Catalunya nou Estat independent #DUI @parlament_cat #CatEstatind

0 personas han firmado. ¡Ayuda a conseguir 7.500!


Catalunya és una Nació històrica, una nació de pau, amb una llengua i cultura pròpia, identitària i oberta al món, que reivindica tornar a ser un Estat independent.

Som un poble amb una llarga història. En l'època romana a la península Ibèrica i en concret a Tàrraco va néixer un important moviment cristià de culte a Sant Pau, Apòstol dels gentils, moviment que va ser continuat pels visigots, els quals van predicar el cristianisme fins a la invasió musulmana.

Creats els Estats Pontificis (752) el papa Esteve II va encomanar al rei dels francs recuperar l'antiga província eclesiàstica Tarraconense, van recuperar l'antic comtat del Rosselló (760), els bisbats d'Urgell, Vic i Girona, i les metròpolis van passar a ser comtats, Empúries (785), Girona (785), Urgell (798) i Barcelona (801). La recuperació dels comtats va coincidir amb l'arribada d'alguns missioners irlandesos que van influir en l'aparició d'una nova religió universal i missionera, la catòlica.

Amb la decadència de l'imperi franc, el papa Joan VIII i els bisbes de la província eclesiàstica de Narbona, van escollir com a governants dels comtats de la terra cathalanum (terra catòlica) i de la Gothia (Rosselló i Conflent), als fills del comte Sunifred, investint a un dels fills amb el màxim títol de Princeps.

Som història (878-1714) amb 836 anys de plena sobirania, som una nació mil·lenària de 1140 anys d'antiguitat. Els nostres orígens, el naixement de Catalunya, el naixement de la nostra nació, l'11/09/878 Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besalú. Princeps eclesiàstic (primer entre iguals) del govern del conjunt dels comtats catalans, un nou territori o Principatus de nom religiós Cataloniæ.

El principatus cathaloniæ, es tradueix de l'irlandès com el principat catòlic. El nom de catalans prové de cathalanenses, cathalanensis, cathalanicos, cathalanicus o cathalani, diferents noms que tots volen dir catòlics i dels noms cathellomæ = capella, cathalanus = capellà i cathalanis = capellans. Cathaluna o Cathalonia significa terra catòlica i el lloc, assentament o terra on radica el poder de Dev Jesv Christ, rei Nostre Senyor.

El comte Guifré el Pilós va néixer a Girona (840) i va ser el pare fundador del Casal de Barcelona, dinastia que va passar de pares a fills barons durant 5 segles. L'escut de la dinastia i de Catalunya són 4 braços (de la creu) vermells de sang sobre fons daurat, un símbol religiós que també incorporaran els territoris on Catalunya va implementar la religió catòlica.

Seguint el recorregut dels comtes catalans, podem veure que la missió va ser acabar de recuperar el territori ocupat pels sarraïns (islam) a la Catalunya Vella, repoblar els comtats, restaurar i construir monestirs, esglésies, etc., i establir noves comunitats amb l'ajuda de l'església catalana i part molt important en el creixement territorial, fins a arribar al sant comte Ramon Berenguer IV, que el 30/12/1148 va finalitzar la recuperació del territori i va començar a repoblar la Catalunya Nova. Les butlles pontifícies de privilegis territorials van ser concedides a Catalunya als comtes, abats i bisbes, i alguns comtats i bisbats es van convertir en principats dins el Principat.

La Corona del Principat de Catalunya va estar formada pel Principat de Lleida, el Principat de Girona, el Principat de Barcelona i el Principat de Tarragona (1128) que n'era la capital de l'església catalana, més el comtat del Rosselló i la Cerdanya. Al principat eclesiàstic català un príncep-bisbe era un bisbe que a la vegada era comte d'alguns comtats, exemple: el comte Miró Bonfill i bisbe del Bisbat de Girona o al Bisbat de Vic, l'Abat Oliba, bisbe i comte, i besnét del comte Guifré el Pilós i conegut per les primeres assemblees (1020) de pau i treva, que seran l'origen de les Corts Catalanes i dels usatges o costums.

El nom de Tarragona significa dragonet, ve de la planta miraculosa l'artemisia dracunculus, coneguda com a estragó, apreciada en la cuina, és digestiva i medicinal. Creada per Déu per curar els malalts, cultivada pels capellans, va salvar de morir de la pesta negra.

La cimera de l'elm personal dels Princeps de Catalunya era un drac alat. Principatus Tarragoniæ significa el principat del drac (Corona de Tarragona) capital de l'església catalana, que va ser el Primat d'Hispània, Seu primada que va tenir constants desavinences amb el Regne de Toledo (Corona de Castella).

