Catalunya nou Estat independent #DUI @parlament_cat #CatEstatind

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 7.500!


Catalunya és una Nació històrica, una nació de pau, amb una llengua i cultura pròpia, identitària i oberta al món, que necessita tornar a ser un Estat independent.

Resum històric. L'antiga província eclesiàstica Tarraconense va ser envaïda pels musulmans i els catòlics es van dispersar cap a l'illa de Sardenya, els Pirineus i la metròpoli eclesiàstica Narbonesa. Acabats de fundar els Estats pontificis (752) el papa Esteve II va encomanar al rei dels francs, recuperar els bisbats d'Urgell, Vic i Girona, i convertir les metròpolis en comtats, Rosselló (760), Empúries (785), Girona (785), Urgell (798) i Barcelona (801). Amb la decadència de l'imperi franc, el papa Joan VIII i els bisbes de Narbona, van escollir com a governants dels comtats als fills del comte Sunifred, en la Gothia et in terra cathalani, el màxim títol era el de Princeps.

Som història (878-1714) amb 836 anys de plena sobirania, som una nació mil·lenària de 1139 anys d'antiguitat. Els nostres orígens, el naixement de Catalunya, el naixement de la nostra nació, l'11/09/878 Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú, i Princeps sobirà, eclesiàstic i el primer entre iguals del govern del conjunt dels comtats catalans, un nou territori o Principatus de nom religiós Cataloniæ.

Origen del nom de Catalunya. En irlandès antic, cathalanicos, cathalanicus o cathalani vol dir catòlics, cathalanus = capellà, cathalanis = capellans. Cathaloniæ és el lloc, assentament o terra on radica el poder de la fe catòlica. Cathaluna, Cathalonia o Catalonia significa terra catòlica i principatus cathaloniæ es tradueix de l'irlandès com principat catòlic.

El comte Guifré el Pilós va néixer a Girona (840) i va ser el pare fundador del Casal de Barcelona, dinastia que va passar de pares a fills barons durant 5 segles. En els símbols catalans, els ordes militars de l'església catalana portaven una creu vermella sobre fons blanc i els comtes una creu amb quatre punts entre els seus braços i en l'estendard del Casal i l'escut 4 braços (4 territoris) vermells de sang sobre fons daurat de sobirania.

Seguint el recorregut dels comtes catalans, podem veure que la missió va ser conquerir el territori ocupat pels sarraïns (islam) a la Catalunya Vella, repoblar els comtats, restaurar i construir monestirs, esglésies, etc., i establir noves comunitats amb l'ajuda de l'església catalana i part molt important en el creixement territorial, fins a arribar al sant i comte Ramon Berenguer IV, que el 30/12/1148 va finalitzar la conquesta del territori i va començar a repoblar la Catalunya Nova. Les butlles pontifícies de privilegis territorials van ser concedides a Catalunya als comtes, abats i bisbes, i alguns comtats i bisbats es van convertir en principats.

La Corona del Principat de Catalunya va estar formada pel Principat de Lleida, el Principat de Girona, el Principat de Barcelona i el Principat de Tarragona (1128) que n'era la capital de l'església catalana, més el comtat del Rosselló i la Cerdanya. Al principat eclesiàstic català un príncep-bisbe era un bisbe que a la vegada era comte d'alguns comtats, exemple: el comte Miró Bonfill i bisbe del Bisbat de Girona o en el Bisbat de Vic, l'Abat Oliba, bisbe i comte, i besnét del comte Guifré el Pilós i conegut per les primeres assemblees (1020) de pau i treva, que seran l'origen de les Corts Catalanes i dels usatges o costums.

Aragó i Catalunya van ser territoris religiosos adversaris i la religió càtara aragonesa va ser considerada per l'església catòlica romana una heretgia. També es van produir confrontacions entre els almogàvers aragonesos i els ordes religiosos i militars de Catalunya. Vegeu els escuts d'Aragó i Catalunya.

La intervenció territorial catalana en els regnes de Mallorca (4 anys) i de València (68 anys) va ser per mandat de la Santa Seu, el papa Gregori IX va ordenar al comte Jaume, ajudar a fer fora l'islam i implementar la religió catòlica.

Els 22 Princeps comtes eclesiàstics de la dinastia del Casal de Barcelona mai varen ser reis d'altres territoris i tots van néixer a terres del Principat i estan tots enterrats a Catalunya.

Sense descendència masculina va quedar extingida (1410) la dinastia dels comtes catalans. En el nou Govern de Catalunya (1359-1714) els 121 presidents de la Generalitat van ser quasi tots del clergat (bisbes, abats, canonges, etc.). Catalunya (XIII-XVIII) va dominar el comerç en el Mediterrani amb una important flota naval i uns Consolats de Mar catalans connectats des del port de Barcelona i dirigits per un prior, els consolats catalans més importants van ser els de Palerm i Nàpols. Catalunya ho va perdre tot amb la guerra de successió (1701-1713) quan el francès Felip V en una nova guerra contra els catalans (1713-1714) va derrotar Barcelona i va imposar per la força el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya (1716). Mesos abans del decret català, Catalunya ja va perdre la seva Constitució, les seves institucions pròpies, lleis, privilegis i la població va ser reprimida.

Els ministres de Felip V també van ordenar destruir els llibres, documents i mapes del Principat de Catalunya, menys l'Arxiu Comtal de Barcelona que va ser manipulat i li van canviar el nom pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó, una Corona inventada i que mai va existir. Els documents referits a Aragó i altres regnes han estat estudiats i són apòcrifs.

En l'últim segle, en gairebé tots els llibres d'història, s'han adaptat (o reescrit) diferents interpretacions de la història de Catalunya i d'Espanya. A les últimes dècades van apareixent nous documents i mapes falsos que s'utilitzen com a vàlids en llibres i vídeos.

Els catalans no hem estat abduïts, no som violents, no som un virus per destruir i no som una invenció adoctrinada. Els nostres avantpassats van lluitar molt i ara ens toca a nosaltres defensar per sempre amb honor l'escut, la pàtria i la llibertat.

És just recuperar el nom de Principat de Catalunya, que l'església catalana sigui reconeguda com a fundadora de Catalunya i que l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) recuperi el seu nom original d'Arxiu Comtal de Barcelona.

Pels nostres drets històrics reconeguts en les Constitucions catalanes i estatuts, i pel dret a decidir el nostre propi futur, demanem la independència del nostre territori.

Els canvis importants i que afecten tota la població sempre requereixen 2/3 per ser vàlids i reconeguts.

  • 2/3 del Parlament de Catalunya.
  • Una àmplia majoria del poble (68% o més).

Declaració unilateral d'independència perquè la nació catalana pugui constituir-se un Estat independent i possible membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) o més coneguda com a EFTA.

Demanem que la nació de Catalunya es proclami un nou Estat independent via DUI del Parlament.

Per una Catalunya lliure, gràcies pel suport i per signar!

Petició ciutadana al Parlament. TW @PeticioCatEstat



Hoy: Peticions cuenta con tu ayuda

Peticions #CatEstat necesita tu ayuda con esta petición «Catalunya nou Estat independent». Únete a Peticions y 5.068 personas que ya han firmado.