Petición cerrada

Carta de la Plataforma per l’Educació Pública del Poblenou per l'opertura de dos nous instituts

Esta petición ha conseguido 800 firmas


Volem els instituts! Carta de la Plataforma per l’Educació Pública del Poblenou a les famílies. 

http://goo.gl/UfbS2k

Carta de la Plataforma por la Educación Pública de Poblenou a las familias. ¡Queremos los institutos!

*******************************************************

La Plataforma en Defensa de l’Educació Pública del Poblenou –integrada per les AMPA dels centres públics i per l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, i sempre oberta a qualsevol aportació- treballa des de fa anys per articular la comunitat educativa i el barri al voltant del dret a l’educació pública i de qualitat. És amb aquest objectiu que denunciem tant la política de retallades de la Generalitat de Catalunya com la ingerència del Govern espanyol (LOMCE o llei Wert), alhora que exercim d’interlocutor col·lectiu i d’agent reivindicatiu davant de les administracions (Ajuntament, Generalitat i Consorci d’Educació de Barcelona). Durant els darrers mesos i anys, una de les línies de treball de la Plataforma és la reivindicació dels dos nous centres d’educació secundària que el barri necessita(i l’administració admet que calen, però sense acabar de concretar-los) pel futur més immediat del propers tres anys.

Com reconeix l’administració i constatem nosaltres amb l’experiència diària dels nostres centres, la xarxa educativa pública del Poblenou constitueix un model d’èxit i de qualitat, des de la pluralitat i diversitats de projectes. Ara bé, sí aquest model es manté, malgrat les retallades i els errors i les moltes insuficiències en l’oferta de places públiques d’educació infantil, primària i secundària al Poblenou és, en bona mesura, gràcies a l’esforç del personal docent i d’administració i serveis, de les famílies i del teixit associatiu del barri. No és cap secret que, des de fa anys, i en un sentit invers al que succeeix a la resta de Barcelona, la població en edat escolar al Poblenou no para de créixer. I és una evidència que s’està donant sortida a aquest augment de la demanda d’escola pública per la via d’ampliar ràtios i línies (grups o classes bolet), forçant els límits de tots els centres i la qualitat i bon funcionament dels projectes educatius en marxa al barri.

No ajuda a resoldre aquestes tensions els errors en la previsió de places comesos pel Consorci i la Generalitat, com va succeir durant la preinscripció de P-3 pel curs 2014-15. Tampoc ajuda el retard en la concreció i construcció del primer dels dos nous instituts de secundària (el que s’estrenarà el setembre del 2016 i està previst al solar del Camí Antic de València, darrera del CAP, però que tot just té el projecte arquitectònic en elaboració i, a hores d’ara, ni pressupost adjudicat ni menys encara obres licitades i que, de ben segur, s’estrenarà en una ubicació o dependències provisionals encara per determinar). I, finalment, tampoc ajuda la inconcreció i la falta de compromís ferm de les administracions respecte del segon institut (necessari pel setembre de 2018 i promès al solar de Llacuna-Sancho de Ávila però del que el més calent és a l’aigüera).

És en aquest context que a primers de 2015, i sense avís ni debat previ amb la Plataforma, el Consorci d’Educació va decidir canviar per decret les adscripcions de centres de primària i secundària al barri, convertint el Poblenou (i una part de l’Eixample) en zona experimental de districte únic. Es pretenia donar així llibertat d’elecció amb igualtat d’oportunitats dels alumnes d’onze escoles del barri (l’anomenada zona de planificació 26: Brusi, Bogatell, Vila Olímpica, Mar Bella, Arenal de Llevant, Acàcies, Fluvià, Pere IV, Sant Martí, Llacuna i Poblenou) per accedir a qualsevol dels tres instituts actualment existents al Poblenou: Front Marítim, Icària i Quatre Cantons. I complementant teòricament l’oferta, per determinats centres, amb tres instituts de barris veïns: Fort Pienc, Verdaguer i Barri Besòs. Segons els càlculs del Consorci, aquest curs surten dels cursos de sisè de primària dels centres públics del Poblenou un total de 347 alumnes i l’oferta de primer de secundària als tres instituts del barri suma 330 places. El Consorci calcula també que hi ha un 11% de fugues d’alumnat de primària de l’escola pública que marxa a fer secundària a centres privats, però en canvi no dóna dades ni previsions de l’efecte invers: el pas d’alumnes de la privada a la pública.

