Catalunya, nou Estat independent via DUI

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 7.500!


Catalunya és una nació històrica, una nació de pau, amb una llengua i cultura pròpia, identitària i oberta al món que anhela tornar a ser una nació lliure i independent.

La comunitat cristiana de Tarraco va ser fundada al segle I per sant Pau. Al segle IV l'església cristiana de Tarracon era la metropolitana de la província eclesiàstica Tarraconense amb la primacia de Sanctæ Primæ Sedis Tarraconensis Ecclesiæ, mater et caput omnium ecclesiarum est Sanctæ Sedis Barchinonensis, Sanctæ Sedis Gerundensis et Sanctæ Sedis Illerdensis.

Amb la invasió musulmana (711-726) es van crear els Estats Pontificis i el 752 el papa Esteve II va encomanar al rei dels francs recuperar la província eclesiàstica Tarraconense, van recuperar el comtat del Rosselló (760), els bisbats d'Urgell, Vic i Girona, i les metròpolis van passar a ser comtats, Empúries (785), Girona (785), Urgell (798) i Barcelona (801). Amb la decadència de l'imperi franc, el papa Joan VIII i els bisbes de la província eclesiàstica de Narbona van escollir com a governants dels comtats de la terra cathalanum (terra catòlica) i de la Gothia (Rosselló i Conflent) als fills del comte Sunifred, investint a un dels fills, com a princeps (el cap) de l'església catòlica.

Som història (878-1714) amb 836 anys de plena sobirania, som una nació mil·lenària. Els nostres orígens, el naixement de Catalunya, el naixement de la nostra nació, l'11/09/878 Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona, Besalú i Princeps catholicus de tots els comtats catalans, un nou regnum de nom Principatus Cataloniæ.

Del llatí Cataloniæ i del kannada Cathalania surgeix Cathaloniæ, nom oficial Principatus Cathaloniæ (Principat Catòlic). El nom de cathalans prové dels cathalanis (catòlics) i del gentilici cathalanensis. Cathalunya o Cathalonia significa terra catòlica, pàtria dels catòlics i el lloc on radica el poder del Nostre Senyor, Deu (la llum) Jesu (el salvador) Christ (el messies) rei del Regne del Cel. En la llengua kannada antiga, cathala és kyathala, per exemple: cathalanic o kyathalanit (el catolicisme), cathalanis (els catòlics) i cathalanicus (el catòlic).

El princeps Guifré el Pilós va néixer a Girona (840) i va ser el pare fundador del Casal de Barcelona, dinastia que va passar de pares a fills (barons) durant cinc segles. L'escut de la dinastia i de Catalunya són 4 braços (de la creu) vermells de sang sobre un fons daurat, un símbol religiós que també incorporaran els territoris on Catalunya va implementar la religió catòlica.

Seguint el recorregut dels princeps catalans, podem veure que la missió va ser, acabar de recuperar el territori ocupat pels sarraïns, repoblar, restaurar i construir monestirs, esglésies, etc., i establir noves comunitats amb l'ajuda de l'església catalana benedictina i part molt important en el creixement territorial, fins a arribar al princeps Ramon Berenguer IV el Sant, que el 1153 va finalitzar la recuperació de la província eclesiàstica Tarraconense. Vegeu les butlles (892-1017).

La Corona del Principat de Catalunya va estar formada pel Principat de Lleida, el Principat de Girona, el Principat de Barcelona i el Principat de Tarragona que era la capital de l'església catalana, més el comtat del Rosselló i la Cerdanya. Al Principat un príncep-bisbe era un bisbe que a la vegada era comte d'alguns comtats, per exemple: el comte Miró Bonfill i bisbe del bisbat de Girona o al bisbat de Vic, l'abat Oliba, bisbe i comte, i besnét del princeps Guifré el Pilós i conegut per les primeres assemblees de pau i treva de Déu, que seran, juntament amb els usatges i costums, l'origen de les Corts Catalanes (Corts Catòliques), Parlament i Senat, nom oficial Cortium et Parlamentorum Generalium Principatus Cathaloniæ (Cort i Parlament General del Principat Catòlic) i Sacri Supremi Regii Cathaloniæ Senatus (Sagrat Suprem Reial Catòlic Senat).

Al segle XII la cimera dels princeps de Catalunya era un drac alat que simbolitzava a la província eclesiàstica Tarraconense. Principatus Tarragoniæ significa Principat del Drac, capital de l'església catalana del principat catòlic del primat de Tarragona. Primacia reconeguda per la Santa Seu com la seu primada de Tarragona (Corona del Principat de Catalunya), títol que va portar a constants desavinences amb el regne cristià del primat de Toledo (Corona de Castella). L'existència de dues primacies indica que eren dos països diferents.

L'etimologia de Tarracon (Tarragona) prové de la planta miraculosa l'artemisia dracunculus, coneguda com a dragonet i estragó, és apreciada a la cuina, i és digestiva i medicinal. Creada per Déu per curar els malalts, i cultivada per l'església, va salvar de morir de la pesta negra i d'altres malalties mortals.