El bataller Alfons I d'Aragó va morir (1134) sense descendència masculina i al seu testament va deixar els seus regnes als ordes militars, ocasionant un desordre territorial i disputes amb Castella i Occitània. Aragó que tenia la religió cristiana i la càtara a l'Alt Aragó i Aran, era adversària de Catalunya. Per arreglar el desgavell, el papa Anastasi IV (1154) va assignar les diòcesis de Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra sufragànies de Tarragona, passant a ser a partir d'ara diòcesis cristianes catòliques. El papa Joan XXII del papat d'Avinyó, en el 1318 va crear la província eclesiàstica de Saragossa i l'Arxiu Real. Amb la influència de Castella i Toledo, Saragossa va ser cada vegada més castellana. El Regne d'Aragó va ser abolit amb el Decret de Nova Planta (1707).

La intervenció territorial catalana en els regnes de Mallorca (4 anys) i de València (68 anys) va ser per mandat de la Santa Seu, el papa Gregori IX va encomanar al comte monsenyor sant Jaume, ajudar a fer fora l'islam i implementar la religió catòlica. La diòcesi de València va ser incorporada a Tarragona i la de Mallorca a Roma. Els territoris amb el senyal del Casal de Barcelona van ser coneguts com a nació cathalanorum (nació catòlica). Vegeu els escuts d'Aragó i Catalunya.

Al Regne de València la Santa Seu va crear (1492) la província eclesiàstica Valentina i li va incorporar el Regne Mallorca, més les illes de Menorca i Eivissa. A l'escut catòlic de València se li va afegir un ratpenat en record a Tarragona. Els regnes de València i Mallorca van ser abolits amb els respectius Decrets de Nova Planta de 1707 i 1715.

La religió cristiana va ser molt important a Castella, fins al punt que a la llengua castellana li deien llengua cristiana. Al segle XV la Santa Seu i l'arquebisbat de Toledo van implementar a totes les províncies eclesiàstiques dels regnes cristians, la religió cristiana catòlica en llatí i en castellà, que va ser la religió oficial fins a 1931 i de 1939 a 1978.

La llengua dels catalans, vulgare cathalanorum, va ser la llengua comuna dels catòlics. Als cristians no els hi agradava la llegua catalana i va ser rebutjada a les diòcesis castellanes.

Els 22 comtes de la dinastia del Casal de Barcelona eren Princeps eclesiàstics, mai varen ser reis d'altres territoris i estan tots enterrats en monestirs i catedrals del Principat.

Sense descendència masculina va quedar extingida (1410) la dinastia dels comtes catalans. En el nou Govern de Catalunya (1359-1714) els 121 presidents de la Generalitat van ser quasi tots del clergat (bisbes, abats, canonges, etc.). Des del segle XIII Catalunya va dominar el comerç a la Mediterrània amb una important flota naval, va aconseguir aliances comercials i uns Consolats de Mar catalans connectats des del port de Barcelona i dirigits per un prior, els consolats catalans més importants van ser els de Palerm i Nàpols.

El Principat de Catalunya va perdre (1659) el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya (Cat Nord) en un conflicte religiós, poc clar, a favor de França.

Catalunya ho va perdre tot amb la guerra de successió (1701-1713) quan el francès Felip V en una nova guerra contra els catalans (1713-1714) va derrotar Barcelona i va imposar per la força el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya (1716). Mesos abans del decret català, Catalunya ja va perdre la seva Constitució, les seves institucions pròpies, lleis, privilegis i la població va ser reprimida.

Els ministres de Felip V també van ordenar destruir els llibres, documents i mapes del Principat de Catalunya, menys l'Arxiu Comtal de Barcelona que va ser manipulat i li van canviar el nom pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó, una Corona inventada i que mai va existir. Els documents referits a Aragó i altres regnes han estat estudiats i són apòcrifs.

Els nostres avantpassats van lluitar molt i ara ens toca a nosaltres defensar per sempre amb honor l'escut, la pàtria i la llibertat. És just recuperar el nom de Principat de Catalunya, que l'església catalana sigui reconeguda com a fundadora de Catalunya i que l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) recuperi el seu nom original d'Arxiu Comtal de Barcelona.

Pels nostres drets històrics reconeguts en les Constitucions catalanes i estatuts, i pel dret a decidir el nostre propi futur, demanem la independència del nostre territori.

Els canvis importants i que afecten tota la població sempre requereixen 2/3 per ser vàlids i reconeguts.

  • 2/3 del Parlament de Catalunya.
  • Una àmplia majoria del poble (68% o més).

Declaració unilateral d'independència perquè la nació catalana pugui constituir-se un Estat independent i possible membre de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) o més coneguda com a EFTA.

Demanem que la nació de Catalunya es proclami un nou Estat independent via DUI del Parlament.

Per una Catalunya lliure, gràcies pel suport i per signar!

Petició ciutadana al Parlament. TW @PeticioCatEstat



Hoy: Peticions cuenta con tu ayuda

Peticions #CatEstat necesita tu ayuda con esta petición «Catalunya nou Estat independent». Únete a Peticions y 5.068 personas que ya han firmado.