El sobtat canvi en la normativa -trencant sense debat previ ni explicació pública els itineraris traçats fins ara per parelles o trios entre escoles i instituts- va generar inquietud en un bon nombre de famílies d’algunes escoles, que se sentien perjudicades en els seves opcions d’elecció de centre per l’ampliació d’alumnat potencial que suposa la lliure adscripció. En molt pocs dies, sense que la Plataforma tingués temps d’estudiar i mirar de canalitzar el problema i mentre cada AMPA mirava d’afrontar-lo individualment segons els neguits de cada centre, més de 500 al·legacions (provinents principalment de famílies de les escoles Llacuna i Pere IV) van qüestionar el canvi d’adscripcions i la puntuació d’accés d’una norma que, d’altra banda, està fixada per la LOE, d’àmbit estatal. Davant d’això, el Consorci va convocar a una reunió d’urgència les direccions dels centres de primària i secundària de Poblenou i totes les AMPA (però no la Plataforma, que va protestar i es va afegir igualment a la reunió). Després d’aquesta reunió, el Consorci va prendre la decisió de fer-se enrere i retornar a les adscripcions antigues, bo i avisant que implantarà la lliure adscripció l’any vinent, de cara al curs 2016-2017, quan el primer nou institut ha d’entrar en funcionament.

La reflexió que la Plataforma ha traslladat al Consorci i ha fet conjuntament amb totes les AMPA és que -al marge de valorar i explicar bé i amb temps qualsevol canvi del sistema d’adscripcions i la necessitat de garantir al màxim la igualtat d’oportunitats de totes les famílies en la tria de centre- el que ha de fer l’administració competent (Generalitat i Consorci) és garantir prou oferta educativa pública de qualitat i atractiva al Poblenou. I això passa ara per reforçar, si s’escau, els centres, equips i projectes ja existents i, sobretot, per la construcció a temps dels dos nous instituts. El problema és que el projecte del primer institut va amb retard i penja sobre ell la incertesa de la provisionalitat; i el segon institut, directament ni es contempla, tot i que l’administració admet que sense ell no pot garantir que tots els joves del Poblenou tinguin plaça de secundària al barri.

És per tot això que la Plataforma per l’Educació Pública del Poblenou engeguem una campanya reivindicativa i fem una crida a participar-hi a tots els centres educatius, famílies, veïns i entitats del barri. Exigim a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona (i, subsidiàriament, al Departament d’Ensenyament i al Consorci d’Educació de Barcelona) que es comprometi públicament -i amb concrecions de pressupostos, obres, dates i dotacions pedagògiques i de personal- a la construcció a temps dels dos nous instituts de secundària que el barri necessita.

Volem els instituts! I els volem ara, que és quan ens calen. “Wad-Ras, algun dia seràs nostre”, deia el lema amb el que va néixer el 1972 l’AV Poblenou, tot reivindicant en plena dictadura franquista un primer institut que va trigar una dècada a fer-se realitat. Si l’11 de setembre de 1983 es va inaugurar l’institut Icària, ja en democràcia, ara necessitem que per la Diada de l’any vinent estigui a punt el primer nou institut i que el setembre del 2018 passi el mateix amb el segon. Per això lluitem. I tot i la crisi, o precisament per superar la crisi, no entenem que a un barri amb un model educatiu d’èxit i on el 22@ fa gala de la societat del coneixement se li regategin les inversions mínimes necessàries i es posi en risc la pau social de la comunitat educativa i l’educació pública de qualitat i, en definitiva, el futur dels seus infants i joves, veïns i veïnes. Per això volem els instituts.