A l'Aragó el rei Alfons el bataller va morir el 1134 sense descendència masculina i en el seu testament va donar el cristià regne d'Aragó al Sant Sepulcre de Jerusalem. Aragó no tenia província eclesiàstica i el papa Anastasi IV de Roma el 1154 va assignar les diòcesis de Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra sufragànies de la província eclesiàstica Tarraconense. El papa occità Joan XXII del papat d'Avinyó el 1318 va recuperar les diòcesis en crear la província eclesiàstica de Saragossa. Gairebé tres segles més tard a Saragossa l'inquisidor i cronista del Sant Sepulcre es va inventar la Corona d'Aragó i la fictícia Peronella. Felip V el 1707 va abolir els "fueros" del regne d'Aragó.

El papa Gregori IX va encomanar al princeps Jaume el Conqueridor implementar la religió catòlica en els regnes de taifes de Mallorca i València. La diòcesi de València va ser assignada a Tarragona i la diòcesi de Mallorca a Roma. Els territoris amb el senyal del Casal de Barcelona van ser coneguts com a nació cathalanorum (nació catòlica). Vegeu els escuts.

A València la Santa Seu va crear el 1492 la província eclesiàstica Valentina i li va incorporar les diòcesis de Mallorca, Menorca i Eivissa. A l'escut catòlic de València se li va afegir un ratpenat en record a la província eclesiàstica Tarraconense. Felip V el 1707 va abolir els furs del catòlic regne de València. Sense resistència va abolir el catòlic regne de Mallorca amb el Decret de Nova Planta del Regne de Mallorca de març de 1716.

El cristianisme era la religió de la Corona de Castella i la llengua castellana era anomenada llengua cristiana. El primat de Toledo era la capital de les províncies eclesiàstiques dels regnes cristians. La llengua dels catalans, vulgare cathalanorum, va ser la llengua comuna dels catòlics. Als cristians no els hi agradava la llegua catalana i va ser rebutjada a les diòcesis de Castella.

Els 22 princeps catòlics de la dinastia del Casal de Barcelona no eren princeps cristians, ni mai van ser reis d'altres territoris i tots estan enterrats en monestirs i catedrals del Principat, destacant el monestir de Santa Maria de Ripoll (880) i els monestirs de Santa Maria de Poblet (1154) i Santes Creus (1158). El princeps Pere el Gran, en la seva tomba mai profanada, apareix momificat i vestit d'eclesiàstic amb camisa de llana vermella. El princeps Martí l'Humà va deixar per al seu successor una cadira de coronació, un calze de quars vermell del segle I, un orbe amb creu patriarcal i una tiara catòlica amb la inscripció SYRA (Sancta Ycclesia Romana Apostolica). No va tenir descendència, i va deixar estipulat que en el seient volia veure al Santíssim Redemptor, aquell que seria l'autèntic amo de Catalunya.

Sense descendència masculina va quedar extingida el 1410 la dinastia dels princeps catalans. La Generalitat (1359-1714) va governar el Principat de Catalunya amb 121 presidents que gairebé tots eren eclesiàstics (bisbes, abats, canonges, etc.). Des del segle XIII el Consolat de Mar del port de Barcelona, dirigit per un prior, va dominar el comerç a la Mediterrània.

Lluís XIV (1643-1715) va desvincular França de la Santa Seu i en els seus territoris va prohibir el catolicisme dels catalans. Felip V no va respectar les Constitucions catalanes i en la guerra de Catalunya (1713-1714) va envair el Principat de Catalunya, que va conquerir amb el setge i la caiguda de Barcelona, un genocidi amb milers de morts. El Borbó va reprimir a la població catalana i la va sotmetre a les lleis castellanes, va imposar la religió catòlica en castellà (en cristià) i amb el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya de gener de 1716 va abolir les institucions i les Constitucions de Catalunya.

Els ministres de Felip V van intentar suprimir la primacia de Tarragona sense aconseguir-ho mai. L'Arxiu Comtal de Barcelona va ser manipulat i li van canviar el nom pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó, una Corona inventada i feta realitat per Felip V.

A l'annex del Decret de Nova Planta del Regne de Sardenya de novembre de 1717 posa que Felip V és comte del Rosselló i Barcelona, això indica que el comtat del Rosselló encara no era de França sinó de Catalunya.

Els nostres avantpassats van lluitar molt i ara ens toca a nosaltres, defensar l'honor, la pàtria i la llibertat. Cal recuperar el nom històric del regne del Principat de Catalunya, restablir les institucions i Constitucions catalanes i fer ús de la primacia encara vigent del primat de Tarragona. Fer justícia i que l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) recuperi el seu nom original d'Arxiu Comtal de Barcelona. Hem d'explicar la nostra història que injustament no és molt coneguda, sense amagar, que som els portadors originals del nom i escut de la religió catòlica.

Pels nostres drets històrics reconeguts a les Constitucions catalanes, estatuts i pel dret a decidir el nostre propi futur, demanem recuperar la independència del nostre territori.

Declaració unilateral d'independència per proclamar Catalunya, nou Estat independent. Signa la petició per demanar al Parlament de Catalunya que declari la independència.

Per una Catalunya lliure, gràcies per signar!

Petició ciutadana al Parlament. TW @PeticioCatEstat