les nostres demandes educatives (fruit d’una societat plural) amb dignitat, qualitat i respecte, sense censurar l’accés al Coneixent, ni trepitjar els Drets Humans Fonamentals, lamentablement vulnerats contínuament pel propi Estat en plena «Democràcia» del Segle XXI.

DRETS FONAMENTALS.

- La Declaració Universal de Drets Humans de 1948. El pare i la mare tenen dret preferent d’escollir el tipus d’educació que es dóna als seus fills i filles (Art 26, Dret a l’Educació). Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança (Art 18).

-La Constitució Espanyola a més de reconèixer la llibertat religiosa, garanteix l’exercici del dret fonamental dels pares i mares o tutors legals a decidir sobre la formació religiosa i moral que els fills i filles han de rebre a les escoles d’acord amb les seves conviccions. Aquest dret també és reconegut en els Tractats Internacionals ratificats per Espanya, com són el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, en l’Article 13.3, i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, en l’Article 14.3; Tractat de la Constitució Europea (Art II,70).

Així, la Plataforma Rel-i-Pública traslladam la nostra petició i inquietud ciutadana a la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca de les Illes Balears, perquè reconsideri i compleixi amb el seu Deure fent-ho formalment extensiu, al Govern de l’Estat, amb la confiança que s'actuï amb seny, responsabilitat humana, saviesa i humilitat competent.

 

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 500!
Con 500 firmas, es más probable que esta petición aparezca entre las peticiones recomendadas