***************************************************************************************

La Plataforma en Defensa de la Educación Pública de Poblenou -integrada por las AMPA de los centros públicos y por la Asociación de Vecinos y Vecinas del Poblenou, y siempre abierta a cualquier aportación- trabaja desde hace años para articular la comunidad educativa y el barrio en torno al derecho a la educación pública y de calidad. Es con este objetivo que denunciamos tanto la política de recortes de la Generalitat de Cataluña como la injerencia del Gobierno (LOMCE o ley Wert), al tiempo que ejercemos de interlocutor colectivo y de agente reivindicativo ante las administraciones (Ayuntamiento, generalidad y Consorcio de Educación de Barcelona). Durante los últimos meses y años, una de las líneas de trabajo de la Plataforma es la reivindicación de los dos nuevos centros de educación secundaria que el barrio necesita (y la administración admite que se necesitan, pero sin acabar de concretarlos) por el futuro más inmediato del próximos tres años.

Como reconoce la administración y constatamos nosotros con la experiencia diaria de nuestros centros, la red educativa pública de Poblenou constituye un modelo de éxito y de calidad, desde la pluralidad y diversidad de proyectos. Ahora bien, sí este modelo se mantiene, a pesar de los recortes y los errores y las muchas insuficiencias en la oferta de plazas públicas de educación infantil, primaria y secundaria en el Poblenou es, en buena medida, gracias al esfuerzo del personal docente y de administración y servicios, de las familias y del tejido asociativo del barrio. No es ningún secreto que, desde hace años, y en un sentido inverso a lo que sucede en el resto de Barcelona, ​​la población en edad escolar en el Poblenou no para de crecer. Y es una evidencia que se está dando salida a este aumento de la demanda de escuela pública por la vía de ampliar ratios y líneas (grupos o clases seta), forzando los límites de todos los centros y la calidad y buen funcionamiento de los proyectos educativos en marcha en el barrio.

No ayuda a resolver estas tensiones los errores en la previsión de plazas cometidos por el Consorcio y la Generalitat, como sucedió durante la preinscripción de P-3 para el curso 2014-15. Tampoco ayuda el retraso en la concreción y construcción del primero de los dos nuevos institutos de secundaria (lo que se estrenará en septiembre de 2016 y está previsto en el solar del Camino Antiguo de Valencia, detrás del CAP, pero que apenas tiene el proyecto arquitectónico en elaboración y, a día de hoy, ni presupuesto adjudicado ni menos aún obras licitadas y que, a buen seguro, se estrenará en una ubicación o dependencias provisionales aún por determinar). Y, finalmente, tampoco ayuda la inconcreción y la falta de compromiso firme de las administraciones respecto del segundo instituto (necesario para septiembre de 2018 y prometido en el solar de Laguna-Sancho de Ávila pero de lo que el más caliente está en el fregadero).

Es en este contexto que a primeros de 2015, y sin aviso ni debate previo con la Plataforma, el Consorcio de Educación decidió cambiar por decreto las adscripciones de centros de primaria y secundaria en el barrio, convirtiendo el Poblenou (y una parte Ensanche) en zona experimental de distrito único. Se pretendía dar así libertad de elección con igualdad de oportunidades de los alumnos de once escuelas del barrio (la llamada zona de planificación 26: Brusi, Bogatell, Villa Olímpica, Mar Bella, Arenal de Levante, Acacias, Fluvià, Pedro IV , San Martín, Laguna y Poblenou) para acceder a cualquiera de los tres institutos actualmente existentes en el Poblenou: Frente Marítimo, Icaria y Cuatro Esquinas. Y complementando teóricamente la oferta, por determinados centros, con tres institutos de barrios vecinos: Fort Pienc, Verdaguer y Barri Besòs. Según los cálculos del Consorcio, este curso salen de los cursos de sexto de primaria de los centros públicos de Poblenou un total de 347 alumnos y la oferta de primero de secundaria a los tres institutos del barrio suma 330 plazas. El Consorcio calcula también que hay un 11% de fugas de alumnado de primaria de la escuela pública que se va a hacer secundaria en centros privados, pero en cambio no da datos ni previsiones del efecto inverso: el paso de alumnos de la privada a la pública.

