MANIFEST DE RESPOSTA AL PROJECTE DE LES 16 PORTES IMPULSAT PER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA BAIXEM ENTRE TOTES COLLSEROLA A LA CIUTAT? Arran de la convocatòria del concurs de projectes per “obrir 16 portes de Collserola”, el teixit veïnal, juntament amb entitats ecologistes i tècnics de diferents disciplines, hem iniciat un procés participatiu per fer sentir la veu dels barris. Els i les sotasignants valorem positivament que hi hagi ganes de millorar la transició entre ciutat i muntanya, però creiem que aquest pla és prematur perque encara no s'ha aprovat el Pla d'usos del Parc Natural de Collserola, així com denunciem alguns dels criteris continguts en la proposta de l’Ajuntament de Barcelona i proposem quins haurien de ser per nosaltres els punts bàsics de partida per preservar la solana de Collserola. Denunciem: Participació: les bases i la convocatòria del concurs s’han fet sense cap consulta prèvia als barris ni a les associacions que portem anys treballant per Collserola. De fet, la participació prevista es limita a una "pluja d'idees". En quant als equips tècnics, s'han seleccionat en funció del seu currículum, no del seu projecte. Renaturalizar la ciutat: l’Ajuntament sembla haver fet seva la reivindicació històrica de “baixar Collserola a la ciutat”. Amb tot, quan s’estudien les bases del concurs amb més detall, sembla que en bona mesura es tracta de màrqueting verd buit de contingut i no realment compatible amb la condició, recentment estrenada, de Collserola com a Parc Natural: hi trobem propostes com crear aparcaments a tot el llarg de la vessant barcelonina de la serra o construir-hi nous vials, iniciatives que més aviat farien “pujar la ciutat a la serra”. Equipaments: les bases esmenten la col?locació d’equipaments al “límit entre ciutat i parc”. Vol dir això que es construirà dins o a tocar del Parc Natural i s’allunyaran els equipaments dels veïns? Rendibilitat del projecte: l’execució d’aquests projectes suposarà una gran inversió per a la ciutat, una inversió difícil d’assumir en l’actual context de crisi estructural. Caldrà, doncs, rendibilitzar-la convertint Collserola en un parc temàtic amb instal?lacions turístiques i/o equipaments privats? Propostes com la de construir un telefèric a la Porta de Canyelles semblen apuntar en aquesta preocupant direcció. Proposem: Participació real: els veïns no han demanat mai que s'obrissin"16 portes", però si s'han posicionat en múltiples ocasions en defensa de l'assetjada solana de Collserola. Per això, i sobreeixint els limitats canals de participació de l'Ajuntament, impulsem una participació de base a cada districte, buscant amb diferents activitats obrir espais de reflexió i proposta. Baixar Collserola a la ciutat: qualsevol intervenció als barris de muntanya de Barcelona haurà de fomentar un ús socioecològic dels espais naturals que conserva la serra, tan dins com fora del parc. Aquest ús ha de compatibilitzar: - la preservació dels valors i recursos naturals (fauna, flora, fonts i corrents d’aigua, paisatge…). En aquest sentit, caldria establir una estratègia de lluita i de prevenció clara per minimitzar l’impacte de la presència creixent d’espècies al·lòctones invasores a la serra (segona causa de pèrdua de biodiversitat segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). - el gaudi popular de la serra a través del seu ús de lleure ben regulat. - la protecció especial de la franja de transició (serra-ciutat), que hauria de ser tractada i conservada com la resta de l’espai natural, i fins i tot amb més cura degut a la seva fragilitat. - la recuperació de les activitats primàries (hortofructicultura, silvicultura, apicultura…) en aquelles zones on tradicionalment s’hi han desenvolupat i és possible regenerar-les. Al estar situada tan a prop d’una ciutat densament poblada, fer possible aquest ús multifuncional de l’espai implica evitar un ús massiu descontrolat de les valls, els boscos, les rieres, les hortes… Una manera d’aconseguir-ho és emplaçar els usos intrínsecament més intensius a les àrees on hi ha menys valors naturals a preservar o ja integrades en l’entramat urbà (parcs urbans, solars en desús, etc…). Al mateix temps, cal apostar per les zones d’horta, la gestió sostenible del bosc, la senyalització de camins o delimitació d’àrees de descans. Equipaments als barris: els equipaments han d’estar a la ciutat, a prop dels veïns, no enfilats a la serra. Els veïns han insistit sempre en que cal instal?lar els equipaments tan a prop com sigui possible dels centres neuràlgics dels barris per tal de facilitar al màxim l’accés i el seu impacte dinamitzador de l’àmbit sociocultural. Només tindrà sentit ubicar a la serra equipaments en edificis ja existents, i només per a usos coherents amb la seva condició de Parc Natural. Mobilitat: apostar pel transport públic (noves línies, més freqüència, serveis de llançadora) tindria el triple benefici de - minimitzar l’ús del vehicle privat - contenir l’hiperfreqüentació - prioritzar l’accés veïnal de proximitat. Gestió veïnal: cal superar els enfocaments més faraònics i constructius, prioritzant petites intervencions i formes de gestió popular, enfocament que també és coherent amb els temps de vaques magres que