Catalunya, nou Estat independent via DUI

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 7.500!


Catalunya és una nació històrica, una nació de pau, amb una llengua i cultura pròpia, identitària i oberta al món que anhela tornar a ser una nació lliure i independent.

Al segle I el nostre territori era conegut com la terra catholon (terra catòlica). Del nom cathalanis (catholons) és d'on ve el nom de catòlics. Tarracon era la metropolitana de l'Església catòlica de la província eclesiàstica Tarraconensis amb la primacia de Sanctæ Primæ Sedis Tarraconensis Ecclesiæ, cap i mare de les Santes Seus: Sanctæ Sedis Barchinonensis, Sanctæ Sedis Gerundensis i Sanctæ Sedis Illerdensis.

El naixement de Catalunya, l'11/09/878 Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona, Besalú, etc., i Princeps catholicus (el cap) dels comtats catòlics de la Tarraconensis, un regnum de nom Principatus Cataloniæ.

Del llatí Cataloniæ i Cathalania del kannada Kyathalonia surgeix Cathaloniæ, nom oficial Principatus Cathaloniæ (Principat Catòlic). El nom de cathalans prové dels cathalanis (catòlics) i del gentilici cathalanensis. Cathalunya o Cathalonia significa terra catòlica, pàtria dels catòlics. En la llengua kannada antiga, cathala és kyathalo (catholo), per exemple: cathalanic és kyathalonic (catolicisme), cathalanis (els catòlics) i cathalanicus (el catòlic).

El princeps Guifré el Pilós va néixer a Girona i va ser el pare fundador del Casal de Barcelona, dinastia que va passar de pares a fills (barons) durant cinc segles. L'escut de la dinastia són quatre pals o braços vermells sobre un fons daurat i és el senyal propi de Catalunya que simbolitza els quatre pilars de l'Església catòlica. La creu catalana és benedictina i vermella sobre un camp blanc, dins d'un cercle representa el símbol de la Terra i dins d'un rombe el Govern de l'Església catòlica. L'escut del Principat està quarterat amb la creu i els quatre pals.

La majoria de monestirs i esglésies de Catalunya són benedictins. El princeps Guifré el Pilós va fundar el monestir de Santa Maria de Ripoll i el princeps Ramon Berenguer IV el Sant va fundar el monestir de Santa Maria de Poblet.

La Corona del Principat de Catalunya va estar formada pel Principat de Lleida, el Principat de Girona, el Principat de Barcelona i el Principat de Tarragona que era la capital de l'Església catòlica, més el comtat del Rosselló i la Cerdanya. Al Principat un príncep-bisbe era un bisbe que a la vegada era comte d'alguns comtats, per exemple: el comte Miró Bonfill i bisbe de Girona o el comte, abat Oliba i bisbe de Vic, besnét del princeps Guifré el Pilós i conegut per les primeres assemblees de pau i treva de Déu, que seran, juntament amb els usatges i costums, l'origen de les Corts Catalanes (Corts Catòliques).

Constitucions escrites en nom de Nostre Senyor Déu Jesu Christ i Corts Catalanes, escrit en plural, era que cada Principat que formava la Corona del Principat de Catalunya tenia la seva pròpia Cort i Parlament, i el Principat de Catalunya era la Cort i Parlament General (Generalitat) de tota la Corona de l'Església catòlica. Parlament i Senat, nom oficial Cortium et Parlamentorum Generalium Principatus Cathaloniæ (Cort i Parlament General del Principat Catòlic) i Sacri Supremi Regii Cathaloniæ Senatus (Sagrat Suprem Reial Catòlic Senat).

La cimera dels princeps de Catalunya era un drac alat, símbol de la primacia del primat de la província eclesiàstica Tarraconensis. Principatus Tarraconiæ significa principat del drac. L'etimologia de Tarracon (Tarragona) prové de la planta artemísia dracunculus, coneguda com a dragonet i estragó.

El 1134 Alfons d'Aragó el Bataller va morir sense descendència masculina i en el seu testament va donar el regne cristià d'Aragó al Sant Sepulcre de Jerusalem. Les diòcesis de Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra varen ser sufragànies de la província eclesiàstica Tarraconensis fins al 1318 que es va crear la província eclesiàstica de Saragossa.

El princeps Jaume (el Conqueridor) va implementar la religió catòlica als regnes de taifes de Mallorca i València. Les diòcesis de Mallorca i València varen ser sufragànies de la província eclesiàstica Tarraconensis fins al 1492 que es va crear la província eclesiàstica Valentina.

Els princeps Tarraconensis de la dinastia del Casal de Barcelona estan enterrats en monestirs i catedrals del Principat, destacant el monestir de Santa Maria de Ripoll (880) i els monestirs de Santa Maria de Poblet (1154) i Santes Creus (1158). El sarcòfag segellat del princeps Pere el Gran ha estat obert i el cos momificat està vestit d'eclesiàstic amb camisa de llana vermella.