El repentino cambio en la normativa -rompiendo sin debate previo ni explicación pública los itinerarios trazados hasta ahora por parejas o tríos entre escuelas y institutos- generó inquietud en un buen número de familias de algunas escuelas, que se sentían perjudicadas en sus opciones de elección de centro por la ampliación de alumnado potencial que supone la libre adscripción. En muy pocos días, sin que la Plataforma tuviera tiempo de estudiar y tratar de canalizar el problema y mientras cada AMPA miraba de afrontar individualmente según las preocupaciones de cada centro, más de 500 alegaciones (provenientes principalmente de familias de las escuelas Laguna y Pere IV) cuestionaron el cambio de adscripciones y la puntuación de acceso de una norma que, por otra parte, está fijada por la LOE, de ámbito estatal. Ante esto, el Consorcio convocó a una reunión de urgencia las direcciones de los centros de primaria y secundaria de Poblenou y todas las AMPA (pero no la Plataforma, que protestó y se añadió igualmente a la reunión). Tras esta reunión, el Consorcio tomó la decisión de echarse atrás y devolver a las adscripciones antiguas, bueno y avisando que implantará la libre adscripción del próximo año, de cara al curso 2016-2017, cuando el primer nuevo instituto debe entrar en funcionamiento.

La reflexión que la Plataforma ha trasladado al Consorcio y ha hecho conjuntamente con todas las AMPA es que -al margen de valorar y explicar bien y con tiempo cualquier cambio del sistema de adscripciones y la necesidad de garantizar al máximo la igualdad de oportunidades de todas las familias en la elección de centro- lo que tiene que hacer la administración competente (Generalitat y Consorcio) es garantizar suficiente oferta educativa pública de calidad y atractiva en el Poblenou. Y eso pasa ahora para reforzar, en su caso, los centros, equipos y proyectos ya existentes y, sobre todo, para la construcción en tiempo de los dos nuevos institutos. El problema es que el proyecto del primer instituto va con retraso y pende sobre él la incertidumbre de la provisionalidad; y el segundo instituto, directamente ni se contempla, aunque la administración admite que sin él no puede garantizar que todos los jóvenes de Poblenou tengan plaza de secundaria en el barrio.

Es por todo ello que la Plataforma por la Educación Pública de Poblenou ponemos en marcha una campaña reivindicativa y llamamos a participar a todos los centros educativos, familias, vecinos y entidades del barrio. Exigimos a la Generalidad de Cataluña y el Ayuntamiento de Barcelona (y, subsidiariamente, en el Departamento de Enseñanza y el Consorcio de Educación de Barcelona) que se comprometa públicamente -y con concreciones de presupuestos, obras, fechas y dotaciones pedagógicas y de personal- la construcción a tiempo de los dos nuevos institutos de secundaria que el barrio necesita.

Queremos los institutos! Y los queremos ahora, que es cuando necesitamos. "Wad-Ras, algún día serás nuestro", decía el lema con el que nació en 1972 la AV Poblenou, reivindicando en plena dictadura franquista un primer instituto que tardó una década en hacerse realidad. Si el 11 de septiembre de 1983 se inauguró el instituto Icaria, ya en democracia, ahora necesitamos que por la Diada del año próximo esté a punto el primer nuevo instituto y que en septiembre de 2018 pase lo mismo con el segundo . Por eso luchamos. Y a pesar de la crisis, o precisamente para superar la crisis, no entendemos que en un barrio con un modelo educativo de éxito y donde el 22 @ hace gala de la sociedad del conocimiento se le regateen las inversiones mínimas necesarias y se ponga en riesgo la paz social de la comunidad educativa y la educación pública de calidad y, en definitiva, el futuro de sus niños y jóvenes, vecinos y vecinas. Por eso queremos los institutos.



Hoy: Esther cuenta con tu ayuda

Esther Silva necesita tu ayuda con esta petición «Consorci d'Educació de Barcelona: abrir dos nuevos institutos de enseñanza secundaria en el Poblenou (Barcelona)». Únete a Esther y 799 personas que ya han firmado.