vivim. Creiem que qualsevol pla s'ha d'inspirar en les experiències de gestió comunitària d’equipaments públics. En aquest sentit, poden resultar inspiradors exemples com l’autogestió agroecològica de la Vall de Can Masdeu, els horts periurbans, les fonts habilitades, els espais de lleure autogestionats i altres realitats sense cost per a les administracions i en les que es fa realitat la vocació multifuncional de la serra en benefici del bé comú. Linies elèctriques: Ens oposem al pas per Collserola de la línia de molt alta tensió (MAT), una infraestructura que potencia el ruïnós model econòmic malgastador i consumista i que, tal com demostra l’informe de la plataforma No a la MAT, és del tot prescindible. Quant a les línies elèctriques ja existents a la serra, pensem que, a fi protegir al màxim la salut ambiental de l’espai i la de les persones que hi viuen, cal revisar a fons i objectivament l’estat i la situació d’aquestes línies, plantejant-ne, si escau, l’eliminació, la modificació, la desviació o l’enterrament. Solana de Collserola, 15 gener de 2012 ----------------------------- Signants: ASSOCIACIONS Coordinadora d'entitats i AAVV de Nou Barris Coordinadora Cultural de Nou Barris Nou Barris Acull Assemblea Indignats de Nou Barris AAVV Roquetes AAVV Canyelles AAVV Porta AAVV Ciutat Meridiana AAVV Can Peguera AAVV Prosperitat Assemblea de la Vall de Can Masdeu Assemblea dels Horts Comunitaris de Nou Barris Associació mediambiental GRODEMA Centre d'Esplai Guineueta Casal de Joves Guineueta La Masia de la Guineueta, associació de lleure Arxiu Històric de Roquetes Cooperativa de consumidors Userda9 de Nou Barris Gestora del Casal de Barri La Prosperitat Associació La Prosperitat Cultura en Acció 2 Ateneu Popular 9B Radio RSK Trobada Alternativa de Nou Barris Kasal de Joves de Roquetes FAVB (Federació d'AAVV de Barcelona) Plataforma Cívica en Defensa de Collserola Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament Societat Catalana d'Educació Ambiental Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya Ecologistes en Acció Catalunya Arquitectes sense Fronteres Enginyers sense Fronteres Veterinaris sense Fronteres CEPA (Centre d'Estudis i Projectes Alternatius) Xarxa Catalana de Graners La Repera Ecologistes en Acció Barcelona Barnamil, associació d'educació i participació ambiental Col.lectiu Agudells CGT Parcs i Jardins Marxa Mundial de Dones Barcelona en transició Associació Ravalnet Sant Martí-La Verneda en Transició Assemblea del Poble Sec Associació Mont d'Orsà de veïns de Vallvidrera Cooperativa de consumidors Girasol de Sant Martí Cooperativa de consumidors La Segrera Cooperativa de consumidors La Aixada Les Refardes, llavors ecològiques Associació Entrepobles Ateneu Rosa de Foc Associació per a la Conservació de La Piella RAI (Recursos d'Animació Intercultural) GAE (Grup d'Agroecologia de la ESAB) EDPAC (Educació per l'acció crítica) Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac Revolta Global - Esquerra Anticapitalista CUP Barcelona Valldures. Grup de consum ecològic Xicòria, productors agroecològics ADV Gent del Camp Assemblea per a la Comunicació Social (ACS) TÈCNICS Espai Social i de Formació d'Arquitectura (ETSAB) La Col, col.lectiu d'arquitectes Raons Públiques, projecte de participació ciutadana en el disseny de l'espai públic Perivalon, iniciatives ambientals Gest Cívic, cooperativa de serveis d'energia, habitatge i territori Agro 90, consultoria d'enginyeria i medi ambient BaM, Associació Bioarquitectura Mediterrània Alex Casademunt. president del CST (Centre per a la Sostenibilitat Territorial) Ramón Colom, programa Millennium TV3 i professor C.Comunicació (URLL) Enric Tello Aragay, catedràtic d'Història Econòmica (UB) Raimundo Viejo, professor de Teoria Política (UPF) Pilar Folgueiras Bartomeu, Investigadora-Docent en participació ciutadana (UB) Robert González, professor de sociologia (UAB) Claudio Cattaneo, professor d'economia ecològica (Universitat Carlo C.) Dr. Christos Zografos, investigador (ICTA-UAB) i coordinador CLICO de la UE Federico Demaria, ambientòleg i investigador (ICTA-UAB) Mª Àngels Alió, Grup de Geògrafs per l'Ecologia Social (UB) Pere Ariza, ambientòleg i investigador (ICTA-UAB) Rosa Binimelis, doctora en Ciències Ambientals i Economia Ecològica (UAB) Margherita Galante, Disseny i Gestió mediambiental (Università La Sapienza) Pablo Rodríguez, ambientòleg (UAM) màster en Ecologia (UB) i doctorat FPU (UB) Ariadna Pomar, Màster de Participació i Polítiques Locals (UAB) Xavier Cipriano, enginyer especialitzat en energies renovables (CIMNE, UPC) Rubén Saez Fraile, Investigador de Tecnologies Avançades (UAB) Maria Josep Lázaro Castro, arquitecta i urbanista (ETSAB) Rafael Balanzo, arquitecte Nuria Colomé i Montull, arquitecta i urbanista (ETSAB) Elisenda Rifé Escudero, arquitecta i urbanista (ETSAB) Diego Carrillo Mesa, arquitecte (ETSAB) Silvia Grünig Iribarren, arquitecta M.Soledad Corradi Abilar, arquitecta Raúl Robert Eleas, enginyer industrial, màster en energies renovables Maria José Massaguer Penalva, doctora en dret administratiu i penal (UB) Sebastià Ledesma, sociòleg i economista (Université Catholique de Louvain) David Fernandez, periodista, membre de la cooperativa financera COOP57