El princeps Martí l'Humà va deixar per al seu successor una cadira de coronació, un calze de quars vermell del segle I, un orbe i una tiara catòlica amb la inscripció SYRA (Sancta Ycclesia Romana Apostolica). No va tenir descendència, i va deixar estipulat que en el seient volia veure al Santíssim Redemptor, aquell que seria autèntic amo de Catalunya.

El 1359 la Cort General del Principat de Catalunya va canviar el nom per Generalitat del Principat de Catalunya i fins a 1714 la va presidir 121 presidents, dels quals 120 eren bisbes, abats, canonges, etc., a partir de 1410 la figura de princeps de l'Església catòlica era l'arquebisbe primat de Tarragona.

El Consolat de Mar del port de Barcelona, dirigit per un prior, des del segle XIII va dominar el comerç a la Mediterrània. Una de les rutes anava al port Collum Columbum (Coll de Colom) de la platja del Mount Elly (Mont Lluminós) al sud d'Índia, comunitat catòlica de la Província Columbo (Atles Català de 1375).

La llengua catalana era la llengua dels catòlics. El cristianisme, islam i judaisme eren les tres religions de la Corona de Castella i la llengua castellana era anomenada llengua cristiana. La molt cristiana Isabel I de Castella va decretar el cristianisme com a única religió i el 1478 va crear la Suprema i General Inquisició a Sevilla. El seu "tanto monta" cosí Ferran V de Castella el 1482 va crear el Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició a Còrdova per erradicar l'islam i a Saragossa per erradicar el judaisme. El 1571 el Tribunal de la Inquisició es va establir al Nou Món per convertir els indígenes al cristianisme.

La religió catòlica del Principat no la podien erradicar, ni entrar al territori català sense jurar les Constitucions Catòliques. Lluís XIV (1643-1715) va prohibir a França i Navarra el catolicisme dels catalans. Felip V no va respectar les Constitucions Catòliques i en la guerra de Catalunya (1713-1714) va envair el Principat de Catalunya, que va conquerir amb el setge i la caiguda de Barcelona, un genocidi amb milers de morts. El Borbó va reprimir a la població catalana i la va sotmetre a les lleis castellanes, va imposar la religió catòlica en castellà (en cristià) i amb el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya de gener de 1716 va abolir les institucions i les Constitucions de Catalunya.

Felip V va abolir el regne catòlic de Mallorca amb el Decret de Nova Planta del Regne de Mallorca de març de 1716.

No va existir un tractat de pau dels Pirineus. A l'annex del Decret de Nova Planta del Regne de Sardenya (Zerdenya) de novembre de 1717 posa que Felip V és comte del Rosselló i Barcelona. El 1720 Felip V va prometre la seva filla amb Lluís XV de França i li va regalar el comtat del Rosselló.

Els fueros d'Aragó eren privilegis concedits per la Cort de Castella i Aragó no va tenir decret de Nova Planta. Els furs de València eren privilegis concedits per la Cort General del Principat de Catalunya i València no va tenir decret de Nova Planta. Catalunya tenia el dret català (dret catòlic), el dret romà i el dret canònic universal i particular de Catalunya, drets que només podien ser derogats per la Cort General o Generalitat del Principat de Catalunya, i per dret de conquesta la Cort de Castella els va abolir i va sotmetre els catalans al dret castellà.

Els ministres de Felip V van intentar suprimir la primacia de Tarragona sense aconseguir-ho mai. L'Arxiu de Barcelona va ser manipulat i li van canviar el nom pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó, una corona inventada, dotada de nova planta (1738) i d'un reglament (1754) que ho ordenava per regnes, excloent Catalunya. El 1782 oficialitzada amb segell propi.

Des de 1835 a 1939 l'Església catalana va patir un genocidi.

L'Església llatina és denominada catòlica i són Esglésies diferents. La religió cristiana també és denominada catòlica, quan el cristianisme i el catolicisme són religions diferents. El Pontífex és el sacerdot de Roma, Papa de l'Església llatina de la regió eclesiàstica Laci (antiga Latium). El 1929 amb la creació del Vaticà es va separar la religió de la política.

Els nostres avantpassats van lluitar molt i ara ens toca a nosaltres, defensar l'honor, la pàtria i la llibertat. Recuperar el nom històric del regne del Principat de Catalunya, restablir les institucions i Constitucions catalanes i fer ús de la primacia encara vigent del primat de Tarragona. Hem d'explicar la nostra història que injustament no és coneguda. Fer justícia i que l'Arxiu (ACA) recuperi el seu nom original.

Pels nostres drets històrics reconeguts a les Constitucions catalanes i pel dret a decidir el nostre propi futur, demanem recuperar la independència del nostre territori.

Declaració unilateral d'independència per proclamar Catalunya, nou Estat independent. Signa la petició per demanar al Parlament de Catalunya que declari la independència.

Per una Catalunya lliure, gràcies per signar!

Petició ciutadana al Parlament. TW @PeticioCatEstat